Eugene Ionesco
(nassu a
Slatin-a
,
Romania
, el 26 ed november del
1909
, mort a
Paris
, el 28 ed mars del 1994) a l’e n’autor dramatich e
scritor
franseis d’origin romen-a (el so nom a l'era
Eugen Ionescu
).
Elegiu a l’
Academia Franseisa
del 1970, a l’e un dij rapresentant pi amportant del
teatro dl’assurd
.
A fasia part del colege ed
patafisica
.
Eugene Ionesco a l’e ‘l fieul d’un giurista romen ch’a travajava per l’aministrassion del regn e dla fija ed n'ingegne franseis ed le ferovie, chersua an Romania. Del 1913 soa
famija
as trasferiss a Paris andoa so pare a veul pijesse na specialisassion. Del 1916, apress che la Romania a-j diciara
guera
a l’
Almagna
e a l’
Austria
, so pare a torna a so pais, interompend le relassion con soa famija: a ciama ‘l divorsi e as
maria
torna.
Ionesco a sta a Paris con soa seur pi giovo e soa mare ch’a sosten ij so fieuj coma ch’a peul, mersi a 'd travaj ocasionaj e a l’agiut ed na famija franseisa. Chiel a l’e buta ant un colegi dj’orfanin andova a riess nen a adatesse. Peui, dal 1917 al 1919 a l’e dait an guerna con soa seur a na famija ‘d paisan ed
La Chapelle-Anthenaise
, un vilagi davzin a
Laval
(
Mayenne
). Ionesco as arcordra sempe ‘d cost period-si coma ‘n moment motobin bea.
Del 1922, ij doi fieuj a torno a
Bucarest
da so pare ch’a l’ha otnu-ne la guerna. Ambelessi a amprendo a parle ‘l
romen
. Ma a restra sempe complica la liura con soa marastra e con el temperament autoritari, oportunista e opresiv ed so pare ch’a despresiava ‘l so piasi per la
literatura
e a voria fene n’ingegne. Cost pare-si, giudes, a restra tuta soa
vita
antortoja al podej e a la corussion, an liand-se prima al regim
nasista
e peui a col
comunista
. Ionesco a acetra mai la mancansa d’amor e j’arfud ed so pare.
A la fin a torna a ste da soa mare, ch’a l’e torna ‘dco chila an Romania e a l’ha trova un travaj a la banca de Stat romen-a. Del
1928
a anandia de studi ‘d franseis a Bucarest e a conoss je scritor
Emile Cioran
e
Mircea Eliade
e ‘dco cola ch’a vnira soa fomna, Rodica Burileanu, studentessa ‘d
filosofia
e ‘d drit, ch’a vnisia da na famija romen-a motobin an vista. Ant el midem
temp
, a les e a scriv vaire poesie,
romanz
e critiche literarie. Apress ch’a l’ha fini ij so studi del 1934, a l'ha taca a mostre ‘l franseis an vaire scole e institut e del 1936 as maria.
Del 1938 Ionesco a arseiv da l’institut ed Franseis ed Bucarest na borsa de studi per perfessionesse an
Fransa
e son a-j permet de scape da l’ambient sofocant ed la Romania nassionalista che chiel, inteletual posissiona a la
mancin-a
, a sostnia pi nen. Da Paris a-j procurava dj’anformassion a j’arviste romen-e ansima a j’aveniment literari dla capital franseisa.
Apress ed la desfaita dla Fransa ‘nt la
guera losna
(
Blitzkrieg
) del magg-giugn 1940, chiel e soa fomna as na torno an Romania. Ant l’agost del 1940 el pais a l’ha dovu cede ‘l nord ed la
Transilvania
a l’
Ungheria
e la
Bessarabia
a l’
Union Sovietica
, ma almanch a l’e an
pas
. Considera ‘d sitadinansa romen-a, Ionesco a l’e buta ‘nt la riserva, ma ancora nen anrola ‘nt l’esercit.
