Dzortut avosa tanme
scritor
e poeta an
lenga franseisa
e om politich an
Fransa
,
Victor-Marie Hugo
a l'e stait edco dissegnator.
A l'era nassu a
Besancon
el 26 ed
ferve
del 1802, tersa masna del capitani (peui general) Joseph Leopold Sigisbert Hugo e ed soa fomna Sophie.
Soa biografia a peul esse dividua an set period.
L'anfansia d'Hugo a l'e staita asse giojosa.
Con so pare ant l'armada, da masna a viagiava soens.
A sinch agn a l'e andait dapress a so pare a
Roma
,
Napoli
, an sel
Monsnis
, a
Avlin
.
Del 1811 an
Espagna
, cand so pare a l'era cont dl'amper, goernador ed
Madrid
, conseje del re Giusep, cont ed Cifuentes e marcheis ed Siguenza.
Victor e so frel Eugene a son estait manda al colege dij nobij a Madrid, ante ch'as pensava ch'a l'avrio gropa con l'aristocrassia spagneula; ma costi-si a-i consideravo d'anvasor.
Dla prima del 1812 la situassion franseisa a Madrid a l'era fasse dlica e el general Hugo a l'ha pensa bin ed fe rintre soe fomna e le masna a
Paris
.
Ant j'antervaj antra costi viage, madamin Hugo a educava soe masna a Paris, ante ch'a vivio al numer 12 ed passage dle Feuillantines; antra ij so amis a-i era la cita Adele Foucher.
A l'ancamin, a l'e staita soa mare ch'a l'ha guida le sernie literarie ed Victor.
Ansema a so pare, el cit a l'e stait edco an
Corsica
.
Droca
Napoleon
, la posission dla famija Hugo a l'e desblasse a l'amprovista.
El general, anterna a
Bloys
, a l'e trovasse n'autra fomna e madamin Hugo a l'ha dovu tramude ant un cit alogg ed contra Bon-a-part.
Victor a l'e stait manda a la pension Cordier, an contra Marguerite, per prontesse per l'
Ecole Polytechnique
.
Ij tre agn passa a la pension Cordier, le lession pija a Louis-le-Grand, a son estait amportant per chiel, dagia ch'a constituisso l'unica educassion sistematica e antrega ch'a l'ha arseivu.
A l'era fiamengh an
matematica
, superfissial ant je studi classich e a lesia con passion.
La passion per la literatura a l'e vnuje a quatordes agn e durant j'agn ed la scola a l'ha componu tuta sorta ed vers,
ode
,
satire
, acrostich, andvinaje,
epopee
e
madrigaj
.
A l'ha scrivu edco na
tragedia
,
Irtamene
, a la fasson ed
Voltaire
; na poesia longa; un
melodrama
antitla
Inez de Castro
; n'
opera
comica e na serie ed tradussion dij classich.
Del 1817 a l'ha otnu na mension d'onor da l'
Academia Franseisa
per na poesia an sel tema dla goj ch'a-i ven da le studi e da l'aplicassion; ancoragia da son a l'ha ancamina a travaje a so prim
romanz
Bug-Jargal
.
Del 1819 l'
Academia dij gieugh floreaj
a l'ha daje el prim premi per na poesia an sla
restaurassion
ed la statua d'
Enrich IV
; as dis che a l'e an costa ocasion che
Chateaubriand
a l'ha dilo
el giovo portent
.
D'autra part, Chateaubriand a l'era so model.
Antratant, so frel pi vej Abel a l'avia ancamina a fe seurte un giornal, dura poch,
Le conservateur litteraire
.
Victor Hugo a l'ha contribui a 's giornal con so romanz
Bug-Jargal
e na gran quantita 'd prose e 'd vers, ch'a valio franch poch.
La mort ed soa mare del giugn 1821 e so arfud d'acete 'd sold da so pare a l'han portalo a dovej fe front a le dificolta economiche: per n'ann antregh a l'ha vivu con 700 franch an na nivola ed contra del Dragon, n'esperiensa ch'a l'ha peui sfruta ant el personage ed Marius dij
Miserables
.
Durant costi meis a l'ha seghita a scrive con costansa e con cola fiusa an chiel-midem ch'a l'ha compagnalo per tuta soa vita.
