Enugu (ciutat)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEnugu
Imatge
Sobrenom Ciutat del Carbo, Birnin kwal i Coal City Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Map
  6° 26′ 25″ N, 7° 29′ 39″ E  /  6.4403°N , 7.4942°E  / 6.4403; 7.4942
Estat Nigeria
Estat federat Estat d'Enugu Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Poblacio humana
Poblacio 1.029.400 (2022) Modifica el valor a Wikidata (1.848,11 hab./km² )
Llengua principal igbo
Geografia
Part de
Superficie 557 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 247 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creacio 1909 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefonic 042 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web enugustate.gov.ng Modifica el valor a Wikidata

Enugu (en igbo , Enugwu ) [1] [2] es la capital de l' Estat d'Enugu i de la regio cultural d' Igboland , al sud-est de Nigeria . Segons el cens del 2006, la ciutat te una poblacio de 722.664 habitants. [3] El nom d'Enugu deriva de dos paraules en llengua igbo : Enu ??gw?? , que signifiquen "Cap del Turo", en referencia a la seva orografia.

Els nikes, subgrup huma dels igbos , van poblar la zona de l'actual ciutat al segle  xvii . L' Imperi Britanic va establir-hi el Protectorat de Nigeria Meridional el 1900 . Quan els colonialistes britanics hi van descobrir mines de carbo , hi van construir una linia de ferrocarril que va unir Enugu amb Port Harcourt , ciutat creada per l'exportacio de la colonia. [4] Aixi, Enugu va esdevenir una de les poques ciutats de l' Africa Occidental que van ser creades pel contacte amb els europeus. El 1958 Enugu ja tenia mes de 8000 miners. Tot i aixo, al'actualitat no es significativa l'activitat minera a la ciutat.

El 1960 , amb la independencia de Nigeria, Enugu va esdevenir la capital de la Regio Oriental del pais. Posteriors canvis en l'organitzacio administrativa territorial van fer que el 1991 va esdevindre la capital de l'actual Estat d'Enugu . El 30 de maig del 1967 Enugu fou proclamada capital de la Republica de Biafra ; per aixo la ciutat es coneguda com la "Capital d' Igboland ". Quan Enugu fou presa per l'exercit nigeria, la capital de Biafra es va traslladar a Umuahia .

En l'actualitat, les industries mes importants de la ciutat son els mercats urbans i fabriques d'ampolles. Enugu ha esdevingut la localitzacio preferida dels directors de cinema nigerians per a fer les filmacions i ha guanyat el nom de "Nollywood". L'aeroport principal d'Enugu es l' Aeroport Internacional Akanu Ibiam . El campus universitari mes important, de la Universitat de Nigeria , Nsukka, esta situat a Naukka , ciutat al nord d'Enugu.

Geografia [ modifica ]

Topografia [ modifica ]

Imatge per satel·lit d'Enugu i els seus voltants. Es pot veure el cingle de color groc. A sota la ciutat es pot veure el riu Nyaba

Tot i que el seu nom significa "Cap d'amunt del Cim" en la llengua igbo , [5] [6] Enugu esta als peus d'un cingle , i no al capdamunt. [7] Enugu is located in the Cross River basin [8] La ciutat esta a la conca del riu Cross . [8] i es a la zona mes rica en carbo de la regio. [9] A la regio de la ciutat hi ha una capa de carbo del Cretaci i del Terciari que s'ha sobreposat a la capa de roca precambrica mes antiga. [10] Les reserves de carbo del districte d'Enugu s'han estimat en mes de 300 milions de tones. [9] Les terres altes d'Enugu arriben fins als 1000 metres per damunt del nivell del mar. Les terres altes del voltant d'Enugu son de gres i les terres baixes son de shale (roca sedimentaria clastica de gra fi composta per fang i petits fragments d'altres minerals de la mida del llim, sobretot quars i calcita). La majoria de l'extencio escarpada que va d'Enugu a Orlu ha patit l'erosio del sol. [11] A Enugu hi ha el Llac Nike, [6] i els rius Ekulu (el mes important [12] i es la principal font d'aigua de la ciutat. [11] ), Asata, Ogbete, Aria, Idaw i Nyaba. [13]

Climatologia [ modifica ]

Enugu esta localitzada en una zona climatica de bosc tropical plujos amb una sabana derivada. La ciutat te un clima de sabana . [14] [15] El clima de la ciutat es humit, sobretot entre el marc i el novembre. [15] La seva temperatura mitjana es de 26,7 °C. [14] Igual que a l' Africa Occidental l'estacionalitat esta dividida en estacio seca i estacio humida. La pluviometria anual mitjana d'Enugu esta als voltants dels 2000 mm anuals, pero aquesta es intermitent i molt extrema durant l'estacio humida. [16] El vent Harmattan es caracteristic del clima de la ciutat entre el desembre i el gener. [17] En general, a Enugu hi ha una temperatura alta durant tot l'any.

