한국   대만   중국   일본 
Victor Hugo - Wikipedia an piemonteis, l'enciclopedia libera e a gratis Vai al contenuto

Victor Hugo

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
Victor Hugo

Dzortut avosa tanme scritor e poeta an lenga franseisa e om politich an Fransa , Victor-Marie Hugo a l'e stait edco dissegnator.
A l'era nassu a Besancon el 26 ed ferve del 1802, tersa masna del capitani (peui general) Joseph Leopold Sigisbert Hugo e ed soa fomna Sophie. Soa biografia a peul esse dividua an set period.

L'anfansia (1802-1815) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

L'anfansia d'Hugo a l'e staita asse giojosa. Con so pare ant l'armada, da masna a viagiava soens.

A sinch agn a l'e andait dapress a so pare a Roma , Napoli , an sel Monsnis , a Avlin .
Del 1811 an Espagna , cand so pare a l'era cont dl'amper, goernador ed Madrid , conseje del re Giusep, cont ed Cifuentes e marcheis ed Siguenza. Victor e so frel Eugene a son estait manda al colege dij nobij a Madrid, ante ch'as pensava ch'a l'avrio gropa con l'aristocrassia spagneula; ma costi-si a-i consideravo d'anvasor.
Dla prima del 1812 la situassion franseisa a Madrid a l'era fasse dlica e el general Hugo a l'ha pensa bin ed fe rintre soe fomna e le masna a Paris .

Ant j'antervaj antra costi viage, madamin Hugo a educava soe masna a Paris, ante ch'a vivio al numer 12 ed passage dle Feuillantines; antra ij so amis a-i era la cita Adele Foucher. A l'ancamin, a l'e staita soa mare ch'a l'ha guida le sernie literarie ed Victor.

Ansema a so pare, el cit a l'e stait edco an Corsica .

Droca Napoleon , la posission dla famija Hugo a l'e desblasse a l'amprovista. El general, anterna a Bloys , a l'e trovasse n'autra fomna e madamin Hugo a l'ha dovu tramude ant un cit alogg ed contra Bon-a-part. Victor a l'e stait manda a la pension Cordier, an contra Marguerite, per prontesse per l' Ecole Polytechnique .

El giovo portent (1815-1822) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Ij tre agn passa a la pension Cordier, le lession pija a Louis-le-Grand, a son estait amportant per chiel, dagia ch'a constituisso l'unica educassion sistematica e antrega ch'a l'ha arseivu. A l'era fiamengh an matematica , superfissial ant je studi classich e a lesia con passion.
La passion per la literatura a l'e vnuje a quatordes agn e durant j'agn ed la scola a l'ha componu tuta sorta ed vers, ode , satire , acrostich, andvinaje, epopee e madrigaj . A l'ha scrivu edco na tragedia , Irtamene , a la fasson ed Voltaire ; na poesia longa; un melodrama antitla Inez de Castro ; n' opera comica e na serie ed tradussion dij classich.

Del 1817 a l'ha otnu na mension d'onor da l' Academia Franseisa per na poesia an sel tema dla goj ch'a-i ven da le studi e da l'aplicassion; ancoragia da son a l'ha ancamina a travaje a so prim romanz Bug-Jargal .
Del 1819 l' Academia dij gieugh floreaj a l'ha daje el prim premi per na poesia an sla restaurassion ed la statua d' Enrich IV ; as dis che a l'e an costa ocasion che Chateaubriand a l'ha dilo el giovo portent . D'autra part, Chateaubriand a l'era so model.

Antratant, so frel pi vej Abel a l'avia ancamina a fe seurte un giornal, dura poch, Le conservateur litteraire . Victor Hugo a l'ha contribui a 's giornal con so romanz Bug-Jargal e na gran quantita 'd prose e 'd vers, ch'a valio franch poch.

La mort ed soa mare del giugn 1821 e so arfud d'acete 'd sold da so pare a l'han portalo a dovej fe front a le dificolta economiche: per n'ann antregh a l'ha vivu con 700 franch an na nivola ed contra del Dragon, n'esperiensa ch'a l'ha peui sfruta ant el personage ed Marius dij Miserables . Durant costi meis a l'ha seghita a scrive con costansa e con cola fiusa an chiel-midem ch'a l'ha compagnalo per tuta soa vita.

