Aquest article tracta sobre Sant Fructuos de Tarragona. Vegeu-ne altres significats a ≪ Fructuos de Braga ≫.

Fructuos de Tarragona, o
Fruitos

Fresc romanic a Bierge (Osca)
Biografia
Naixement	llati : Fructuosus mil·lenni I
Mort	21 gener 259 (Gregoria) amfiteatre de Tarragona
Sepultura	Necropolis de Tarraco ; traslladat al monestir de Sant Fruttuoso di Capadimonte ( Italia ); segons la tradicio, despres a Sant Fruitos de Bages , d'on, el 1372, van passar a la Seu de Manresa ; avui, una part es a la Catedral de Tarragona i Sant Fruitos de Bages
Bisbe de Tarragona
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Ocupacio	sacerdot catolic
Periode	Imperi Roma
bisbe , martir
Celebracio	Esglesia Catolica , Esglesia Ortodoxa
Canonitzacio	Antiga
Pelegrinatge	Amfiteatre de Tarraco ( Tarragona ), Monestir de Sant Fructuos de Capodimonte ( Italia )
Festivitat	21 de gener (martiri)
Iconografia	Com a bisbe, amb Auguri i Eulogi
Patro de	Sant Fruitos de Bages , Aramunt , Boldis Sobira , Llofriu , Musser

Auguri i Eulogi

Pintura del s. XVIII amb el martiri
Biografia
Naixement	llati : Augurius, Eulogius mil·lenni I Tarraco?
Mort	21 gener 259 (Gregoria) amfiteatre de Tarragona
Sepultura	Necropolis de Tarraco ; traslladat al monestir de Sant Fruttuoso di Capadimonte ( Italia ); part de les restes a Tarragona
Bisbe de Tarragona
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Es coneix per	Diaques de Sant Fructuos de Tarragona
Activitat
Ocupacio	sacerdot catolic
Periode	Imperi Roma
diaques i martirs
Celebracio	Esglesia Catolica , Esglesia Ortodoxa
Canonitzacio	Antiga
Pelegrinatge	Amfiteatre de Tarraco ( Tarragona )
Festivitat	21 de gener (martiri)
Iconografia	Com a diaques, amb el bisbe Fructuos; a la foguera

Fructuos de Tarragona , llati Fructuosus , (? - Tarraco , 21 de gener del 259 ), tambe anomenat Fruitos , va ser bisbe de Tarragona i martir , i un dels martirs mes antics documentats a la peninsula Iberica. Eulogi i Auguri eren els dos diaques del bisbe que van esser martiritzats amb ell.

Biografia [ modifica ]

De la seva vida no ens n'ha arribat mes que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valeria I , Emilia, governador de la provincia Tarraconense , ordena l'arrest del bisbe Fructuos el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, tambe foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri . El dia 21 de gener foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executa al mateix dia a l'amfiteatre . Sempre d'acord amb les actes del proces, els tres martirs, coronats i revestits, s'aparegueren despres de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins , per donar instruccions respecte al seu enterrament. La comunitat cristiana dona sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on es bastiria la necropolis cristiana del Francoli , pero no ha quedat constancia del lloc precis. El document transmet la imatge d'una comunitat cristiana tarraconense ben organitzada i prou arrelada a la ciutat i al seu territori. La tradicio vincula, sense cap evidencia, l'origen d'aquesta comunitat amb la possible vinguda de l'apostol Pau de qui si que es coneix, pero, el seu interes de venir a Hispania. ^[1]

La situacio de l'Imperi roma en aquest periode era forca convulsa i, com ja ho havia fet abans, es responsabilitzava els cristians dels problemes que l'afligien. Sota els regnats de Deci (249-251) i Valeria (253-260) es promulguen diversos edictes obligant la jerarquia eclesiastica cristiana a reconeixer i participar en els ritus pagans, limitant el dret de reunio de la comunitat cristiana i prohibint la visita als llocs d'enterrament sota amenaca de pena capital. L'any 258, el de la promulgacio del segon edicte de Valeria, van ser executats Sixte, bisbe de Roma, amb quatre dels seus diaques i Cebria, bisbe de Cartago. L'any seguent van ser martiritzats el bisbe de Tarraco, Fructuos i els seus diaques Auguri i Eulogi. ^[1]

De forma contemporania als fets, una figura anonima, possiblement un soldat, redacta unes actes del martiri de Fructuos i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi , es considerat el primer document cristia historic a la peninsula Iberica, i tingue prou difusio com per a ser llegit de forma publica a les esglesies africanes: Sant Agusti en fa un panegiric en el sermo 273. Les actes tambe son citades pel poeta Prudenci (Aurelius Prudentius Clemens) en la seva obra Peristephanon ( Corones del martiri ), on dedica un himne als tres martirs.

L'esglesia en celebra la festa el 21 de gener, el mateix dia del martiri. Fructuos es patro, entre d'altres, de Sant Fruitos de Bages , Aramunt , Boldis Sobira (Lladorre) , ^[2] i Musser . L'any 2008, coincidint amb el 1750 aniversari dels fets, es va celebrar un any jubilar per part de l' Arquebisbat de Tarragona .

