Lei Seljoquidas son una dinastia turca de l' Edat Mejana que dominet la mager part de l' Orient Mejan e dau mond musulman entre lei segles XI e XIII. Per extension, en causa dau rotle major tengut per aquel ostau, lo terme s'utiliza per designar totei lei pobles turcs occidentaus durant aqueu periode.

Originaris d' Asia Centrala , lei Seljoquidas migreron vers Persia . Inicialament mercenaris per lei poissancas localas, conquisteron un territori independent avans de venir lei protectors dau Califat Abbassida en 1055 . Pasmens, la dinastia principala, dicha ≪ Grands Seljoquidas ≫, declinet rapidament en causa de la fragmentacion de son territori. Dispareguet un segle pus tard. Dins aquo, diversei princes Seljoquidas fonderon de dinastias localas. La pus poderosa foguet aquela dau Sultanat de Rom que prenguet pauc a pauc lo contrarotle de la mager part d' Anatolia . Se mantenguet fins au comencament dau segle XIV e tenguet un rotle important dins lei Crosadas e dins lo declin de l' Emperi Bizantin .

Originas [ modificar | Modificar lo codi ]

Dich Seljok († 1009 ) era lo fiu d'un cap militar d'una tribu deis Oghuzs Qiniq, un poble turc que fasia partida d'una confederacion de clans nomadas installats entre la Mar Caspiana e la Mar d'Aral . Per de rasons desconegudas, son paire quitet aquel ensemble e anet s'installar dins la region de Sirdaria . Pasmens, vers 985 - 986 , lo clan deguet abandonar l'endrech en causa de la pression militara dei Chines o d'autrei tribus nomadas . Migret vers lo sud e intret en Transoxiana sus lo territori de l' Emperi Gaznevida . Segon una tradicion ben establida, la tribu se convertiguet a l' islam e intret au servici dau sultan Mahmud de Ghazni ( 997 - 1030 ) coma auxiliars dins son armada .

Pasmens, la tribu aprofichet tanben lei tensions entre leis autrei dinastias de la region per trobar d'emplegaires. En particular, participet ai conflictes entre lei Samanids e lei Karakhanids . Aquo li permetet de renforcar sa presencia en Transoxiana e sa poissanca militara. Vers 1035 , aquo entrainet una guerra contra lei Gaznevidas que s'inquieteron finalament de la poissanca de sei vassaus. Pasmens, apres cinc ans de combats, lei Seljoquidas s'impauseron e prengueron lo contrarotle de Khorasan . Puei, durant lo reine de Toghrul Beg ( 1038 - 1063 ), conquisteron Nichapur ( 1038 ), la region de Kharezm ( 1042 ), Hamadan e Ispahan ( 1051 ). Aquela darriera vila venguet la capitala de la dinastia .

Diplomata e cap militar avisat, Toghrul Beg comprenguet ben lei tensions dau mond musulman dau periode. D'efiech, l' ortodoxia era forca contestada per de movements chiitas extrems a l'origina de revoutas recurrentas. Lo cap Seljoquida prepauset donc sei servicis au califa abbassida de Bagdad . En 1055 , ocupet la vila, venguet lo protector dau sobeiran e recebet lo titol de sultan . Aqueu succes li donet un prestigi considerable, li permetet de legitimar son poder e li donet la possibilitat de menar de guerras novelas au nom dau califa .

Lei Grands Seljoquidas (1038-1157) [ modificar | Modificar lo codi ]

La dinastia que reinet sus l'emperi fondat per Toghrul Beg es dicha ≪ Grands Seljoquidas ≫ en causa de l'extension de son territori que s'estendiguet d' Anatolia a l' Asia Centrala . Successor de Toghrul Beg , Alp Arslan ( 1063 - 1073 ) ataquet l' Emperi Bizantin tre lo comencament de son reine. La violencia de seis incursions entrainet una reaccion importanta de l'emperaire Roman IV Diogen ( 1068 - 1071 ) mai lei Seljoquidas lo captureron a la batalha de Mantzicert ( 1071 ). Aquo entrainet una crisi politica a Constantinoble e una guerra civila entre Bizantins . Aprofichant aqueu caos, lei Turcs s'installeron solidament en Anatolia Centrala avans d'atacar lei vilas dei zonas litoralas . Malik Chah (1073-1092]]), fiu d' Alp Arslan , prenguet ansin Nicea en 1078 e menacet directament la capitala bizantina .

