Aquesta pagina es la traduccio corresponent de m:Help:Editing (en angles). Si cal fer modificacions, considereu abans fer-les en la pagina original, ja que es podrien perdre en una propera actualitzacio.

Aquest article tracta sobre com modificar una pagina de la Viquipedia. Si cerqueu com iniciar una pagina nova, vegeu ≪ Ajuda:Com iniciar una pagina ≫.

Es molt facil modificar una pagina wiki. Nomes cal que feu clic a l'enllac "modifica el codi" al capdamunt de la pagina que vulgueu canviar. Aixo us portara a una pagina amb un quadre de text que conte el text de la pagina. Nomes hi heu d'escriure o modificar-lo, i premer "Desa la pagina" quan hagiu acabat! Heu de tenir en compte que cal seguir el Llibre d'estil de la Viquipedia per a dotar-la d'una major coherencia. Si voleu comencar a provar directament, aneu a la pagina de proves .

Actualment la Viquipedia disposa d'un nou editor d'articles que permet modificar un article sense accedir a la pagina de codi "wiki". Es molt senzill de fer servir i resulta familiar amb altres processadors de texts . Vegeu Viquipedia:Editor visual .

La resta d'aquesta pagina es una demostracio de diferents tecniques "wiki". Despres de les primeres seccions, haureu d'aprendre'n pel vostre compte pitjant l'enllac "modifica el codi" per veure com s'aconsegueixen els diferents efectes!

Recordeu que teniu a la vostra disposicio la guia basica d'edicio .

• El que hi ha a continuacio es una demostracio dels efectes possibles a la Viquipedia, com ara negreta, cursiva, llistes numerades, etc., etc.
• Fes clic a "modificar el codi" per veure el codi que hem fet servir per fer aquests efectes. Pero, sis-plau, no modifiqueu aquesta plana per fer proves d'edicio! Utilitzeu la Viquipedia:Pagina de proves amb aquesta fita!
• Fes clic a "modifica" i podras editar l'article amb el nou Editor Visual .

Establir nous paragrafs

Tot i escriure linies de forma estandard amb salt de linia, acaben visualitzant-se en una sola linia.

un
dos
tres

Aixi hi ha diverses formes d'establir nous paragrafs:

Amb dos retorns

Els paragrafs nous es fan simplement prement la tecla retorn o "intro" dos cops . Si la pitgeu un cop el text quedara en una sola linia com es mostra en l'exemple de la subseccio anterior.

un

dos

tres

Amb <br>

Podeu afegir un salt de linia deixant una linia en blanc, amb el codi <br/> . S'utilitza sovint per fer fer mes d'un paragraf dins d'una cel·la d'una taula. Nota: Millor utilitzeu <br/> en lloc de <br> per corregir els colors del text en mode d'editor de codi.

L'ordre , de la barra d'eines , afegeix el salt de linia.

un
<
br
/>
dos
<
br
/>
tres

Amb <poem>

Amb <poem> ... </poem> :

<
poem
>
Cami de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.
</
poem
>

Te l'inconvenient que no sagna el bloc (vegeu mes avall).

Amb <blockquote>

Amb <blockquote> ... </blockquote> :

<
blockquote
>
Cami de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.
</
blockquote
>

Aquest sistema no es aconsellat, vegeu el seguent:

Amb <blockquote><poem>

Amb <blockquote><poem> ... </poem></blockquote> :

<
blockquote
><
poem
>
Cami de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.
</
poem
></
blockquote
>

No l'utilitzeu per citacions!. Vegeu #Paragraf de citacio .

Sagnats

La millor manera es utilitzar un o varis caracters dels dos punts ( : ) en l'inici de la linia:

L'ordre / , de la barra d'eines , augmenta el sagnat del text seleccionat.

Aquesta linia NO esta desplacada.
:
Aquesta linia esta desplacada.
::
Aquesta ho esta mes.
:::
Qui sap fins on es pot arribar??:-)

Alternativament i gairebe nomes per a formules ( {{ math }} ) podeu utilitzar {{ sagna }} , aixi de:

Una funcio quadratica escrita en la forma {{sagna|<math>f(x)=ax^2+bx+c</math>}} te com a discriminant el nombre {{sagna|<math>\Delta = b^2-4ac</math>.}}

en resulta:

Una funcio quadratica escrita en la forma

${\displaystyle f(x)=ax^{2}+bx+c}$

te com a discriminant el nombre

${\displaystyle \Delta =b^{2}-4ac}$.

Paragrafs amb titol i descripcio

S'utilitza el punt i coma ( ; ) en l'inici del paragraf, seguit pel titol i separat aquest ultim de la descripcio pels dos punts ( : ).