Dades climatiques a Enugu
Mes gen febr marc abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Maxima record °C (°F) 36.9
(98.4) 		37.6
(99.7) 		38.5
(101.3) 		36.4
(97.5) 		34.2
(93.6) 		33.2
(91.8) 		32.9
(91.2) 		32.3
(90.1) 		32.5
(90.5) 		34.1
(93.4) 		34.8
(94.6) 		36.5
(97.7) 		38.5
(101.3)
Maxima mitjana °C (°F) 34
(93) 		35
(95) 		35
(95) 		34
(93) 		32
(90) 		31
(88) 		30
(86) 		30
(86) 		30
(86) 		31
(88) 		33
(91) 		33
(91) 		32
(90)
Mitjana diaria °C (°F) 27
(81) 		29
(84) 		29.5
(85.1) 		29
(84) 		27.5
(81.5) 		27
(81) 		26
(79) 		26
(79) 		26
(79) 		26.5
(79.7) 		27.5
(81.5) 		26.5
(79.7) 		27
(81)
Minima mitjana °C (°F) 20
(68) 		23
(73) 		24
(75) 		24
(75) 		23
(73) 		23
(73) 		22
(72) 		22
(72) 		22
(72) 		22
(72) 		22
(72) 		20
(68) 		22
(72)
Minima record °C (°F) 10.3
(50.5) 		15.9
(60.6) 		19.8
(67.6) 		20.9
(69.6) 		20.6
(69.1) 		20.1
(68.2) 		20.2
(68.4) 		20.5
(68.9) 		20.0
(68) 		17.4
(63.3) 		13.5
(56.3) 		9.8
(49.6) 		9.8
(49.6)
Precipitacio mitjana mm (polzades) 19
(0.75) 		15
(0.59) 		70
(2.76) 		130
(5.12) 		217
(8.54) 		252
(9.92) 		242
(9.53) 		237
(9.33) 		292
(11.5) 		201
(7.91) 		12
(0.47) 		8
(0.31) 		1.695
(66,73)
Mitjana de dies de precipitacio 1 1 4 7 12 14 16 15 18 12 1 1 102
Mitjana mensual d' hores de sol 186 174 183 183 186 153 118 118 123 174 219 217 2.034
Font: The Weather Network [18]

Paisatge i arquitectura [ modifica ]

L'edifici de l' African Continental Bank es el mes alt d'Enugu. [19] La seva torre es va inaugurar el 1959. [20] L'hotel Presidential es un dels altres edificis mes alts d'Enugu. Al centre de la ciutat hi ha la Michael Okpara Square ; en aquesta hi ha la Casa del Govern de l'Estat d'Enugu, el Parlament de l'Estat d'Enugu i el complex judicial de l'estat.

Als voltants de la ciutat hi ha mines de carbo, la majoria tancades.

panorama d'Enugu

El disseny arquitectonic de l'Enugu dels primers temps va estar en mans de l'administracio colonial britanica; aixo fa que la ciutat tingui una arquitectura molt europea. Els europeus que s'hi van instal·lar van fer construir cases victorianes a principis del segle  xx i despres van comencar a adaptar la seva arquitectura al clima tropical. [21] Les esglesies construides a l'epoca colonial tambe son altres exemples d'arquitectura europea, per exemple la Holy Ghost Cathedral . La colonitzacio britanica tambe va deixar empremta en els carreres d'Enugu. [22]

Historia [ modifica ]

Primers temps [ modifica ]

La petita poblacio d'Ogui va ser el primer assentament huma a la zona d'Enugu; aquest va existir a partir de l'epoca del comerc d'esclaus atlantic. [5] En llengua igbo, Nike significa fortalesa o poder. [6] La gent que vivia al voltant del llac Nike van adquirir les seves terres i riqueses a traves de les incursions esclavistes (per a capturar esclaus). Les comunitats de Nike utilitzaven l' esclavitud en les seves estrategies defensives. [23] El poble Nike fou aliat dels aros que van formar la Confederacio Aro (1690-1901), [24] una organitzacio igbo que controlava el comerc d'esclaus a la zona d'Enugu. [25] Els hauses van arribar juntament amb els aros a la regio pel comerc. Els comerciants hauses venien cavalls als nikes. Els aros i els hauses van tornar a marxar d'Enugu i per aixo son considerats estrangers a la zona. [26]

Epoca colonial i industrialitzacio [ modifica ]

Foto d'una mina de carbó de la Vall d'Iva

L'` Imperi Britanic va fer na campanya militar per a dominar la zona el 1901. La Guerra Anglo-Aro va comencar oficialment l' 1 de desembre del 1901 i va durar fins al 24 de marc del 1902 . La derrota dels aros va significar el final de la Confederacio Aro . [27] Aixi, la zona d'Enugu va passar a formar part de l'Imperi Britanic, concretament al Protectorat de Nigeria Meridional . [28] [29] El 1903 van arribar a Enugu els europeus. Hi va haver una expedicio del geoleg britanic-australia Albert Ernest Kitson que buscava recursos minerals sota la supervisio del Commonwealth Institute . El 1909 es va trobar carbo a la vil·la d'Enugwu Ngwo [6] i el 1913 es va confirmar que la seva explotacio era viable economicament. [26] El 1914 es va formar el Protectorat i Colonia de Nigeria , amb la unio del Protectorat de Nigeria Meridional i el Protectorat de Nigeria Septentrional . [30]

El 1915 els britanics van comencar a parlar amb els igbos per a adquirir la zona i fer arribar el ferrocarril a la zona i comencar a construir la ciutat d'Enugu. Els primers habitatges que hi construiren foren cases tradicionals igbos que van servir per allotjar els primers colons europeus. [26] [31] La primera mina de carbo de la zona d'Enugu fou la mina Udi, oberta el 1915 pero clausurada el 1917, quan fou reemplacada per la mina d' Iva Valley . [7] [32] Enugu va esdevenir l'unica zona d'extraccio important de carbo d'Africa Occidental. [26] El 1916 es va acabar la linia de ferrocarril que unia la ciutat amb Port Harcourt i que possibilitava l'exportacio de carbo. [4] [7]

Enugu es una de les uniques ciutats d'Africa Occidental que fou creada pels europeus [5] i el 1917 va obtenir el titol de ciutat. Els barris africans van experimentar un rapid creixement degut a l'influx de poblacio de les zones rurals que hi anaven per a treballar a les mines. [31]

El 1938 Enugu va esdevenir la capital de la Regio Oriental de Nigeria. El 1948 la ciutat ja tenia 8000 miners i el 1958 va arribar a tenir una poblacio de 62.000 habitants. [32] Algunes vegades, els miners d'Enugu van provocar revoltes, com el 18 de novembre del 1949, quan van morir 21 miners i 51 foren ferits per la policia. [33]

Independencia, Guerra de Biafra i mon actual [ modifica ]

