Ludovich Maria Sforza
Ludovich Maria Sforza
stranoma
el Moro
(
Vigevano
, 27 luj 1452 ?
Loches
, 27 magg 1508), fieul ed Fransesch Sforza e ed Bianca Maria Visconti, a l'e stait duca ed
Bari
dal 1479, e apress duca ed
Milan
dal 1494 al 1500.
Ansem a soa dona Beatris d'Este, a l’e stait un grand protetor d’artista e a l’ha arseivu an soa cort personagi ed talent estraordinari antrames ij quaj
Leonard da Vinci
.
Soe inissiative politiche pero, a son estaite un disastr per l'
Italia
.
An prinsipi l’e stait tuor ed so giovo anvod
Gian Galeass Maria Sforza
, duca designa, ma a l'ha semper trama contra 'd chiel.
Alia an prinsipi con el re
Ferdinand I ed Napoli
, an avend temma che el
mariagi
antra so anvod Gian Galeass e n’anvoda ed Ferdinand, Isabela d'Aragon-a, (del 1489) a podeissa esse na mnassa per so podej, a l’ha cambia ideja an confinand Gian Galeass a
Pavia
e an sostenend, del 1494,
Carl VIII re ed Fransa
an so proget ed conquista propi del
Regn ed Napoli
.
Apress la mort ed Gian Galeass a l'ha pija so post 'me duca.
Del 1495, pero, anchieta da l’espansion dij franseis, Ludovich a l’e unisse a
Venessia
an riessend a scasse j'ocupant.
Del 1499, el re
Luis XII
, sucedu a Carl an sel trono ed
Fransa
, a l’ha invadu ancora l’Italia e dzortut Milan.
Ludovich alora a l'e arfugiasse an
Almagna
.
N'ann apress a l'e vni an Italia con na neuva armada, ma a l'e stait batu e mna perzone an Fransa, andoa a l'e mort.
|