Perceval le Gallois
es una pel·licula de
drama historic
de 1978 escrita i dirigida per
Eric Rohmer
, basat en la
legenda arturiana
del segle XII
Perceval o el Conte del Graal
de
Chretien de Troyes
.
La pel·licula narra el titol de cavaller de
Percival
, la maduracio i l'eventual noblesa entre els
Cavallers de la Taula Rodona
, i tambe conte breus episodis de la historia de
Gawain
i la crucifixio de
Crist
.
Fascinat per una trobada inesperada amb cavallers, Perceval, un nen que va creixer aillat al seu castell i als boscos que l'envolten, esta convencut que ha vist
Angel
.
Afrontant la desaprovacio de la seva mare que, arran de tragics dols, va fer tot perque Perceval no experimentes la guerra, decideix anar a la cort del
rei Artus
per convertir-se en cavaller. La seva inexperiencia i ingenuitat el fan cometre greus errors. Durant el viatge, provoca la gelosia de l'Orgullos Cavaller de Lande (la dama del qual va besar ingenuament), que jura fer-li-ho pagar.
A la cort del rei Artus, es investit com a cavaller i mata el Cavaller Roig, que esta en conflicte amb el rei i ha insultat la reina; pren possessio de la seva
armadura
i s'endinsa en noves aventures. De Gornemant de Goort, un escuder que li va oferir hospitalitat, va rebre consells i va aprendre a fer servir les armes. A la ciutat de Beaurepaire, defensa la senyoreta Blancaflor repel·lint els atacs de Clamadieu des Iles, un noble que voldria apoderar-se del seu castell: el pega pero ell salva la seva vida, preferint confiar-lo a les presons del rei Artus.
Aleshores vol tornar al castell de la seva mare. De la boira emergeix la silueta d'una casa pairal: el
Rei Pescador
, el seu senyor, li ofereix hospitalitat. Durant la festa, assisteix a una estranya cerimonia: un jove porta una llanca sagnant i una noia una copa, el
Graal
. Per discrecio, no s'atreveix a demanar explicacions. L'endema al mati, es troba sol, la mansio esta buida. Una dona que sembla una
bruixa
el critica per no haver fet la pregunta que hauria curat el rei malalt.
Perceval esta ara condemnat a vagar i no trobar el seu castell. Continuant el seu viatge, te l'oportunitat d'humiliar Orgullos de les Landes. Assabentat de la fama de les seves gestes, el rei Artus vol coneixer-lo, pero Percival prefereix la solitud.
Passen cinc anys. Apren per un ermita que les seves desgracies provenen del fet que va abandonar la seva mare i que aquesta va morir de pena. Perceval troba la Mansio del Grial. El
Divendres Sant
, medita davant l'espectacle de la
Passio
i es penedeix dels seus pecats de
vanitat
.
La historia de la pel·licula esta extreta del poema arturic
Perceval o el Conte del Graal
de
Chretien de Troyes
(1137-1190). Rohmer ja havia fet un documental de vint minuts sobre el tema en blanc i negre per a televisio l'any 1964, amb documents i miniatures de l'epoca. Passarien catorze anys abans que fes la versio cinematografica. El director ho explica en una entrevista:
[1]
| ≪
|
Aquesta pel·licula no preten formar part del llinatge d'obres que, com Parsifal. de Richard Wagner..., repren, amplifica, interpreta la llegenda del Grial. No es tant el tema el que ens importa aqui, sino el text, un dels mes bonics de la literatura francesa i al qual el cinema pot restituir un public que ja no te.
|
≫
|
| ? Eric Rohmer
[2]
|
L'us directe del text de Chretien de Troyes en france del segle XII hauria impedit que fos accessible al public en general. Rohmer, que no estava satisfet amb les traduccions existents, va emprendre la seva propia, en
octosil·labs
, que “obeeix a un doble requisit, el de ser literal i el de ser comprensible”. Nomes tradueix una part dels 9.234 octosil·labs del poema.
| ≪
|
Contrariament a la creenca popular, la poesia es mes facil d'entendre que la prosa. Aquests octosil·labs s'acosten mes a la llengua parlada actual, fins i tot la d'un nen de sis anys, que la mateixa prosa escrita per la qual el lector frances d'avui es convidat a coneixer el text de Chretien de Troyes. La literatura popular ha estat rimada i encara ho es. Es en vers, generalment de vuit peus, que es componen les nostres cancons i els nostres musicals.
|
≫
|
| ? Eric Rohmer
|
Una produccio teatral
[
modifica
]
La pel·licula esta totalment rodada als
Estudis d'Epinay
en un entorn unic. El director declara en una entrevista a
Claude-Jean Philippe
que va intentar trobar la visio d'un espai simplificat, es a dir, un espai que podem copsar quasi immediatament 'una mirada'.