El 1956 Enugu va esdevenir un municipi i Umaru Altine fou el seu primer alcalde. [32] El 1960 Nigeria va obtenir la independencia. El 27 de maig del 1967 va dividir les tres antigues regions (Occidental, Septentrional i Oriental) en 12 estats [34] i Enugu va esdevenir la capital del nou Estat Est-Central. [5]

El 30 de maig del 1967 Enugu es converti en la capital de la Republica de Biafra quan aquesta es va separar de Nigeria. [35] [36] Biafra es va voler independitzar de Nigeria despres d'enfrontaments amb altres grups humans nigerians. Els rivals principals dels nigerians orientals (la majoria, igbos ) eren els hausses / fulanis del nord de Nigeria. [37] La guerra (1967-1970) va enfrontar els nigerians amb els biafrans [6] i molts emigrants igbos del nord i l'oest de Nigeria van retornar a Igboland . A Enugu s'hi va establir Radio Biafra; [38] des d'aquesta, el lider biafra Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu transmetia les seves idees a la resta de Nigeria. [39] [40] La guerra va provocar un exode dels no-igbos d'Enugu. [26] El 4 de novembre del 1967 la ciutat fou bombardejada per artilleria de l'exercit nigeria i quan la ciutat va caure una setmana despres, Umuahia va esdevenir la nova capital de Biafra. [41] Avui en dia, molts anys despres d'aquesta guerra, Enugu encara es coneguda com la "Capital d'Igboland". [6] [42]

Quan es va acabar la guerra de Biafra i aquest nou estat es va dissoldre el 1970, Enugu va tornar a ser la capital de l'estat Est-Central. El 3 de febrer del 1976 aquest estat es va dividir en els estats d' Imo i d' Anambra [43] i Enugu va esdevenir la capital d'Anambra. El 27 d'agost del 1991 el dictador militar Ibrahim Babangida va tornar a dividir l'estat en dos: l' Estat d'Enugu (la capital del qual es la ciutat d'Enugu) i el d'Anambra. [44]

Govern i divisio territorial [ modifica ]

A Enugu hi ha tres NGAs : Enugu East, Enugu North i Enugu South. [45] A cadascuna d'aquesta hi ha un Consell de Govern que te competencies en educacio primaria i salut; un Cap Executiu i un grup de consellers electes que la governa. [46] [47] Enugu South te governs diferents per la seva zona urbana i la seva zona rural. [48]

La Casa del Gover d'Enugu es la seu del govern de l' Estat d'Enugu . A nivell federal, Enugu te dues zones congressionals: Enugu North/South i Enugu East.

Demografia i etnicitat [ modifica ]

Evolucio de la poblacio d'Enugu
Any Poblacio
1921 3,170 [13] [49]
1931 12,959 [49]
1953 62,764 [13] [49]
1963 138,457 [13]
1982 349,873 [13]
1983 367,567 [13]
1984 385,735 [13]
1987 446,535 [13]
1991 407,756 [50]
2002 595,000 [42]
2006 722,664 [3]

Segons el cens de Nigeria del 2006 la zona metropolitana d'Enugu te una poblacio estimada de 722.664 habitants. [3] Tot i aixo, la gent del sud-est de Nigeria pensa que l'estat no dona les dades reals de la poblacio i l'acusa de fer augmentar la poblacio del nord del pais i de fer disminuir la del sud. [51]

La majoria de la poblacio d'Enugu es cristiana tal com passa en general al sud-est de Nigeria. [52] [53] De la mateixa manera que a la resta de Nigeria, a Enugu hi ha molts parlants d' angles nigeria a mes a mes de la llengua predominant de la seva zona, [54] que a Enugu es l' igbo . [55] L'angles nigeria o pidgin (barreja de lexic angles i indigena) es fa servir sobretot degut a la gran varietat dialectal de la llengua igbo. [56] Enugu esta situada al nord de la regio igbo, que inclou ciutats com Akwa i Nsukka . [57]

Entre els grups humans d'Enugu hi ha els Ogui Nike ue viuen al voltant de l'Hotel Presidential, Obiagu, Ama-Igbo, Ihewuzi i Onu-Asata. Altres grups son els Awkunanaws que viuen sobretot a les zones d'Achara Layout i Uwani. El poble Enugwu Ngwo viu a l'oest de la ciutat. Al voltant de les zones d'Abakpa, Iji-Nike i Emene hi viuen altres pobles Nikes. [58] [59] [60] La majoria dels grups humans no indigenes son immigrants d'altres zones d' Igboland . Anteriorment hi havia hagut poblacions significants de iorubes , hausses i fulbes . [61]

Criminalitat [ modifica ]

El 2009 va augmentar l'index de criminalitat al sud-est de Nigeria. Entre els mesos de setembre i desembre d'aquest any s'hi produiren molts segrestos i robatoris armats. [62] A finals del mateix any a Enugu es van fer mes de mil arrestos. [62] Els principals motius d'aquests segrestos eren economics. [63] Aquest augment de la criminalitat ha estat atribuit a l'augment de la taxa d'aturats. [64]

Cultura i oci [ modifica ]

Enugu te trets culturals conjunts amb les altres ciutats del nord d'Igboland. Els dos principals festivals anuals de la ciutat son el Mmanwu i el New yam . El primer se celebra al novembre i s'hi celebren diverses mascarades. [65] [66] [67] El New Yam Festival se celebra entre agost i octubre i festeja la collita de nyam. El nyam es un simbol cultural pels igbos. [65] [66] Hi ha altres festes mes recents com el Festival d'Arts i el Festival de tradicions i cultures africanes.

Les principals atraccions turistiques son les Muntanyes Udi els parcs urbans com el Murtala Muhammed Park , les antigues mines de carbo obertes al turisme, la Galeria d'Art i Escultures de l'IMT, l'edifici de l'antiga seu del parlament de la Regio Oriental de Nigeria, el zoo d'Enugu [68] i un museu nacional.

