Cavencs
 Emblema de l'orde, escut de l'abadia de Cava de' Tirreni
|
| Tipus
| Monastic
|
|---|
| Nom oficial
| Orde de Cava
|
|---|
| Nom oficial llati
| Ordo Cavensis
|
|---|
| Sigles
| O.S.B.
|
|---|
| Altres noms
| Congregacio de La Cava de' Tirreni de l'Orde de Sant Benet
|
|---|
| Habit
| tunica, escapulari i caputxa negres
|
|---|
| Lema
| Ora et labora
("Ora i treballa")
|
|---|
| Objectiu
| Aplicacio de la regla benedictina amb rigor; vida comunitaria amb l'austeritat de l'eremitica
|
|---|
| Fundacio
| ca.
1072
, Abadia de la Santissima Trinitat de La
Cava de' Tirreni
(
Campania
) (fundada en 1011) per Sants
Lleo I de Cava
i
Pere I de Cava
|
|---|
| Aprovat per
| Gregori VII
, en ca.
1079
|
|---|
| Regla
| Regla de Sant Benet
(s. VI)
|
|---|
| Constitucions
| Consuetudines Cavenses
, sobre les de Cluny
|
|---|
| Patrons
| Sant Benet de Nursia
|
|---|
| Supressio
| En
1497
s'integra a la Congregacio de Santa Justina de Padua (avui de Montecassino) de l'Orde de Sant Benet per Oliverio Caraffa, abat comandatari
|
|---|
| Branques i reformes
| Es reforma dels
benedictins
|
|---|
| Fundacions destacades
| Monreale
(Sicilia, 1176), S. Giovanni di Mercurio
|
|---|
| Fundacions a terres de parla catalana
| No n'hi ha
|
|---|
| Persones destacades
| sant Costable de Cava (1123-24), beat Benincasa de Cava (1171-94)
|
|---|
| Lloc web
| http://www.badiadicava.it
|
|---|
L'
Orde de Cava
, estrictament
Congregacio de Cava de' Tirreni
, en llati
Ordo Cavensis
, era un
orde monastic
que volia tornar al rigor original de la
Regla de Sant Benet
, formant part, tot i que era autonom, de l'
orde benedicti
. El 1497 es va integrar a la
Congregacio de Santa Justina de Padua
, desapareixent com a orde autonom.
Es va originar a l'
Abadia de la Santissima Trinitat de' La Cava
, que havia fundat el noble
Alferi Pappacarbone
(avui Sant Alferi) en
1011
quan va retirar-se a fer
vida eremitica
a una cova de
Cava de' Tirreni
(
Campania
). Els seguidors d'Alferi, que van aplegar-se al seu voltant, van formar la primera comunitat d'eremites i va donar origen a la fundacio de l'abadia, que es va posar sota la
Regla de Sant Benet
.
Fou el tercer abat de La Cava,
Pere I
, nebot del fundador, qui amplia el monestir i va fundar una congregacio monastica a la que s'adheriren altres abadies benedictines, formant l'anomenat
Ordo Cavensis
o
Orde de Cava
, difos per la Italia meridional. Ja al gener de
1072
el princep de Salern, Gisulf II, dona alguns monestirs al de Cava. Durant l'abadiat de Pere I (1078-1123), es configura la congregacio sobre el model de la
Congregacio de Cluny
, on Pere s'havia format. Afavorida pels princeps de
Salern
, l'orde va comptar amb centenars d'esglesies i monestirs; el mateix Pere I va fer professar mes de tres mil monjos, i
Urba II
va visitar l'abadia en
1092
, consagrant-ne la basilica.
Abadia de Cava.
Abadia de Monreale.
Rebe moltes donacions de senyors i molts bisbes convidaven l'orde perque s'establis als seus territoris. Diversos papes van confirmar els privilegis de l'exempcio dels bisbes, de manera que l'abat de Cava de' Tirreni, superior de l'orde, nomes tenia per sobre seu el Papa. En el moment de maxima expansio, l'orde tenia 77 abadies, cent priorats, vint monestirs, deu obediencies i 273 esglesies a
Basilicata
,
Calabria
,
Pulla
,
Campania
i
Roma
. A mes, els abats tenien jurisdiccio episcopal i temporal sobre un bon nombre de nuclis de poblacio de la regio de Salern.
[1]
En 1176 s'encarregaren de la llavors fundada abadia de
Monreale
, cridats per
Guillem II de Sicilia
.
A partir del
segle
xiv
comenca la decadencia de l'abadia mare i de la congregacio en general, deguda a les epidemies de
pesta negra
i als conflictes politics i a la decadencia general que es dona als ordes monastics, per la competencia dels
mendicants
. El
7 d'agost
de
1394
Bonifaci IX
va conferir a Cava de' Tirreni el titol de ciutat i fent-la
diocesi
: el bisbe en viuria a l'abadia, l'esglesia de la qual esdevenia
catedral
. L'abadia seria governada per un
prior
, no per un abat, i els monjos formarien el
capitol
catedralici.
A partir del
1431
, quan l'abat Angelotto Fosco fou nomenat cardenal i marxa a Roma, els abats foren comandataris, la qual cosa provoca el declivi de l'abadia i la perdua de rigor de la disciplina monastica. Finalment, per esmenar-ho, l'ultim abat comandatari, Oliviero Carafa, va unir l'Abadia de Cava a la
Congregacio de Santa Justina
de
Padua
, de l'
Orde de Sant Benet
, actual
Congregacio de Montecassino
de l'orde, en
1497
.
A partir de llavors, l'abadia te una revifalla en la vida monastica, espiritual i cultural, que es mantindra fins a la supressio del monestir en 1866. Restaurada la vida cenobitica en 1878, es mante com a abadia benedictina.
Bibliografia
[
modifica
]
- Gianmichele Cautillo,
La grammatica di Severino Boccia nel ms. 312 della biblioteca statale del monumento nazionale Badia di Cava
, tesi di laurea, relatore Matteo Motolese, correlatore Luca Serianni, Sapienza Universita di Roma, 2009
- Massimo Buchicchio,
Cronotassi degli Abati della Santissima Trinita de' La Cava
. Cava de' Tirreni, 2010
- Pius Bonifacius Gams,
Series episcoporum Ecclesiae Catholicae
, Leipzig 1931, p. 904
- Konrad Eubel,
Hierarchia Catholica Medii Aevi
,
vol. 1
Arxivat
2019-07-09 a
Wayback Machine
., p. 179;
vol. 2
Arxivat
2018-10-04 a
Wayback Machine
., p. 124
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
Entre els quals: Capograssi (avui, part de Serramezzana), Capolicchio (ara Cannicchio, part de Pollica), Casalicchio (ara, Casal Velino), Castellabate, Marittima Agnone, Matonti (avui, part de Laureana Cilento), Ogliastro, Perdifumo, Pertosa, Polla, Roccapiemonte, Santa Barbara (avui, part de Ceraso), Santa Lucia (avui part de Sessa Cilento), San Mango, Serramezzana, Tramutola, com tambe algunes esglesies de Salern, Santa Maria de Domno, Sant'Angelo a Caprullo, i les esglesies de Sant'Angelo in Grotta de
Nocera Inferiore
i de San Giovanni a Mar de Minori