Celia Vinas Olivella

Bust de Celia Vinas a la placa Bendicho d' Almeria
Biografia
Naixement	(es) Celia Vinas y Olivella 16 juny 1915 Lleida
Mort	21 juny 1954 (39 anys) Almeria (Espanya)
Activitat
Ocupacio	escriptora , pedagoga , escriptora de literatura infantil
Professors	Tadea Fuentes Vazquez

Celia Vinas Olivella ( Lleida , 16 de juny de 1915 - Almeria , 21 de juny de 1954 ) fou una poeta , escriptora i pedagoga catalana . ^{[1] [2]}

Biografia [ modifica ]

Va neixer a Lleida , al carrer de La Palma num. 23, el 16 de juny de 1915, on els seus pares, Gabriel Vinas Morant i Celia Olivella, s'havien instal·lat. El pare, format a la Institucion Libre de Ensenanza , exercia de mestre a Palamos , pero obtingue el titol de catedratic de l'Escola Superior de Magisteri i es van traslladar a la capital del Segria . Del matrimoni nasqueren tres filles, Celia i Encarna a Lleida i Gabriela a Mallorca . El 1923, quan Celia tenia vuit anys, el professor Vinas va guanyar la catedra de Pedagogia de l'Escola Normal de Palma i la familia va marxar cap a l'Illa, cercant un clima mes benigne pel reumatisme que patien la mare i la mateixa Celia. ^{[1] [2]}

Educada segons els principis pedagogics renovadors, Celia va estudiar a l'escola publica i feu el batxillerat a l'Institut Ramon Llull de Ciutat. Entre els seus professors hi havia Gabriel Alomar , el qual va influir de manera decisiva en les seves afeccions literaries. I entre les seves influencies d'aquells anys destaca la de la pedagoga Rosa Roig , que tambe exercia la seva labor a l'Escola Normal de Palma. Quan acaba l'ensenyament secundari, ingressa en la Universitat Autonoma de Barcelona el curs 1934-1935 per fer la carrera de Filosofia i Lletres, pero la va haver d'interrompre amb l'esclat de la Guerra Civil , que passa a Mallorca. Acabada la contesa, va retornar a la universitat, on es llicencia l'1 de febrer de 1941 amb la maxima qualificacio. Durant aquests anys, les activitats van ser incessants, participa de la vida literaria i teatral, acudi a concerts, exposicions i col·loquis, i assisti als cursos de l' Institut frances i de l'Institut italia. ^[1]

Novament a Mallorca, va fer classes particulars i treballa com a bibliotecaria al Circulo Mallorquin . No podia ser professora a l'institut perque el seu pare havia estat depurat. Aixo no obstant, guanya una beca del CSIC de Madrid , on es va traslladar per preparar les oposicions a catedra de llengua i literatura. Va treure el numero u i el marc de 1943 s'instal·la a la placa d' Almeria que havia sol·licitat, on va exercir la docencia fins a la seva mort. Es dedica de ple a l'ensenyament portant a terme una intensissima tasca cultural dins i fora de l'institut. Les vacances d'estiu les passava a Mallorca, on tenia mes temps per escriure poemes i contes, i per completar les recerques comencades al llarg del curs durant els diumenges, les nits d'insomi o les vacances petites. ^[1]

El 1946 publica el primer poemari, Trigo del corazon , que aplega part dels poemes escrits des de 1935, i dos anys despres, Cancion tonta en el Sur (1948). Col·labora tambe en revistes i inventa novel·les, Tierra del Sur , Viento de Levante i La Peregrina (inacabada), que restaren inedites. Escrivi pensant sobretot en els seus alumnes la biografia Estampas de la vida de Cervantes , en ocasio del IV centenari, als actes del qual assisti convidada pel Ministeri d'Educacio. Igualment, el 1947, el 17 de maig, va fer una actuacio magistral al I Congres Indaliano , moviment creat al voltant del grup de pintors, artistes i bohemis que es reunien a la Granja Balear capitanejats per Jesus de Perceval , i al qual s'havia afegit Celia Vinas despres d'arribar a Almeria. ^[1] Fou en aquesta epoca quan entra en contacte i mantingue amistat amb literats destacats del moment, com Damaso Alonso , Gerardo Diego , Carmen Conde, Sanchis Guarner , Josep M. Llompart o Bartomeu Rossello-Porcel . ^[3]

