Barruera
es un poble situat al municipi de
la Vall de Boi
, a l'
Alta Ribagorca
, que dona nom al municipi fins al 1996. Esta situat a la zona axial pirinenca, a la dreta de la
Noguera de Tor
. Tambe era el nucli principal de l'antic terme d
el mateix nom
, el qual, conjuntament amb l'antic terme de
Durro
, formen l'actual municipi de la Vall de Boi.
Barruera es el poble central de la Vall de Boi i el que te mes comercos, pero no es el mes habitat, ja que el superen
Taull
i
Boi
. Temps enrere tambe el superava
Coll
.
L'acces a Barruera des del cap de comarca,
el Pont de Suert
es facil: cal seguir la
N-230
(de
Lleida
a
Vielha
) 2 quilometres en direccio a Vielha, fins a arribar a una cruilla. En aquell lloc es troba l'arrencament cap al nord de la carretera
L-500
, que es la principal via de comunicacions de la vall de Boi. Seguint aquesta carretera, en 8 quilometres s'arriba a Barruera, que es al fons de la vall i a peu de carretera. El poble vell es al nord-oest de la L-500, mentre que l'esglesia de Sant Feliu queda al sud de la carretera. La zona nova del poble, comercial i d'habitatges, esta situada al llarg de la mateixa via principal de comunicacio.
L'esglesia principal es la de
Sant Feliu
,
romanica
, que l'any
2000
la
UNESCO
va declarar
Patrimoni de la Humanitat
, juntament amb les altres de la vall. Tambe te la capella de
Sant Salvador
, enlairada damunt del poble, on una vegada a l'any es fa un aplec, una esglesia mes petita al carrer Major del poble, dedicada a la Purissima Concepcio, i una capella dedicada a la Mare de Deu del Carme a Casa Pubills, les dues darreres en el nucli historic de la poblacio.
L'avinguda principal es el passeig de Sant Feliu, amb 59 numeros; es tracta de la carretera
L-500
, que passa per Barruera i per la resta de la vall. L'altre carrer important es el Carrer Major, amb 40 numeros aproximadament, llarg i costerut.
Al numero 43 del passeig de Sant Feliu hi ha situat l'Ajuntament de la Vall de Boi des del
1996
. L'alcalde del municipi es, des del
1995
, Joan Perelada i Ramon, que ho ha estat amb diferents llistes de partits diversos.
Al terme de Barruera tambe pertany la caseria de
les Cabanasses
, amb restes de la capella coneguda com la Mare de Deu de les Cabanasses.
Situat a l'Alta Ribagorca, 1096 m alt, al peu d'alterosa serra, en un eixamplament de la vall de Boi, a la dreta de la Noguera de Tor. Es distant a 15 km de Pont de Suert. Es el cap de municipi del centre d'art romanic mes important de la comarca. L'esglesia parroquial, romanica, es dedicada a Sant Feliu. L'edificacio del nucli antic era a l'entorn del vell carrer Major, actualment s'ha traslladat als laterals de solana de la carretera de la vall. Les cases, pallers i bordes del nucli antic pirinenc son d'una a tres plantes d'alcaria, aillades o formant part d'un nucli d'habitatge. Son frequents les balconades de fusta treballada i protegides per la teulada volada a sobre. Els murs son de pedra, reblats i de vegades arrebossats. Les cobertes tenen llosa de pissarra del pais, tot i que primerament foren de llosa i posteriorment de teula arab. Barruera te els nuclis d'apartaments a la facana del poble, essent un centre turistic molt important.
[1]
Edat mitjana
[
modifica
]
El primer esment de l'existencia de Barruera ens el dona un document del
1064
, en que els
comtes de Pallars Sobira
Artau I
i la seva muller
Llucia de la Marca
va vendre i al mateix temps bescanviar el lloc de Barruera (
ipsa illa de Bolorsera
) i altres possessions ribagorcanes, com el castell d'Erill i altres, amb els
comtes de Pallars Jussa
Ramon V
i la seva muller
Valenca de Tost
.
Del castell de Barruera, esmentat el
1174
, en podria ser una resta la torre que es dreca damunt del poble, annexa a la Casa de Pubill.
