한국   대만   중국   일본 
Ludovich el Moro - Wikipedia an piemonteis, l'enciclopedia libera e a gratis Vai al contenuto

Ludovich el Moro

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
Ludovich Maria Sforza

Ludovich Maria Sforza stranoma el Moro ( Vigevano , 27 luj 1452 ? Loches , 27 magg 1508), fieul ed Fransesch Sforza e ed Bianca Maria Visconti, a l'e stait duca ed Bari dal 1479, e apress duca ed Milan dal 1494 al 1500.

Ansem a soa dona Beatris d'Este, a l’e stait un grand protetor d’artista e a l’ha arseivu an soa cort personagi ed talent estraordinari antrames ij quaj Leonard da Vinci .

Soe inissiative politiche pero, a son estaite un disastr per l' Italia .

An prinsipi l’e stait tuor ed so giovo anvod Gian Galeass Maria Sforza , duca designa, ma a l'ha semper trama contra 'd chiel.

Alia an prinsipi con el re Ferdinand I ed Napoli , an avend temma che el mariagi antra so anvod Gian Galeass e n’anvoda ed Ferdinand, Isabela d'Aragon-a, (del 1489) a podeissa esse na mnassa per so podej, a l’ha cambia ideja an confinand Gian Galeass a Pavia e an sostenend, del 1494, Carl VIII re ed Fransa an so proget ed conquista propi del Regn ed Napoli .

Apress la mort ed Gian Galeass a l'ha pija so post 'me duca.

Del 1495, pero, anchieta da l’espansion dij franseis, Ludovich a l’e unisse a Venessia an riessend a scasse j'ocupant. Del 1499, el re Luis XII , sucedu a Carl an sel trono ed Fransa , a l’ha invadu ancora l’Italia e dzortut Milan.

Ludovich alora a l'e arfugiasse an Almagna .

N'ann apress a l'e vni an Italia con na neuva armada, ma a l'e stait batu e mna perzone an Fransa, andoa a l'e mort.