El period realista (1822-1827) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Del giugn 1822, Hugo a l'ha publica so prim volum ed poesie, antitla Odes et poesies diverses . Gava cheich vers sentimental adressa a soa amia dl'anfansia Adele Foucher ( Le vallon de Cherizy , A toi , Le regret ), j'euvre arcujie ant es volum a j'ero lon ch'a-i andasia per tire l'atension ed la cort e son a l'e sucedu. An quatr meis a son estaite vendue mila e sinchsent copie e un-a ed coste a l'e riva ant le man ed Luis XVIII e a l'e piasuje. Hugo a l'e vnu poeta dla famija real.

Ai 14 d'otober 1822, Victor Hugo e Adele Foucher as son mariasse con na sirimonia a San Sulpissi . Victor as concilia con so pare, ma el mariage a l'e stait vasta da so frel Eugene che a l'era edco chiel an-namora dla sposa: a l'ha pijaje na crisi e a l'e vnu fol. A l'e stait peui arcovra e a l'e mort an manicomi del 1837.
Per manten-e la famija, Hugo a l'ha scrivu ed romanz (tanme Han d'Islande , 1823) e d'articoj.

Del 1824 a l'ha fonda la Muse francaise . Ij contributor a 's giornal a formavo el Cenacol , na sossieta literaria ch'as rancontrava ant ij locaj ed Charles Nodier , librari dl'Arsenal, e dont member ed prim pian a j'ero Hugo, Alfred de Vigny , Charles Nodier, Alexandre Soumet , Emile Deschamps e Delphine Gay . Ed costi giovo scritor mach Nodier a l'era franch arvolussionari e romantich , antant che Hugo a l'achit a l'era diciairasse conciliador antra classicism e romanticism.
A ancamine dal 1825, Hugo a resta viaman ed pi anfluensa da Nodier: ansema a chiel a l'ha visita la Svissera ; a l'e andait a trove Lamartine a St-Pont ; a l'ha lesu dle balade alman-e. Del 1826 a l'ha publica Bug-Jargal e an na neuva edission dj' Odes surtia ed col'ann a l'ha giontaje le Ballades , ante ch'a se s-ciaira la transission dal classicism al romanticism.

El period romantich (1827-1830) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Per la fin del 1826 j'anandiator del moviment romantich franseis, Chateaubriand e Lamartine, a j'ero artirasse per desse a la politica e na sconda onda ed romanticism a l'era an camin ch'a pijava dzorvent an sla literatura franseisa. Hugo a l'ha tost capi la forsa d'es neuv moviment e a l'ha decidu ch'a dovia cavalchelo.
So rompiment con la cort a l'e simbolisa da la publicassion d' Ode a la colonne , ante che Hugo a pija le part dij maressal ed Napoleon contra j'ofeise faitje da l'ambassador austriach.

Cromwell , del 1827, a resta el prim drama storich romantich. A l'avia gia butane giu na prima version per ferve, ma ant ij meis apress a l'e stait ocupa a scrivne l'achit, ch'a resta na sort ed diciarassion dij drit del moviment romantich. La nos d'es manifest a l'e l'atach contra la stagnassion dla literatura franseisa, efet ed le regole reide ed Boileau. Costa avosa prefassion, publica dl'otober 1827, a l'ha falo dvente profeta e protagonista dla neuva scola.

Le sperimentalism a l'e a la reis dj'euvre ed cost period.
L'euvra teatral Marion Delorme (1829), n'arflession politica-storica, a l'e staita proibia da la censura. Ai 25 ed ferve del 1830, Hernani a l'e stait buta an sena al Teatro franseis, con tota Mars ant el rol ed Dona Sol. L'euvra a l'ha portaje 15000 franch e Hugo a l'ha tramuda con soa fomna e le masna an na ca pi grossa davzin ai Champs Elysees.

La riussia (1830-1845) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Con l'advent ed la monarchia ed luj la vita d'Hugo a intra ant un period ed quindes agn ed sucess.