L'ordre (de wikEd), de la barra d'eines , pren la primera paraula d'un paragraf com a titol i la resta com a descripcio.

;
Titol
:
Descripcio, mes o menys llarga.

Paragraf centrat, paragraf a la dreta

<
center
>
Paragraf centrat
</
center
>

{{
Center
|
Paragraf centrat, utilitzant una plantilla, que potser es mes facil
}}


{{
Right
|
Paragraf a la dreta
}}

Paragraf de citacio

Utilitzant {{ citacio }} :

{{
Citacio
|{{
Lorem ipsum
}}|
Cicero
|
De Finibus Bonorum et Malorum
}}

Tambe podeu mirar: {{ caixa de citacio }} i {{ requadre }} .

No l'utilitzeu per a lletres de cancons o poemes!. Utilitzeu <blockquote><poem>, descrit mes amunt.

Cursiva

Sintaxi wiki

L'ordre / / , de la barra d'eines , posa en cursiva el text seleccionat

''Aquesta linia esta en cursiva.''
<
br
/>

''
'''Aquesta linia esta negreta i cursiva'''
''

Sintaxi HTML

<
i
>
Aquesta linia esta en cursiva
</
i
><
br
/>

<
em
>
I tambe aquesta!
</
em
><
br
/>


<
b
><
i
>
Aquesta linia esta en negreta i cursiva
</
i
></
b
><
br
/>

<
em
><
strong
>
I aquesta!
</
strong
></
em
>

Negreta

Sintaxi wiki

L'ordre / / , de la barra d'eines , posa en negreta el text seleccionat

'''Aquesta linia esta en negreta'''
<
br
/>

''
'''Aquesta linia esta negreta i cursiva'''
''

Sintaxi HTML

<
b
>
Aquesta linia esta en negreta
</
b
><
br
/>

<
strong
>
Tambe ho esta aquesta!
</
strong
><
br
/>


<
b
><
i
>
Aquesta linia esta negreta i cursiva
</
i
></
b
><
br
/>

<
em
><
strong
>
Tambe ho esta aquesta!
</
strong
></
em
>

Amplada fixa

<
code
>
Els caracters d'aquesta linia tenen l'amplada fixa
</
code
>

<
tt
>
Tambe en aquesta
</
tt
>

Mida

Petita

L'ordre , de la barra d'eines , disminueix la mida del text seleccionat

<
small
>
Aquesta linia es amb caracters petits
</
small
>

Gran

L'ordre , de la barra d'eines , augmenta la mida del text seleccionat

<
big
>
Aquesta linia es amb caracters grans
</
big
>

Versaleta

<
span
 style
=
 "font-variant:small-caps"
>
en versaleta
</
span
>

{{
Smallcaps
|
en versaleta, utilitzant una plantilla
}}</
span
>

Subratllat

L'ordre , de la barra d'eines de WikEd, subratlla el text seleccionat.

<
u
>
Aquesta linia esta en subratllat.
</
u
>

Ratllat

L'ordre (antiga)/ (wikEd), de la barra d'eines , ratlla el text seleccionat.

<
s
>
Aquesta linia esta ratllada.
</
s
>

Posicio

Superindex

L'ordre / , de la barra d'eines , posa en superindex el text seleccionat

X
<
sup
>
2
</
sup
>

Subindex

L'ordre / , de la barra d'eines , posa en subindex el text seleccionat

H
<
sub
>
2
</
sub
>
O

Text ocult

Son comentaris ocults dirigits als editors que apareixen nomes en editar la pagina.

El text que segueix amb inici→
<!-- aqui hi podeu fer un comentari -->
←fi, no es mostra.

Text amb color

El mes facil es utilitzar la plantilla {{ fontcolor }} , tot utilitzant un numero o un nom (mireu a Llista de colors HTML pels noms de colors VGA i X11) a utilitzar.

{{
fontcolor
|
green
|
per a les plantes
}}

{{
fontcolor
||
red
|
text en fons vermell
}}

{{
fontcolor
|
red
|
yellow
|
text vermell amb fons groc
}}

Text girat

Utilitzant {{ Transform-rotate }} . Per exemple:

<
span
 style
=
"
{{
Transform-rotate
|
-90
}}
"
>
Aquest text
<
br
 />
esta alineat
<
br
 />
verticalment.
</
span
>

produeix:

Aquest text
esta alineat
verticalment.

Formats especifics de text

Son formats que nomes son utilitzats en uns tipus especifics d'articles.

Text sense sintaxi wiki

Utilitzat gairebe exclusivament en articles (com aquest) d'ajuda, amb l'objectiu de mostrar un fragment de text que conte codi "wiki" tal com esta escrit, evitant la conversio automatica d'aquell fragment en la previsualitzacio o en la visio normal de l'article. Aixo es pot fer de tres formes diferents:

<nowiki>

Podeu utilitzar l'ordre / / , de la barra d'eines . Sovint utilitzat per fragments de paragraf i no converteix a diferencia dels dos seguent el tipus de lletra a tipus d'amplada fixa.

