Eugene Ionesco

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
Eugene Ionesco

Eugene Ionesco (nassu a Slatin-a , Romania , el 26 ed november del 1909 , mort a Paris , el 28 ed mars del 1994) a l’e n’autor dramatich e scritor franseis d’origin romen-a (el so nom a l'era Eugen Ionescu ).
Elegiu a l’ Academia Franseisa del 1970, a l’e un dij rapresentant pi amportant del teatro dl’assurd . A fasia part del colege ed patafisica .

Biografia [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Infansia e gioventura [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Eugene Ionesco a l’e ‘l fieul d’un giurista romen ch’a travajava per l’aministrassion del regn e dla fija ed n'ingegne franseis ed le ferovie, chersua an Romania. Del 1913 soa famija as trasferiss a Paris andoa so pare a veul pijesse na specialisassion. Del 1916, apress che la Romania a-j diciara guera a l’ Almagna e a l’ Austria , so pare a torna a so pais, interompend le relassion con soa famija: a ciama ‘l divorsi e as maria torna.

Ionesco a sta a Paris con soa seur pi giovo e soa mare ch’a sosten ij so fieuj coma ch’a peul, mersi a 'd travaj ocasionaj e a l’agiut ed na famija franseisa. Chiel a l’e buta ant un colegi dj’orfanin andova a riess nen a adatesse. Peui, dal 1917 al 1919 a l’e dait an guerna con soa seur a na famija ‘d paisan ed La Chapelle-Anthenaise , un vilagi davzin a Laval ( Mayenne ). Ionesco as arcordra sempe ‘d cost period-si coma ‘n moment motobin bea.

Del 1922, ij doi fieuj a torno a Bucarest da so pare ch’a l’ha otnu-ne la guerna. Ambelessi a amprendo a parle ‘l romen . Ma a restra sempe complica la liura con soa marastra e con el temperament autoritari, oportunista e opresiv ed so pare ch’a despresiava ‘l so piasi per la literatura e a voria fene n’ingegne. Cost pare-si, giudes, a restra tuta soa vita antortoja al podej e a la corussion, an liand-se prima al regim nasista e peui a col comunista . Ionesco a acetra mai la mancansa d’amor e j’arfud ed so pare.

A la fin a torna a ste da soa mare, ch’a l’e torna ‘dco chila an Romania e a l’ha trova un travaj a la banca de Stat romen-a. Del 1928 a anandia de studi ‘d franseis a Bucarest e a conoss je scritor Emile Cioran e Mircea Eliade e ‘dco cola ch’a vnira soa fomna, Rodica Burileanu, studentessa ‘d filosofia e ‘d drit, ch’a vnisia da na famija romen-a motobin an vista. Ant el midem temp , a les e a scriv vaire poesie, romanz e critiche literarie. Apress ch’a l’ha fini ij so studi del 1934, a l'ha taca a mostre ‘l franseis an vaire scole e institut e del 1936 as maria.

J’agn tribula prima, durant e apress la guera [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Del 1938 Ionesco a arseiv da l’institut ed Franseis ed Bucarest na borsa de studi per perfessionesse an Fransa e son a-j permet de scape da l’ambient sofocant ed la Romania nassionalista che chiel, inteletual posissiona a la mancin-a , a sostnia pi nen. Da Paris a-j procurava dj’anformassion a j’arviste romen-e ansima a j’aveniment literari dla capital franseisa.

Apress ed la desfaita dla Fransa ‘nt la guera losna ( Blitzkrieg ) del magg-giugn 1940, chiel e soa fomna as na torno an Romania. Ant l’agost del 1940 el pais a l’ha dovu cede ‘l nord ed la Transilvania a l’ Ungheria e la Bessarabia a l’ Union Sovietica , ma almanch a l’e an pas . Considera ‘d sitadinansa romen-a, Ionesco a l’e buta ‘nt la riserva, ma ancora nen anrola ‘nt l’esercit.