Del giugn 1822, Hugo a l'ha publica so prim volum ed poesie, antitla
Odes et poesies diverses
.
Gava cheich vers sentimental adressa a soa amia dl'anfansia Adele Foucher (
Le vallon de Cherizy
,
A toi
,
Le regret
), j'euvre arcujie ant es volum a j'ero lon ch'a-i andasia per tire l'atension ed la cort e son a l'e sucedu.
An quatr meis a son estaite vendue mila e sinchsent copie e un-a ed coste a l'e riva ant le man ed
Luis XVIII
e a l'e piasuje.
Hugo a l'e vnu poeta dla famija real.
Ai 14 d'otober 1822, Victor Hugo e Adele Foucher as son mariasse con na sirimonia a
San Sulpissi
.
Victor as concilia con so pare, ma el mariage a l'e stait vasta da so frel Eugene che a l'era edco chiel an-namora dla sposa: a l'ha pijaje na crisi e a l'e vnu fol.
A l'e stait peui arcovra e a l'e mort an
manicomi
del 1837.
Per manten-e la famija, Hugo a l'ha scrivu ed romanz (tanme
Han d'Islande
, 1823) e d'articoj.
Del 1824 a l'ha fonda la
Muse francaise
.
Ij contributor a 's giornal a formavo el
Cenacol
, na sossieta literaria ch'as rancontrava ant ij locaj ed
Charles Nodier
, librari dl'Arsenal, e dont member ed prim pian a j'ero Hugo,
Alfred de Vigny
, Charles Nodier,
Alexandre Soumet
,
Emile Deschamps
e
Delphine Gay
.
Ed costi giovo scritor mach Nodier a l'era franch arvolussionari e
romantich
, antant che Hugo a l'achit a l'era diciairasse conciliador antra
classicism
e romanticism.
A ancamine dal 1825, Hugo a resta viaman ed pi anfluensa da Nodier: ansema a chiel a l'ha visita la
Svissera
; a l'e andait a trove
Lamartine
a
St-Pont
; a l'ha lesu dle
balade
alman-e.
Del 1826 a l'ha publica
Bug-Jargal
e an na neuva edission dj'
Odes
surtia ed col'ann a l'ha giontaje le
Ballades
, ante ch'a se s-ciaira la transission dal classicism al romanticism.
Per la fin del 1826 j'anandiator del moviment romantich franseis, Chateaubriand e Lamartine, a j'ero artirasse per desse a la politica e na sconda onda ed romanticism a l'era an camin ch'a pijava dzorvent an sla literatura franseisa.
Hugo a l'ha tost capi la forsa d'es neuv moviment e a l'ha decidu ch'a dovia cavalchelo.
So rompiment con la cort a l'e simbolisa da la publicassion d'
Ode a la colonne
, ante che Hugo a pija le part dij maressal ed Napoleon contra j'ofeise faitje da l'ambassador austriach.
Cromwell
, del 1827, a resta el prim drama storich romantich.
A l'avia gia butane giu na prima version per ferve, ma ant ij meis apress a l'e stait ocupa a scrivne l'achit, ch'a resta na sort ed diciarassion dij drit del moviment romantich.
La nos d'es manifest a l'e l'atach contra la stagnassion dla literatura franseisa, efet ed le regole reide ed Boileau.
Costa avosa prefassion, publica dl'otober 1827, a l'ha falo dvente profeta e protagonista dla neuva scola.
Le sperimentalism a l'e a la reis dj'euvre ed cost period.
L'euvra teatral
Marion Delorme
(1829), n'arflession politica-storica, a l'e staita proibia da la censura.
Ai 25 ed ferve del 1830,
Hernani
a l'e stait buta an sena al Teatro franseis, con tota Mars ant el rol ed Dona Sol.
L'euvra a l'ha portaje 15000 franch e Hugo a l'ha tramuda con soa fomna e le masna an na ca pi grossa davzin ai Champs Elysees.
Con l'advent ed la
monarchia ed luj
la vita d'Hugo a intra ant un period ed quindes agn ed sucess.
