Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

402-395  : expedicion espartenca en Ionia per sostenir lei ciutats gregas de la region contra Persia . Leis Espartencs enregistreron plusors succes mai degueron finalament se retirar en causa de la Guerra de Corint (→ 395 avC ).
400-399  : guerra entre Esparta e Elis que s'acabet amb una victoria de la premiera.
398-396  : en Sicilia , represa de la guerra entre Cartage e Siracusa . Lei Grecs capiteron de destrurre Motia en 397 avC reconquista per lei Cartagines un an pus tard. Puei, lei forcas dau generau Imilcar assaieron d'assetjar Siracusa mai degueron se retirar en causa d'una epidemia.
398  : en Italia , conquista de Veies per Roma .

395-387  : menacada en Anatolia per Esparta , la Persia Aquemenida repostet en financant una coalicion de ciutats gregas ( Atenas , Tebas , Corint , Argos ) ostilas a la dominacion espartenca entrainant una novela guerra generala en Grecia . Esparta ganhet lei batalhas terrestras de Nemea e de Coronea . Puei, capiteron de prendre lo contrarotle de Corint gracias a una revolucion aristocratica. En revenge, sa flota foguet esquichada a Cnide per leis Atenencs . Aprofichant aqueu succes, l'amirau Conon comencet la reconquista de plusors colonias atenencas perdudas durant la Guerra de Pelopones ( 431 - 404 avC ) e tornet bastir lei Muralhas Longas . Blocat, lo conflicte foguet reglat en 387 avC per la Patz d'Antalcidas . L'independencia de cada ciutat foguet restaurada mai Corint deguet tornarmai integrar la Liga de Pelopones . Persia gardet lo contrarotle d' Ionia .
391-381  : revouta d' Evagoras , rei de Chipre , contra Artaxerxes II . Recebet l'ajuda d' Egipte . Foguet vencut apres la concentracion d'una importanta flota a l'entorn de l'illa.
390  : violenta incursion celta contra Roma . Sensa ajuda de part de seis aliats, lei Romans agueron de dificultats per rebutar l'ataca. Aquo acceleret la dissolucion de la Liga Latina .
389-  : comencament d'un conflicte entre Roma e lei ciutats etruscas dau sud d' Etruria ;
383  : aprofichant una guerra civila entre diferentei faccions de Tebas , un cors expedicionari espartenc prenguet lo contrarotle de la vila.
380-366  : campanha persa per reconquistar Egipte . Avancant vers lo sud, lei forcas d' Artaxerces II capiteron de reconquistar Menfis ( 373 avC ) mai degueron se retirar en facia de la resistencia acarnada deis Egipcians.
379  : revouta de Tebas contra Esparta . La vila formet un govern democratic e militarista e reconstituiguet la Liga de Beocia . S'aliet tanben amb Atenas .
378-362  : comencament d'una guerra generala novela en Grecia . Opauset Esparta e seis aliats a una coalicion gropant Atenas e Tebas . Leis Atenencs romperon lo blocus espartenc a la batalha navala de Naxos . De son caire, lei Tebans fogueron venceires a Leuctra ( 371 avC ). Aquo entrainet de revoutas contra Esparta en Pelopones onte lei Tebans fonderon la Liga Arcadiana e la fortalesa de Megalopolis per limitar l'influencia espartenca a la mitat sud de la peninsula. En mai d'aquo, lei Tebans pilheron lo territori espartenc e libereron Messenia ( 369 avC ), co qu'era una catastrofa economica per seis enemics. L'amplor d'aquela victoria inquietet forca Atenas que cambiet de camp e s'aliet amb Esparta per mantenir l'equilibri entre ciutats. La batalha decisiu aguet finalament luoc en 362 avC a Mantinea . Leis Espartencs fogueron tornarmai batuts mai lei Tebans perdigueron lo generau Epaminondas e sei successors potenciaus. La patz generala permetet a Atenas de tornar trobar una partida de sa poissanca navala mai Tebas e Esparta demoreron forca afeblidas.
376-367  : crisi sociala novela en Roma onte lei tribuns de la pleba de reformas politicas, socialas e economicas per partejar lo poder suprem entre patricians e plebeus, luchar contra la presa de contrarotle progressiva dei terras agricolas de l'ager publicus per lo patriciat e demenir la pression dei deutes de la pleba. Lo patriciat refuset aquelei reformas e lei dos tribuns utilizeron son drech de veto totei leis eleccions franc d'aquelei dei tribuns onte fogueron tornarmai elegits. La crisi s'acabet amb lo vote dei leis demandadas.
366-350  : revouta generala dei satrapas dei provincias occidentalas de l' Emperi Aquemenida . Receberon lo sosten d' Egipte , d' Atenas e d' Esparta . Leis insurgents agueron l'avantatge fins a la mort d' Artaxerxes II que foguet remplacat per son fiu Artaxerxes III . Crudeu mai eficac, devesiguet lei rebels per lei dispersar en 353 avC . En revenge, sa campanha d'Egipte mau capitet totalament e deguet abandonar lo pais en 350 avC .
351-348  : insureccion de la vila feniciana de Sidon contra Persia . Apres un setge malaisat, Artaxerces III ordonet lo chaple de la mager part deis abitants.
346-343  : intervencion d' Esparta en Creta ( Guerra Estrangiera ) onte son influencia era contestada. En despiech de son declin, capitet de restablir seis aliats e l'illa demoret longtemps un aliat fideu.
343-341  : menacada per lei Samnitas , Capoa foguet integrada a sa demanda dins lo territori roman. Aquo marquet lo comencament de l'expansionisme de Roma en Italia . Aquo entrainet la Premiera Guerra Samnita que s'acabet sensa resultat.
343  : invasion novela d' Egipte per leis Aquemenidas . Ben preparada per Artaxerxes III , l'operacion foguet una capitada e lo faraon Nectanebo II foguet rapidament obligat de s'enfugir vers lo sud. Pasmens, la violencia dei tropas persas marquet prefondrament lei populacions egipcianas que sostengueron pus tard lei Grecs d' Alexandre .
338  : batalha de Queronea entre Macedonia e una coalicion gropant Atenas e Tebas . S'acabet per una victoria totala dei Macedonians que vengueron la poissanca dominanta de Grecia .

