ARD
(
Arbeitsgemeinschaft der offentlich-rechtlichen Rundfunkanstalten der Bundesrepublik Deutschland
? "Consorci d'institucions publiques de radiodifusio de la Republica Federal d'Alemanya"), es una conjuncio de radiodifusors publics regionals d'
Alemanya
. Va ser fundada a
Alemanya Occidental
el
1950
per representar els interessos comuns dels nous i descentralitzats serveis de
radiodifusio
de la postguerra, i en particular, per la introduccio d'una xarxa de televisio. Es membre fundador de la
UER
, creada el
1950
.
[1]
Avui l'ARD mante i opera un
canal de televisio
, conegut des de 1994 com a
Das Erste
("La Primera"). Aquest canal va comencar a transmetre el 1952 amb el nom de
Deutsches Fernsehen
("Televisio Alemanya"), i es va reanomenar
Erstes Deutsches Fernsehen
el 1984. La programacio de l'ARD es transmesa per una seva xarxa de transmissors terrestres. ARD tambe produeix un paquet de televisio digital i diversos canals tematics.
[2]
Les institucions constituents de l'ARD son;
BR
,
HR
,
MDR
,
NDR
,
Radio Bremen
,
RBB
,
SR
,
SWR
, i
WDR
, aixi com el canal internacional
Deutsche Welle
. ARD opera en 54 estacions de xarxes regionals i locals, dos canals de radio nacionals, i set xarxes de televisio regionals. N'hi ha que emeten programacio diferenciada unes hores al dia.
[3]
Entre 1940 i 1960
[
modifica
]
Els
aliats de la Segona Guerra Mundial
estaven determinats que la radio alemanya, despres de la
guerra
, no transmetes la mateixa
propaganda
que la
Reichs-Rundfunk
(Radiodifusio nacional) abans de la guerra. Una estructura
federal
, la renuncia a la influencia de l'Estat i evitar la dependencia economica eren les claus de la
llei publica
(
offentlich-rechtliche Rundfunk- und Fernsehanstalten
, radiodifusio publica i organitzacions de televisio). En
1947
el
governador
de l'
exercit nord-america
va declarar a l'
opinio publica
aquesta mesura com a objectiu primordial de la
politica
dels
mitjans de comunicacio
de la postguerra. Els individus lligats amb les forces aliades, en els seus corresponents sectors d'Alemanya, tenien influencia local en els radiodifusors regionals. NDR cita la influencia de
Hugh Greene
els primers anys de l'organitzacio.
Despres de la creacio d'agencies individuals de radiodifusio per a la major part dels estats federals d'Alemanya, aquests principis van ser consolidats per les lleis de radio dels
Lander
, decisions del
Tribunal Constitucional Federal
(
Bundesverfassungsgericht
), i tractats estatals entre els Estats. Els membres de l'ARD son (almenys nominalment) lliures de les influencies del govern, i financen una petita part del seu ingres amb
publicitat
(
1995
: deu per cent). Son financats principalment a traves de
canons televisius
per part de cada propietari d'una radio o un televisor, i la quantitat a pagar es determinada en un complex proces politic. L'objectiu proclamat de les corporacions de l'ARD es no nomes
informar
i
entretenir
, sino encoratjar la integracio de diverses parts de la
societat
, i deixar a les
minories
expressar-se a la seva programacio.
En la decada dels cinquanta, els serveis de radio de l'ARD es van convertir en un factor molt important en el sistema de comunicacio massiva a Alemanya Occidental. En
1952
les estacions de radio d'ARD tenien deu milions d'oidors. No obstant aixo, aquestes operaven en un nivell regional, i era nomes el desenvolupament de la televisio el que ajudaria a l'ARD a establir-se a nivell nacional. La radiodifusio d'un servei de televisio nacional era l'objectiu de l'ARD des del principi de la seva creacio i van comencar a la fi de
1952
. Aquest mateix any l'ARD va ser admesa com a membre actiu de la
Unio Europea de Radiodifusio
. En
1955
va haver-hi una separacio del membre fundador
NWDR
("Nordwestdeutscher Rundfunk", espanyol: "Radiodifusio del Nord-est Alemany") en les actuals NDR i WDR. L'any anterior,
1954
, la SFB tambe es va separar. El primer programa diari de
noticies
, el
Tagesschau
, va comencar a transmetre's des d'
Hamburg
en
1956
. L'anunci del conductor del
Tagesschau
(
"Hier ist das Erste Deutsche Fernsehen mit der Tagesschau"
, "El primer canal alemany de televisio presenta Tagesschau") continua sent un element distintiu de l'ARD, i aplega vuit milions d'espectadors cada dia.