Pasmens, lei Seljoquidas comenceron de faciar de problemas per dirigir son emperi. D'efiech, conquistat trop rapidament, avia pas d'administracion vertadiera e plusors caps locaus eran a assaiar de formar de principats autonoms. A la mort de Malik Shah en 1092 , aqueu proces de fragmentacion era ja ben avancat. Lo reine breu de son fiu, Mahmud I ^er ( 1092 - 1094 ), agravet la situacion. La division venguet oficiala en 1118 . Ahmad Sanjar ( 1118 - 1157 ) restauret finalament l'autoritat dei Grands Seljoquidas en Khorasan e en Transoxiana . Pasmens, a partir deis ans 1150 , lo declin Seljoquida permetet ai tribus nomadas d' Asia Centrala de se revoutar e Ahmad Sanjar foguet finalament vencut per Khwarezm .

Lo periode dei Grands Seljoquidas aguet d'efiechs sus l'eleit turc dau periode. D'efiech, laissant l'administracion ai pobles locaus, l'eleit turc s'iranizet pauc a pauc e una partida adoptet lo persan coma lenga . Aquo favorizet la cultura e lei sciencias car lei sultans Seljoquidas sostengueron la construccion d' universitats o de mosquetas e, d'un biais pus generau, lo desvolopament de la vida intellectuala. Pasmens, fogueron pas capables de sometre lei sectas chiitas pus fanaticas (especialament lei Nizarits ) e l'arribada de mai d'una tribu nomada entrainet lo declin de l' agricultura dins plusors regions.

Lei Seljoquidas de Rom (1077-1308) [ modificar | Modificar lo codi ]

La formacion dau Sultanat [ modificar | Modificar lo codi ]

La formacion dau Sultanat de Rom es una consequencia de la victoria turca de Mantzicert en 1071 . Desiros d'aprofichar aqueu succes e d'alunchar de tribus nomadas pauc disciplinadas, lei sultans Alp Arslan e Malik Shah encoratjeron lo movement. Dins aquo, plusors vilas bizantinas , especialament Constantinoble , resistigueron gracias a sei fortificacions , co que menet a la formacion d'una zona instabla constituida de plusors principats tribaus mai o mens independents . Descendent de Seljok eu meteis, lo fondator de la dinastia Seljoquida, lo cap Sulayman ibn Kutulmish ( 1077 - 1086 ) aprofichet lo prestigi de seis originas per renforcar son territori que venguet pauc a pauc l'Estat pus poderos de la region sota lo nom de Sultanat de Rom. Lo terme ≪ Rom ≫ ven de Roman e indica la presencia forta de populacions ≪ romanas ≫, es a dire originarias de l' Emperi Roman d'Orient dins la region. Pasmens, en causa de sa poissanca creissenta, lo Sultanat deguet longtemps faciar l'ostilitat d'autrei tribus turcas installadas en Anatolia .

En mai de sei liames amb lei Grands Seljoquidas , Sulayman ibn Kutulmish aprofichet sa bona comprenenca deis enjocs regionaus. S'aliet donc amb l'emperaire bizantin Alexis I ^er Comnen ( 1081 - 1116 ). Aquo li permetet de gardar lo contrarotle de Nicea que venguet sa capitala . Puei, ataquet leis autrei caps anatolians. Ocupet ansin una partida importanta de la peninsula e la vila d' Antioquia . En revenge, Alep resistiguet a seis atacas e Sulayman moriguet en 1186 durant un assaut contra la vila. A sa mort , son fiu Kilis Arslan ( 1086 - 1107 ) era encara menor e poguet pas quitar Iraq avans 1192 . Aqueu vuege foguet esplechat per lei Danishmenditas , una dinastia fondada a la fin dau segle XII dins lo nord d' Anatolia , per assaiar de conquistar lei territorias Seljoquidas de la region. Ocuperon un territori relativament important en Anatolia Centrala mai pogueron pas eliminar lo Sultanat.