Del 1830, ij raport d'Hugo con soa fomna a l'han ancamina a ande pes e soa fomna a l'ha avu na relassion con le scritor, e amis d'Hugo,
Sainte-Beauve
; a l'ha edco ancamina la redassion ed
Notre-Dame de Paris
, publica ant l'avril dl'ann apress otnend na grossa popolarita an d'ambient ante ch'as lesio pa 'd poesie e ij
drama
controvers a j'ero nen apressia.
Dle dzember a arseiv l'amirassion dj'anteletuaj per
Feuilles d'automne
.
Tut a j'andasia bin: soe quatr masna Leopoldine, Charles, Francois-Victor e Adele a chersio bin; a l'era asse an oposission a
Luis-Filip
da esse considera un martir sensa ess-lo per da bon; a l'ha tramuda an n'autr alogg an piassa dij Vosges, ante che peui a l'avrio fait el Muse Victor Hugo.
Ed november 1832 a l'ha buta an sena
Le roi s'amuse
, censura da la sconda seira.
Ai 2 ed ferve 1833 a l'ha arpresenta
Lucrece Borgia
dnans a 'n publich antusiastich: a anterprete la part ed la prinsipessa Negroni a-i era Juliette Gauvin, conossua 'me
Juliette Drouet
, ch'a l'e vnuita la morosa d'Hugo per pi che sinquant'agn.
Lucrece Borgia
a l'e stait el penultim sucess d'Hugo a teatro: del 1833
Marie Tudor
e
Angelo
a son estait doi faliment; per un moment el trionf ed
Ruy Blas
ant el 1838 a l'ha arciama ij
temp
d'
Hernani
, ma la fin del drama romantich a l'e rivaje con la derota completa dij
Burgaves
ant el 1843.
Tutun an costi agn soa riputassion tanme grand poeta lirich a l'e fissasse ed fasson goregna.
Apress le
Feuilles d'automne
a son rivaje
Les chants du crepuscule
del 1835,
Les voix interieures
del 1837 e
Les rayons et les ombres
ant el 1840.
Del 1839 Hugo a l'e candidasse per l'elession a l'
Academia franseisa
, ma a so post a l'han elegiu
Dupaty
.
A ne scond tentativ a l'e stait batu da
Mole
.
Na tersa vira, del 1840, a l'e stait elegiu
Flourens
.
A l'e mach al quart tentativ, del 1841, ch'a l'ha faila.
An costi agn ed popolarita el temperament egoista d'Hugo a l'e dventa pes e si prima a l'avia dle costume rigorose, adess a-j piasia passess-la bin, lon che soens a scandalisava la gent.
Ant el 1843 a-j son rivaje doi colp dur: el faliment dij
Burgraves
a l'e stait complet e crasant e, dl'otonn, soa fija Leopoldine a l'e nia ant la
Sen-a
.
El ciflis dij
Burgraves
a l'e considera tanme el moment ante che Hugo a l'ha bandona la poesia.
An efet, chiel a l'era giumaj tira da la cariera politica e da la vita 'd mond.
Del 1845 a l'e stait crea pari ed Fransa.
Hugo a l'era nen bon an politica.
Ant la ca dij pari a dovrava tanta
retorica
ch'a l'era malfe pijelo an sel serio.
Apress l'
arvolussion del 1848
a l'e presentasse per la pressidensa dla
republica
, ma a l'ha pija mach pochi vot.
Riva al podej
Napoleon III
, Hugo as opon an manera ciaira e decisa con na serie ed descors.
Ai 14 de dzember 1851 a l'e forsa a ande an esili e a scapa a
Brussel
travesti da ovrie.
Dl'ost 1852 a l'ha tramuda a
Jersey
e del 1855 a l'e trasferisse a
Guernsey
andoa a l'ha cata ca Hauteville per abiteje.
Leugn da la Fransa a l'ha publica vaire scrit an sla situassion politica franseisa, a l'ha pija 'd bala l'amperador an
Napoleon le petit
(1852) e a l'ha giuta esilia e republican an finansiandje.
Del 1853 a l'ha publica
Les chatiments
.
Les contemplations
, del 1856, a conten-o miraco la part pi dureivola dij so vers lirich.
Doi agn apress a l'ha componu la prima session ed la
Legende des siecles
.
