Giger
(arab ????? ????
Jijel
, antiga
Djidjelli
) es una ciutat d'
Algeria
situada a 70 km a l'est de
Bugia
(Bejaia) i a 70 km a l'oest de
Skikda
. La seva poblacio supera els 110.000 habitants (nomes 21.500 el 1955). Es en una peninsula rocosa entre dos badies. L'any
1856
es va reconstruir la ciutat, despres de ser destruida per un terratremol, i la nova ciutat se situa a la badia de l'est.
La
wilaya de Jijel
esta dividida en 28 comunes o cercles (
daira
). Te 3.704 km² i al tomb d'un milio d'habitants.
Els
fenicis
hi van construir un port conegut amb el nom d'
Idgil
, i va quedar sota la influencia de
Cartago
. La van ocupar els romans amb el nom d'
Igilgili
o Idgilgili, i formava part de la
Mauritania Cesariense
a la badia numidica (
Sinus Numidicus
).
August
hi va establir una
colonia romana
. Era una ciutat comercial per a tots els pobles de la rodalia. Amb
Dioclecia
va formar part de la provincia
Mauritania Sitifiense
. Al
segle
v
o abans, va ser la seu d'un bisbe. Els
vandals
la van ocupar quan
Genseric
va instal·lar-se a tot el nord d'Africa i mes tard la va recuperar l'
Imperi Roma d'Orient
. Quan els arabs van envair el Magrib, la ciutat va quedar en mans dels
amazics
kutama
i la zona es va mantenir independent. Va patir molt amb les lluites contra els arabs i va quedar quasi despoblada pero despres es va recuperar ja sota domini musulma. Els
hammadites
hi van construir una fortalesa que van mantenir sota el seu poder fins al
1143
.
[1]
La ciutat va passar a ser coneguda com a
Djidjelli
i mes tard en catala com a
Giger
.
L'any
1143
l'almirall Jordi d'Antioquia, al servei de
Roger II de Sicilia
la va conquerir. El
1152
el califa
almoravit
Abd-al-Mumin ibn Ali
va obligar els sicilians a evacuar la ciutat.
Despres de la dominacio almoravit va seguir la dels
hafsides
, pero els emirs de
Bugia
van intentar la seva possessio, i en aquesta situacio la ciutat es va mantenir
de facto
independent d'uns i altres. Exportaven ordi, lli, canem, nous i figues, tant cap a
Tunisia
i
Egipte
com cap a estats cristians a Italia (
Napols
,
Pisa
,
Genova
) i
Catalunya
. Aquest comerc va durar fins al segle
xv
, quan va comencar a decaure a causa de la pirateria. El
1312
el rei
Sanc I de Mallorca
hi va autoritzar la creacio d'un consolat.
A comencaments del
segle
xvi
, despres de l'ocupacio espanyola de Bugia, els genovesos van ocupar Djidjelli amb una flota dirigida per
Andrea Doria
l'any
1510
, pero el
1511
el cap de pirates
Arudj
, cridat pels habitants, ajudat pel cap cabilenc Ahmad ben al-Kadi, va conquerir la fortalesa als genovesos; d'aqui va sortir el
1512
per conquerir Bugia i despres el
1516
per
conquerir Alger
.
[2]
El
1520
Khair ed-Din Barba-rossa
, derrotat pels cabilencs, es va refugiar a la ciutat mentre els seus enemic saquejaven la Mittidja i s'apoderaven d'Alger. Es va mantenir en aquell lloc fins al
1527
, que va convertir en la seu de la seva flota, i va pensar fins i tot en fer de la ciutat la seva capital pero va descartar la idea despres de conquerir el
penyal d'Alger
. Va concedir a la gent de Djidjelli, en pagament de la seva fidelitat, l'exempcio per ells i els seus descendents, de tot impost en productes.
