Victoria de Durango
(o
Durango
, o
Ciutat de Durango
) es una ciutat de
Mexic
, capital de l'
estat de Durango
i del
municipi homonim
. Esta al nord de la Republica de Mexic, al
Valle del Guadiana
, al centre de l'estat homonim. Per aixo, els habitants la coneixen amb el sobrenom de la "Perla del Guadiana".
Victoria de Durango es la ciutat mes poblada i extensa del seu estat. Fou fundada el 8 de juliol del
1563
per
Francisco de Ibarra
amb el nom de
Villa de Durango
. Alonso de Pacheco va fer el primer tracat urba de la ciutat.
La fundacio de la ciutat s'origina per la seva proximitat al
Cerro del Mercado
, que es pensava que tenia molta plata, tot i que amb el temps es va descobrir que era un important jaciment de ferro. Aquest turo es diu aixi pel capita
Gines Vazquez de Mercado
, que va descobrir la vall durant les seves exploracions del nord de Mexic.
El seu nom oficial es
Victoria de Durango
; la denominacio de "Victoria" se li va agregar en honor de
Guadalupe Victoria
, primer president de Mexic originari de l'estat de Durango, de la ciutat de
Tamazula de Victoria
.
El Centre Historic de la ciutat te la majoria d'immobles historics i catalogats al nord de Mexic per l'
Instituto Nacional de Antropologia e Historia
[1]
i a mes forma part del conjunt de ciutats i pobles del
Camino Real de Tierra Adentro
, declarat
Patrimoni cultural
per la
UNESCO
l'any 2010;
[2]
tot i que el centre historic de la ciutat no es patrimoni de la humanitat per si mateix.
El significat etimologic de Durango es "mes enlla de l'aigua" i prove del
basc
.
Francisco de Ibarra
la va anomenar en record de la ciutat de
Durango
, de
Biscaia
, al
Pais Basc
.
Catedral Basilica Menor.
El territori havia estat explorat abans pels conqueridors espanyols Cristobal de Onate i Nuno de Guzman (1531) i Jose de Angulo (1533). El 1552, una expedicio cap al nord de
Nova Espanya
va portar-hi a
Gines Vazquez del Mercado
, atret per la idea de trobar vetes de plata al "Turo del Mercado", on es trobarien importants jaciments de ferro. El 1554,
Francisco de Ibarra
, explorador espanyol d'origen basc, arriba al territori i l'anomena
Valle del Guadiana
.
El 1556,
Fray Diego de la Cadena
, un pare francisca, arriba a la vall i va construir la primera missio franciscana en un petit poblat tepehua anomenat Analco i l'anomena
San Juan Bautista de Analco
. El nom d'Analco significa "a l'altra banda de l'aigua".
Francisco de Ibarra ordena a Alonso de Pacheco el disseny de la trama urbana de la ciutat el 1557, i des de llavors te una configuracio ortogonal amb carrers de nord a sud i d'est a oest. Estant en una plana despoblada, es fixa el seu limit al nord al turo del Mercado; el sud, l'
Acequia Grande
; a ponent una zona pantanosa; i a llevant la continuacio de la vall. Els termes originals de la ciutat comprengueren els carrers actuals de Negrete, al nord; 5 de Febrero, al sud; Francisco I Madero, a l'est; i el carrer Constitucion, a l'oest. Des del comencament de la ciutat es va definir l'emplacament de la
Plaza de Armas
, el palau del governador i la parroquia principal que es convertiria en catedral de Durango. El nom que li va donar Alonso de Pacheco al planol fou
Villa del Guadiana
perque estava a la plana homonima, ignorant el nom que li volia posar Ibarra.
