Benito Amilcare Andrea Mussolini
a l'era un politich italian. A l'era nassu a Dovia ed
Predappio
el 29 ed luj del 1883 e a l'e mort a Giulino ed
Mezzegra
el 28 d'avril del 1945.
A l'era fij d'Alessandro,
fre
anarchich
e
socialista
, e ed Rosa Maltoni, magistra elementar.
A l'avia ancamina l'ativita ant el
Parti Socialista
ant el
1901
. Per nen fe el solda, ant el 1902 a l'era scapa an
Svissera
; li a fasia propaganda an mes a j'emigrant e anlora a l'avio mandalo via. A l'era torna an
Italia
, a l'avia fait el solda e peui a l'era butasse a fe scola. Ant el
1909
a l'era vnuit responsabil dla
Camera del Travaj
ed
Trent
e diretor del
giornal
L'Avvenire dei Lavoratori
. A l'avio 'dco mandalo via dal
Trentin
e a l'era andait a ste a
Forli
, dova a l'era vnuit segretari dla federassion socialista local.
Ant l'istess ann a l'avia conossu Rachele Guidi; a sario peui sposasse ant el 1915 e a l'avrio avu sinch fij.
Ant el 1911 a l'era butasse da la part dj'opositor dla
guera ed Libia
e ant el congress ed
Res dl'Emilia
del 1912 a l'avia otenu na grossa riussia personal e a l'era stait nomina diretor dl'
Avanti!
.
A l'inissi dla
prima guera mondial
, prima a l'era
neutralista
ma peui a l'era vnuit
anterventista
(a fianch dl'
Inteisa
) pensand a ne sboch
rivolussionari
dla crisi daita da la
guera
. Per sossi a l'era stait buta fora dal giornal e dal Parti Socialista.
Con l'agiut d'ambient finansiari e industriaj a l'avia fonda un giornal anterventista,
Il popolo d'Italia
, e ij
Fassi d'assion rivolussionaria
. An mente dla guera, a l'era passa su posission
nassionaliste
. Finia la guera, a l'avia fonda a
Milan
ij
Fassi ed combatiment
(23-3-1919). Peui, adotand un programa politich nassionalista e andasend-je contra ai
sindica
, a l'avia ancamina a esse sostnu da j'industriaj, da j'ex combatent e da la
borzoasia
.
Ant el
1921
a l'era stait elegiu
deputa
, an mente che le
squadre fassiste
a atacavo sempe 'd pi j'organisassion de
snista
. El 28-10-1922 a l'avia dessidu per na preuva 'd forsa e con la
Marcia s'Roma
, sfrutand l'indecision dij
liberaj
, a l'avia otnu da
Vitorio Emanuel III
l'incarich ed fe 'l govern.
So goern - 12 fassista, 5 democratich, 5
popolar
, 2 liberaj, un general (
Diaz
), n'amiraj (
Thaon ed Revel
) - a l'ha otnu la fiusa da la Ciambrea dij Deputa ai 17 ed november, con 306 vot contra 116 e 7 astension.
Ai 25 ed november, con 275 vot contra 90, la Ciambrea a-j conced ij podej pien.
Parej a l'avia ancamina a bute an pe la
ditatura
(
fassism
): ant el
1923
a l'avia crea la
Milissia
, ant el
1924
na
lege eletoral magioritaria
che a l'avia aumenta el peis del PNF (
Parti Nassional Fassista
). Ant el 1924 a l'avia dovu supere le dificolta del
delit Matteotti
ma ant el 1925-26 a l'avia scancela le
deriere
liberta costitussionaj
. A l'avia alora consolida so post, vnisend
duce
.
Ant el
1929
a l'avia firma ij
Pat Lateranens
. Vers el
1930
so consens intern a l'era al massim; a s'organisavo manifestassion ed popol e a s'esaltava la
romanita
antendendla coma un passa da arcupere.
A l'avia sempe guida la politica estera, adiritura ant el
1934
a l'avia mobilita l'
esercit
per nen che
Hitler
a anvadeissa l'
Austria
e a l'avia firma un
trata
con
Fransa
e
Anghiltera
. Sempe pi gasa, ant el 1935-36 a l'avia anvadu l'
Etiopia
e fait l'
Imper
. Cola guera a l'avia porta a slontanesse da le potense ossidentaj e a avsinesse a la
Germania
. Con Hitler ant el 1936-39 a l'avia apogia ij
franchista
ant la
guera sivil spagneula
. Ant el
1938
a l'avia avu motobin amportansa ant el
Pat ed Monaco
e a l'avia aceta l'
anession ed l'Austria
e ocupa l'
Albania
.
Quand a l'era s-ciopaje la
sconda guera mondial
, a l'era tnusse neutral; ma peui, vist che le vitorie tedesche a continuavo, a l'avia dessidu d'intre an guera (10-6-1940). La condota dla guera a l'era staita disastrosa: l'
atach a la Grecia
a l'era stait un disastro, la
guera an Africa
edco, la
spedission an Russia
l'istess. D'apress a tuti sti disastro, el Re, ij militar e ij gerarca fassista midem a l'avio butalo da part ant el
Gran Consej
del
25 ed luj del 1943
.
A l'avio fin-a butalo an perzon su ordin del re a Camp Amperator, al
Grand Sass
.
A l'e stait sara ambelela dai 28 d'ost ai 12 de stember 1943, cand ij tedesch a l'avio liberalo con n'operassion vorsua da Hitler pr'emnelo an Almagna.
Antratant, a j'8 de stember 1943 el regn d'Italia a l'avia fait l'
armistissi con j'Alea
. Parej Mussolini a l'avia fonda la
Republica Social Italian-a
e a l'avia colabora con ij tedesch, fin-a a condane a mort so genner
Galeazzo Ciano
. An vers la fin dla guera a l'avia tenta na tratativa con el
CLN
. Pen-a dop dla
liberassion
a l'e stait ciapa dai
partisan
a
Dongo
, an mente che a scapava an Svissera, e a l'e stait fusilia a Giulino ed Mezzegra el 28 d'avril del
1945
.
A l'e sotra a Predappio.
Turin
a-j piasia nen, an parland-ne antra amis a la ciamava
porca citta francese
e combin che an
Piemont
ed fassista convint (che a l'han nen molalo fin-a a la fin) a-i ne sia sta-ie tanti, vaire gent a l'arcambiava ij sentiment del Duce, che ant el parle popolar soens as disia
El Ceruti
an ton eschernios.
|
|