Estat Liure Associat de Puerto Rico
|
| |
 |
| Imne
| La Borinquena
|
|---|
| |
| Devisa
| Juan es su nombre
, en
espanhol
Joannes Est Nomen Eius
, en
latin
Joan es son nom
, en
occitan
|
|---|
| Nom oficial
| Puerto Rico
(
en
)
|
|---|
| Entitat
| territori no incorporat dels Estats Units
(ca)
 |
|---|
| Eponim
| Puerto Rico
(ca)
e
San Juan
|
|---|
| Administracion
|
|---|
|
| Capitala
| San Juan
(
18° 29′ N
,
66° 08′ O
)
|
|---|
| Lenga oficiala
| espanhol
angles
|
|---|
| Politica
|
|---|
| Organ executiu
| Govern de Puerto Rico
(ca)
|
|---|
| ? Governador
(ca)
| Pedro Pierluisi Urrutia
(ca)
(2021?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Assemblea Legislativa de Puerto Rico
(ca)
|
|---|
| Geografia
|
|---|
|
| Coordenadas
| 18° 15′ N
,
66° 30′ O
|
|---|
| Superficia
| 9 104
|
|---|
| Banhat per
| Ocean Atlantic
Mar Cariba
|
|---|
| Percentatge d'aiga
| 35,7 %
[1]
|
|---|
| Punt mai bas
| Mar Cariba
|
|---|
| Punt culminant
| Cerro de Punta
(ca)
(1 338 m)
|
|---|
| Fus orari
| -4
|
|---|
| Demografia
|
|---|
| ? Totala
| 3 285 874
[2]
ab.
(2018)
|
|---|
| ? Densitat
| 365 097,11
ab./km²
|
|---|
| Economia
|
|---|
| Moneda
| Dolar US
|
|---|
| Istoria
|
|---|
| Pairinatge
| Mare de Deu de la Divina Providencia
(ca)
|
|---|
| Autras informacions
|
|---|
| Indicatiu telefonic
| 1-787 e +1-939
|
|---|
| Domeni Internet
| .pr
|
|---|
| ISO 3166-2
| US-PR
|
|---|
|
|---|
| Sit web
| pr.gov
|
|---|
Puerto Rico
(en espanhou e angles), de cops que li a
Port-Ric
en occitan, es un Estat insular de l'America Centrala liurament associat ais
Estats-Units d'America
. Lo nom d'origina era
Boriquen
en
arawak
.
Situada entre l'ocean Atlantic au nord e la mar Cariba au sud, es l'illa la mai pichona e la mai orientala dei Grandeis Antilhas. Lo passatge de la Mona la separa de la
Republica Dominicana
, e lo passatge dei Verges a l'est de las
Illas Verges Americanas
.
La superficia es de 9.100 km² e la populacion era de 3.195.193 estatjants en 2018.
Dins l'Estat de Puerto Rico se compta l'illa principala, dau meme nom, qu'es pron montanhosa (altitud maximala a 1338 m. au Cerro de Punta), e un bon nombre d'illas pichonas, que lei mai importantas son Vieques e Culebra (illas Verges puertoricanas).
La capitala es
San Juan
amb 355.074 estatjants en 2015 (2.478.905 dins l'airau urban, amb lei comunas de Bayamon, Carolina...). La segonda vila de l'illa es Ponce, amb 149.028 estatjants, tanben en 2015.
Ais estatjants se li ditz
port-riquenc·a·s
, mai se pou tanben utilizar lo gentilici
puertorican·a
[3]
, sus lo modele espanhou.
L'illa era una anciana colonia espanhola, avans la
guerra ispanoamericana
de
1898
e l'ocupacion per lei nordamericans. En 1952, lo territori adoptet una constitucion e se declaret "Estat liure" associat amb leis Estats-Units d'America. La denominacion en angles es
"the Commonwealth of Puerto Rico"
.
Mant un referendums decidigueron de l'estatut de l'illa. Fins a l'ora d'ara, foguet totjorn l'opcion de conservar lo
statu quo
que ganhet, davant leis autrei possibilitats, coma la de venir un Estat deis Estats-Units (lo cinquanta-e-unen) o de se declarar independent.
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta.
Vostra ajuda
es benvenguda !
Un estudi qu'utilizet l'ADN mitocondriau trobet que lei Port-riquencs an una nauta composicion genetica taino (indigena port-riquenca) e guanche (indigena canaria, especialament aquelei de l'illa de Tenerife). Li a tanben d'abitants amb una origina essencialament africana e/o europenca (espanhola, corsa, francesa...).
Li a una grossa immigracion venent de la
Republica Dominicana
, subre-tot a Sant-Joan e dins sa banlega.
Lei condicions economicas dau territori se son temporariament amelioradas despuei la Granda Depression, bona-dich l'investiment nord-american dins d'activitas coma lei produchs farmaceutics e petrochimics. Apres aver estat lei beneficiaris dau regim fiscau dau govern deis Estats-Units d'America, mant una industria locala es a l'ora d'ara en concurrencia directa amb de regions dau monde economicament mai paures, onte lei salaris son mai bas.
Port-Ric a un deute de quasi 73 miliards de dolars que vau 100% dau PIB annuau.
En 2016, mentre que la crisi economica (detz ans de recession) era agravada per una emigracion forca importanta, subre-tot en direccion de Florida, e que lo Partit Republican criticava leis eleits localas qu'avian practicat un endeutament massiu per financar d'emplecs pletorics dins lei servicis publics (coma co que se practica dins leis Antilhas francesas), lo Congres american adoptet una lei per renegociar son deute e ansin escapar ai sasidas.
- Veguetz l'article :
Economia de Puerto Rico
Apres l'ocupacion nord-americana, l'angles fai sentir una forta influencia dins lei domenis de l'administracion, dau torisme, dau comerci exterior (quasi exclusiu amb leis Estats-Units d'America), e amb la presencia de forcas militaras estatsunidencas sus l'illa e la grand quantitat de Port-riquencs qu'abitan sus lo sou estatsunidenc.
L'angles s'ensenha coma segonda lenga, maugrat qu'entre 10% e 20% dei Port-riquencs e dei residents de l'illa dominan "forca ben" l'angles (2010).
- ↑
Afirmat dins:
United States Summary: 2010, Population and Housing Unit Counts, 2000 Census of Population and Housing
.
- ↑
Oficina del Cens dels Estats Units
.
- ↑
http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicop.pdf