Capita Francisco de Ibarra
La
Villa de Durango
fou fondada propiament el 8 de juliol del 1563 per Francisco de Ibarra sobre el tracat d'Alonso de Pacheco. Durango era el nom d'un poble de Biscaia, d'on era originari Ibarra. La seva ubicacio es tria per ser propera a la missio franciscana de San Juan Bautista de Analco, a prop de la qual hi havia una sequia i tambe es podia disposar de fusta, animals de caca i peixos als rius; tambe hi havia mines properes. Per a evitar el despoblament de la nova localitat, Francisco de Ibarra dona una mina als indigenes i al clergat amb la condicio que continuessin habitant l'assentament.
La missa de la fundacio de la vila fou oficiada per Fray Diego de la Cadena i se celebra a l'actual confluencia dels carrers 5 de febrero i Juarez. A aquesta hi van assistir Ibarra, els seus capitans i els veins. Despres hi va haver l'acte solemne de la fundacio.
Despres de continuar amb la seva expedicio amb l'objectiu de colonitzar el nord de la provincia de
Nova Galicia
, entre el 1554 i el 1567, Francisco de Ibarra va conformar la provincia de
Nova Biscaia
-nombrant-la aixi en record de la seva provincia natal- amb els territoris dels actuals
estat de Durango
,
estat de Chihuahua
i una part de l'
estat de Sonora
, l'
estat de Sinaloa
i
Coahuila de Zaragoza
; al mateix temps que va nombra la Vila de Durango com a capital del territori. El Virrey
Luis de Velasco
va nomenar governador de la provincia a Francisco de Ibarra el 24 de juliol del 1562.
Al segle
xvii
la vila ja tenia unes 20 quadres i 50 veins espanyols i al seu tracat s'hi afegiren dos carrers en sentit est-oest i tres en sentit nord-sud. El 1620 es funda el
bisbat de Durango
i la diocesi es construeix el 28 de setembre del mateix any. Per aixo,
Felip IV de Castella
va elevar la vila a la categoria de ciutat. El 1634 un incendi va destruir l'esglesia de l'
Asuncion de Maria
, seu de la diocesi i es va comencar a construir l'actual catedral l'any despres. La localitat va tenir una epoca dificil al segle
xvii
i va estar a punt de ser abandonada, a causa dels atacs dels indigenes nadius, tot i que la seva localitzacio estrategica va ser clau perque el virregnat evites la seva despoblacio.
El ferro dels jaciments propers no era vist per la corona espanyola tan important com les mines d'or o plata, pero el descobriment, al segle
xviii
, de diverses vetes de minerals preciosos a la
Sierra Madre Occidental
van donar un nou auge a la ciutat i s'hi va construir palaus, mansions i altres edificis importants i va augmentar notablement la seva poblacio. El 4 de desembre del 1786, per mitja d'una
Real Ordenanza
, es va crear la
Intendencia de Durango
, formada per les entitats de
Chihuahua
i Durango.
El 23 de juny del 1891, la diocesi fou elevada a
arxidiocesi
i el 1824 es va formar l'
estat de Durango
. El 1982, l'INAH va anomenar el centre de Durango
Zona de Monumentos Historicos
.
La ciutat esta ubicada a l'extrem oest de la vall del Guadiana, al nord de
Mexic
i al centre-occident de l'
Altipla Mexica
. Es troba entre el paral·lel 22° 40′ i el 26° 56′ de latitud nord i entre els meridians 102° 25′ 55″ i el 107° 08′ 50″ relatius a
Greenwich
. La vall on es localitza te una superficie d'aproximadament 700 km² i limita al nord amb la vall de Canatlan, al sud i a l'oest amb la
Sierra Madre Occidental
; al sud-est amb la
Sierra del Registro
i a l'estamb la zona de planes que la limita amb una serie de pujols i elevacions. Dins de la vall, a una altitud mitjana de 1880 metres sobre el nivell del mar, nomes hi ha dos accidents notables: el
Cerro del Mercado
(2040 metres s.n.m.), al nord de la ciutat i el
Cerro de los Remedios (1980 msnm), a ponent. Tambe hi a diversos turons que pugen vers l'oest de la vall per a donar pas a la Sierra Madre Occidental. Al centre de la vall hi ha diverses depressions com
El Arenal
que desvien el curs dels rius de la vall i els fan "retornar" vers la
Sierra Madre
.