Aquest paragraf conte aquest fragment 
<
nowiki
>
<nowiki>
</
nowiki
><
nowiki
>
{{Smallcaps|En versaleta}}
</
nowiki
><
nowiki
></
nowiki
></
nowiki
>
 que no sera convertit.

<pre>

El text queda emmarcat en un requadre de color blau i preserva els salts de linia.

<
pre
>

una linia
altra linia
</
pre
>

una linia
altra linia

<code>

Observeu que NO preserva els salts de linia. Rarament utilitzat.

<
code
>

una linia
altra linia
</
code
>

Text de codi font

Per tal de mostrar codi font es pot utilitzar la plantilla syntaxhighlight .

<syntaxhighlight lang="cpp">
#include <iostream>
int m2 (int ax, char *p_ax) {
std::cout <<"Hello World!";
return 0;
}</syntaxhighlight>

#include
 <iostream>

int
 m2
 (
int
 ax
,
 char
 *
p_ax
)
 {

std
::
cout
 <<
"Hello World!"
;

return
 0
;

}

Es poden fer encapcalaments posant d'un a varis signes d'igual ( = ) abans i despres del titol de l'encapcalament. El nombre canvia el nivell de la seccio i la mida del tipus de lletra. El titol de l'encapcalament sera utilitzat per crear automaticament l'index de l'article.

Podeu utilitzar l'ordre / / , de la barra d'eines . Cadascuna d'aquestes ordres funciona diferentment.

Exemple amb resultat simulat:

== Seccio ==

=== Sub-Seccio ===

==== Sub-Sub-Seccio ====

Linia

Podeu fer una linia en una pagina escrivint quatre guions seguits ---- en l'inici de la linia.

Podeu utilitzar l'ordre , de la barra d'eines antiga.

Exemple :

----

----

Visualitzara:

Salt de linia "dur"

Utilitzant {{ - }} , fara que s'afegeixin linies en blanc per sota d'aquesta marca fins que no quedi cap objecte (generalment imatges i ocasionalment taules, usades o definides abans) al costat.

Exemple :

[[
Image
:
Wikipedia-logo-ca.png
|
thumb
|
Logo de la Wikipedia catalana
]]

{{
lorem
}}

{{
-
}}

Paragraf situat per sota de la imatge.

Visualitzara :

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.
Paragraf situat per sota de la imatge.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Com es modifica una pagina

A un article de la Viquipedia

La sintaxi a un enllac intern mes senzilla es [[Nom de l'article]] . En clicar el text de l'enllac (i si existeix la pagina enllacada, el text apareixera en blau) obrint-se la URL https://ca.wikipedia.org/wiki/Nom_de_l'article ; altrament el text apareixera en vermell.

En l'enllac (internament) la primera lletra es converteix en majuscula i els espais es transformen en guions baixos (_). Es preferible escriure espais en comptes de guions baixos.

Podeu utilitzar l'ordre / / , de la barra d'eines . Que obrira una finestra amb els parametres del text a incloure en el cas de la barra d'eines millorada o posara entre claudators el text seleccionat en les altres barres.

Aixo es un enllac a la 
[[
Portada
]]

Per enllacar a l'article situat a 
[[
ciencies politiques
|
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciencies_politiques
]]
,
n'hi a prou amb enllacar a "
[[
ciencies politiques
]]
".

Podeu escriure un text diferent al del titol de l'enllac. Amb la sintaxis: [[Nom de l'article|Titol de l'article]] , aixi es mostrara Titol de l'article que enllacara amb la URL corresponent. Observeu la barra vertical que separa els dos parametres.

• Aquesta forma es ideal per enllacos en plural a articles amb el nom en singular. S'ha de vigilar de no afegir enllacos interns desacuradament a les pagines, per exemple votacions , per exemple posant plurals. Podeu escriure: [[votacio|votacions]] que crea aquest enllac: votacions .
• En titols d'articles ambigus si no s'escriu cap titol s'amagara automaticament el text entre parentesis fets servir per resoldre la desambiguacio. Es el cas [[Nom de l'article (aclariment)|]] que mostrara Nom de l'article .

La 
[[
Portada
|
pagina principal
]]
 de la Viquipedia es un bon punt de partida.
Els 
[[
ulls
]]
 serveixen per veure-hi.
Pero 
[[
Ull (deu)
|]]
 es fill de Sif i fill adoptiu Thor.