Tut a cambia apress ed l’aliansa dla Romania con l’Almagna e soa intrada ‘n guera contra l’Union Sovietica; costa vira-si Ionesco a preferiss torness-ne an Fransa. Adess a l’e la Fransa ‘l post pi tranquil e chiel a-i restra an manera definitiva con soa fomna, prima a Marseja , peui a Paris. A l’e ambelessi che, del 1944, a-j nass soa unica fija, Marie-France. An cost period-si la famija a viv un moment ed dificolta economica e Ionesco as fa angage coma coretor de sboss da na ca d’edission giuridiche ‘d Paris e ambele-li a-i resta fin-a al 1955.

La monta pasia [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Del 1948, ispira da j’espression dj’esercissi an angleis d’un liber ciama L’angleis sensa pen-a , Ionesco a l’ha l’ideja ‘d soa prima euvra teatral La Cantatrice chauve ( La Cantatriss pla ), recita del 1950, an atirand nen l’atension del publich ma col ed vaire critich e passiona ‘d literatura. Sempe del 1950 a pija la nassionalita franseisa. E antratant a seguita a scrive dj’euvre: a seurto del 1951 La lecon ( La lession ) e Jacques ou la Soumission ( Giaco o sia la Sot-mission ) ch’a lo fan edvente un dij pi amportant autor teatraj franseis e ‘l rapresentant pi avosa del teatro dl’assurd.

Peui a ven-o Les Chaises ( Le cadreghe ), Le Maitre ( El Meistr ), L'Avenir est dans les œufs ( L’Avni a l’e ‘nt j’euv ) e Victimes du devoir ( Vitime del dovej ). El 1953 a l’e l’ann ed la consacrassion: Vitime del dovej a l’e rapresenta per la prima vira, compagna da na serie ‘d set senette, an otenend n’arseiviment positiv e a ven estampa la prima archeujta ‘d soe euvre. Antratant Ionesco a scriv ancora Amedee ou comment s'en debarrasser ( Medeo o sia coma desbrojess-ne ) e Le Nouveau locataire ( El neuv locatari ).

Del 1954 a fa ‘l so prim viagi ‘d conferense a le strange e l’ann apress soe euvre a ancamin-o a esse rapresenta fora dla Fransa.

J’agn del sucess [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A la fin del 1957 a seurt Rhinoceros ( El Rinoceront ), na parodia dl’onda ‘d nassionalism e ‘d rassism ch’a colpiss ij franseis durant la guera d'Algeria e ‘nt el midem temp n’espression del sens ed l’inchietessa causa da l’angonia dla Quarta republica . Rapresenta an Almagna, a ven considera na denunsia del nasism. Comsessia ch’a s’anterpreta, la comedia a esprim l’arfud e la despresia ‘d tuta manifestassion ed conformism ideologich.

Peui a ven-o autre euvre ‘d sucess: Tueur sans gages ( Sassin sensa angagg ), El Roi se meurt ( El Re a meuir ), Delire a deux ( Deliri a doi ), Le Pieton de l'air ( El Pedon ed l’aria ), La Soif et la faim ( La Sej e la fam ). Antratant a publica Notes et contre-notes ( Note e contra-note ), na colession ed so articoj e ‘d soe conferense tnue per spieghe al publich e ai critich soa dramaturgia.

Del 1964 per la prima vira un-a ‘d soe euvre, El Rinoceront a ven buta an sena an so pais natal, la Romania.

J’ultim agn [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Tomba d'Eugene Ionesco al campossanto ed Montparnasse

Del 1970 Ionesco a intra a fe part ed l’Academia franseisa. An coj agn-li as dedica ‘dco al romanz e soe euvre a son ambibie ‘d pessimism e rassegnassion. Soa ultima euvra teatral ed riliev a l’e del 1975 : L'Homme aux valises ( L’Om ed le valis ). Ant j’ultim agn ed soa vita Ionesco, dont la salute a va sempe pes, a casca ‘nt la depression e antlora as serv ed la pitura coma meisin-a. Lon a j’antrava nen ed porte anans fin-a a la fin la bataja pr’ij drit ed l’om e per la liberta d’espression.

A meuir a Paris el 28 ed mars del 1994 e a l’e sotra ‘nt el campossanto ed Montparnasse a Paris.

Ant el cit Theatre de la Huchette a Paris La Cantatris pla e La lession a son alestie, sensa interussion, minca seira dal 1957 fin-a al di d’ancheuj. As trata del prima mondial ed dura ‘d n’euvra ‘nt la programassion d’un teatro.