Musica [ modifica ]

A la decada del 1950 Enugu va esdevenir un important centre del genere musical highlife de Nigeria. Els igbos van crear el "blues igbo" o musica del vi de palma que posteriorment es va popularitzar al Camerun Meridional, zona molt influenciada per la cultura igbo. [69]

Alguns dels musics mes destacats d'Enugu son Sonny Okosun (music d' afrobeat , [70] [71] Celestine Ukwu [72] i 2FAce Ibidia (music de hip hop i rhytm and blues). [73]

Mitjans de comunicacio i literatura [ modifica ]

A Enugu s'editen els periodics en angles Daily Star , Evening Star i The Renaissance i New Renaissance . [74] El 1955 es va comencar a editar el periodic Eastern Sentinel (fins als 1960). [32] [75] [76]

A Enugu hi ha estacions de radio en angles, igbo , ibibi , llengues ijo i llengua tiv . [77] Tambe hi ha una televisio estatal (ESBS-TV). [78] Enugu es la segona ciutat en que es filmen mes pel·licules de Nigeria, despres de Lagos i es el centre cinematografic de l'est del pais. [79] [80] El 2007 es va celebrar a Enugu el primer festival de cinema de l'estat, l' Enugu International Film Festival . [81]

A Enugu hi van viure autors literaris molt destacats: Chinua Achebe va viure-hi entre el 1958 [82] i el 1967 quan va marxar a Lagos degut a la Guerra de Biafra ; el poeta Christopher Okigbo tambe hi va viure [83] a finals de la decada del 1960, a l'epoca de la Guerra de Biafra; va neixer a Enugu el 1977 i va creixer a Nsukka. [84] [85]

Esports [ modifica ]

A Enugu hi ha el club de futbol Enugu Rangers que juga a la Premier League de Nigeria que te la seu a l'Estadi Nnamdi Azikiwe. Jay-Jay Okocha i Taribo West son dos dels jugadors mes destacats que hi van jugar. [86] [87] La ciutat va ser una seu de la Copa del Mon de Futbol Sub-17 del 2009. [86] Gracies a aixo el seu principal estadi de futbol fou renovat i se li va instal·lar una nova herba artificial. [86]

Economia [ modifica ]

Amb el sobrenom de Ciutat del carbo , [5] l'economia d'Enugu de principis del segle  xx depenia de les mines de carbo. Aquesta industria va ser la que va provocar el creixement de la ciutat. [88] El 1950 s'hi va crear la Nigerian Coal Corporation . [89] La creacio de la linia ferroviaria va unir la ciutat amb el port maritim de Port Harcourt i amb la ciutat de Kaduna . [90] La Guerra de Biafra va devastar greument l'economia d'Enugu i hi va minvar la produccio minera per la destruccio d'equipaments miners. En l'actualitat, la industria carbonifera no es la mes important de la ciutat i moltes mines estan inactives. A Enugu tambe hi ha extraccions mineres de ferro, marbre i dioxid de silici . [91]


Amb el sobrenom de Ciutat del carbo , [5] l'economia d'Enugu de principis del segle  xx depenia de les mines de carbo. Aquesta industria va ser la que va provocar el creixement de la ciutat. [88] El 1950 s'hi va crear la Nigerian Coal Corporation . [89] La creacio de la linia ferroviaria va unir la ciutat amb el port maritim de Port Harcourt i amb la ciutat de Kaduna . [90] La Guerra de Biafra va devastar greument l'economia d'Enugu i hi va minvar la produccio minera per la destruccio d'equipaments miners. En l'actualitat, la industria carbonifera no es la mes important de la ciutat i moltes mines estan inactives. A Enugu tambe hi ha extraccions mineres de ferro, marbre i dioxid de silici . [91]

La ciutat te industries de produccio d'ampolles i de begudes no alcoholiques, una planta automobilistica de la Mercedes, [92] i altres industries i manufactures de ciment, acer, ceramica, amiant, petroli i del sector farmaceutic. [93] La companyia aeria Sosoliso Airlines hi va tenir la seva seu principal. [94]

L'antiga regio Oriental de Nigeria va arribar a produir la meitat de la produccio mundial d' oli de palma . [95] La Guerra de Biafra va fer declinar la produccio de l'oli de palma degut a la destruccio de moltes plantacions. [96] La guerra tambe va provocar la caiguda dels altres productes agroalimentaris de la zona: coco, cacauet, tapioca, cautxu i coto. [97] Per aixo, la seva zona, que havia estat exportadora d'aliments, va passar a haver d'importar productes alimentaris. [98]

Educacio [ modifica ]

An image of a seated crowd of students at a seminar in Enugu
Estudiants a Enugu

Enugu te tres institucions d'educacio superior principals: l' Enugu State University of Science &Technology (ESUT), la University of Nigeria de Nsukka (UNN) i l' Institute of Management & Technology (IMT). A la ciutat tambe hi ha la seu de l' Our Savior Institute of Science and Technology , una escola politecnica. Algunes de les seves escoles d'educacio secundaria mes important son el College of the Immaculate Conception (CIC) (1940), el Holy Rosary College (HRC) (1943), [99] el Colliery Comprehensive Secondary School, el Queen's Secondary School, el Federal Government College , entre d'altres. A Enugu tambe hi ha la institucio universitaria University Teaching Hospital (UNTH). [100]

Sanitat [ modifica ]

A Enugu hi ha els hospitals universitaris de l'ESUT ( Enugu State University of Science and Technology ) i de la Universitat de Nigeria, Enugu. Altres hospitals son el Park Lane General Hospital , el Peenok Medical Center , el Hansa Clinic el Niger Foundation Hospital and Diagnostic Centre i el Ntasi Obi Ndi no n'Afufu Hospital , entre d'altres. [101]

La majoria dels hospitals d'Enugu son de gestio privada. Els hospitals governamentals son l'UNTH i el National Orthopaedic Hospital . [102] La majoria dels hospitals de la ciutat tenen equipaments deficients. [103] Molts d'aquests hospitals han estat ajudats per la cooperacio internacional. [104] [105] L'estat d'Enugu ha establert medicina gratuita per les dones prenyades i per tots els infants menors de cinc anys. [106] A l'estat d'Enugu el 6,5% de la seva poblacio esta afectada per la SIDA , cosa que representa un dels indexs mes alts de Nigeria. [107]