Durant la resta del segle
xvi
i el segle
xvii
va ser una de les principals bases dels pirates algerians i els seus pobladors eren destacats participants en totes les pirateries. Aixo va provocar represalies i el
1611
el marques de Santa Cruz amb una flota espanyola es va presentar a la ciutat i la va incendiar. L'any
1663
els francesos, a proposta de l'almirall
Abraham Duquesne
i l'enginyer Clerville, la van triar com a estacio per als creuers encarregats de reprimir les pirateries. L'any
1664
una expedicio naval sota comandament del duc de Beaufort va desembarcar a la ciutat amb 8000 homes dirigits pel comte de Gadagne, i la va ocupar sense lluita (
23 de juliol
); pero les divisions entre el cap de la flota i el cap dels soldats van paralitzar les obres defensives i un exercit enviat des Alger va poder arribar amb artilleria; el foc d'artilleria va obligar els francesos a reembarcar el
31 d'octubre
de
1664
, quan ja havien sofert unes dos mil baixes. Una guarnicio
otomana
es va establir a la ciutat de manera permanent per prevenir nous atacs, pero la guarnicio era poc important i els cabilencs eren els amos de la ciutat mentre els soldats es mantenien tancats a la fortalesa.
Els
deys
(governadors otomans) no es volien enfrontar amb els cabilencs, ja que necessitaven la seva ajuda per obtenir el material per les construccions navals; els deys es van valer dels
marabuts
locals, de la familia dels Mokrani, per obtenir el que necessitaven; Al-Hadjdj Abd al-Kadir va ser nomenat marabut de Djidjelli l'any
1755
, carrec que va transmetre de manera hereditaria.
La revolta dels cabilencs el
1803
va posar en perill la represa de l'activitat comercial que s'havia repres als darrers anys. El marabut
Bu Dali
(Al-Hadjdj Muhammad ben al-Harsh) va atacar la ciutat i la guarnicio otomana va fugir. Bu Dali va prendre el titol de sulta i va nomenar governador de la ciutat a un dels seus partidaris amb el titol d'
aga
. Els otomans van enviar l'almirall Hamidu (
Rais Hamidu
) a castigar la revolta i va bombardejar la ciutat sense resultat l'any
1805
. Finalment els habitants es van revoltar contra el sulta i es van sotmetre al dey otoma (
1806
) que va instal·lar a la ciutat una nova guarnicio.
L'any
1830
, a la caiguda del govern d'Alger, Djidjelli va ser altra vegada independent sota el seu dey. El pillatge d'un edifici comercial frances va induir als francesos (al governador general d'Algeria, general Valee) a ocupar la regio, entrant a la ciutat el
23 de maig
de
1839
. No obstant la guarnicio francesa que es va establir a la ciutat va quedar aillada pels cabilencs que dominaven tota la rodalia. La situacio no va canviar fins a la submissio de les tribus cabilenques de la Petita Cabilia pel general Saint Arnaud, el 1851 i es va incorporar al departament de Constantina, districte de Bugia. Destruida per un terratremol el
1856
, els francesos van reconstruir la ciutat.
Des de llavors va ser una petita ciutat secundaria de l'Algeria francesa. L'any
1955
era cap d'un districte i el
1958
va passar com a districte al nou departament de Bugia, segregat de
Constantina
, pero l'any
1959
va retornar al departament original quan es va suprimir el departament de Bugia. L'
1 de juny
de
1974
amb el nom de
Jijel
, es va convertir en la capital del
departament (wilaya) de Jijel
, creat aquell dia.
[3]
- ↑
Smith
, William (ed.). ≪
Igilgili
≫.
Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑
Meynier
, Gilbert.
L' Algerie cœur du Maghreb classique : del'ouverture islamo-arabe au repli (698-1518)
. Alger: Barzakh, 2011, p. 34-36.
ISBN 9789931325185
.
- ↑
Cornevin
, Robert.
Histoire de l'Afrique
. Paris: Payot, 1976, p. 267-269.
ISBN 9782228022316
.
Bibliografia
[
modifica
]