Representacions culturals [ modifica ]

Basilica de l'amfiteatre de Tarragona [ modifica ]

A l'arena de l'amfiteatre, cap al segle  v , es construi una basilica visigotica dedicada a Sant Fructuos. Amb l'arribada dels sarrains, el 711, les restes dels martirs van esser traslladades a Italia pel bisbe Prosper , a l'indret on es bastiria l'abadia de San Fruttuoso di Capodimonte . Posteriorment, part de les reliquies van retornar a Catalunya, a Sant Fruitos de Bages . D'alli, en 1372, van ser portades a la Seu de Manresa , a la cripta de la qual es veneren com un dels Cossos Sants . D'alli, se'n cedi una petita part a Tarragona .

Necropolis paleocristiana de Tarragona [ modifica ]

La necropolis paleocristiana de Tarragona es un conjunt funerari d'epoca tardoromana de mitjans del segle  iii dC ubicat fora del nucli urba, prop del riu Francoli , que perdura fins al segle  v . Se sap que la nit despres del martiri, membres de la comunitat cristiana van recuperar les despulles incinerades dels martirs per traslladar-les, presumiblement, a les arees d'enterrament de la periferia propera a la desembocadura del riu. La troballa d'un fragment d'epigraf ?restituit com [FRVC]TVOSI / A[VGVRI ET EVLOGII]? en els terrenys de l'anomenada Necropolis Paleocristiana, permet pensar que degue ser aquesta l'area funeraria que va acollir les despulles dels martirs. Tot sembla indicar que al final del segle IV o inici del V dC es va erigir una basilica dedicada a la memoria dels martirs. Aquesta degue dinamitzar l'area funeraria de la Necropolis Paleocristiana conformant, conjuntament amb la basilica documentada en els terrenys ocupats actualment pel centre comercial “Parc Central”, un extens centre eclesiastic que sembla perdurar fins al final del segle VII. ^[1]

La Passio de Sant Fructuos [ modifica ]

La Passio de Sant Fructuos es una obra teatral amb musica en directe inspirada en l'anomenada Passio Fructuosi , un document de la segona meitat del segle  iii sobre la vida de Fructuos de Tarragona . ^[3] Es representa anualment des del 1990 ^[4] a l'Amfiteatre roma i amb motiu de la Beatificacio de Tarragona tambe al Tarraco Arena Placa de Tarragona . ^[5] El director es Andreu Munoz Melgar i la representacio esta organitzada per l'Associacio Cultural Sant Fructuos amb la col·laboracio de la Schola Cantorum i Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona. ^[6]

Institucions que en porten el nom [ modifica ]

• Institut Superior de Ciencies Religioses Sant Fructuos Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine .
• Parroquia de Sant Fructuos
• Escola Universitaria de Treball Social Sant Fructuos
• Esplai Sant Fructuos
• Associacio Cultural Sant Fructuos
• Parroquia Ortodoxa Romanesa de Sants Calinic de Bucarest i Fructuos de Tarragona

• 
  Altar de San Fruttuoso de Camogli, on hi ha les reliquies dels sants.
• 
  Altar dels Cossos Sants de la Seu de Manresa, on van anar part de les reliquies del sant en 1372
• 
  Ruines de la basilica de l'amfiteatre, edificada al lloc del martiri dels sants.
• 
  Els sants a la capella dels sants martirs de la Catedral de Tarragona; talles del s. XVII i reliquiari amb restes de tots tres.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Andreu Munoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro Tarraco Christiana: historia i arqueologia Tarragona: Associacio Cultural Sant Fructuos, 2005 (Edicio en catala, castella, angles, frances i italia)
• Jesus Blanco Calvo; Rafael Munoz Melgar Petita historia de Sant Fructuos Barcelona: Mediterrania, 2003
• Jordi Guardia Sant Fructuos, pare, pastor, martir Barcelona: Centre de Pastoral Liturgica, 2001
• Miquel Estrade Sant Fructuos, bisbe de Tarragona i martir Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. 2a edicio
• J. Torne i Cubells, et al. Actes de Martirs Barcelona: Proa, 1991
• Pio Franchi dei Cavalieri Las Actas de San Fructuoso de Tarragona publicat a Boletin Arqueologico (Tarragona) 65-68 (1959)
• Antoni Dalmau, text; Valenti Miserachs i Grau, musica Mil anys. Oratori en quatre quadres del mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra El quadre I esta dedicat a Sant Fructuos
• Munoz Melgar , Andreu. Sant Fructuos de Tarragona: aspectes historics i arqueologics del seu culte, des de l'antiguitat fins a l'actualitat . Barcelona: Ateneu Univesitari Sant Pacia ; Institut Catala d'Arqueologia Classica, 2022. ISBN 9788412499001 .  

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites

• Plana web de l'Associacio Cultural Sant Fructuos
• Actes del Martiri de Sant Fructuos
• Narracio del martiri en castella antic Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine . (castella)
• Plana web de l'any jubilar 2008