Transport i comunicacions [ modifica ]

Enugu esta unida a Port Harcourt per ferrocarril. Els principals sistemes de transport de la ciutat son els taxis i els autobusos. El 2009 es van prohibir l'us de les motos motos ( Okada ) per al transport public. [108]

El principal aeroport de l'Estat d'Enugu es l'Aeroport Internacional Akanu Ibiam. Aquest esta enllacat amb la ciutat per busos i taxis. [109]

L'autopista A3 que uneix Enugu amb Port Harcourt es va obrir a la decada del 1970. [110] Aquesta carretera continua cap al nord de la ciutat fins a Jos , via Makurdi . [111] La ciutat te dues altres carreteres: la A232 uneix Enugu amb Benin City , Asaba i Onitsha . [112] i la A343 que uneix la ciutat amb Abakaliki . [113]

Personalitats notables [ modifica ]

Politics [ modifica ]

  • Ayogu Eze, Senador de l'estat d'Enugu.
  • Chimaroke Nnamani, exgobernador de l'Estat d'Enugu.

Art [ modifica ]

  • Dilomprizulike (Dil Humphrey-Umezulike). Escultor, pintor i artista performance contemporani.
  • Ada Udechukwu, artista i poeta.

Literatura [ modifica ]

  • Chimamanda Ngozi Adichie , escriptora.
  • Adaobi Tricia Nwaubani, novel·lista que va guanyar el Premi d'escriptors de la Commonwealth.
  • Chika Unigwe, escriptora en llengua anglesa i alemanya.

Musics i cantants [ modifica ]

  • 2face Idibia. Cantant i music de hip hop, reggae i afrobeat.
  • Flavour N'abania, cantant i compositor d'estil musical highlife i d' afrobeat .
  • Sonny Okosun, music famos a les decades del 1970 i 1980. Els seus estils foren el reggae, l'highlife, l' afro-funk i el gospel, enre d'altres.

Actors [ modifica ]

  • Nkem Owoh, actor i comediant, guanyador del African Movie Academy Award .

Esports [ modifica ]

Futbolistes [ modifica ]

  • Festus Agu , futbolista retirat.
  • Vincent Abaye, futbolista.
  • Nnaemeka Ajuru, futbolista, jugador actual del club serbi Fudbalski Klub Vojvodina .
  • Ugo Ihemelu. Futbolista professional, actualment jugador del FC Dallas .
  • Chikelue Iloenyosi, futbolista professional internacional.
  • Charles Newuche, futbolista professional, jugador actual del Yangon United Football Club .
  • Greg Nwokolo, futbolista professional.
  • Chinedu Obasi , futbolista professional internacional, actualment jugador del Fußballclub Gelsenkirchen-Schalke 04 .
  • Obiora Odita, futbolista professional, actualment jugador de la Lliga kazakha de futbol .
  • Felix Ogbuke, futbolista professional actualment jugador del KP Legia Warszawa .
  • Francis Okaroh, futbolista professional retirat.
  • Augustine Okocha , futbolista professional internacional.
  • Charles Okonkwo, futbolista professional internacional retirat.
  • Stanley Okoro, futbolista professional internacional, actualment jugador de la Union Deportiva Almeria B .
  • Ifeanyi Victor Onyilo, futbolista professional retirat.
  • Nduka Ozokwo, futbolista professional, actualment jugador del club turc Mersin ?dman Yurdu .
  • Peter Utaka, futbolista professional internacional, actualment jugador de la Lliga xinesa de futbol .
  • Kenneth Zeigbo, futbolista professional internacional que va jugar a les lligues de Polonia i d'Italia.

Altres esports [ modifica ]