L'escenografia esta estilitzada: una sorra, gespa pintada, roques de cartro, un riu de fibra de vidre, tres arbres metal·lics, un castell de cartro daurat, sempre igual, sobre el qual nomes canvien els escuts i els distintius.
[3]
L'autor de la musica es
Guy Robert
, que va reelaborar cancons de dels segles XII-XIII i va utilitzar instruments d'epoca com la
saz
, la
rabec
, el
llaut
, la
flauta travessera
i el
chalumeau
.
[3]
La pel·licula va ser forca rebutjada pel public, i nomes va atreure 145.000 espectadors a les sales
. La premsa de l'epoca va ser en general molt negativa, denunciant la fredor, la rigidesa academica o teatral de la pel·licula
. El critic
Jean-Louis Bory
, tot i que acostuma a ser molt elogios amb el cinema de Rohmer, escriu: "Lamento que la tasca de representar els boscos profunds s'hagi lliurat a un llit de cols de Brussel·les muntades sobre tiges i la lletjor dels quals nomes s'atenua quan la neu, bona noia, accepta donar-los una mica d'aquesta magia que tan cruelment els manca. Com lamento que
Perceval
, amb l'excusa d'ingenuitat o d'innocencia "estilitzada", [...] sigui tambe aquest ximple sense encant, que tan poc justifica les emocions de gentils dames i gentils donzelles"
.
Per a
Jean de Baroncelli
a
Le Monde
del 13 d'octubre de 1978, "No hi ha cap pla de Perceval que no sigui fruit d'una reflexio madura, d'una presa de posicio estetica, d'un coneixement profund de l'obra original. Combinant l'erudicio de l'historiador amb el refinament del miniaturista, Rohmer ens ofereix el viatge en el temps mes meravellos”.
[5]
Per a
Louis Skorecki
a
Liberation
, “Rohmer, penjant d'un fil, aconsegueix un doble repte impossible: tenir exit en una pel·licula de vestuari, una pel·licula historica, cosa impossible en aquests temps; i aconsegueix donar un equivalent visual a les pintures primitives, les icones cavalleresques i els poemes d'amor. Aquest art xiuxiuejat, declamat, cridat, en demanem mes. Aquests castells de cartro que precedeixen la invencio de la perspectiva, ens deixen bocabadats. [...] Uns quants errors, la musica que esta al barri equivocat, per exemple, no impedeixen que Perceval giri l'esquena al cinema en prosa infernal, arrisqui la seva pell pel costat de la poesia, on fa soroll, on te fuites, on somiem".
[6]
| ≪
|
Edat Mitjana = infancia. Aquesta es l'equacio que es planteja cada cop mes a l'hora d'interpretar al cinema la tematica del qual es preten ser medieval. [...] Aixi
Lancelot du Lac
de
Bresson
(tant com
Els Nibelungs
de
Lang
), portaria l'espectador, a traves de la seva atmosfera primitiva falsament realista, a un mon utopic en el qual, de nens, podriem haver viscut. El camp i el bosc, les cabanes i els productes senzills de la natura, la cavalleria representada amb colors en tons quotidians, escurcen les distancies amb aquesta historia escrita fa vuit segles i ens submergeixen en la memoria imaginaria d'un passat viscut, com si l'edat mitjana. en la seva versio pura eren el mateix record de la nostra infantesa. [...] Pel que fa al
Perceval
de Rohmer, segurament ocuparia el primer lloc d'aquesta jerarquia basada en una perspectiva vinculada a la infancia.
|
≫
|
| ? Giovanna Angeli,
Perceval le Gallois d'Eric Rohmer et ses sources
, pp. 33-48.
[7]
|
Reconeixements
[
modifica
]
El 6 de marc de 2007 el Museu Nacional de l'Edat Mitjana organitza a Paris una taula rodona sobre la representacio del Graal al cinema que reuneix al voltant d'Eric Rohmer, els medievalistes
Michel Zink
, Francois Amy de la Breteque i
Xavier Kawa-Topor
. Rohmer exposa les possibles condicions per a la representacio del misteri del Graal al cinema.
[9]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Llargmetratges
| |
|---|
| Curtmetratges
| |
|---|
|