Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Tallinn
(estonian)
Reval
(
de
)
(sv)
|
Descobridor o inventaire
|
|
Data de descoberta
|
|
Contrari
|
|
Color
|
|
Simbol de quantitat
|
|
Simbol d'unitat
|
|
Proprietat de
|
|
Fondador
|
|
Compren
|
|
Data de debuta
|
|
Data de fin
|
|
Precedit per
|
|
Seguit per
|
|
Coordenadas
|
|
|
.
|
|
|
Geografia fisica
|
|
Coordenadas
|
59° 26′ 00″ N
,
24° 43′ 50″ E
|
Superficia
|
159
km²
|
Altituds
· Mejana
|
143 m
|
Geografia politica
|
Pais
|
Estonia
|
Comtat
|
Harju
|
Consol
|
Mihhail Kolvart (EK) 2019-
|
Geografia umana
|
Populacion
(
2017
)
|
446 055 ab. Estonians: 52,2 %
Russes: 38,6 %
Ucrainians: 3,8 %
Autras nacionalitats: 5,4%
|
Densitat
|
2 814 ab./km²
|
Autras informacions
|
https://www.tallinn.ee/en
|
Tallinn
(/?
t?l??in?
/ en
estonian
; qu'era tanben coneguda abans jol nom
alemand
e
suedes
Reval
), es la
capitala
e la vila principala d'
Estonia
. Ocupa un airal de 159,2 km2 e comptava una populacion de 426.503 abitants en junh de 2013, co que representa gaireben un terc de la populacion totala del pais. Es situada sus la costa nord d'Estonia, sul
golf de Finlandia
.
La vila es un centre industrial, politic e cultural important. Es lo seti del parlament estonian (
Riigikogu
), del palai presidencial e dels ministeris. En mai, s'i troban la
borsa
e las principalas entrepresas del pais.
La vila apareguet coma un port comercial sus la rota maritima entre l'
Europa Occidentala
e
Russia
e coneguet so apogeu coma ciutat
anseatica
al mitan de l'
Edat Mejana
. Apres l'independencia d'
Estonia
, en
1991
, Tallinn es tornat ressorgir, aqueste cop merces al
torisme
e a las novas tecnologias.
Lo centre istoric de Tallinn es marcat a la lista del
Patrimoni Mondial de l'Umanitat
de l'
UNESCO
dempuei 1997.