Ła
Pensilvania
(in
inglexe
Pennsylvania
, IPA//?p?ns?l?ve?nj?/,
scolta
(
?
·
i
)
) ła ze un stato de i
Stati Unii
nordorientałi. Ła konfina a nord ko el stato de
Nova Iork
, a est ko keło de
Novo ?ersi
, a sudest ko keło de
Dełauer
, a sud ko keło de
Meriłend
, a sudovest ko keło de
Virjinia Osidental
, e a ovest ko keło de
Ohaio
.
El teritorio el ze forma a nordovest da ła banda pi' setetrional de el altopian de i
Monti Apałaki
, dełimita a łi riłievi de el Fronte de łi Ałigeini
[3]
. Pi' a est el se pasa a el penepian de ła Gran Vałe de i Apałaki
[4]
, daspo i se katan łi Monti Ble
[5]
, ła banda kołinar de el Pedemonte
[6]
e ła Pianura kostiera Atlantega
[7]
inte el kanton sudoriental.
I fiumi prinsipałi łi ze el Dełauer, ke el sena el konfin oriental, el Sasqkueena
[8]
e el Ohaio
[9]
, ke el nase kua da ła konfluensa de el Ałigeini
[10]
e de el Mena?gahiła
[11]
.
El klima el ze in bona parte umedo kontinental ko ista kalda (par
Koppen
Dfa), a el sudest el pasa a umedo subtropegal (par
Koppen
Cfa).
Ła kavedal de el Stato ła ze ła sita de
Erisburg
; łe sita pi' grande łe ze Filadelfia
[12]
, Pitsburg
[13]
e
Ełentaun
.
El Stato el ze rapresenta a ła Kamera de i Rapresentanti da 18 deputai.
I se koltivan
sereałi
, patate, tabako,
fruti
,
verdure
e forajo. Łe se desfrutan łe gran risorse minerarie de
karbon
,
petrołio
, gas natural,
fero
e kobalto.
Ła baze de ła ekonomia ła ze ła industria, in partikołar keła
siderugega
, daspo ła katieristega, ła grafega, ła petrolkimega, ła
kartaria
e ła ałimentar.