Del 1830, ij raport d'Hugo con soa fomna a l'han ancamina a ande pes e soa fomna a l'ha avu na relassion con le scritor, e amis d'Hugo, Sainte-Beauve ; a l'ha edco ancamina la redassion ed Notre-Dame de Paris , publica ant l'avril dl'ann apress otnend na grossa popolarita an d'ambient ante ch'as lesio pa 'd poesie e ij drama controvers a j'ero nen apressia.
Dle dzember a arseiv l'amirassion dj'anteletuaj per Feuilles d'automne .

Tut a j'andasia bin: soe quatr masna Leopoldine, Charles, Francois-Victor e Adele a chersio bin; a l'era asse an oposission a Luis-Filip da esse considera un martir sensa ess-lo per da bon; a l'ha tramuda an n'autr alogg an piassa dij Vosges, ante che peui a l'avrio fait el Muse Victor Hugo.
Ed november 1832 a l'ha buta an sena Le roi s'amuse , censura da la sconda seira. Ai 2 ed ferve 1833 a l'ha arpresenta Lucrece Borgia dnans a 'n publich antusiastich: a anterprete la part ed la prinsipessa Negroni a-i era Juliette Gauvin, conossua 'me Juliette Drouet , ch'a l'e vnuita la morosa d'Hugo per pi che sinquant'agn.
Lucrece Borgia a l'e stait el penultim sucess d'Hugo a teatro: del 1833 Marie Tudor e Angelo a son estait doi faliment; per un moment el trionf ed Ruy Blas ant el 1838 a l'ha arciama ij temp d' Hernani , ma la fin del drama romantich a l'e rivaje con la derota completa dij Burgaves ant el 1843.
Tutun an costi agn soa riputassion tanme grand poeta lirich a l'e fissasse ed fasson goregna. Apress le Feuilles d'automne a son rivaje Les chants du crepuscule del 1835, Les voix interieures del 1837 e Les rayons et les ombres ant el 1840.

Del 1839 Hugo a l'e candidasse per l'elession a l' Academia franseisa , ma a so post a l'han elegiu Dupaty . A ne scond tentativ a l'e stait batu da Mole . Na tersa vira, del 1840, a l'e stait elegiu Flourens . A l'e mach al quart tentativ, del 1841, ch'a l'ha faila.
An costi agn ed popolarita el temperament egoista d'Hugo a l'e dventa pes e si prima a l'avia dle costume rigorose, adess a-j piasia passess-la bin, lon che soens a scandalisava la gent.
Ant el 1843 a-j son rivaje doi colp dur: el faliment dij Burgraves a l'e stait complet e crasant e, dl'otonn, soa fija Leopoldine a l'e nia ant la Sen-a .

El ciflis dij Burgraves a l'e considera tanme el moment ante che Hugo a l'ha bandona la poesia. An efet, chiel a l'era giumaj tira da la cariera politica e da la vita 'd mond. Del 1845 a l'e stait crea pari ed Fransa.

La politica e l'esili (1845-1870) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Hugo a l'era nen bon an politica. Ant la ca dij pari a dovrava tanta retorica ch'a l'era malfe pijelo an sel serio. Apress l' arvolussion del 1848 a l'e presentasse per la pressidensa dla republica , ma a l'ha pija mach pochi vot.

Riva al podej Napoleon III , Hugo as opon an manera ciaira e decisa con na serie ed descors. Ai 14 de dzember 1851 a l'e forsa a ande an esili e a scapa a Brussel travesti da ovrie. Dl'ost 1852 a l'ha tramuda a Jersey e del 1855 a l'e trasferisse a Guernsey andoa a l'ha cata ca Hauteville per abiteje.

Leugn da la Fransa a l'ha publica vaire scrit an sla situassion politica franseisa, a l'ha pija 'd bala l'amperador an Napoleon le petit (1852) e a l'ha giuta esilia e republican an finansiandje.

Del 1853 a l'ha publica Les chatiments . Les contemplations , del 1856, a conten-o miraco la part pi dureivola dij so vers lirich. Doi agn apress a l'ha componu la prima session ed la Legende des siecles .
Del 1862 a l'e publica el romanz Les miserables , arseivu an manera trionfal. A-j son evnuje apress Les travailleurs de la mer del 1866 e L'homme qui rit ant el 1869.