Entre 1960 a 1980
[
modifica
]
Despres de comencar amb un horari de dues hores a la nit, la televisio va ampliar la seva oferta durant els
60
. La transmissio a color va comencar en 1967. Sense
competencia
d'altres radiodifusoras comercials, les estacions de l'ARD van fer un progres considerable per convertir-se en radiodifusores modernes i respectables.
ZDF
, una segona cadena de televisio publica, va comencar la seva programacio el 1963. Tambe van tenir un paper important en la
politica d'Alemanya
els programes de
periodisme d'investigacio
com a "Monitor" i "Panorama".
Amb l'entrada de canals de televisio privats en 1984 a Alemanya, l'ARD va tenir lleugers canvis, adaptant-se una mica per produir programes mes accessibles per a les seves xarxes nacionals, canviant als programes culturals i de noticies a les xarxes regionals, i creant nous canals per a satel·lit.
Els programes d'informacio en televisio i l'orientacio dels programes
Deutschlandfunk
cap a la
Republica Democratica Alemanya
(RDA) van ser bastant importants per al seu eventual col·lapse. Establerta el
1974
, l'oficina de l'ARD a
Berlin Oriental
va fer de l'ARD la font mes important d'informacio per als ciutadans de la RDA (aproximadament, el 80% de la poblacio). Enfrontant-se a la censura per part de les autoritats de la RDA i l'expulsio repetida dels seus corresponsals, el
Tagesschau
i altres programes de l'ARD van transmetre reportatges sobre les
protestes del dilluns
en
Leipzig
, el setembre de
1989
.
Decada dels 90
[
modifica
]
Despres de la unificacio i el tancament del servei de televisio de la RDA, es van establir a l'Est d'Alemanya dues noves radiodifusores regionals i que convertirien en membres de l'ARD en
1992
. Aquestes van anar originalment la
Mitteldeutscher Rundfunk
(MDR, catala: "Radiodifusio del Centre Alemany"), i
Ostdeutscher Rundfunk Brandenburg
(ORB, catala: "Radiodifusio d'Alemanya Oriental Brandenburg"). El servei de la NDR es va estendre cap al nord-est, on tambe cobreix a
Mecklenburg-Pomerania Occidental
, i el de l'ORB es va fusionar amb l'antiga Sender Freies Berlin (SFB, catala: "Radiodifusio Lliure Berlin") per convertir-se en
Rundfunk Berlin-Brandenburg
(RBB, catala: "Radiodifusio Berlin-Brandenburg").
Una altra fusio va tenir lloc entre dues organitzacions membres de l'ARD el 1998. L'antiga Suddeutscher Rundfunk (SDR, catala: "Radiodifusio del Sud Alemany") i Sudwestfunk (SWF, catala: "Radiodifusio del Sud-oest") es van convertir en
Sudwestrundfunk
(SWR, catala: "Radiodifusio del Sud-oest") l'
1 d'octubre
de
1998
.
[4]
Programacio de l'ARD
[
modifica
]
Les estacions membres de l'ARD regulen la seva propia programacio de radio. Algunes estacions membres col·laboren per a serveis comuns de radio (un exemple es Nordwestradio, una estacio de radio orientada a la cultura coproduida per Radio Bremen i la NDR). La majoria de les estacions de l'ARD tenen almenys un canal de noticies, un canal de musica classica, un canal per a la joventut, i un canal cultural. Durant la nit algunes estacions descansen a la programacio nocturna comuna, produida per un sistema de rotacio entre les mateixes estacions. Hi ha tres serveis de programacio nocturna comuna: Nachtexpress/Radiowecker (musica lleugera), Nachtkonzert (musica classica) i Popnacht (musica pop). Molts serveis son a l'
FM
, encara que uns altres tambe son disponibles en
radiodifusio digital
.
La xarxa que te una cobertura nacional es la
DeutschlandRadio
. No obstant aixo, DeutschlandRadio no es un membre exclusiu de l'ARD, sino que es controlada per l'ARD i
ZDF
. DeutschlandRadio proveeix dos serveis de radio:
DeutschlandFunk
(DLF), un servei de noticies, i
DeutschlandRadio Kultur
, un servei de musica.
La radio internacional
Deutsche Welle
transmet en ona curta, encara que la seva transmissio tambe pot ser rebuda via satel·lit i per Internet.
