Benito Mussolini

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini a l'era un politich italian. A l'era nassu a Dovia ed Predappio el 29 ed luj del 1883 e a l'e mort a Giulino ed Mezzegra el 28 d'avril del 1945.
A l'era fij d'Alessandro, fre anarchich e socialista , e ed Rosa Maltoni, magistra elementar.

Period socialista [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A l'avia ancamina l'ativita ant el Parti Socialista ant el 1901 . Per nen fe el solda, ant el 1902 a l'era scapa an Svissera ; li a fasia propaganda an mes a j'emigrant e anlora a l'avio mandalo via. A l'era torna an Italia , a l'avia fait el solda e peui a l'era butasse a fe scola. Ant el 1909 a l'era vnuit responsabil dla Camera del Travaj ed Trent e diretor del giornal L'Avvenire dei Lavoratori . A l'avio 'dco mandalo via dal Trentin e a l'era andait a ste a Forli , dova a l'era vnuit segretari dla federassion socialista local.

Ant l'istess ann a l'avia conossu Rachele Guidi; a sario peui sposasse ant el 1915 e a l'avrio avu sinch fij.
Ant el 1911 a l'era butasse da la part dj'opositor dla guera ed Libia e ant el congress ed Res dl'Emilia del 1912 a l'avia otenu na grossa riussia personal e a l'era stait nomina diretor dl' Avanti! .
A l'inissi dla prima guera mondial , prima a l'era neutralista ma peui a l'era vnuit anterventista (a fianch dl' Inteisa ) pensand a ne sboch rivolussionari dla crisi daita da la guera . Per sossi a l'era stait buta fora dal giornal e dal Parti Socialista.

J'achit del Fassism [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Con l'agiut d'ambient finansiari e industriaj a l'avia fonda un giornal anterventista, Il popolo d'Italia , e ij Fassi d'assion rivolussionaria . An mente dla guera, a l'era passa su posission nassionaliste . Finia la guera, a l'avia fonda a Milan ij Fassi ed combatiment (23-3-1919). Peui, adotand un programa politich nassionalista e andasend-je contra ai sindica , a l'avia ancamina a esse sostnu da j'industriaj, da j'ex combatent e da la borzoasia .
Ant el 1921 a l'era stait elegiu deputa , an mente che le squadre fassiste a atacavo sempe 'd pi j'organisassion de snista . El 28-10-1922 a l'avia dessidu per na preuva 'd forsa e con la Marcia s'Roma , sfrutand l'indecision dij liberaj , a l'avia otnu da Vitorio Emanuel III l'incarich ed fe 'l govern.

Mussolini al podej [ modifica | modifiche la sorgiss ]

So goern - 12 fassista, 5 democratich, 5 popolar , 2 liberaj, un general ( Diaz ), n'amiraj ( Thaon ed Revel ) - a l'ha otnu la fiusa da la Ciambrea dij Deputa ai 17 ed november, con 306 vot contra 116 e 7 astension. Ai 25 ed november, con 275 vot contra 90, la Ciambrea a-j conced ij podej pien.
Parej a l'avia ancamina a bute an pe la ditatura ( fassism ): ant el 1923 a l'avia crea la Milissia , ant el 1924 na lege eletoral magioritaria che a l'avia aumenta el peis del PNF ( Parti Nassional Fassista ). Ant el 1924 a l'avia dovu supere le dificolta del delit Matteotti ma ant el 1925-26 a l'avia scancela le deriere liberta costitussionaj . A l'avia alora consolida so post, vnisend duce .
Ant el 1929 a l'avia firma ij Pat Lateranens . Vers el 1930 so consens intern a l'era al massim; a s'organisavo manifestassion ed popol e a s'esaltava la romanita antendendla coma un passa da arcupere.

L'arviron dj'aleanse [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A l'avia sempe guida la politica estera, adiritura ant el 1934 a l'avia mobilita l' esercit per nen che Hitler a anvadeissa l' Austria e a l'avia firma un trata con Fransa e Anghiltera . Sempe pi gasa, ant el 1935-36 a l'avia anvadu l' Etiopia e fait l' Imper . Cola guera a l'avia porta a slontanesse da le potense ossidentaj e a avsinesse a la Germania . Con Hitler ant el 1936-39 a l'avia apogia ij franchista ant la guera sivil spagneula . Ant el 1938 a l'avia avu motobin amportansa ant el Pat ed Monaco e a l'avia aceta l' anession ed l'Austria e ocupa l' Albania .

La sconda guera mondial [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Quand a l'era s-ciopaje la sconda guera mondial , a l'era tnusse neutral; ma peui, vist che le vitorie tedesche a continuavo, a l'avia dessidu d'intre an guera (10-6-1940). La condota dla guera a l'era staita disastrosa: l' atach a la Grecia a l'era stait un disastro, la guera an Africa edco, la spedission an Russia l'istess. D'apress a tuti sti disastro, el Re, ij militar e ij gerarca fassista midem a l'avio butalo da part ant el Gran Consej del 25 ed luj del 1943 .

La Republica Social Italian-a [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A l'avio fin-a butalo an perzon su ordin del re a Camp Amperator, al Grand Sass . A l'e stait sara ambelela dai 28 d'ost ai 12 de stember 1943, cand ij tedesch a l'avio liberalo con n'operassion vorsua da Hitler pr'emnelo an Almagna. Antratant, a j'8 de stember 1943 el regn d'Italia a l'avia fait l' armistissi con j'Alea . Parej Mussolini a l'avia fonda la Republica Social Italian-a e a l'avia colabora con ij tedesch, fin-a a condane a mort so genner Galeazzo Ciano . An vers la fin dla guera a l'avia tenta na tratativa con el CLN . Pen-a dop dla liberassion a l'e stait ciapa dai partisan a Dongo , an mente che a scapava an Svissera, e a l'e stait fusilia a Giulino ed Mezzegra el 28 d'avril del 1945 .

A l'e sotra a Predappio.

Mussolini e el Piemont [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Turin a-j piasia nen, an parland-ne antra amis a la ciamava porca citta francese e combin che an Piemont ed fassista convint (che a l'han nen molalo fin-a a la fin) a-i ne sia sta-ie tanti, vaire gent a l'arcambiava ij sentiment del Duce, che ant el parle popolar soens as disia El Ceruti an ton eschernios.