Ant ij darie agn ed so esili soa famija a l'e desblasse: soa fomna a l'ha tramuda a Brussel ante ch'a l'e morta del 1868 e tre agn apress a l'e mort so fieul Charles. Soa fija Adele a l'e scapa con n'ufissial angleis; mach Juliette Drouet a l'e restaje fidela.

Ij darie agn (1870-1885) [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Droca Napoleon III e stabilia la republica, dle stember 1870 Hugo a l'e rintra a Paris, arseivu an trionf, e a l'e dventa cantor e profeta dla tersa republica .
So artorn a la vita politica a l'ha nen dura vaire. A l'e stait elegiu a la Ciambrea nassional ma a l'ha tost dait soe dimission.

Durant la Comun-a a l'ha tramuda a Brussel; a l'era ufrisse d'ospite ij comunard esilia, ma per son el goern belgi a l'ha taparalo via.
Rintra a Paris a l'e stait elegiu al Sena, ma a l'era nen ativ ant ij deba. Tutun findi a soa mort a l'ha partissipa a le ciambree del Sena, angagiand-se tra l'autr per el condon ai comunard, e dl'Academia franseisa.

Del 1883 a l'e mortie Juliette Drouet.
Victor Hugo a l'e mort, motobin rich, a Paris el 22 ed magg del 1885. Conforma a soe volonta, so corp a l'e stait buta an na cassia da pover. Per na neuit a l'han piassalo sota l'arch ed trionf e peui a l'han sotralo al Pantheon .

La critica [ modifica | modifiche la sorgiss ]

L'idolatria ch'a l'avio per chiel vaire dij so amirator a l'ha provoca na reassion inevitabila. Possa da costa reassion, soe qualita grame - dzortut so carater - a l'han buta an ombra so talent armarcheivol. Tutun a l'e possibil fe ne stim pi echilibra.

Da na mira storica Victor Hugo a l'e 'd sigura un-a dle personalita pi grande dla literatura an lenga franseisa. Soa anfluensa a l'e staita motobin ancreusa e spantia: ant ij so travaj as treuvo j'ambrion ed tanti moviment ch'a-i son evnuje apress, tanme ij parnassian , ij simbolista , ij decadent . D'autor motobin diferent, tanme Baudelaire , Verlaine o fin-a Rimbaud a-j devo cheicos.
L'anfluensa literaria d'Hugo a l'ha resguarda dzortut la tecnica.

Hugo a l'era franch nen l'arvolussionari ch'a disia d'esse, ma a l'ha torna antroduvu ij meter e la cadensa del secol ch'a fa XVI e a l'ha rompu con je schema reid ed Boileau. D'autra part, ij so romanz a son pa al livel ed coj ed Balzac o ed Sand . Tutun a l'e stait meistr del lengage e na gran figura literaria, el pi grand poeta an lenga franseisa del secol ch'a fa XIX.

Euvre prinsipaj [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Literatura [ modifica | modifiche la sorgiss ]

  • Irtamene (tragedia)
  • Inez de Castro (melodrama)
  • Odes et poesies diverses (poesie, 1822)
  • Han d'Islande (romanz, 1823)
  • Nouvelles odes (1824)
  • Bug-Jargal (romanz, 1826)
  • Odes et ballades (1826)
  • Cromwell (drama, 1827)
  • Amy Robsart (1829)

Publica con ne stranom, a l'e n'arfassiment ed Kenilworth de Scott . A l'e stait un faliment.

  • Les orientales (poesie, gene 1829)
  • Les derniers jours d'un condamne (1829)
  • Marion Delorme (1829)
  • Hernani (1830)

Euvra teatral ch'a l'ha fait es-ciope na vera bataja antra 'l mond literari tradissional e na neuva onda de scritor giovo.

  • Notre-Dame de Paris (1831)

A l'e la storia ed na fomna motobin bela, disputa da 'n gheub e un preive an-namora.

  • Feuilles d'automne (1831)
  • Le roi s'amuse (1832)
  • Lucrece Borgia (1833)
  • Marie Tudor (1833)
  • Angelo (1833)
  • Claude Gueux (1834)

La storia ed n' om da la miseria a la ghijotin-a a dventa n'arflession an sna sossieta ch'a crea 'd person-e arfuda e a traonda 'd vitime nossente.