[3]
A prop de la ciutat hi ha diversos cursos d'aigua. El riu
El Tunal
va des de la Sierra Madre Occidental cap al sud de la vall; el seu cabal fou reduit per la construccio de la Presa Guadalupe Victoria que esta al canyo que desemboca a la vall del Guadiana i edificada per a emmagatzemar aigua per al reg durant les temporades seques. Aquest es el riu mes important de la regio.
L'
Acequia Grande
recorria el centre de la ciutat, pero avui en dia el rierol es un corrent d'aigua estacional subterrania que nomes porta aigua a la temporada de les pluges. El seu curs fou confinat a un tunel que va per sota el
Bulevar Dolores del Rio
i que es creua amb el riu d'El Tunal al paratge de
El Arenal
.
El riu
La Sauceda
recorre la porcio nord de la vall i el seu trajecte no travessa la ciutat i la seva corrent s'ajunta amb el riu El Tunal tambe a
El Arenal
.
La ciutat de Durango te un clima semidesertic temperat, Bsh en el sistema de la
Classificacio climatica de Koppen
, amb pluges durant l'estiu i lleugerament fred a l'hivern amb algunes gelades i plugims. Les nevades no son frequents a la ciutat malgrat que son mes normals a les muntanyes del seu voltant. Els estius son calids i s'arriba a una temperatura de fins a 37 °C i les pluges son regulars els mesos de juny, juliol i agost, quan arriben al mitjana dels 400 mm. A la primavera dominen els vents de l'oest, a l'estiu i a la tardor els del nord-oest i a l'hivern el del nord-est.
[4]
| Parametres climatics mitjans de Victoria de Durango
|
| Mes
|
Gen.
|
Feb.
|
Mar.
|
Abr.
|
Mai.
|
Jun.
|
Jul.
|
Ago.
|
Set.
|
Oct.
|
Nov.
|
Des.
|
Anual
|
| Temperatura
maxima registrada °C (°F)
|
31
(87,8)
|
31
(87,8)
|
36
(96,8)
|
36
(96,8)
|
39,5
(103,1)
|
38
(100,4)
|
34
(93,2)
|
36,5
(97,7)
|
37
(98,6)
|
33
(91,4)
|
31
(87,8)
|
32
(89,6)
|
40
(104)
|
| Temperatura
minima registrada °C (°F)
|
?15
(5)
|
?7,4
(18,7)
|
?4,8
(23,4)
|
?2,8
(27)
|
1,4
(34,5)
|
6,5
(43,7)
|
1,3
(34,3)
|
8,5
(47,3)
|
4
(39,2)
|
0
(32)
|
?4,5
(23,9)
|
?14
(6,8)
|
?14
(6,8)
|
| Temperatura
diaria maxima °C (°F)
|
20
(68)
|
22
(71,6)
|
25,1
(77,2)
|
28
(82,4)
|
30,5
(86,9)
|
30,8
(87,4)
|
28,4
(83,1)
|
27,9
(82,2)
|
27
(80,6)
|
25,9
(78,6)
|
23,0
(73,4)
|
20,5
(68,9)
|
25,8
(78,4)
|
| Temperatura
diaria minima °C (°F)
|
1,8
(35,2)
|
2,9
(37,2)
|
5,7
(42,3)
|
8,2
(46,8)
|
11,4
(52,5)
|
14
(57,2)
|
14,1
(57,4)
|
13,8
(56,8)
|
12,7
(54,9)
|
9,7
(49,5)
|
5,5
(41,9)
|
2,7
(36,9)
|
8,5
(47,3)
|
| Precipitacio
total
mm
(
polzades
)
|
14,8
(0,6)
|
5,4
(0,2)
|
1,4
(0,1)
|
3,8
(0,1)
|
13,8
(0,5)
|
64,2
(2,5)
|
119,1
(4,7)
|
111
(4,4)
|
73,5
(2,9)
|
26,5
(1)
|
11,1
(0,4)
|
10,6
(0,4)
|
455,2
(17,9)
|
| Font: BBC Weather Centre
[5]
|
Segons el cens del 2005 hi havia 526.629 habitants a Victoria de Durango. L'INEGI (Instituto Nacional de Estadistica y Geografia) projecte que el 2010 hi ha una poblacio de 631.712 habitants. La composicio etnica de la ciutat es: 51% d'origen europeu, 45% mestissos, 4% arabs i est asiatics i menys de l'1% amerindis.
