Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
Fotografia
de Raoul Wallenberg en
1944
.
Raoul Wallenberg
(4 d'aost de
1912
- probablament lo 17 de julhet de
1947
) foguet un
diplomata
e un ome d'afaires
suedes
. Eiretier de l'emperi industriau e financier de la familha Wallenberg, menet premier una carriera d'ome d'afaires avans d'esser mandat en
Budapest
dins lo corrent de la
Segonda Guerra Mondiala
. I venguet famos per la sauvament de 30 000 a 100 000
judieus
ongres
.
Arribat dins la capitala ongresa en julhet de
1944
, s'inspiret dau metode de son compatriota
Valdemar Langlet
e deliuret de
passaports
suedes
a de
judieus
ongres
. Aquo permetia de lei transformar au niveu juridic en ciutadans suedes en cors de repatriacion. Negociet tanben ambe d'oficiaus
alemands
, compres
Adolf Eichmann
, l'annulacion de desportacions. Son organizacion gropet fins a 350 personas e de cops, 10 000 judieus restavan dins lei diferents locaus diplomatics suedes de
Budapest
.
Apres la conquista de
Budapest
per l'Armada Roja, foguet arrestat per lei
Sovietics
lo 17 de genier de
1945
, benleu car era sospichat d'esser un espion
estatsunidenc
. Son sort apres son arrestacion es desconeguda. Segon diversei raports sovietics, seria mort lo 17 de julhet de
1947
d'una crisi cardiaca mai plusors testimonis independents afirmeron per la seguida l'aver vist dins de presons sovieticas entre
1949
e
1987
. En
2000
, lo govern
rus
confirmet la data dau 17 de julhet de
1947
mai parlet d'una execucion.
Es reconegut coma
Just entre lei Nacions
per lo Memoriau de
Yad Vashem
.
[1]
- ↑
Raoul Wallenberg
-
Yad Vashem
(
es
)
