Pels articles omonims, vejatz Holmes .

Sherlock Holmes es un personatge de ficcion, un detectiu angles de la fin del segle XIX e de la debuta del segle XX . Apareguet per primier cop publicat en 1887 . Foguet ideat per l' autor escoces e metge a l'encop: Sir Arthur Conan Doyle . Sherlock Holmes, un brilhant detectiu de Londres , es celebre per son biais d'emplegar la logica e l' observacion astuciosa per tal de resolvre los cases e enigmas. Es probable lo detectiu de ficcion mai famos del mond, e es sens dobte lo personatge literari mai conegut e de bon reconeisser universalament.

Arthur Conan Doyle escriguet quatre romans e cinquanta-sieis istorias cortas que i figurava sa creacion. Gaireben totas eran contadas per l'amic e biograf de Holmes, lo Dr. John H. Watson , amb l'excepcion de las doas narradas pel quite Holmes e de doas autras escrichas a la tresena persona. Las istorias aparegueron bel primier dins los romans de revista en fasciculs, subretot dins The Strand , sus un periode de quaranta annadas. Aqueste biais de publicar era plan abitual en aquel temps: las obras de Charles Dickens espeligueron del meteis biais. Las istorias cobrisson un temps que va de 1878 fins a 1903 , amb un cas final en 1914 . Se legisson tant per their characterisation e lo mond estilizat de la fin de l' epoca victoriana ont se debanan que pels misteris themselves. Plan mai d'actors an personificat Sherlock Holmes que quin que sia autre personatge, e en 1964 , segon un raport sortit dins The Times , las vendas dels libres dins lo mond entier eran segondas sonque aprep la Biblia . Model:Fact

Son saber e sas competencias biaissudas [ modificar | Modificar lo codi ]

Tre la primiera istoria, A Study in Scarlet , un quicomet de las originas d'Holmes' nos es divulgat. Lo 5 de marc de 1881 es presentat coma un estudiant autodidacta de quimia amb una varietat bela d'interesses complementaris, almost all of which turn out to be single-mindedly bent towards making him superior a la resolucion dels crimes. Dins una autra istoria de la debuta, " The Adventure of the Gloria Scott ", mai d'informacions de las rasons qu'an portat Holmes a venir detectiu son presentadas: lo paire d'un de sos amics de college lo complimentet grandament per sas capacitats deduccion .

Dins " The Adventure of the Greek Interpreter " Holmes comenta que sa grand era la sorre del pintor frances 'Vernet' (se pensa a Horace Vernet ).