Del 1862 a l'e publica el romanz
Les miserables
, arseivu an manera trionfal.
A-j son evnuje apress
Les travailleurs de la mer
del 1866 e
L'homme qui rit
ant el 1869.
Ant ij darie agn ed so esili soa famija a l'e desblasse: soa fomna a l'ha tramuda a Brussel ante ch'a l'e morta del 1868 e tre agn apress a l'e mort so fieul Charles.
Soa fija Adele a l'e scapa con n'ufissial angleis; mach Juliette Drouet a l'e restaje fidela.
Droca Napoleon III e stabilia la republica, dle stember 1870 Hugo a l'e rintra a Paris, arseivu an trionf, e a l'e dventa cantor e profeta dla
tersa republica
.
So artorn a la vita politica a l'ha nen dura vaire.
A l'e stait elegiu a la Ciambrea nassional ma a l'ha tost dait soe dimission.
Durant la
Comun-a
a l'ha tramuda a Brussel; a l'era ufrisse d'ospite ij comunard esilia, ma per son el goern belgi a l'ha taparalo via.
Rintra a Paris a l'e stait elegiu al Sena, ma a l'era nen ativ ant ij deba.
Tutun findi a soa mort a l'ha partissipa a le ciambree del Sena, angagiand-se tra l'autr per el condon ai comunard, e dl'Academia franseisa.
Del 1883 a l'e mortie Juliette Drouet.
Victor Hugo a l'e mort, motobin rich, a Paris el 22 ed magg del 1885.
Conforma a soe volonta, so corp a l'e stait buta an na cassia da pover.
Per na neuit a l'han piassalo sota l'arch ed trionf e peui a l'han sotralo al
Pantheon
.
L'idolatria ch'a l'avio per chiel vaire dij so amirator a l'ha provoca na reassion inevitabila.
Possa da costa reassion, soe qualita grame - dzortut so carater - a l'han buta an ombra so talent armarcheivol.
Tutun a l'e possibil fe ne stim pi echilibra.
Da na mira storica Victor Hugo a l'e 'd sigura un-a dle personalita pi grande dla literatura an lenga franseisa.
Soa anfluensa a l'e staita motobin ancreusa e spantia: ant ij so travaj as treuvo j'ambrion ed tanti moviment ch'a-i son evnuje apress, tanme ij
parnassian
, ij
simbolista
, ij
decadent
.
D'autor motobin diferent, tanme
Baudelaire
,
Verlaine
o fin-a
Rimbaud
a-j devo cheicos.
L'anfluensa literaria d'Hugo a l'ha resguarda dzortut la tecnica.
Hugo a l'era franch nen l'arvolussionari ch'a disia d'esse, ma a l'ha torna antroduvu ij
meter
e la cadensa del secol ch'a fa XVI e a l'ha rompu con je schema reid ed Boileau.
D'autra part, ij so romanz a son pa al livel ed coj ed
Balzac
o ed
Sand
.
Tutun a l'e stait meistr del lengage e na gran figura literaria, el pi grand poeta an lenga franseisa del secol ch'a fa XIX.
- Irtamene (tragedia)
- Inez de Castro (melodrama)
- Odes et poesies diverses (poesie, 1822)
- Han d'Islande (romanz, 1823)
- Nouvelles odes (1824)
- Bug-Jargal (romanz, 1826)
- Odes et ballades (1826)
- Cromwell (drama, 1827)
- Amy Robsart
(1829)
Publica con ne stranom, a l'e n'arfassiment ed
Kenilworth
de
Scott
.
A l'e stait un faliment.
- Les orientales (poesie,
gene
1829)
- Les derniers jours d'un condamne (1829)
- Marion Delorme (1829)
- Hernani
(1830)
Euvra teatral ch'a l'ha fait es-ciope na vera bataja antra 'l mond literari tradissional e na neuva onda de scritor giovo.
- Notre-Dame de Paris
(1831)
A l'e la storia ed na fomna motobin bela, disputa da 'n gheub e un
preive
an-namora.
- Feuilles d'automne (1831)
- Le roi s'amuse (1832)
- Lucrece Borgia (1833)
- Marie Tudor (1833)
- Angelo (1833)
- Claude Gueux
(1834)
La storia ed n'
om
da la miseria a la
ghijotin-a
a dventa n'arflession an sna sossieta ch'a crea 'd person-e arfuda e a traonda 'd vitime nossente.