L'estiu de 1951 acaba la col·leccio El primer boton del mundo y trece cuentos mas i el 1953 els poemaris Palabras sin voz i Del foc i la cendra , on reuneix els poemes en catala escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953. Aquest mateix any es va casar amb Arturo Medina. Pocs mesos despres, unes hemorragies la portaran a sotmetre’s a una operacio quirurgica, a consequencia de la qual moriria el 21 de juny de 1954. L'empremta del seu magisteri es palesa als homenatges i publicacions que encara suscita la seva persona i la seva obra. ^[1] Entre d'altres, un institut d'Almeria duu el seu nom, i es recordada amb un bust a la placa Bendicho de la mateixa ciutat. ^[3]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Abello, Montserrat; Aguado, Neus; Julia, Lluisa; Marcal, Maria-Merce (curadores) (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle  xx . Barcelona: La Magrana, p. 53-59.
• Casanova Parraga, Diego Antonio (1955). Vida y obra de Celia Vinas Olivella. (Prologo de Gerardo Diego; dibujos Luis Canadas) Madrid [s. n.].
• Diaz-Plaja, Guillermo (1976). ≪Celia Vinas y su poesia≫. En: Vinas Olivella, Celia. Antologia lirica. Madrid: Rialp, p. 9-27.
• Diversos Autors (1974). Homenaje a Celia Vinas. Almeria: Libreria-Editorial Cajal.
• Fernandez Revuelta, Jose (1994). ≪Celia Vinas i el moviment Indaliano≫. En: Lluc, num. 780 (maig-juny) p. 20-22.
• Galera Noguera, Francisco (1991). Vida y obra de Celia Vinas. Almeria: Instituto de Estudios Almerienses.
• Llompart, Josep Maria (1994). ≪Celia Vinas≫. En: Lluc, num. 780 (maig-juny) p. 3-6.
• Medina, Arturo (1974). ≪Celia Vinas y el teatro≫. En: Vinas, Celia. Plaza de la Virgen del Mar. Almeria: Libreria-Editorial Cajal.
• Medina, Arturo (1994). ≪Celia Vinas i Almeria≫. En: Lluc, num. 780 (maig-juny), p. 14-16.
• Mulet Trobat, Bartomeu (1993). ≪El professor Gabriel Vinas i el seu context socio-educatiu pre-franquista≫. En: Lluc, num. 776 (setembre-octubre), p. 15-17.
• Munar i Munar, Felip (2006). ≪Celia Vinas: entre el record i l'esperanca≫. Col·leccio Menjavents. Documenta Balear.
• Naranjo Diaz, Maria Adela (2001). Celia Vinas: personalidad y actividad pedagogico-cultural en Almeria (1943-1954). Almeria: Instituto de Estudios Almerienses.
• Payeras, Maria (2003). El linaje de Eva: tres escritoras espanolas de postguerra: A. Figuera, C. Vinas, G. Fuertes. Madrid: Sial, p. 61-76.
• Payeras, Maria (2009). Espejos de palabra. La voz secreta de la mujer en la poesia espanola de posguerra (1939-1959). Madrid: Universidad Nacional de Educacion a Distancia, p. 159-160.
• Pons i Pons, Damia (1993). ≪Conversa amb Gabriela Vinas≫. En: Lluc, num. 776 (setembre-octubre), p. 43-48.
• Pons, Margalida (1998). Poesia insular de postguerra: quatre veus dels anys 50. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abad Oliva, num. 192), p. 199-215.
• Cartes de Celia Vinas Olivella adrecades a Joaquim Verdaguer≫. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, Ms. 3147/9.