Analisi ‘d soa euvra [ modifica | modifiche la sorgiss ]

El teatro d’Ionesco a l’e violent e crudel, per ch’a andossiss nen la realta, a eufr nen dij neuv pense o dle neuve ideje: a l’e mach la conta dla condission e del destin ed l’ om . Tut lon a sotantend un bolversman ed la dramaturgia tradissional da gia che l’assion a l’e pi nen na trama, ma a dventa ambelessi na situassion complica d’un contrast sensa gnun-e solussion. Ij personagi a son pi nen dj’eroe ‘nt el significa classich, ma a dvento pitost ed modej sensa psicologia, ch’a parlo mach a travers ed formole convensionaj, standardisa: a son ed j’omo veuid.

El tle del teatro d’Ionesco as artaca con j’esperiense artistiche del secol ch’a fa XX del Dadaism e del Surealism dont a spartiss el gust per la provocassion sbefiosa e polemica. Tutun ambelessi el nen-sens a l’e nen mach un gieugh, ma a sterma nopa na critica motobin pi ancreusa al conformism e a la banalita dla vita.

L’argoment ed soe euvre teatraj a l’e l’om e so raport problematich e incert con el mond e l’arzigh che cost raport-si a-j crasa soa spiritualita e soa personalita, sensa ch’a-i sia na solussion per escape da costa mnassa.

Un soget ch’a ricor an soe euvre e ch’a lo buta aranda ‘d Beckett , Adamov e Genet a l’e l’esse sol coma condission ed l’om. J’omo d’Ionesco a son dasperlor an mes a na furfa ‘d gent e son a-j fa ancora pi tragich e pi assurd ch’ij vagabond ed Beckett: a son dij borzoa arsua e bolversa da soa condission ed solitudin, a son pi nen bon a comuniche, a capisso nen che je stereotip ed so parle a peulo nen s-ciari ‘l so drama, ma mach bute an evidensa so veuid andrinta. Soe vite a son crasa dal materialism ch’a stenz ed na realta ch’a j’alien-a e minca sfors d’arviresse a finiss con na dirota.

E son, a la finitiva, a l’e ‘l sens ed so pessimism: ancorz-se d’esse nen bon a fe lon ch’as dovia e vive ‘nt un present ch’a l’ha nen savu esse.

Euvre teatraj [ modifica | modifiche la sorgiss ]

  • La Cantatrice chauve (La cantatriss pla) (1950)
  • Les Salutations (Ij salut) (1950)
  • La Lecon (La lession) (1951)
  • Les Chaises (Le cadreghe) (1952)
  • Le Maitre (El Meistr) (1953)
  • Victimes du devoir (Vitime del dovej) (1953)
  • La Jeune Fille a marier (La fijetta da marie) (1953)
  • Amedee ou comment s'en debarrasser (Medeo o sia coma desbrojess-ne) (1954)
  • Jacques ou la soumission (Giaco o sia la Sotmission) (1955)
  • Le Nouveau locataire (El neuv locatari) (1955)
  • Le Tableau (El Quader) (1955)
  • L'Impromptu de l'Alma (L’amprovista dl’Alma) (1956)
  • L'avenir est dans les œufs (L’Avni a l’e ‘nt j’euv) (1957)
  • Tueur sans gages (Sassin sensa angagg) (1959)
  • Scene a quatre (Sena a quatr) (1959)
  • Rhinoceros (El Rinoceront) (1959)
  • Apprendre a marcher (Amprende a marce) (1960)
  • Delire a deux (Deliri a doi) (1962)
  • Le Roi se meurt (el Re a meuir) (1962)
  • Le Pieton de l'air (El Piotin ed l’aria) (1963)
  • La Soif et la Faim (La Sej e la fam) (1965)
  • La Lacune (La mancansa) (1966)
  • Jeux de massacre (Gieugh al ravagi) (1970)
  • Macbett (Macbett) (1972)
  • L'Homme aux valises (L’Om ed le valis) (1975)
  • Voyage chez les morts (Viagi an mes ai mort) (1980)