El fogatge del
1381
ens diu que a Barruera hi ha 43 focs (uns 215 habitants). Es l'unica dada que en tenim de l'edat mitjana.
Edat Moderna
[
modifica
]
Al
Fogatge
del
1553
consten a Barruera 20 focs
[2]
(uns 100 habitants). Cinc d'ells pertanyen a eclesiastics, i quinze a laics.
Mes tard, al cens del
1718
hi consten 548 habitants, i el
1787
, 492. Totes dues dades son del conjunt de parroquies de la vall, es a dir, de l'actual terme municipal, pero en el del 1787 hi ha dades desglossades, i dona 84 habitants, a Barruera (es el quart poble de la vall, despres de
Taull
,
Boi
i
Coll
.
Edat contemporania
[
modifica
]
Les dades demografiques de l'edat contemporania han arribat als nostres dies sempre referides al conjunt dels pobles de la vall, i, per tant, queden recollides en els articles corresponents.
Barruera, com la major part dels pobles ribagorcans, havia constituit el seu ajuntament el
1812
, a ran de la promulgacio de la
Constitucio de Cadis
i del desplegament de la modernitzacio de l'estat que comporta. Tanmateix, el
1845
es promulga una llei municipal que fixava en 30 veins (caps de familia) el minim per poder mantenir l'ajuntament propi. Aleshores Barruera es constitui en el centre d'una agrupacio de pobles que, sumats, permetien la constitucio del districte municipal de Barruera: 10 de Boi, 7 de Barruera, 1 de les Cabanasses, 3 de Cardet, 12 de Coll, 5 d'Erill la Vall i 13 de Taull sumaven els 51 veins, que depassaven sobradament el minim de 30 exigit. Es tria Barruera com a centre de l'agrupacio de pobles, i el nou ajuntament prengue aquell nom. Durro i Sarais no entraren en aquesta agrupacio, i constituiren a part l'ajuntament de
Durro
.
Pascual Madoz
inclou Barruera en el seu
Diccionario geografico...
del
1849
. Hi diu que el poble esta situat en un pla al peu de tot de muntanyes que l'arreceren dels vents del nord i de l'oest. El clima hi era sa. Tenia 22 cases de fusta en un carrer costerut, empedrat, pero molt brut. L'esglesia parroquial estava servida per un rector i un beneficiat, i el cementiri, al costat de l'esglesia, era apartat del poble. El terreny es pla a la part central i trencat a les vores, a la part muntanyosa. Se'n conreen les tres quartes parts, tot i que una part es deixava cada any al guaret, per recuperar el conreu anys despres. No tenia boscos, pero si molts arbres, que donaven llenya. Un moli fariner era a un quart d'hora del poble, mogut amb les aigues de la
Noguera de Tor
, que tambe servia per a regar els prats. Tanmateix, les frequents avingudes d'aigua del riu solien portar molts perjudicis. L'aigua d'aquest riu, de bona qualitat, proporcionava aigua a la poblacio. Hi havia un pont de fusta de dos arcs per a creuar-lo.
S'hi produia segol, ordi, patates, pastures, i havia bestiar de llana i bovi, pero en poca quantitat, a mes d'eugues
de ventre
(per a la cria). La poblacio era de 7 veins (caps de familia) i 70 animes (habitants).
El
6 de setembre
de
1907
va ser un dels llocs per on va passar la
Missio arqueologico-juridica a la ratlla d'Arago
, organitzada per l'
IEC
amb la missio de protegir el
patrimoni
artistic catala. L'equip estava format per
Josep Puig i Cadafalch
,
Guillem Maria Broca
,
Josep Gudiol
,
Josep M.Goday
i
Adolf Mas
.
[3]
A Barruera hi ha una llar d'infants publics (EEI de la Vall de Boi) i una escola de primaria, tambe publica, el CEIP de la Vall de Boi, que pertany al ZER de l'Alta Ribagorca.
[4]
Tambe hi ha consultori medic local, ates per l'Equip d'atencio primaria de l'Alta Ribagorca.