Tut a cambia apress ed l’aliansa dla Romania con l’Almagna e soa intrada ‘n
guera
contra l’Union Sovietica; costa vira-si Ionesco a preferiss torness-ne an Fransa. Adess a l’e la Fransa ‘l post pi tranquil e chiel a-i restra an manera definitiva con soa fomna, prima a
Marseja
, peui a Paris. A l’e ambelessi che, del 1944, a-j nass soa unica fija, Marie-France. An cost period-si la famija a viv un moment ed dificolta economica e Ionesco as fa angage coma coretor de sboss da na ca d’edission giuridiche ‘d Paris e ambele-li a-i resta fin-a al 1955.
Del 1948, ispira da j’espression dj’esercissi an angleis d’un liber ciama
L’angleis sensa pen-a
, Ionesco a l’ha l’ideja ‘d soa prima euvra teatral
La Cantatrice chauve
(
La Cantatriss pla
), recita del 1950, an atirand nen l’atension del publich ma col ed vaire critich e passiona ‘d literatura. Sempe del 1950 a pija la nassionalita franseisa. E antratant a seguita a scrive dj’euvre: a seurto del 1951
La lecon
(
La lession
) e
Jacques ou la Soumission
(
Giaco o sia la Sot-mission
) ch’a lo fan edvente un dij pi amportant autor teatraj franseis e ‘l rapresentant pi avosa del teatro dl’assurd.
Peui a ven-o
Les Chaises
(
Le cadreghe
),
Le Maitre
(
El Meistr
),
L'Avenir est dans les œufs
(
L’Avni a l’e ‘nt j’euv
) e
Victimes du devoir
(
Vitime del dovej
). El 1953 a l’e l’ann ed la consacrassion:
Vitime del dovej
a l’e rapresenta per la prima vira, compagna da na serie ‘d set senette, an otenend n’arseiviment positiv e a ven estampa la prima archeujta ‘d soe euvre. Antratant Ionesco a scriv ancora
Amedee ou comment s'en debarrasser
(
Medeo o sia coma desbrojess-ne
) e
Le Nouveau locataire
(
El neuv locatari
).
Del 1954 a fa ‘l so prim viagi ‘d conferense a le strange e l’ann apress soe euvre a ancamin-o a esse rapresenta fora dla Fransa.
A la fin del 1957 a seurt
Rhinoceros
(
El Rinoceront
), na parodia dl’onda ‘d
nassionalism
e ‘d
rassism
ch’a colpiss ij franseis durant la
guera d'Algeria
e ‘nt el midem temp n’espression del sens ed l’inchietessa causa da l’angonia dla
Quarta republica
. Rapresenta an Almagna, a ven considera na denunsia del nasism. Comsessia ch’a s’anterpreta, la
comedia
a esprim l’arfud e la despresia ‘d tuta manifestassion ed conformism ideologich.
Peui a ven-o autre euvre ‘d sucess:
Tueur sans gages
(
Sassin sensa angagg
),
El Roi se meurt
(
El Re a meuir
),
Delire a deux
(
Deliri a doi
),
Le Pieton de l'air
(
El Pedon ed l’aria
),
La Soif et la faim
(
La Sej e la fam
). Antratant a publica
Notes et contre-notes
(
Note e contra-note
), na colession ed so articoj e ‘d soe conferense tnue per spieghe al publich e ai critich soa dramaturgia.
Del 1964 per la prima vira un-a ‘d soe euvre,
El Rinoceront
a ven buta an sena an so pais natal, la Romania.
Del 1970 Ionesco a intra a fe part ed l’Academia franseisa. An coj agn-li as dedica ‘dco al romanz e soe euvre a son ambibie ‘d pessimism e rassegnassion. Soa ultima euvra teatral ed riliev a l’e del
1975
:
L'Homme aux valises
(
L’Om ed le valis
). Ant j’ultim agn ed soa vita Ionesco, dont la salute a va sempe pes, a casca ‘nt la
depression
e antlora as serv ed la pitura coma meisin-a. Lon a j’antrava nen ed porte anans fin-a a la fin la bataja pr’ij drit ed l’om e per la liberta d’espression.
A meuir a Paris el 28 ed mars del 1994 e a l’e sotra ‘nt el campossanto ed Montparnasse a Paris.
