El
comtat de Loon
(en frances
Looz)
fou una jurisdiccio feudal del
Sacre Imperi Romanogermanic
. Estava format pel que avui dia es la provincia belga de
Limburg
sense
Tongeren
ni
Sint-Truiden
. De la provincia Limburg actual,
Diepenbeek
,
Alken
, Sint-Truiden i Tongeren eren enclavats al
principat de Lieja
,
Thorn
i
Rekem
, depenien directament de l'emperador del
Sacre Imperi Romanogermanic
i
Lommel
era una possessio del
Ducat de Brabant
.
El comtat tenia les ciutats seguents:
Beringen
,
Bilzen
,
Borgloon
,
Bree
,
Hamont
,
Hasselt
,
Herk-de-Stad
,
Maaseik
Peer
i
Stokkem
.
Pocs documents escrits romanen de la historia antiga del comtat. La primera obra, la
Historia Lossensis
de
Joannes Mantelius
data del 1661.
[1]
El seu antecedent fou el
comtat d'Avernas
un dels quatre del pais d'
Haspengouw
, situat a l'oest de
Waremme
. Una carta datada el
946
[2]
constata un intercanvi de propietat al
comitatu Avernas temporibus Rodulphi comitis
amb el
bisbat de Treveris
i l'esglesia de Sant Servaci de
Maastricht
. Com a comtat de Loon apareix per primer cop en un carta de
1016
del bisbe
Balderic II
de Lieja que esmenta al seu germa com a comte (
fratri meo Gisleberto, comitis…de Los
).
El
1190
el comte Gerard II va haver d'acceptar que el comtat de Loon esdevingues feu del
principat de Lieja
i que en cas d'extincio de la linia passes al principat eclesiastic. Vers
1200
la ciutat de Hasselt n'esdeve la capital. El
1227
el comtat de Loon va quedar unit al de
Chiny
pel matrimoni del comte Arnold IV de Loon amb Joana de Chiny. La casa de Loon es va extingir el
1336
amb la mort de Lluis IV. El seu nebot Teodoric de Heinsberg, era tambe el cunyat del bisbe de Lieja
Adolf de la Mark
, que li va permetre heretar el comtat que havia de passar al bisbat. Godofreu de Heinsberg, senyor de Dalenbroek, nebot de Teodoric va heretar els comtats el
1361
, pero el nou bisbe
Engelbert de la Mark
va annexionar Loon el
1362
. Godofreu va vendre els seus drets sobre Loon a un cosi, Arnau de
Rummen
o de Rumigny, que va intentar conquerir el comtat per les armes, pero va fracassar i va haver de renunciar definitivament el
1366
negociant amb el bisbe
Joan d'Arkel
.
El princep-bisbe de Lieja va adoptar llavors el titol de comte de Loon, pero va mantenir les institucions del comtat i li va deixar una certa autonomia; aquestes disposicions foren confirmades amb l'acord de
1522
i l'estatut va romandre intacte fins a la
batalla de Fleurus
el
1794
quan
Franca
va ocupar la riba esquerra del
Rin
i va annexar tota la regio i crear una subdivisio administrativa nova, amb departaments dels quals les fronteres havien de trencar les fronteres mil·lenaries de l'
antic regim
. El territori del comtat fou integrat en la major part al departament del
Mosa Inferior
amb un sistema legal i juridic igual per a tots.
El
1815
, despres de la desfeta francesa a
Waterloo
, el comtat s'integrara al
Regne Unit dels Paisos Baixos
. El rei
Guillem I
mantindra la divisio administrativa francesa, pero canviara el nom en provincia de Limburg, el territori de les provincies actuals del
Limburg belga
i
neerlandes
. Aquest territori no correspon gaire al
Ducat de Limburg
historic. El
1839
, despres del
tractat de Londres
, la provincia va escindir-se, i l'antic comtat de Loon va ser integrat a
Belgica
.