- Les chants du crepuscule (1835)
- Les voix interieures (1837)
- Ruy Blas (1838)
- Les rayons et les ombres (1840)
- Le retour de l'empereur (arcolta ed poema, 1840)
- Les burgraves (1842)
- Napoleon le petit
(1852)
Ambelessi Hugo a pija 'd bala el colp de stat dij 2 de dzember 1851 ed Luis-Napoleon Bon-a-part.
- Les chatiments (1853)
- Dieu (1855)
- Les contemplations (1856)
- Les miserables
(romanz, 1862)
Les miserables
a l'e la ciadeuvra d'Hugo, e a l'ha avu un sucess motobin grand.
As trata d'un romanz epich con ed sene memorabij (parej dla descrission dla
bataja ed Waterloo
) e moral, andoa educassion, giustissia sossial e carita a son es-ciaira tanme j'unich mojen per l'emancipassion da l'ignoransa e d'la miseria.
Costi miserabij a son le vitime ed n'ordinament sossial desgiust.
El film realisa da
Raymond Bernard
del 1933 a l'e vnu a esse n'euvra capital ant la storia del cine.
Jean Valjean, vej forsa, a treuva arpar dal
vesco
ed Digne, Myriel, ma a-j porta via doe girindole d'
argent
e a scapa.
Cand ch'a l'e aresta, el vesco a testimonia per chiel.
Valjean a resta motobin toca da tanta generosita e a cangia fasson ed vive.
El temp a passa e Valjean giumaj a marcia drit, an dovrand el nom fauss ed Madeleine.
Fantine, na povra fomna ancanta e bandona con soa fija Cosette, a l'e aresta e maltrata dal comissari Javert; Valjean as buta an mes e a la fa libere.
Javert a l'ha na conferma che Valjean e Madeleine a son l'istessa person-a.
Passaje del temp, Champmathieu, un povr om, a l'e pija per Valjean, ch'a l'era ancor arserca; apress na tormenta lota anterior, Valjean a desveila soa identita an tribunal.
Lassa per un moment liber, a vija Fantine ch'a sta per meuire e a-j fa sarament ed cudi Cosette; peui a treuva sosta a Paris.
Cosette a va a servissi dal gram Thenardier.
Valjean, torna aresta da Javert, a scapa torna; ma tuti a cherdo ch'a sia mort nia.
A salva Cosette, portandla via da Thenardier, e a la buta a l'arpar.
Adess as fa ciame Fauchelevent: a dventa amis d'un giovo republican, Marius, ch'a veul bin a Cosette.
Durant ij
batibeuj del 1832
, Valjean a combat an sle baricade ansema a Marius e al desbela Gavroche.
A-j dan an guerna Javert, pija perzone; con generosita a lo lassa ande liber e peui a salva Marius feri.
Chiel-si, na vira vari, a maria Cosette.
Parej Valjean a l'ha mantnu la promessa faita a Fantine: cand ch'a meuir, dacant a chiel a-i son, anvische, le girindole del vesco.
- Victor Hugo raconte par un temoin de sa vie (note autobiografiche dita a soa fomna, 1863)
- William Shakespeare (1864)
- Les travailleurs de la mer (1866)
- L'homme qui rit (1869)
- Actes et paroles (1872)
- L'annee terrible (1872)
- Quatre-vingt-treize (1874)
- L'art d'etre grand-pere (1877)
- L'histoire d'un crime (1877)
- Discours pour Voltaire (1878)
- Le pape (1878)
- La pitie supreme (1879)
- Religions et religion (1880)
- Torquemada (1882)
- La legende des siecles (tersa serie, 1883)
- Combats politiques et humanitaires
Dij vaire travaj publica dop soa mort dai so amis Paul Meurice e Auguste Vacquerie, ij pi anteressant a resto el volum ed note autobiografiche
Choses vues
e l'arcolta ed poesie
Toute la lyre
.
J'autre colession postume a l'han mach fait dla mal a la riputassion del poeta.
- Ruines de Gros-Nez (1854-1855)
|