Festes i tradicions
[
modifica
]
- Divendres sant -
Via crucis
tradicional
- 1 d'agost
- Festa Major de Sant Feliu
- 23 de juny
- Festa de les Falles
- Principis d'octubre - Fira de Barruera (recentment recuperada)
Serveis turistics
[
modifica
]
En primer lloc, cal esmentar els serveis de cara al turisme derivats de la declaracio com
patrimoni de la Humanitat
de les
esglesies romaniques de la Vall de Boi
per la
UNESCO
. Arran d'aquesta declaracio, s'ha construit un Centre d'interpretacio del romanic a
Erill la Vall
, que ofereix una visita amb modalitat de lliure i guiada a la totalitat de les esglesies incloses en el cataleg.
Sant Feliu de Barruera
es l'esglesia de Barruera que entra en aquesta llista.
L'oferta turistica a Barruera es forca ampla i variada. A mes, es desdobla en campanya d'hivern, enfocada de cara a l'esqui, i d'estiu, enfocada de cara a la muntanya i al turisme familiar de vacances. El poble te un ample oferta d'hotels, pensions, residencies de turisme rural i restaurants. A mes, cal comptar amb establiments semblants a diversos pobles del terme i dels voltants, dins del municipi d
el Pont de Suert
, sobretot. Finalment, caldria destacar tot d'establiments dedicats a l'explotacio turistica de l'esqui i de la muntanya, des de botigues d'esports, a empreses dedicades a l'ensenyament de l'esqui o a la promocio dels esports d'aventura.
[5]
Durant els mesos d'estiu recorre els pobles de la vall el trenet turistic anomenat
El traginer
.
- ↑
≪
Barruera
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑
Mossen Pere Boneta, mossen Joan Miquel, mossen Jaume Farrer, mossen Arnau Pellicer i mossen Jaume Riu; Casa de Jordi Cardet, Casa de Joan Cardenal, Casa de Joan Jordana, Casa de Bartomeu de Riu, Casa de Guillem Roi, Casa de Joan Pellicer alies Carla, Casa de Ramon de Miquel, Casa de Joan Canc, Casa de Pere Antoni de Ferrer, Jaume de Coll, Casa de Joan del Batlle, Casa d'Antoni de Riu, Casa de Joan Miro, Arnau de Guillem i Casa de Pierris, gasco. Iglesies 1981, p. 93.
- ↑
Saez
, Anna ≪La gran aventura dels Pirineus≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 63, gener 2008, p. 26-31.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Pagina web de l'Escola Publica de la Vall de Boi
- ↑
≪
Organitza't
≫. Ajuntament de Vall de Boi, 18-02-2015. Arxivat de l'
original
el 2020-01-29. [Consulta: 29 gener 2020].
Bibliografia
[
modifica
]
- Boix i Pociello
, Jordi;
Pages
, M.
12 Pallars Sobira, Pallars Jussa, Alta Ribagorca, Baixa Ribagorca, Llitera
. 12. 1. ed. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya).
ISBN 84-85194-47-0
.
- Boix i Pociello
, Jordi. ≪Castell de Barruera≫. A:
La Ribagorca
. 1. ed. Barcelona: Enciclopedia catalana, 1996 (Catalunya romanica num. 16).
ISBN 84-85194-56-X
.
- Gavin i Barcelo
, Josep Maria.
Inventari d'esglesies
. 2. Baixa Ribagorca, Alta Ribagorca, Vall d'Aran. Valldoreix: Arxiu Gavin, 1977.
ISBN 84-85180-14-3
.
- Iglesies
, Josep
.
El Fogatge de 1553. Estudi i transcripcio. II
. Barcelona: Fundacio Salvador Vives Casajoana, 1981.
ISBN 84-232-0189-9
.
- Madoz
, Pascual
. ≪Barruera≫. A:
Articles sobre el principat de Catalunya : Andorra i zona de parla Catalana del regne d'Arago al "Diccionario geografico-estadistico-historico de Espana y sus posesiones de Ultramar"
. Edicio facsimil de 1985. Barcelona: Curial, 1845.
ISBN 978-84-7256-255-4
.
Enllacos externs
[
modifica
]