Lo periode dei Crosadas e l'apogeu dau Sultanat [ modificar | Modificar lo codi ]

A la fin dau segle XI , lei Seljoquidas anatolians fogueron un adversari important dei Crosats maugrat l'absencia de sosten de part dei Grands Seljoquidas ja ben afeblits per sei divisions internas. Lo 21 d'octobre, anienteron sensa dificultat la crosada populara a la batalha de Civetot . Pasmens, apres aquela victoria aisada, Kilis Arslan foguet suspres per la combativitat de la ≪  crosada dei barons  ≫. Perdiguet ansin Nicea en 1096 e foguet batut a Dorileu un an pus tard. Aquela desfacha entrainet la perda de l'oest anatolian. D'efiech, permetet ai Bizantins de restablir una presencia solida en Anatolia e d'i arrestar l'avancada turca durant dos segles.

Aguent compres l'impossiblitat de tornar ocupar lei territoris reconquistats per lei Crosats e lei Bizantins , lei Seljoquidas garderon l' Anatolia Centrala e dirigigueron seis ambicions territorialas vers l' est . En 1107 , Kilis Arslan prenguet ansin lo contrarotle de Mossol . Se proclamet tanben sultan mai aquo entrainet una reaccion dei Grands Seljoquidas. Batut, Kilis Arslan moriguet durant la retirada de sei tropas. Sei successors chausigueron de renforcar sa presencia en Anatolia e de fondar un sultanat centralizat a l'entorn de Konya . Ansin, en 1116 , Masud I ^er ( 1116 - 1155 ) usurpet lo poder de son paire qu'assaiava d'atacar Constantinoble . Son trabalh de construccion li permetet d'esquichar l'expedicion de l'emperaire Conrad III en 1147 durant la Segonda Crosada . Pus prudent, lo rei Lois VII prefiguet demorar long dau litorau e defugir lo territori Seljoquida.

Son successor, Kilis Arslan II ( 1155 - 1192 ) decidet d'unificar l' Anatolia musulmana per renforcar mai lo Sultanat. Per aquo, se declaret inicialament vassau de l' Emperi Bizantin . Aguent protegit sa frontiera occidentala, eliminet lei Danishmenditas entre 1172 e 1178 . Lei Bizantins comprengueron alora lo perilh mai lei Seljoquidas resistigueron a la contra-ofensiva menada per l'emperaire Manual I ^er a la batalha de Miriocefal en 1176 .Aqueu combat entrainet una crisi politica dins l' Emperi marcada per una succession d'usurpacions e de guerras civilas que meneron a la Quatrena Crosada . Pasmens, en 1190 , lei Crosats de Frederic Barbarossa prengueron brevament Iconi ^[1] . Pus greu, a la mort de Kilis Arslan II , una guerra civila aguet luoc entre sei fius.

L'unitat foguet restablida en 1204 sota la direccion de Kay Khusraw ( 1192 - 1196 e 1204 - 1210 ). La meteissa annada, l' Emperi Bizantin s'afondret amb la presa de Constantinoble per lei Crosats . Aprofichant la feblessa de l' Emperi Latin fondat per lei Crosats, Kay Khusraw ataquet lei regions litoralas e prenguet Antalya , Sinope e Cilicia . Lo Sultanat obtenguet ansin de ports e perseguiguet son avancada durant lo reine de Kay Qubadh ( 1219 - 1237 amb la presa de Kalonoros ( 1220 , d' Erzincjan ( 1228 ) e d' Erzurum ( 1230 ).

Lo declin e la disparicion [ modificar | Modificar lo codi ]

A son apogeu en 1230 , lo Sultanat de Rom conoguet un declin rapide. Sa causa premiera es l'arribada dei Mongols en Anatolia Orientala vers 1241 - 1242 . D'efiech, Kay Khusraw II ( 1237 - 1246 ) foguet durament batut a Kose Dagi lo 26 de junh de 1243 . Aquo permetet ai Mongols de menar d'incursions regularas en Anatolia e lo territori Seljoquida se fragmentet.

