Leonida I
(an
grech
Λεων?δα? -
fieul del lion
-;
Sparta
, 540 a.C. ca. ?
Termopili
, 11 ost 480 a.C.) a l'e stait re de Sparta tra 'l 490 a.C. e 'l 480 a.C..
Fieul d'
Anassandrida
, member ed la
famija dj'Agiadi
, a l'e dventa re dop so frel
Cleomen I
dont a l'ha maria la fija Gorgo.
A l'e famos per la resistensa che a l'ha oponu ansema a d'autri 300 spartan per desfende le Termopili dnans a l'armada Persian-a, guida dal re
Serse
(
Sgonda Guera Persian-a
).
Faita n'aliansa militar greca, ij grech a j'ero pa d'acordi dzora la mej
strategia
da dovre contra ij Persian; je Spartan a vorio combate ij Persian sla tera-ferma e a vorio felo davzin a
Corint
; j'Ateneis e d'autre sita dla
Grecia
oriental a vorio pronte la desfeisa an manera da guerne un teritori pi grand. A la finitiva l'ideja spartan-a a l'ha vagna e a l'e decidusse 'd pronte na desfeisa al pass ed le Termopili, posta tra 'l
mont Eta
e 'l
golf Lamiach
. El col a l'era tant streit e malasi ch'a podia esse desfeis edco an condission d'anferiorita.
Del 480 a.C. j'efori, ij suprem magistra spartan, a j'ero nen d'acordi a mande 'd tropie lontan dal
Peloponeis
che a restava, per Sparta, el teritori pi amportant da desfende. A la finitiva Leonida I a l'e stait manda al col ed le Termopili, coma comandant ed l'armada confedera ma con nomach 300 solda spartan giuta da 7.000 volontari ruva da la
Focide
, da la
Beossia
e da la
Locride
.
Coma a conta
Erodot
ant le
Storie
(liber VII, 202), ij Grech che a spetavo an cost leu ij Persian a j'ero costi-si: 300 tropie da Sparta, 1000 da
Tegea
e
Mantinea
, meta e meta; 120 a ruvavo da
Orcomen
an
Arcadia
e 1000 dal rest ed l'Arcadia. Da Corint a-i na j'ero 400, ed
Flunte
200, da
Micen-e
80: costi a j'ero coj del Peloponeis. Da la Beossia a ruvavo 700 Tespieis e 400 Teban. A costi-si a son giuntasse ij Locri Opunzi con tute soe forse e 1000 Foceis. Ant el midem temp Serse a l'era ruva a le Termopili e a l'avia ancamina l'atach sensa boneur.
Sgond Erodot, ant el prim di 'd combatiment, Serse a l'ha anvita Leonida a campe via j'arme e chiel a l'ha respondu: Μολ?ν Λαβ? (“vni a pijeje”). Dop tre di 'd bataja, un grech traditor che as ciamava Efialte, a l'ha mostra al general Persian
Idarne
un sente per argire 'l col e pije ed sorpreisa ij grech.
Oramai batu, Leonida a l'ha pija la decision ed mande via tuta l'armada e 'd reste con ij so 300 solda spartan e d'autri 'd
Tespia
, per combate fin-a a la mort. La
Bataja dle Termopili
a l'e costa a Serse pi che 20.000 omo. Dop la mort ed Leonida, a l'e dventa re so fieul
Plistarch
sota la tua del frel
Cleombrot
(mort da li a pochi meis) e peui sota la tua del fieul ed Cleombroto,
Pausania
.
Per arcorde l'impreisa dij 300 spartan, a le Termopili a l'han dedicaje un monument che, per soa grandor e posission, as peul es-ciaire 'dco dal mar.
|