A una altra web

Per fer un enllac extern (a una altra web) n'hi ha prou d'escriure la seva adreca. Pero sempre es aconsellable posar un titol de l'enllac: [Enllac_extern Titol]

Podeu utilitzar l'ordre / / , de la barra d'eines . Que obrira una finestra amb el text a incloure.

Visiteu la Viquipedia en angles, a 
http://en.wikipedia.org

Visiteu la Viquipedia en angles, a 
[
http://en.wikipedia.org
]
 (hi manca el titol)
Visiteu la 
[
http://en.wikipedia.org
 Viquipedia en angles
]

A una seccio d'una pagina

S'utilitza el signe # que ha de ser exactament igual al titol de la seccio, incloent majuscules. Els enllacos a seccions que no existeixen o escrits de forma incorrecta porten al principi de l'article.

[[
Catala
#
Gramatica
]]
 es un enllac a una seccio 
''Gramatica''
 de la pagina 
''Catala''
.
[[#
Enllacos
]]
 es un enllac a una seccio dintre la pagina actual.

A un marcador creat (o ancora)

1. Cal crear en primer lloc el marcador amb la seguent sintaxi: <span id="nom_del_marcador"> Element referenciat </span> . L'element referenciat pot ser gairebe qualsevol element HTML .
2. En segon lloc posar l'enllac: [[#nom_del_marcador]] .

[[#
exemple
]]
 es un enllac a un marcador creat
<
span
 id
=
"exemple"
>
amb l'atribut HTML 
''id''
</
span
>
.

Altres

Si poseu l'URL d'un dibuix, es mostrara en comptes d'enllacar-se:
https://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Wikipedia-logo-ca.png

Tambe us pot ser d'interes crear enllacos interns a altres projectes de Wikimedia: enllac interviqui .

Mireu tambe espais de noms i manual d'estil

Els passos son:

1. Afegiu <ref> ... </ref> al lloc on vulgueu crear l'enllac a la nota a peu de pagina (ho podeu fer facilment mitjancant , de la barra d'eines de wikEd). Escriviu el text de la nota entre les dues etiquetes ref . IMPORTANT: Es desaconsella el seu us com esta definit en aquest paragraf (i en l'exemple que segueix, que es sols il·lustratiu). Sempre es millor que els elements de les referencies estiguin definits i diferenciats segons uns parametres establerts (Consulteu Citeu les fonts ).
2. Afegiu la plantilla {{ referencies }} en una seccio de l'article anomenada "Notes" o "Referencies" prop del final de l'article. De fet, aquesta plantilla utilitza l'etiqueta <references/> amb algunes opcions addicionals. La llista de notes i el seu contingut es mostrara alli.
3. Si heu de repetir una referencia, en la primera instancia donau-li un nom <ref name="nomdelareferencia"> i en les altres no cal repetir-la, nomes escriure <ref name="nomdelareferencia" />

Exemple d'edicio, no aconsellable (amb simulacio de l'encapcalament de referencies):

El Sol es bastant gran,
<
ref
>
Miller, Edward. 
''El Sol''
. Academic Press, 2005, p. 1.
</
ref
>
 pero la Lluna no tant.

== Referencies ==

<
references
 />

Exemple d'edicio amb assignacio de parametres (amb simulacio de l'encapcalament de referencies):

El Sol es bastant gran,
<
ref
>

<!-- posat en varies linies, pero no cal -->

{{
ref-llibre

|
cognom
=
Miller
|
nom
=
Edward
|
titol
=
El Sol
|
pagina
=
1
|
editorial
=
Academic Press
|
any
=
2005
}}

</
ref
>
 pero la Lluna no tant.

== Referencies ==

<
references
 />

Es tracta d'anotacions a peu d'article que no fan referencia a fonts. Per aixo s'utilitzen dos plantilles: {{ Efn }} i {{ Notes }} .

Llista numerada

Sempre cal posar el signe # a l'inici de la linia. No es pot utilitzar el signe del punt i coma, ja que es perd el recompte.

L'ordre / / , de la barra d'eines , crea una llista numerada amb els paragrafs de text seleccionat.

#
Cosa 1
#
Cosa 2
#
Cosa 3
##
Cosa 3.1
##
Cosa 3.2
#
Cosa 4

Llista puntejada

Sempre cal posar el signe * a l'inici de la linia. Es pot utilitzar el signe del punt i coma (com en la primera linia de l'exemple).

L'ordre / / , de la barra d'eines , crea una llita puntejada amb els paragrafs de text seleccionat.

*
;Aqui: hi ha un element.
*
Aqui hi ha un altre element.
**
Es poden posar punts dins de punts, com fem aqui.
***
 Que tal aquesta linia?
***
 I aquesta?

Altres

• Si voleu afegir imatges a un article, llegiu sobre l' us d'imatges .
• Ajuda:Edicio menor