Dos tercos dels residents de la ciutat viuen en cases unifamiliars i el 25% en pisos; el 9% viuen en cases per sota de l'estandard. El 2003, el 10,9% dels habitants de la ciutat vivien per sota del llindar de la pobresa (el 20,6% si tenim en compte el municipi).
[7]
Altres estudis estimen que 200.000 persones de la zona metropolitana de Durango viuen en la pobresa.
La majoria de Duranguencs, com la majoria dels nord-mexicans, tenen origens europeus. La majoria es poden definir com
criolls
, descendents dels colonitzadors espanyols.
Durant finals del segle
xix
i els inicis del segle
xx
, hi ha onades de migracions d'europeus cap al nord i el centre de Mexic, molts dels quals van anar a Durango. La majoria van arribar d'Espanya (sobretot el
Pais Basc
,
Galicia
i
Asturies
i d'
Alemanya
(sobretot de
Baviera
i
Hamburg
). Tambe hi va arribar gent d'
Irlanda
,
Franca
,
Italia
,
Suissa
,
Paisos Baixos
i
Suecia
. La ciutat tambe va rebre onades d'immigrants de l'est d'Europa (sobretot
Russia
i
Polonia
) i de la zona dels Balcans (sobretot
Macedonia
i
Montenegro
). Als anys 1990 van arribar immigrants de
Romania
i
Ucraina
, que s'han instal·lat en ghettos al centre de la ciutat. Hi ha uns 7000
neerlandesos
-parlants
mennonites
que viuen a la ciutat. Durango tambe te petites comunitats d'immigrants d'
Australia
, els
Estats Units
i
Sud-africa
.
La majoria dels immigrants espanyols post-colonials provenien de Galicia i a Mexic, els espanyols s'anomenen genericament com
gallegos
. A la ciutat hi ha presencia de la cultura gallega: cuina, llengua i musica.
Des de comencaments del segle XX hi ha una presencia signigicativa de comunitats d'
Armenis
,
libanesos
i arabs de
Siria
. Estan presents en els comercos i la vida civica. Els asiatics tenen petites comunitats i representen entre l'1% i el 2% de la poblacio de Durango. La majoria son
japonesos
i tambe hi ha un petit nombre de
xinexos
i
coreans
.
La majoria de la poblacio, com a la resta de l'estat, pertanyen a l'
Esglesia Catolica Romana
. Els protestants representen menys del 10% de la poblacio i la majoria son
pentecostals
, del moviment carismatic,
Testimonis de Jehova
i
mormons
.
Els
jueus
i els
cristians ortodoxos
tenen comunitats d'un miler de fidels. A l'estat de Durango hi ha entre 5000 i 7000
musulmans
, la majoria a Victoria de Durango.
Infraestructura i transports
[
modifica
]
L'
Aeropuerto Internacional General Guadalupe Victoria
es l'aeroport principal de la ciutat. Te vols que l'uneixen amb
Chicago
,
Mexic D.F.
,
Tijuana
i
Houston
.