En 1277 , lei princes Seljoquidas demanderon l'ajuda dau cap mameloc Baybars per restaurar son poder. Una importanta armada turca intret en Anatolia e bateguet lei Mongols a Elbistan . Pasmens, sensa sosten de part dei forcas Seljoquidas, Baybars se retiret e lei Mongols elimineron lei princes rebels. Apres aquela desfacha, lei sobeirans Seljoquidas perdigueron la realitat dau poder au profiech deis emirs e dei visirs . Reduch a un rotle nominau, la dinastia se mantenguet oficialament fins a 1308 .

Leis autrei brancas dei Seljoquidas [ modificar | Modificar lo codi ]

La fragmentacion de l' Emperi Seljoquida donet tanben naissenca a de dinastias Seljoquidas en Persia , en Mesopotamia e en Siria . Pasmens, aquelei linhadas conogueron un declin rapide e disparegueron dins lo corrent dau segle XII.

Lei Seljoquidas de Kerman (1041-1186) [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei Seljoquidas de Kerman son una dinastia fondada per Qara Arslan Qawurd ( 1071 - 1073 ), un cosin de Toghrul Beg . Durant son reine, prenguet lo contrarotle de la vila de Kerman dins lo sud-est de Persia e intervenguet en Oman e dins la Peninsula Arabia . A sa mort, sei successors mantengueron son independencia fins a un periode de crisi que comencet en 1169 . Puei, una guerra civila afebliguet la dinastia que foguet destrucha per una incursion deis Oghuzs en 1186 - 1187 .

Lei Seljoquidas d'Iraq (1118-1194) [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei Seljoquidas d'Iraq son una branca dinastica eissida dei Grands Seljoquidas. Gardet lo contrarotle d' Iraq e d'una partida de la Persia Occidentala. Tre leis ans 1130 , sei sultans laisseron lo poder ais atabeks , una classa de governadors encargada de l'educacion dei princes Seljoquidas. Aprofichant aqueu declin, lo califa Ahmad al-Nasir ( 1180 - 1225 ) restauret l'independencia deis Abbassidas de Bagdad entrainant la disparicion dei Seljoquidas d'Iraq en 1194 .

Lei Seljoquidas de Siria (1078-1117) [ modificar | Modificar lo codi ]

Dins lo corrent deis ans 1070 , un vassau d' Alp Arslan dich Atsiz ibn Uvak assaiet de conquistar Palestina . Prenguet Ramla , Jerusalem e Damasc . Pasmens, apres 1076 , deguet faciar una contra-ataca dau Califat Fatimida . En dificultat, demandet l'ajuda de sei senhors e lei Seljoquidas li manderon una armada dirigida per Tutush , un fiu d' Alp Arslan . Pasmens, Tutush decidet de conquistar lo sieu principat. Conquistet Damasc en 1078 e eliminet Atsiz ibn Uvak en 1079 . Dins aquo, lo Malik Shah , sultan de l'Emperi Seljoquid, s'opauset a seis ambicions e l'empediguet d'ocupar Alep . I installet una importanta garnison e ne'n fiset lo contrarotle a Zangi , lo futur fondator de la dinastia dei Zangidas .

A la mort de Malik Shah , Tutush assaiet d'usurpar lo poder de son successor mai foguet vencut e tuat en 1095 . Pasmens, sei fius Ridwan ( 1095 - 1113 ) e Duqaq ( 1095 - 1104 ) obtengueron lo contrarotle d' Alep per lo premier e de Damasc per lo segond. Menacadas per lei Crosats , aquelei vilas li permeteron pas d'estendre son territori. Au contrari, imiteron lei Seljoquidas d'Iraq e laisseron pauc a pauc lo poder ais atabeks. Tre 1204 , TughTegin reverset lo fiu de Duqaq e fondet la dinastia dei Buridas . Puei, en 1117 , leis abitants d' Alep reverseron la dinastia Seljoquida locala per donar lo poder a Il Ghazi ibn Ortoq , jutjat pus competent dins lo domeni militar.

Annexas [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• (fr) Rene Grousset , Histoire des Croisades et du Royaume Franc de Jerusalem , 1934-1936, Plon, 1934.
• (fr) Rene Grousset , L’Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan , Payot, 1965.
• (fr) Jean-Paul Roux, Histoire des Turcs , Fayard, 2000.
• (fr) Janine Sourdel e Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam , PUF, 2004, pp. 740-743.

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]