  • Donald Igwebuike. Jugador de futbol america professional que juga als Estats Units .
  • Emmanuel Nwodo, boxejador professional.
  • Christian Okoye, jugador de futbol america professional retirat.
  • Chima Ugwu, atleta llancador de pes i de disc. Guanyador en dues ocasions dels Campionats africans d'atletisme.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Garry , Jane; Rubino , Carl R. Galvez. Facts about the world's languages: an encyclopedia of the world's major languages, past and present . H.W. Wilson, 2001, p. 328. ISBN 0-8242-0970-2 .  
  2. ↑ Egbokhare , Francis O.; Oyetade , S. Oluwole. Harmonization and standardization of Nigerian languages . CASAS, 2002, p. 106. ISBN 1-919799-70-2 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Summing the 3 LGAs Enugu East/North/South as per:
    Federal Republic of Nigeria Official Gazette. ≪ Legal Notice on Publication of the Details of the Breakdown of the National and State Provisional Totals 2006 Census ≫ (PDF), 15-05-2007. Arxivat de l' original el 2012-03-05. [Consulta: 19 maig 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 Nigeria, Chief Secretary's Office. The Nigeria handbook . 10a edicio. Eastern Line: Government Printer, Lagos, 1933, p. 83.  
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Udo, p. 88.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Williams, p. 196.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Udo, pp. 196?197.
  8. ↑ 8,0 8,1 Udo, p. 89.
  9. ↑ 9,0 9,1 Wright , J. B.. Geology and mineral resources of West Africa . Coal: Springer, 1985, p. 116. ISBN 0-04-556001-3 .  
  10. ↑ Thomas , Larry. Coal geology . reprint. Nigeria: John Wiley and Sons, 2002, p. 64. ISBN 0-471-48531-4 .  
  11. ↑ 11,0 11,1 Egboka , B. C, E.. Water resources problems in the Enugu area of Anambra State, Nigeria . Water Resources and Environmental Pollution Unit (WREPU), Department of Geological Anambra State University of Technology, 1985, p. 95, 97.  
  12. ↑ Adaikpoh , J.E.; Nwajei , G. E.; Ogala . Heavy Metals Concentrations in Coal and Sediments from River Ekulu in Enugu, Coal City of Nigeria . Delta State University.  
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Ofomata , G.E.K.; Umeuduji , Joel Ekwutosi ≪ Topographic constraints to urban land uses in Enugu, Nigeria ≫ (PDF). Landscape and Urban Planning . Elsevier B.V. , 28, 2?3, abril 1994, p. 133.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sanni , L. O.. Cassava post harvest needs assessment survey in Nigeria . IITA, 2007, p. 165. ISBN 978-131-265-3 .  
  15. ↑ 15,0 15,1 Reifsnyder , William E.; Darnhofer , Till. Meteorology and agroforestry . World Agroforestry Centre, 1989, p. 544. ISBN 92-9059-059-9 .  
  16. ↑ Egboka , B. C, E.. Water resources problems in the Enugu area of Anambra State, Nigeria . Water Resources and Environmental Pollution Unit (WREPU), Department of Geological Anambra State University of Technology, 1985, p. 98.  
  17. ↑ Udo, p. 67.
  18. ↑ ≪ Statistics: Enugu, Nigeria ≫. The Weather Network. [Consulta: 23 juny 2010].
  19. ↑ Sada , Pius O.; Oguntoyinbo , J. S.. Urbanization processes and problems in Nigeria . Ibadan University Press, University of Ibadan, 1981, p. 87. ISBN 978-121-101-6 .  
  20. ↑ Azikiwe , Nnamdi. Zik: a selection from the speeches of Nnamdi Azikiwe . Cambridge University Press , 1961, p. 234.  
  21. ↑ Elleh , Nnamdi. African architecture: evolution and transformation . McGraw-Hill, 1997, p. 331. ISBN 0-07-021506-5 .  
  22. ↑ ≪ Enugu ≫. FIFA . Arxivat de l' original el 2009-10-23. [Consulta: 15 juny 2010].
  23. ↑ Udo, p. 92.
  24. ↑ Nwauwa , Apollos ≪The Evolution of the Aro Confederacy in Southeastern Nigeria, 1690?1720: A Theoretical Synthesis of State Formation Process in Africa≫. Anthropos . Anthropos Institute, 90, 4-6, 1995, p. 353?364. ISSN : 0257-9774 .
  25. ↑ Horton , W.R.G.. ≪The Ohu System of Slavery in a Northern Ibo Village Group≫. A: Africa: Journal of the International African Institute . 26. Edinburgh University Press, 1954, p. 311?336.  
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Odoemene , Akachi Cornelius. Explaining Inter-Ethnic Coexistence and Harmony in Enugu city, Southeastern Nigeria . University of Ibadan, p. 6?8.  
  27. ↑ Ekechi , Felix K. Missionary enterprise and rivalry in Igboland, 1857-1914 . Routledge, 1972, p. 123?125. ISBN 0-7146-2778-X .  
  28. ↑ Omenka , Nicholas Ibeawuchi. The school in the service of evangelization: the Catholic educational impact in eastern Nigeria, 1886-1950 . BRILL, 1989, p. 112?115. ISBN 90-04-08632-3 .  
  29. ↑ Ikein , Augustine A.; Alamieyeseigha , Diepreye S. P.; Azaiki , Steve S. Oil, democracy, and the promise of true federalism in Nigeria . University Press of America, 2008, p. 353. ISBN 0-7618-3928-3 .  
  30. ↑ Coleman , James S. Nigeria, background to nationalism . University of California Press, 1971, p. 43. ISBN 0-520-02070-7 .  
  31. ↑ 31,0 31,1 Mba , H. Chike. Management of environmental problems and hazards in Nigeria . Ashgate Publishing, Ltd, 2004, p. 291. ISBN 0-7546-1394-1 .  
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Sklar, pp. 207?210.
  33. ↑ Berger , Stefan; Croll , Andy; Laporte , Norman. Towards a comparative history of coalfield societies Studies in labour history . Ashgate Publishing, Ltd, 2005, p. 142. ISBN 0-7546-3777-8 .  