Els principals canals de televisio de l'ARD son
Das Erste
, que es nacional, i set canals regionals operats per diferents agencies radiodifusores locals. Aquests canals estaven disponibles en els transmissors analogics terrestres fins que es van comencar a apagar en 2003. Das Erste i els tercers canals, com les estacions de radio, es financen en la seva major part a traves d'impostos especifics.
Das Erste
transmet a nivell nacional les 24 hores del dia, excepte per "Morgenmagazine" (un xou matinal que tambe s'emet simultaniament a la ZDF de 05:30 a 9:00) i per 2 hores i mitja de programacio regional proveida per les estacionis membres a la tarda.
Els respectius membres regionals operen un canal regional propi,
"
die Dritten
"
, els "Tercers Canals". Aquests son:
Els canals regionals tambe tenen opcio de fer desconnexio durant certes hores. Les emissores petites,
Radio Bremen
i
Saarlandischer Rundfunk
no tenen un tercer canal de televisio, sino que col·laboren amb NDR i SWR, respectivament.
ARD tambe interve en diversos canals d'
inversio conjunta
:
L'emissora internacional
Deutsche Welle
tambe produeix serveis de televisio; no obstant aixo aquests serveis estan disponibles via satel·lit.
ARD ha comencat tres canals addicionals com a part del seu paquet
ARD Digital
: EinsPlus, EinsFestival i Tagesschau24.
Institucions i organitzacions membres
[
modifica
]
Mapa dels membres regionals d'ARD
A traves de la historia de la radiodifusio a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial, hi ha hagut altres membres de l'ARD, els quals estan ara difunts per separacions o absorcions. Aquests son:
- NWDR, per passar a ser NDR i WDR de manera separada.
- Sender Freies Berlin (SFB; Transmissor Lliure Berlin) i Ostdeutscher Rundfunk Brandenburg (ORB; Radiodifusio d'Alemanya Oriental Brandenburg) que es van unir per convertir-se en RBB.
- Suddeutscher Rundfunk (SDR, Radiodifusio del Sud Alemany) i Sudwestfunk (SWF, Radiodifusio del Sud-oest) que es van unir per convertir-se en SWR.
ARD opera moltes corresponsalies en ciutats estrangeres, nomes la supera en nombre la
CNN
. ARD i les seves emissores regionals tambe son a
Internet
.
ARD opera moltes altres companyies i institucions, algunes en conjunt amb ZDF: Degeto Film, una empresa de drets de televisio i companyia productora; l'Arxiu Nacional Alemany de Radiodifusio (DRA), l'Institut de Tecnologia de Radiodifusio (IRT - Institut fur Rundfunktechnik), responsable de la investigacio i desenvolupament; el Centre de Recol·leccio de Canons (GEZ), i molts d'altres.
Controversia
[
modifica
]
El fet que l'ARD (i tambe ZDF) usi canons televisius per mantenir els seus llocs d'Internet i la falta de transparencia en la despesa d'aquests, es el centre d'una continua controversia amb la
Unio Europea
.
[5]
L'ARD ha intentat contrarestar-la comparant-se favorablement amb la
BBC
.
El
Tagesschau
es disponible a traves d'
iTunes Store
i en el lloc de l'ARD. Altres programes d'audio dels membres de l'ARD tambe hi son disponibles.
Periodistes coneguts
[
modifica
]
- ↑
Badenoch
, A.;
Fickers
, A.
Materializing Europe: Transnational Infrastructures and the Project of Europe
(en angles). Springer, 2010-10-27.
ISBN 978-0-230-29231-4
.
- ↑
≪
Uber uns
≫ (en alemany). Das Erste. [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑
Martin Perez
, Mª Angeles;
Lopez Vidales
, Nereida ≪
El mercado de la television en Alemania
≫ (pdf).
Observatorio del ocio y entretenimiento digital
, 2011-06.
- ↑
Bentele
, Gunter;
Brosius
, Hans-Bernd;
Jarren
, Otfried.
Lexikon Kommunikations- und Medienwissenschaft
(en alemany). Springer-Verlag, 2012-11-09, p. 331.
ISBN 978-3-531-93431-0
.
- ↑
≪
COMUNICADO DE PRENSA n.° 202/18. El canon audiovisual aleman es compatible con el Derecho de la Union
≫ (pdf) (en castella). Tribunal de Justicia de la Union Europea, 13-12-2018. [Consulta: 10 agost 2022].
Bibliografia addicional
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]