Criminologia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Exposicio de l' Exposicio Universal de Saint Louis de 1904 sobre l'execucio de la criminologia al Japo .

La criminologia es una ciencia que estudia el crim entes com a fenomen social i individual, incloent-ne les causes i les consequencies que se'n deriven, el comportament criminal i l'impacte que aquest genera en la legislacio . La investigacio en criminologia posa en practica metodes cientifics per corroborar hipotesis i oferir prediccions a llarg termini, amb la fi de desenvolupar teories que puguin ajudar a explicar i comprendre els fets, les causes, les consequencies i altres circumstancies al voltant del crim per tal d'aconseguir-ne la prevencio.

El 1885 , l'italia, Raffaele Garofalo, professor de Dret , va encunyar el terme italia, criminologia . Gairebe al mateix temps, l'antropologista frances, Paul Topinard, el va utilitzar per primera vegada en frances criminologie . [1]

No hem de confondre els conceptes criminologia i criminalistica . Mentre que la criminologia es una ciencia multidiciplinaria que es dedica a l'estudi del delicte, causes, consequencies, maneres de prevenir-los, la criminalistica apareix quan el delicte ja s'ha comes i aixi poder recol·lectar "les peces del puzle" per trobar l'autor del crim. [2]

Escola del pensament [ modifica ]

A mitjans del segle  xviii , va sorgir la criminologia quan els filosofs socials van comencar a reflexionar sobre el crim i els conceptes del dret. Amb els anys, s'han desenvolupat diverses escoles del pensament.

Escola classica [ modifica ]

Aquesta escola va sorgir al s. XVIII en el periode de la Il·lustracio . Els pensadors d'aquesta escola creien que els essers humans eren lliures, iguals i racionals, desfent-se de la idea que el delinquent era diferent de la resta de poblacio, l'unic factor que permetia actuar contra fets delictius era l'intimidacio de la pena .

Segons Cesare Beccaria en el seu llibre "Dels delictes i les penes" [3] (1764) per aconseguir que una pena fos efectiva, aquesta havia de complir els seguents requisits:

  • Celeritat : Els organismes actuen rapidament contra els fets.
  • Certesa : La poblacio sap que les accions delictives seran perseguides.
  • Severitat : El mal que crea la pena es superior al benefici obtingut pel delicte.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Criminologia
  1. Deflem, Mathieu. Sociological Theory and Criminological Research: Views from Europe and the United States . Elsevier, 2006, p. 279. ISBN 0-7623-1322-6 .  
  2. Ayala , Rosalia Torres. ≪ ¿A que se dedican los criminologos y en que se diferencian de los criminalistas? | UNIR ≫ (en espanyol europeu), 27-09-2018. [Consulta: 11 desembre 2019].
  3. Beccaria , Cesare. Tratado de los delitos y de las penas (en castella). en casa de Rosa, Librero, 1828.