  • Les chants du crepuscule (1835)
  • Les voix interieures (1837)
  • Ruy Blas (1838)
  • Les rayons et les ombres (1840)
  • Le retour de l'empereur (arcolta ed poema, 1840)
  • Les burgraves (1842)
  • Napoleon le petit (1852)

Ambelessi Hugo a pija 'd bala el colp de stat dij 2 de dzember 1851 ed Luis-Napoleon Bon-a-part.

  • Les chatiments (1853)
  • Dieu (1855)
  • Les contemplations (1856)
  • Les miserables (romanz, 1862)

Les miserables a l'e la ciadeuvra d'Hugo, e a l'ha avu un sucess motobin grand. As trata d'un romanz epich con ed sene memorabij (parej dla descrission dla bataja ed Waterloo ) e moral, andoa educassion, giustissia sossial e carita a son es-ciaira tanme j'unich mojen per l'emancipassion da l'ignoransa e d'la miseria. Costi miserabij a son le vitime ed n'ordinament sossial desgiust.
El film realisa da Raymond Bernard del 1933 a l'e vnu a esse n'euvra capital ant la storia del cine.

Jean Valjean, vej forsa, a treuva arpar dal vesco ed Digne, Myriel, ma a-j porta via doe girindole d' argent e a scapa. Cand ch'a l'e aresta, el vesco a testimonia per chiel. Valjean a resta motobin toca da tanta generosita e a cangia fasson ed vive.
El temp a passa e Valjean giumaj a marcia drit, an dovrand el nom fauss ed Madeleine. Fantine, na povra fomna ancanta e bandona con soa fija Cosette, a l'e aresta e maltrata dal comissari Javert; Valjean as buta an mes e a la fa libere. Javert a l'ha na conferma che Valjean e Madeleine a son l'istessa person-a.
Passaje del temp, Champmathieu, un povr om, a l'e pija per Valjean, ch'a l'era ancor arserca; apress na tormenta lota anterior, Valjean a desveila soa identita an tribunal. Lassa per un moment liber, a vija Fantine ch'a sta per meuire e a-j fa sarament ed cudi Cosette; peui a treuva sosta a Paris. Cosette a va a servissi dal gram Thenardier. Valjean, torna aresta da Javert, a scapa torna; ma tuti a cherdo ch'a sia mort nia. A salva Cosette, portandla via da Thenardier, e a la buta a l'arpar.
Adess as fa ciame Fauchelevent: a dventa amis d'un giovo republican, Marius, ch'a veul bin a Cosette. Durant ij batibeuj del 1832 , Valjean a combat an sle baricade ansema a Marius e al desbela Gavroche. A-j dan an guerna Javert, pija perzone; con generosita a lo lassa ande liber e peui a salva Marius feri. Chiel-si, na vira vari, a maria Cosette. Parej Valjean a l'ha mantnu la promessa faita a Fantine: cand ch'a meuir, dacant a chiel a-i son, anvische, le girindole del vesco.

  • Victor Hugo raconte par un temoin de sa vie (note autobiografiche dita a soa fomna, 1863)
  • William Shakespeare (1864)
  • Les travailleurs de la mer (1866)
  • L'homme qui rit (1869)
  • Actes et paroles (1872)
  • L'annee terrible (1872)
  • Quatre-vingt-treize (1874)
  • L'art d'etre grand-pere (1877)
  • L'histoire d'un crime (1877)
  • Discours pour Voltaire (1878)
  • Le pape (1878)
  • La pitie supreme (1879)
  • Religions et religion (1880)
  • Torquemada (1882)
  • La legende des siecles (tersa serie, 1883)
  • Combats politiques et humanitaires

Dij vaire travaj publica dop soa mort dai so amis Paul Meurice e Auguste Vacquerie, ij pi anteressant a resto el volum ed note autobiografiche Choses vues e l'arcolta ed poesie Toute la lyre . J'autre colession postume a l'han mach fait dla mal a la riputassion del poeta.

Dissegn [ modifica | modifiche la sorgiss ]

  • Ruines de Gros-Nez (1854-1855)