  34. ↑ DeRouen , Karl R.; Heo , Uk. Civil wars of the world: major conflicts since World War II, Volume 2 . 27 maig 1967: ABC-CLIO, 2007, p. 582. ISBN 1-85109-919-0 .  
  35. ↑ Shillington , Kevin. Encyclopedia of African history, Volume 1 Encyclopedia of African History . CRC Press, 2005, p. 1115. ISBN 1-57958-453-5 .  
  36. ↑ Arrous , Michel Ben; Ki-Zerbo , Lazare. African Studies in Geography from Below . African Books Collective, 2009, p. 98. ISBN 2-86978-231-4 .  
  37. ↑ Su , John J. Ethics and nostalgia in the contemporary novel . Cambridge University Press, 2005, p. 146. ISBN 0-521-85440-7 .   [ Enllac no actiu ]
  38. ↑ Berg , Jerome S. Broadcasting on the Short Waves, 1945 to Today . McFarland, 2008, p. 177. ISBN 0-7864-3674-3 .  
  39. ↑ Phillips , Barnaby ≪ Biafran leader looks back ≫. BBC News , 29-01-2000 [Consulta: 13 juny 2010].
  40. ↑ ≪ Nigeria: Drums of Defeat ≫, 06-10-1967. Arxivat de l' original el 2010-08-23. [Consulta: 13 juny 2010]. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2010-08-23. [Consulta: 17 gener 2013].
  41. ↑ Clayton , Anthony. Frontiersmen: warfare in Africa since 1950 . Taylor & Francis, 1999, p. 94. ISBN 1-85728-525-5 .  
  42. ↑ 42,0 42,1 Minahan , James. Encyclopedia of the Stateless Nations: S-Z . Greenwood Publishing Group, 2002, p. 762. ISBN 0-313-32384-4 .  
  43. ↑ Osaghae , Eghosa E. Crippled giant: Nigeria since independence . C. Hurst & Co. Publishers, 1998, p. 85. ISBN 1-85065-350-X .  
  44. ↑ Alapiki , H. African Studies Review . 48. African Studies Association, desembre 2005, p. 49?65.  
  45. ↑ Bostic , Raphael. The Impact of Large Landowners on Land Markets . Lincoln Institute of Land Policy, 2009, p. 46. ISBN 1-55844-189-1 .  
  46. ↑ Ikejiofor , U.; Nwogu , K. C.; Nwanunobi , C. O.. Informal Land Delivery Processes and Access to Land for the Poor in Enugu, Nigeria . University of Birmingham, 2004. ISBN 0-7044-2243-3 .  
  47. ↑ ≪ Nigeria ≫. Ebony . Johnson Publishing Company, 37, 4, febrer 1982, p. 67. ISSN : 0012-9011 .
  48. ↑ ≪ Members of the Enugu State House of Assembly ≫. Enugu State Government. Arxivat de l' original el 2010-08-19. [Consulta: 28 juny 2010].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Coleman , James S.; Coleman , James Smoot. Nigeria, background to nationalism . University of California Press, 1971, p. 74. ISBN 0-520-02070-7 .  
  50. ↑ Europa Publications. Africa South of the Sahara 2004 . 33a ed.. Routledge, 2004, p. 838. ISBN 1-85743-183-9 .  
  51. ↑ Ahemba , Tume ≪ Lagos rejects Nigeria census, says has 17.5 million ≫. Reuters , 06-02-2007 [Consulta: 11 juny 2010].
  52. ↑ Ike , Obiora F. Freedom is more than a word: towards a theology of empowerment . Catholic Institute for Development Justice and Peace (CIDJAP), 1998, p. 259. ISBN 978-34677-0-0 .  
  53. ↑ Hansen , Valerie; Curtis , Kenneth. Voyages in World History, Volume 2 . Cengage Learning, 2008, p. 833. ISBN 0-618-07725-1 .  
  54. ↑ The Report: Nigeria 2010 . Oxford Business Group, 2010, p. 14. ISBN 1-907065-14-8 .  
  55. ↑ Ramirez-Faria , Carlos. Concise Encyclopaedia of World History . Nigeria: Atlantic Publishers & Distributors, 2007. ISBN 81-269-0775-4 .  
  56. ↑ Okeke-Ihejirika , Philomina Ezeagbor. Negotiating power and privilege: Igbo career women in contemporary Nigeria . Ohio University Press, 2004, p. 26. ISBN 0-89680-241-8 .  
  57. ↑ Ilogu , Edmund. Christianity and Ibo culture . Brill Archive, 1974, p. 2. ISBN 90-04-04021-8 .  
  58. ↑ Ibo village communities . Institute of Education, University of Ibadan, 1971, p. 65?71.  
  59. ↑ Duckworth , Edward Harland. Nigeria magazine . Cultural Division of the Federal Ministry of Information, Nigeria, 1961, p. 241?242.  
  60. ↑ Nnamani , Jude Onuchukwu. Nike chieftaincy, 1919?1985 . Enugu Government Printer.  
  61. ↑ Odoemene , Akachi Cornelius. Explaining Inter-Ethnic Coexistence and Harmony in Enugu city, Southeastern Nigeria . University of Ibadan, p. 9?13.  
  62. ↑ 62,0 62,1 Edike , Tony ≪ Police arrest 1,088 in Enugu ≫. Vanguard , 25-02-2010 [Consulta: 26 juny 2010].
  63. ↑ ≪ Nigeria Nairas (NGN) to United States Dollars (USD) rate ≫. XE.com , 26-06-2010. [Consulta: 26 juny 2010].
  64. ↑ ; Okoli , Anayo; Nkwopara , Chidi; Ujumadu , Vincent ≪ South-East under siege: Robbers, kidnappers on the rampage ≫. Vanguard , 25-07-2009 [Consulta: 26 juny 2010].
  65. ↑ 65,0 65,1 ≪ Tourism ≫. Enugu State Government. Arxivat de l' original el 2010-09-18. [Consulta: 9 juny 2010].
  66. ↑ 66,0 66,1 Nzewi , Meki. Third Enugu State Mmanwu Festival and Iri-Ji Tradition . Enugu State (Nigeria). Ministry of Information, 1994, p. 6.  
  67. ↑ Reed , Bess ≪ Spirits Incarnate: Cultural Revitalisation in a Nigerian Masquerade Festival ≫. African Arts . James S. Coleman African Studies Center, University of California, 1, 38, 2005, p. 50?59.
  68. ↑ Mamman , A.b.; Oyebanji , J.o.; Petters , S.w.. Nigeria, a People United, a Future Assured: Survey of states . Federal Ministry of Information, 2000, p. 196. ISBN 978-010-432-1 .  
  69. ↑ Mbaku , John Mukum. Culture and customs of Cameroon . Greenwood Publishing Group, 2005, p. 200. ISBN 0-313-33231-2 .  
