Nascuda a La Bisbal de l’Emporda el 1878, filla de Josep Sais Bosch i de Teresa Plaja Bosch, ell sastre i ella llevadora. Alumna del Col·legi Juanola i amb el titol de Magisteri de l'Escola Normal de Barcelona el 1893, Trinitat Sais es gradua de batxillerat a l'Institut de Figueres el 1896 amb premi extraordinari. Seguidament, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1903, en una promocio en que acaben dues dones mes: Miracle Andreu Boigues i Francesca Fontova Rosell . A totes tres, despres d'una votacio dels alumnes llicenciats, se'ls nega la possibilitat d'incloure el seu retrat a l'Orla del Curs.

Trinitat Sais es la vuitena dona que cursa els estudis de Medicina a Catalunya i la primera de les comarques gironines. Exerceix sense interrupcio la professio medica a Barcelona, dedicant-se preferentment a la Tocologia i a la Pediatria. Nomes acabar la carrera, obre consulta de Tocologia al primer pis del numero 10 del carrer Pelai de la capital catalana. Pocs mesos despres, amplia la consulta per atendre les malalties de la dona i dels nens. La seva preocupacio social la porta a participar en les organitzacions assistencials vinculades a la Lliga i com a vicepresidenta de la Seccio Feminista del Centre Catalanista Dr. Bartomeu Robert , de qui ha estat deixeble, i on es cap dels serveis que atenen els nens i les mares del Raval.

Trinitat Sais demostra una dedicacio especial a la divulgacio sanitaria i, tambe, a defensar els drets socials de la dona. Escriu a les publicacions de caracter feminista de l’epoca com Feminal i, sobretot, a La Mujer Moderna , editada a Manresa. Interessada tambe en la docencia, el 1910, es professora del curs que s'imparteix a la Seccio d'Infermeres Tecniques del Museu Pedagogic Experimental de Barcelona amb la participacio dels doctors Martinez Vargas, Riera Villaret , Marti Julia i altres.

El 1910, Trinitat Sais participa molt activament en les tasques de preparacio del Primer Congres Internacional de la Tuberculosi que se celebra a Barcelona i participa amb el treball Cartilla de vulgarizacion higienica que obte una Medalla de Plata Daurada d'aquest certamen en que tambe es directora del Comite de Dames. L'any seguent, Trinitat Sais es l'unica metgessa que es troba a la junta constituent del Cercle Arenal, centre de cultura i proteccio per a la dona que es funda a l'Ateneu Barcelones. L’any 1912, com a vicepresidenta, contribueix a l'organitzacio del Congres d’Higiene Escolar de Barcelona. En aquest i en els anys immediats, tot sovint, la sol·liciten per donar conferencies en diferents institucions i fer cursos de divulgacio. Aixi, el 1922, forma part de la directiva de l'Asil de la Casa de Lactancia i Cuna de Barcelona mentre que, el 1929, es professora de Puericultura a la primera Escola d'Institutrius i Mainaderes que dirigeix Maria Montessori.

El 1914, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la convida a donar la conferencia d’obertura del curs, que tracta sobre La ignorancia de la mujer en los conocimientos de higiene y puericultura como primera causa de la mortalidad infantil . Es la primera conferencia que dona una metgessa al Col·legi de Metges, llavors amb seu a la Placa de Catalunya, i te un gran resso a la premsa local.

A primers de marc del 1933, uns mesos abans de morir sobtadament a Barcelona quan te 55 anys, Trinitat Sais es una de les fundadores d'Accio Femenina. Casada amb Francesc Llaberia Abello, el matrimoni te dues filles que son metgesses: Edelmira Llaberia Sais (Barcelona, 21/04/1906 - 20/07/1971) i Teresa Llaberia Sais (Barcelona, 29/01/1909 - Poboleda, 03/09/1973), aquesta darrera es mare d'una altra metgessa i historiadora, la doctora Edelmira Domenech Llaberia.

L'any 2013, l'Ajuntament de la Bisbal d'Emporda ret homenatge a Trinitat Sais Plaja, bisbalenca d'origen, i a Francesca Casaponsa Sunol , bisbalenca d'adopcio, i dona el seu nom a una de les seves places i al Centre d'Atencio Primaria de la Bisbal, respectivament.