Leonida I

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .

Leonida I (an grech Λεων?δα? - fieul del lion -; Sparta , 540 a.C. ca. ? Termopili , 11 ost 480 a.C.) a l'e stait re de Sparta tra 'l 490 a.C. e 'l 480 a.C..

Fieul d' Anassandrida , member ed la famija dj'Agiadi , a l'e dventa re dop so frel Cleomen I dont a l'ha maria la fija Gorgo.


Eroe dle Termopili [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A l'e famos per la resistensa che a l'ha oponu ansema a d'autri 300 spartan per desfende le Termopili dnans a l'armada Persian-a, guida dal re Serse ( Sgonda Guera Persian-a ).

Monument a Leonida

Faita n'aliansa militar greca, ij grech a j'ero pa d'acordi dzora la mej strategia da dovre contra ij Persian; je Spartan a vorio combate ij Persian sla tera-ferma e a vorio felo davzin a Corint ; j'Ateneis e d'autre sita dla Grecia oriental a vorio pronte la desfeisa an manera da guerne un teritori pi grand. A la finitiva l'ideja spartan-a a l'ha vagna e a l'e decidusse 'd pronte na desfeisa al pass ed le Termopili, posta tra 'l mont Eta e 'l golf Lamiach . El col a l'era tant streit e malasi ch'a podia esse desfeis edco an condission d'anferiorita.

Del 480 a.C. j'efori, ij suprem magistra spartan, a j'ero nen d'acordi a mande 'd tropie lontan dal Peloponeis che a restava, per Sparta, el teritori pi amportant da desfende. A la finitiva Leonida I a l'e stait manda al col ed le Termopili, coma comandant ed l'armada confedera ma con nomach 300 solda spartan giuta da 7.000 volontari ruva da la Focide , da la Beossia e da la Locride .

Coma a conta Erodot ant le Storie (liber VII, 202), ij Grech che a spetavo an cost leu ij Persian a j'ero costi-si: 300 tropie da Sparta, 1000 da Tegea e Mantinea , meta e meta; 120 a ruvavo da Orcomen an Arcadia e 1000 dal rest ed l'Arcadia. Da Corint a-i na j'ero 400, ed Flunte 200, da Micen-e 80: costi a j'ero coj del Peloponeis. Da la Beossia a ruvavo 700 Tespieis e 400 Teban. A costi-si a son giuntasse ij Locri Opunzi con tute soe forse e 1000 Foceis. Ant el midem temp Serse a l'era ruva a le Termopili e a l'avia ancamina l'atach sensa boneur.

Sgond Erodot, ant el prim di 'd combatiment, Serse a l'ha anvita Leonida a campe via j'arme e chiel a l'ha respondu: Μολ?ν Λαβ? (“vni a pijeje”). Dop tre di 'd bataja, un grech traditor che as ciamava Efialte, a l'ha mostra al general Persian Idarne un sente per argire 'l col e pije ed sorpreisa ij grech.

Oramai batu, Leonida a l'ha pija la decision ed mande via tuta l'armada e 'd reste con ij so 300 solda spartan e d'autri 'd Tespia , per combate fin-a a la mort. La Bataja dle Termopili a l'e costa a Serse pi che 20.000 omo. Dop la mort ed Leonida, a l'e dventa re so fieul Plistarch sota la tua del frel Cleombrot (mort da li a pochi meis) e peui sota la tua del fieul ed Cleombroto, Pausania .

Per arcorde l'impreisa dij 300 spartan, a le Termopili a l'han dedicaje un monument che, per soa grandor e posission, as peul es-ciaire 'dco dal mar.