La ciutat te moltes linies d'autobusos, entre les quals cal destacar:
Omnibus de Mexico
,
Mexico Omnibus Plus
,
Executive Senda AVE
,
North Transport
,
Transport North Premier
,
Futura
,
Transport Chihuanenses
,
Mexico Interstate Bus (ELITE)
. A mes hi ha les linies locals d'autobusos. Tots els autobusos paren a la terminal General Domingo Arrieta. Durango es una de les ciutats on el preu del taxi es mes barat del pais.
El
Puente Baluarte
es un
pont atirantat
que s'esta construint a Mexic, a les fronteres entre els estats de Sinaloa i Durango. Te una longitud de 1124 metres i una zona penjada per cables de 520 metres. Te una alcada maxima sobre la vall de 390 metres i es un dels ponts mes alts del mon. La construccio es va comencar el febrer del 2008
[8]
i estava previst que s'acabes el 2012.
[9]
[10]
Cultura i educacio
[
modifica
]
Entreteniment i arts
[
modifica
]
Cada estiu, la ciutat de Durango atreu un milio de persones en la seva
Feria Nacional de Durango
, que dura un mes i que es fa des del 1929. Es la festa mes important de l'estat i de la ciutat. A la festa, la ciutat celebra l'aniversari de la seva fundacio, el 8 de juliol del 1563.
Durango tambe te molta oferta cultural: conferencies, concerts, teatre. Els equipaments culturals mes importants son el
Teatro Ricardo Castro
i l'
Auditorio Mercedes Mendoza
.
Regional Museu de Durango; fotografiat per Oliver Alexander Anderson Huerta (2008)
La ciutat de Durango te molts museus:
- Museo Regional de Durango
.
- Museo Arqueologico de Durango Ganot-Peschard
.
- Museo de Arte Moderno Guillermo Ceniceros
.
- Museo de Arte Contemporaneo Angel Zarraga
.
- Museo Tematico de Cine
.
- Museo de la Revolucion en Durango
.
- Museo de Arte Sacro
.
- El Bebeleche-Museo Interactivo de Durango
.
El Parque Guadiana
[
modifica
]
El
Parque Guadiana
es considerat un bosc urba que proveeix de serveis mediambientals a la ciutat. Es pot veure el cicle del carbo i el control de les temperatures. Tambe te moltes especies animals, sobretot d'avifauna. A mes a mes, hi ha infraestructures per als infants, una piscina olimpica, pista per a bicicletes i altres coses ludiques.
Mitjans de Comunicacio
[
modifica
]
La ciutat te diverses radios locals i televisions. Les radios mes importants son
Los 40 principales, Durango
,
La Tremenda
i
Radio X
.
- Canal 2: XHDRG-TV - TV Azteca, Durango.
- Canal 4: XHPAP.TV - TV Azteca, Santiago Papasquiaro.
- Canal 5: XHDI-TV - Televisa, Durango.
- Canal 7: XHDB TV - TV Azteca, Durango.
- Canal 10: XHA-TV - Televisa, Durango.
- Canal 12: XHND-TV - Televisio de Durango, Durango.
- Canal 22: XHDUH-TV - Televisa, Durango.
Nivell superior
[
modifica
]
- Lobos Grises de la UAD
. Basquetbol,
lliga nacional de baloncesto profesional de Mexico
- Alacranes de Durango
. Juga a futbol a la
Liga de Ascenso de Mexico
.
- Alacranes de Durango
. Juga a la
liga mayor de la laguna
(beixbol).
- Diablos de la UJED
, juga a la
Tercera Division Profesional de futbol de Mexico
[11]
Ciutats agermanades
[
modifica
]
Xalapa de Enriquez
,
Veracruz
,
Mexic
Durango
,
Colorado
,
Estats Units
Durango
,
Biscaia
,
Euskadi
,
Espanya
- Mazatlan
,
Sinaloa
,
Mexic
- Tijuana
,
Baja California
,
Mexic
- Melrose Park (Illinois)
,
Estats Units
Persones lligades a la ciutat
[
modifica
]
 Capitals d'estat de Mexic
|
|---|
|