Casa de Loon
[
modifica
]
- Nibelung
, comte de Betuwe
- Rodolf
, comte de Betuwe (fill)
- Oto de Loon
, fill, casat amb Luitgarda de Namur, filla d'
Albert I
,
comte de Namur
i d'Ermengarda de Baixa Lotaringia
- Gislebert
(†
1044
ou
1046
), fill, casat amb Erlenda de Jodoigne
- Emo
(†
1078
), fill, casat amb Suanahilda, filla de
Teodoric III
,
comte de Frisia Occidental
i d'Otelandis de Nordmark.
- Arnold I
(
1060
†
1126
), fill casat amb Agnes de Maguncia
- Gerard I
(†
1103
), fill
- Arnold II
(† abans
1141
), germa petit de Gerard I, fill d'Arnold I, casat amb Agnes
- Lluis I
(
1110
†
1171
), fill, casat amb Agnes de Metz, filla de Folmar V,
comte de Metz
i de Matilde de Dagsburg
- Gerard II
(†
1191
), fill, casat amb Adelaida de Gueldre, filla d'
Enric I
,
comte de Gueldre
i d'Agnes d'Arnstein
- Lluis II
(†
1218
), fill, casat amb
Ada
,
comtessa d'Holanda
, filla de
Teodoric VII
, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Cleveris
- Enric
(†
1218
), canonge de Saint-Lambert a Lieja, comte de Loon durant la minoria d'Arnold IV; germa de l'anterior.
- Arnold III
(†
1221
), comte de Rieneck i de Loon durant la minoria d'Arnold IV, germa dels dos anteriors, casat amb
Adelaida de Brabant
(1190 † 1265), filla d'
Enric I
,
duc de Brabant
i de Matilde de Boulogne o d'Alsacia.
- Lluis III
(†
1243
), comte de Loon, nebot, fill de Gerard III, comte de Rieneck, i de Cunegunda de Zimmern. El
1227
va deixar el comtat de Loon al seu gerna.
comtes de Loon i de Chiny
- Arnold IV
(† 1273), comte de Loon i
de Chiny
(Arnold II), germa de l'anterior, fill de Gerard III, comte de Rieneck, i de Cunegunde de Zimmern, casat amb
Joana
, comtessa de Chiny (
1205
†
1271
)
- Joan I
(†
1279
), fill gran de l'anterior, casat en primeres noces el
1258
amb Matilde de Julich, filla de
Guillem IV
,
comte de Julich
, i de Matilde de Gueldre i casat en segones noces amb Isabel de Conde
- Arnold V
(
1260
†
1323
), comte de Loon i de Chiny (1299-1323,
Arnold III
), fill del precedent i de Matilde de Julich, casat amb Margarita de Vianden.
- Lluis IV
(†
1336
), comte de Loon i de Chiny (
Lluis VI
), fill, casat amb Margarita de Lorena († 1348), filla de
Tibald II
,
duc de Lorena
, i d'Isabel de Rumigny.
Casa d'Heinsberg
[
modifica
]
- Teodoric d'Heinsberg
(†
1361
), comte de Loon i de Chiny, nebot de l'anterior, fill de Godofreu de Heinsberg i de Matilde de Loon, casat amb Cunegunda de la Mark
- Godofreu de Heinsberg
(
1325
†
1395
), senyor de Dalenbroek, nebot de l'anterior, fill de Joan de Heinsberg, senyor de Dalenbroek, i de Caterina de Vorne. Havia rebut els comtats de Loon i de Chiny del seu oncle pero el princep-bisbe de Lieja es va apoderar Loon que fou reunit a perpetuitat al
principat de Lieja
. Godofreu va vendre Chiny i Loon a Arnold de Rummen el
1362
Casa de Rumigny
[
modifica
]
Principat de Lieja
[
modifica
]
Despres d'haver intentat conquerir Loon el
1363
, hi va renunciar definitivament el
1366
. A comencar per
Engelbert de la Mark
els
princeps-bisbes de Lieja
van incloure en endavant entre els seus titols el de comte de Loon. Le ciutats de Loon des d'aleshores anomenades
Bones Viles
germaniques van tenir vot als dies dels estats i reprensataven junts amb les Bones Viles romaniques el
tercer estament
.
Enllacos externs
[
modifica
]