Ant el cit
Theatre de la Huchette
a Paris
La Cantatris pla
e
La lession
a son alestie, sensa interussion, minca seira dal 1957 fin-a al di d’ancheuj. As trata del prima mondial ed dura ‘d n’euvra ‘nt la programassion d’un teatro.
El teatro d’Ionesco a l’e violent e crudel, per ch’a andossiss nen la realta, a eufr nen dij neuv
pense
o dle neuve ideje: a l’e mach la conta dla condission e del destin ed l’
om
. Tut lon a sotantend un bolversman ed la dramaturgia tradissional da gia che l’assion a l’e pi nen na trama, ma a dventa ambelessi na situassion complica d’un contrast sensa gnun-e solussion. Ij personagi a son pi nen dj’eroe ‘nt el significa classich, ma a dvento pitost ed modej sensa psicologia, ch’a parlo mach a travers ed formole convensionaj, standardisa: a son ed j’omo veuid.
El tle del teatro d’Ionesco as artaca con j’esperiense artistiche del secol ch’a fa XX del
Dadaism
e del
Surealism
dont a spartiss el gust per la provocassion sbefiosa e polemica. Tutun ambelessi el nen-sens a l’e nen mach un gieugh, ma a sterma nopa na critica motobin pi ancreusa al conformism e a la banalita dla vita.
L’argoment ed soe euvre teatraj a l’e l’om e so raport problematich e incert con el mond e l’arzigh che cost raport-si a-j crasa soa spiritualita e soa personalita, sensa ch’a-i sia na solussion per escape da costa mnassa.
Un soget ch’a ricor an soe euvre e ch’a lo buta aranda ‘d
Beckett
,
Adamov
e
Genet
a l’e l’esse sol coma condission ed l’om. J’omo d’Ionesco a son dasperlor an mes a na furfa ‘d gent e son a-j fa ancora pi tragich e pi assurd ch’ij vagabond ed Beckett: a son dij
borzoa
arsua e bolversa da soa condission ed solitudin, a son pi nen bon a comuniche, a capisso nen che je stereotip ed so parle a peulo nen s-ciari ‘l so drama, ma mach bute an evidensa so veuid andrinta. Soe vite a son crasa dal
materialism
ch’a stenz ed na realta ch’a j’alien-a e minca sfors d’arviresse a finiss con na dirota.
E son, a la finitiva, a l’e ‘l sens ed so pessimism: ancorz-se d’esse nen bon a fe lon ch’as dovia e vive ‘nt un present ch’a l’ha nen savu esse.
- La Cantatrice chauve
(La cantatriss pla)
(1950)
- Les Salutations
(Ij salut)
(1950)
- La Lecon
(La lession)
(1951)
- Les Chaises
(Le cadreghe)
(1952)
- Le Maitre
(El Meistr)
(1953)
- Victimes du devoir
(Vitime del dovej)
(1953)
- La Jeune Fille a marier
(La fijetta da marie)
(1953)
- Amedee ou comment s'en debarrasser
(Medeo o sia coma desbrojess-ne)
(1954)
- Jacques ou la soumission
(Giaco o sia la Sotmission)
(1955)
- Le Nouveau locataire
(El neuv locatari)
(1955)
- Le Tableau
(El Quader)
(1955)
- L'Impromptu de l'Alma
(L’amprovista dl’Alma)
(1956)
- L'avenir est dans les œufs
(L’Avni a l’e ‘nt j’euv)
(1957)
- Tueur sans gages
(Sassin sensa angagg)
(1959)
- Scene a quatre
(Sena a quatr)
(1959)
- Rhinoceros
(El Rinoceront)
(1959)
- Apprendre a marcher
(Amprende a marce)
(1960)
- Delire a deux
(Deliri a doi)
(1962)
- Le Roi se meurt
(el Re a meuir)
(1962)
- Le Pieton de l'air
(El Piotin ed l’aria)
(1963)
- La Soif et la Faim
(La Sej e la fam)
(1965)
- La Lacune
(La mancansa)
(1966)
- Jeux de massacre
(Gieugh al ravagi)
(1970)
- Macbett
(Macbett)
(1972)
- L'Homme aux valises
(L’Om ed le valis)
(1975)
- Voyage chez les morts
(Viagi an mes ai mort)
(1980)
|