한국   대만   중국   일본 
Joceline Clemencia - Wikipedia, e ensiklopedia liber Jump to content

Joceline Clemencia

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artikulo aki ta skirbi na papiamentu . Lo ta apresia si por mantene e artikulo aki na estilo di papiamentu .

Joceline Clemencia
Pais di nashonalidat Reino Hulandes   Editá
Fecha di nasementu 30 november 1952   Editá
Luga di nasementu Korsou   Editá
Fecha di fayesimentu 30 mei 2011   Editá
Luga di fayesimentu Willemstad   Editá
Okupashon eskritor   Editá
A studia na Universidat di Amsterdam   Editá
Periodo activo (inicio) 1980   Editá

Joceline Andrea Clemencia (☆ 30 di november 1952 na Korsou ? † 30 di mei 2011 na Korsou) tabata un lingwista , eskritor, feminista i aktivista pro independensia di Korsou . E tabata prinsipalmente konosi komo luchado pa rekonosimentu di Papiamentu komo idioma ofisial di Antias Hulandes .

Biografia [ edita | edita fuente ]

Prome ananan [ edita | edita fuente ]

Joceline Clemencia a lanta den un famia grandi ku su mayornan Helena Engracia Andreas i Juan Manuel Clemencia. [1] El a sigui ensenansa sekundario na MIL na Otrobanda . Na Hulanda el a studia spano na Universidat di Amsterdam i a dedika su tesis na e poeta kurasoleno , Elis Juliana . [2] Despues el a promove na e mesun universidat den idioma i literatura spano. Durante su tempu di studiante, el a bira enbolbi den diferente movementu aktivista, entre otro e protestanan mundial kontra e guera di Vietnam i e movementunan independentista di Antia Hulandes. [3]

Karera [ edita | edita fuente ]

Na komienso di ananan ochenta Clemencia a kuminsa su karera na Korsou komo dosente di spano, prome na Radulphus College i despues na Peter Stuyvesant College . [2] Un dekada despues e tabata direktor di Instituto Nashonal di Idioma (INI), tambe konosi komo 'Sede di Papiamentu'. E instituto tabata dedika su mes na promoshon di uso i ensenansa di Papiamentu, tareanan ku Fundashon pa Planifikashon di Idioma (FPI) a kontinua for di 1998. Na 1996 Clemencia a dirigi e Instituto Kultural Independensia i despues tambe Skol Nobo, tur dos instituto di ensenansa el a funda. Na Instituto Kultural Independensia tabata duna les di papiamentu, mientras ku na Skol Nobo, tabata duna les, pa tur edat for di 6 ana di edat, den materianan no inklui den e programa eskolar na otro skolnan, manera historia di cultura, arte y estudio natural. El a skirbi huntu ku Omayra Leeflang e buki di Papiamentu, titula Papiamentu Funshonal , ku a bira un standart den ensenansa sekundario. [4]

Bida priva [ edita | edita fuente ]

Clemencia tabata kasa ku Frank Kirindongo (tambe konosi komo Frank Quirindongo), ku ken e tabatin tres yu prome ku nan a divorsia. [3] El a fayese dia 30 di mei 2011 na Willemstad despues di un bataya di dos ana kontra kanser di pecho. [5]

Obranan selekta [ edita | edita fuente ]

  • Papiamentu in het Curacaos basisonderwijs (1987), Hacha: boletin mensual pa Antiano na Utrecht i besindario.
  • Perspektiva di morto den poesia di Elis Juliana (1987), Plataforma: revista di Plataforma di Organisashonnan Antiano
  • Een gewaad van Europese magie over het harnas van Afrikaanse magie: enkele aspecten van religiositeit in de poezie van Elis Juliana (1987), Plataforma: revista di Plataforma di Organisashonnan Antiano
  • Het grote camouflagespel van de OPI : een thematische benadering van de poezie van Elis Juliana (1989), KITLV, Leiden, ISBN 978-90-6718-017-7
  • OPI i e gran kamuflahe: tokante poesia (1989), Sede di Papiamentu, Korsou
  • The semiotics of dark clouds in songs and poems of Elia Isenia: art as female therapy (1992). In: Mundu yama sinta mira: womanhood in Curacao, Fundashon Publikashon, '
  • Crime du fin de siecle: de eeuwige vernieuwingsintenties voor het Curacaosche basisonderwijs , (1993), Black flash, Canada
  • Mi ta skirbi pa saka, frustrashon : vijf jonge Antilliaanse dichteressen , Lover, no. 4, (1993) p. 276-279
  • Op Curacao baart de vrouw ruimte , Surplus, jaargang 8, no. 5 (1994), p. 2-4
  • Suriname en het Caribisch gebied , Surplus, jaargang 8, no. 5 (1994), p. 2?19
  • Women who love women in Curacao: from "Cachapera" to open throats: a commentary in collage , Feminist studies, jaargang 22, no. 1 (april 1996), p. 81?88, ISSN 0046-3663
  • Language is more than language in the development of Curac?ao (1999), UNESCO Representative in the Caribbean, Kingston, Jamaica, ISBN 978-976-95037-5-5
  • Katibu ta galina: from hidden to open protest in Curacao (20011). In: English- and Dutch-speaking regions, J. Benjamins, Amsterdam, ISBN 90-272-3448-5

Link eksterno [ edita | edita fuente ]