Anna Ruling

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAnna Ruling
Biografia
Naixement 15 agost 1880 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort 8 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Delmenhorst (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio periodista , activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata

Theodora ≪Theo≫ Anna Sprungli ( Hamburg , 15 d'agost de 1880 - Delmenhorst , 8 de maig de 1953 ), mes coneguda amb el pseudonim Anna Ruling , va ser una periodista alemanya que el 1904 va fer el primer discurs politic que va abordar els problemes que patien les lesbianes . Va ser una de les primeres dones modernes que va dir publicament que era lesbiana , i ha estat descrita com ≪la primera activista lesbiana coneguda≫ . [1]

Joventut i educacio [ modifica ]

Ruling va neixer en una familia de classe mitjana a Hamburg , a l' Imperi alemany . [2] Els seus pares eren Adolf Sprungli (un empresari suis ), i Caroline Sprungli (nascuda Dangers). Juntament amb almenys una germana, Ruling va ser criada en un ≪ambient rigid d'una llar hanseatica ≫ . Va assistir a una escola per a dones joves i, segons es creia oportu per a una noia de classe mitjana, va rebre instruccio de teoria de la musica i de piano . [3] Va acabar el gymnasium a Stuttgart , on va prendre classes de violi d' Edmund Singer , i va ser una companya d'escola de la pianista alemanya Elly Ney . Era una bona violinista, pero va haver de renunciar despres de patir una lesio al brac despres de rescatar un nen. [4]

La seva carrera com a periodista va comencar als 17 anys, quan va comencar a escriure per a Hamburger Fremdenblatt . [3] Ruling es va traslladar a Berlin , on va treballar durant un temps per a August Scherl , escrivint articles de diari sobre musica i teatre , i guanyant diners addicionals per donar classes particulars de musica. [4]

Lesbianisme i activisme [ modifica ]

La familia de Ruling, que no coneixia la seva homosexualitat , la va pressionar perque es cases . Ruling va parlar mes tard de la seva aversio a les relacions matrimonials amb els homes, i va declarar que les dones homosexuals casades amb homes no podrien trobar ≪cap felicitat≫ i que ≪serien incapaces de crear felicitat≫ . [5] Tot i que el seu pare va declarar que ≪a la meva familia no li pot passar≫ , Ruling va iniciar una relacio amb una dona cap al 1904 i va comencar el seu activisme. Estava ansiosa de veure una alianca entre els promotors LGTBI i els creixents moviments de drets de les dones , demanant a aquests ultims que assenyalessin ≪que el matrimoni era molt destructiu per als homosexuals≫ . [5]

El Comite Cientific-Humanitari ( Wissenschaftlich-humanitares Komitee , WhK) el primer grup de promocio LGTBI del mon, va convidar Ruling a parlar a la seva conferencia de Berlin el 9 d'octubre de 1904. [4] Va ser l'unica ponent preparada per abordar els temes que enfrontaven les dones homosexuals. Va pronunciar el discurs ≪Quin interes te el Moviment de Dones per resoldre el problema homosexual?≫ Va donar suport a l'opinio comuna en l'epoca que afirmava que la mentalitat lesbiana es mes semblant a la dels homes que a la d'altres dones. Malgrat els seus intents per unir totes les victimes de l'opressio per rao de sexe , Ruling no va aconseguir influir en les campanyes pels drets de les dones per a que treballessin pels drets de les lesbianes. Aleshores, moltes dones homosexuals van participar activament en la promocio dels drets de les dones, pero van estar indignades per la insistencia de Ruling de tractar la causa lesbiana com un repte feminista : [5]

≪ Si pesessim totes les contribucions que les dones homosexuals han fet al Moviment de Dones, ens estranyaria que les seves grans i influents organitzacions no hagin aixecat el dit per obtenir justicia a l'Estat i a la societat donat el nombre tan reduit de membres lesbianes que tenen... ≫

Ruling creia que els homosexuals constituien un tercer genere , diferent dels homes i les dones. Va argumentar que les dones homosexuals eren mes raonables que les ≪dones clarament heterosexuals ≫ , i que una lesbiana, ≪com un home normal, era mes objectiva, mes energetica i orientada als objectius que la dona femenina≫ . Tambe va afirmar que les dones homosexuals son mes adequades per a les ocupacions professionals. [3] [5] No obstant aixo va resultar mes controvertida per la seva propia homosexualitat, de la qual s'enorgullia, que pels seus punts de vista. [3] El seu discurs va ser el primer discurs politic sobre lesbianes. Va ser una de les primeres dones que es va identificar obertament com a homosexual , [3] i ha estat anomenada ≪la primera activista lesbiana ≫ , [5] tot i que de vegades es diu el mateix de Johanna Elberskirchen . [4]

El 27 d'octubre de 1904, Ruling va pronunciar un discurs al Bund fur Menschenrecht (Federacio de Drets Humans) de Friedrich Radszuweit , una altra organitzacio que defensava els drets dels gais i de la que va ser breument membre. Dos anys despres, va publicar una col·leccio de relats breus de temes lesbics . [2] Sortint de Berlin , Ruling es va traslladar a Dusseldorf , on va viure 30 anys. [3] Des de 1914 fins a mitjan la decada del 1920 , els seus escrits es van publicar regularment a Neue Deutsche Frauenzeitung , un diari de dretes amb visio moderada sobre els drets de les dones. [2] [3]

Durant la Primera Guerra Mundial , Ruling va ser un patriota ardent, nacionalista i imperialista . No sembla, pero, que ella s'adheris mai al Partit Nazi . A finals de la decada del 1930 va marxar de Dusseldorf i es va traslladar a Ulm , on va abandonar el periodisme i va treballar com a secretaria, directora i editora de guions del teatre municipal. Una decada mes tard, es va traslladar a Delmenhorst , continuant la carrera teatral, pero va reprendre tambe el periodisme el 1949.

En el moment de la seva mort sobtada el 8 de maig de 1953, Anna Ruling, de 72 anys, era una de les dones periodistes mes antigues de la Republica Federal d'Alemanya . [3]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Anna Rueling (Ruling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist ≫. Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Rowold , Katharina. The Educated Woman: Minds, Bodies, and Women's Higher Education in Britain, Germany, and Spain, 1865-1914 (en angles). Routledge, 2011, p. 146. ISBN 1134625847 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Leidinger , Christiane; Mader , Katharina. ≪ The journalist Theo Anna Sprungli (1880-1953) ? better known as speaker Anna Ruling ≫ (en angles). Lesbengeschichte .
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Leidinger , Christiane ≪Anna Ruling: A Problematic Foremother of Lesbian Herstory≫ (en angles). Journal of the History of Sexuality , 13.4, Octubre 2004, pag. 477?499. DOI : 10.1353/sex.2005.0030 . ISSN : 1043-4070 . JSTOR : 3704535 .
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Neumann , Caryn E. ≪ Ruling, Anna (Theo Anna Sprungli) (1880?1953) ≫ (en angles). glbtq.com . Arxivat de l' original el 2014-07-11. [Consulta: 15 octubre 2019].

Bibliografia [ modifica ]

  • Faderman , Lillian; Eriksson , Brigitte. Lesbians in Germany: 1890's-1920's (en angles). Tallahassee, Florida: Naiad, 1990.  
  • Hacker , Hanna. ≪Anna Ruling≫. A: Lesbian Histories and Cultures (en angles). Nova York: Garland: Bonnie Zimmerman, 2000, p. 654-655.  

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Ruling&oldid=32406390 ≫