  70. ↑ Oti , Sonny. Highlife Music in West Africa . African Books Collective, 2009, p. 28. ISBN 978-8422-08-X .  
  71. ↑ Timothy-Asobele , S. J.. Historical trends of Nigerian indigenous and contemporary music . Rothmed International, 2002, p. 25.  
  72. ↑ Collins , John. Musicmakers of West Africa . Lynne Rienner Publishers, 1985, p. 51. ISBN 0-89410-075-0 .  
  73. ↑ Okwoche , Peter. Focus on Africa: BBC magazine . 16-17. BBC African Service, 2005, p. 50.  
  74. ↑ Fishman , Joshua A.; Conrad , Andrew W.; Rubal-Lopez , Alma. Post-imperial English: status change in former British and American colonies, 1940-1990 . Walter de Gruyter, 1996, p. 71?72. ISBN 3-11-014754-8 .  
  75. ↑ Enoh , Anthony Assam Owan. Main currents in Nigerian education thought . Midland Press, 1996, p. 32.  
  76. ↑ Eribo , Festus; Jong-Ebot , William. Press freedom and communication in Africa . Africa World Press, 1997, p. 60. ISBN 0-86543-551-0 .  
  77. ↑ Africa South of the Sahara 2003 . Routledge, 2003, p. 804. ISBN 1-85743-131-6 .  
  78. ↑ Cooper-Chen , Anne. Global entertainment media: content, audiences, issues LEA's communication series . Routledge, 2005, p. 106. ISBN 0-8058-5169-0 .  
  79. ↑ McCall , John C. ≪Nollywood Confidential: The unlikely rise of Nigerian video film≫. Transition Magazine . Indiana University Press, 13, 95, 2004, p. 98?109.
  80. ↑ Haynes , Jonathan ≪Nollywood in Lagos, Lagos in Nollywood Films≫. Africa Today . Indiana University Press, 54, 2, 2007, p. 131?150.
  81. ↑ Amatus , Azuh ≪ Movie stars seek new direction for Nollywood ≫. The Daily Sun . Sun News, 28-12-2007.
  82. ↑ Ezenwa-Ohaeto, pp. 67?68.
  83. ↑ Ezenwa-Ohaeto, p. 125.
  84. ↑ ≪ About the Author ≫. Chimamanda Ngozi Adichie. [Consulta: 30 juny 2010].
  85. ↑ Ellam , Julie. ≪ Biography: Chimamanda Ngozi Adichie ≫. British Council , 2008. [Consulta: 30 juny 2010].
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 ≪ Enugu bids fond farewell ≫. FIFA , 05-11-2009. Arxivat de l' original el 2009-11-08. [Consulta: 11 juny 2010].
  87. ↑ ≪ Nnamdi Azikiwe Stadium ≫. FIFA . Arxivat de l' original el 2009-10-25. [Consulta: 10 maig 2010].
  88. ↑ 88,0 88,1 Urbanization as a Social Process: An Essay on Movement and Change in Contemporary Africa . reprint. Routledge, 2004, p. 8. ISBN 0-415-32994-9 .  
  89. ↑ 89,0 89,1 Udo, p. 86.
  90. ↑ 90,0 90,1 Kilby , Peter. Industrialization in an open economy: Nigeria 1945?1966 . CUP Archive, 1969, p. 36.  
  91. ↑ 91,0 91,1 Nigeria, p. 39.
  92. ↑ Williams, p. 195.
  93. ↑ Taku , Thomas A. Framework for industrialization in Africa . Greenwood Publishing Group, 1999, p. 204. ISBN 0-275-96498-1 .  
  94. ↑ ≪ Survey: World Airlines ≫. Flight International , 07-04-2003. [Consulta: 15 juny 2010].
  95. ↑ Blij , Harm J. De. A geography of Subsaharan Africa . 2a edicio. Rand McNally, 1964, p. 335.  
  96. ↑ United States. Foreign Agricultural Service. World agricultural production and trade: statistical report, Volumes 971?972 . United States Department of Agriculture , Foreign Agricultural Service, 1968.  
  97. ↑ Jovanovi? , Miroslav N. International economic integration: critical perspectives on the world economy, Volume 0 . Taylor & Francis, 1998, p. 394. ISBN 0-415-16675-6 .  
  98. ↑ Central Intelligence Agency . The CIA World Factbook, Book 2008 . Skyhorse Publishing Inc, 2007, p. 462. ISBN 1-60239-080-0 .  
  99. ↑ Chigere , Nkem Hyginus M. V.. Foreign missionary background and indigenous evangelization in Igboland . LIT Verlag Munster, 2001, p. 299. ISBN 3-8258-4964-3 .  
  100. ↑ Error en el titol o la url .≪≫. University of Nigeria, Nsukka, 2009. [Consulta: 13 juny 2010].
  101. ↑ Dede , P.; Nwachukwu , N.; Mbah , Willy [ et al. ].. Enugu business directory . Fourth Estate Encyclopedia, JONAROSE Nig. Ltd, 2005.  
  102. ↑ Adalemo , Isaac Ayinde; Baba , J. M.; Udo , R. K. [ et al. ].. Nigeria, Giant in the Tropics: State surveys . Gabumo, 1993, p. 169. ISBN 978-010-168-3 .  
  103. ↑ Amalu , Chinyere ≪FG to Upgrade Unth, Abutech, Nat. Hospitals, Others≫. Vanguard , 24-02-2009.
  104. ↑ Ugwoke , Francis ≪Foundation Donates Drugs, Equipment to Hospitals≫. Thisday , 12-11-2006.
  105. ↑ Edike , Tony ≪DFID Donates 156m Euros Medical Equipment to Enugu≫. Vanguard , 20-01-2006.
  106. ↑ Ugwoke , Francis ≪ Why We Introduced Free Health Services ≫. Thisday , 23-12-2007.
  107. ↑ Lohor , Josephine ≪ Benue, Akwa Ibom Most HIV Endemic States ≫. , 18-07-2006 [Consulta: 29 juny 2010]. Arxivat 2009-06-08 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2009-06-08. [Consulta: 18 gener 2013].
  108. ↑ Nwachukwu , Alphonsus. An Assessment of the Quality of Intra-Urban Bus Services in The city of Enugu, Enugu State, Nigeria (PDF). Department of Geography, University of Nigeria Nsukka, p. 76.  
  109. ↑ Hudgens, p. 1072.
  110. ↑ Forrest , Tom. The advance of African capital: the growth of Nigerian private enterprise . Edinburgh University Press, 1994, p. 171. ISBN 0-7486-0492-8 .  
  111. ↑ Nigeria, p. 187.
  112. ↑ Hudgens, p. 1067.
  113. ↑ Friedrich Ebert Foundation. Towards an African economic community . Nigerian Institute of Social and Economic Research, 1986, p. 207.  

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enugu_(ciutat)&oldid=32826271 ≫