334-323  : comencament de l'invasion d' Anatolia per Alexandre . Capitet de rebutar lei contra-ofensivas persas au Granic ( 334 avC ) e a Issos ( 333 avC ). Puei, per privar son adversari de sa flota, ataquet Fenicia e ocupet Egipte sensa combat ( 332 avC ). Se dirigissent tornarmai vers Persia , destruguet l'armada de Darius III a Gaugamelas ( 331 avC ). Foguet coronat rei d' Asia a Babilonia e contuniet la conquista sistematica de Persia fins a sa mort en 323 avC .

327-304  : tensions a l'entorn de Napols entre lei Romans e lei Samnitas . Lei Romans capiteron d'en prendre lo contrarotle, co qu'entrainet la Segonda Guerra Samnita . En 321 avC , lei Romans fogueron durament batuts ai Forcas Caudinas e obligats de demandar una treva. Dins aquo, aproficheron aquela pausa per se renforcar e enregistrar plusors victoris en 312 avC . Bategueron tanben leis Etruscs au lac Vadimon ( 310 avC ) e finalament vencre lei Samnitas en 305 avC e lo resta de seis aliats en 304 avC .
323-322  : en Grecia , comencament de la Guerra Lamiaca apres una revouta d' Atenas . La mort d' Alexandre permetet ais Atenencs de trobar d'aliats au sen deis autrei ciutats gregas mai lei coalizats fogueron finalament batuts.

322  : en Magadha , capitada d'un cop d'Estat menat per Chandragupta Maurya e Chanakya . Lo premier fondet una dinastia novela a l'origina de l' Emperi Maurya . Installet sa capitala a Pataliputra e comencet la conquista deis autreis estats indians .
310-306  : represa dei guerras entre Cartage e Siracusa . Lei Cartagines desbarqueron una armada en Sicilia que foguet batuda mai d'un cop. De son caire, lei Grecs desbarqueron tanben en Africa onte pogueron unicament pilhar lei zonas non defendudas. Finalament, de negociacions permeteron d'organizar lo partiment de l'illa.
308-303  : conflicte entre lei forcas de Seleuc Ier e de Chandragupta Maurya . En cambi de 500 elefants de guerra , lei Maurya pogueron annexar la mager part de l' Afganistan e dau Paquistan actuaus (→ 297 avC ).
303  : signatura d'un tractat entre Roma e Tarenta regardant lo partiment dei zonas d'influencia respectivas.
301  : insureccion populara dins la vila etrusca d' Arezzo . Menacada, son aristocracia demandet l'ajuda de Roma . Pasmens, aquela expansion novela de l'influencia romana inquietet leis autrei pobles de la region e una situacion de quasi guerra se metet en placa dins la region (→ 298 avC ).

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

Segle IV avC  : invencion de l' acier de ≪ Damasc ≫ dins la Peninsula Indiana . Contenent una concentracion auta d' oxigen , permetia de produrre d' espasas e de sabres de qualitat bona gracias a un proces metallurgic perdut durant lo segle XVIII.
324  : pus anciana utilizacion documentada d'una aubaresta sus un prat batalhier (en China ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Alexandre lo Grand .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]