|
Cocteau en 1923
|
Nom de naissenca
|
Maurice Eugene Clement Jean Cocteau
|
Naissenca
|
5 de julhet
de
1889
Maisons-Laffitte
,
Illa de Franca
|
Deces
|
11 d'octobre
de
1963
Milly-la-Foret
,
Illa de Franca
|
Activitat(s)
|
romancier
,
dramaturg
,
poeta
,
cineasta
,
Pintre
,
dessenhs
,
litografias
,
ceramicas
, tapisserias
|
Illustracion : Cocteau en 1923
|
Jean Cocteau
(
Maisons-Laffitte
,
5 de julhet
de
1889
-
Milly-la-Foret
,
11 d'octobre
de
1963
) era un
poeta
frances
, e artista de talents multiples, grafista,
dramaturg
e
cineasta
. En
1955
foguet elegit membre de l'
Academia francesa
e de l'
Academia Reiala de lenga e de litetratura francesas de Belgica
.
Es enterrat dins la capela de
Saint-Blaise-des-Simples
a
Milly-la-Foret
. Un colleccionaire
american
ofriguet mai de 1500 de sas obras d'una valor de
7 500 000
euros
a la vila de
Menton
.
Jean Cocteau per
Modigliani
, 1919.
Lo programa del balet ≪ Parade ≫ en 1920
Jean Cocteau nasquet a
Maisons-Laffitte
d'una familha borgesa de
Paris
. Son paire, avocat e pintre amator, se suicidet quand Cocteau avia nou ans aguet una sorra e un fraire
[1]
.
A quinze ans Cocteau foguet enviat al
lycee Condorcet
forca amic del venenos Pierre Dargelos que venguet fascinat
[2]
, indisciplinat foguet remandat en 1904 sens diploma.
Publiquet son primier libre de poemas,
≪ La Lampe d'Aladin ≫
, a 20 ans (
1909
) recebet l'escais de
≪ prince frivole ≫
e se fascinet pel mestre dels ballets russes,
Sergi Diaghilev
e d'artistas de la tropa
Leon Bakst
(pintre) e
Vaslav Nijinsky
(dancaire).
Collaboret amb aqueles dins
Le Dieu bleu
(
1912
), e
Parade
, ballet produit en
1917
amb costums e decors de
Pablo Picasso
e musica d'
Erik Satie
. Trabalhet amb lo movement
dada
.
Franc del servici militar, Cocteau decidiguet pasmens de participar a la
guerra de 1914
, coma agent sanitaria civil volet, amb
Roland Garros
. En 1920 escriguet un roman sus la guerra
Thomas l’Imposteur
. Dins los ans 1920, Cocteau s'associet amb
Marcel Proust
,
Andre Gide
e
Maurice Barres
.
En 1918,
Max Jacob
li presentet lo jove
Raymond Radiguet
. Entosiasta pels poemas de Radiguet, Cocteau li balhet conselhs, l’encoratget, lo faguet trabalhar e publicar dins de revistas d’
Avantgardas
. E mai tard e forca viatjes Cocteau promovia sus trabalhs e faguet publicar
Le Diable au corps
.
La reaccion de Cocteau a la mort subte de Radiguet, en
1923
, creet un desacordi amb d'amics que declareron que l'avia daissat destimborlat, malcorat e pres per l'
opium
.
Sa dependencia a l'opium a aquela epoca, Cocteau l'explica coma un simple azard ligat a sas relacions amb
Louis Laloy
, lo director de l'
Opera de Montcarles
. Los eforces per se'n desacotumar influencieron forca son model literari. Son libre mai conegut,
Les Enfants Terribles
, foguet escrich en una setmana, pendent una dificila desintoxicacion.
REtrach de Jean Cocteau entre 1910 e 1912
Jean Cocteau e la familha Bourgoint se conegueron mejans
Christian Berard
, un pintre que realizet de decors per Cocteau. Los Bourgoints avian tres enfants, los bessons Maxime e Jeanne, e lo cabdet Jean.
Jeanne e
Jean Bourgoint
torneron veire Cocteau en 1925. Jos l'influencia d'amics
[3]
se convertiguet e lo 19 d'octobre Jean Cocteau communiava al costats de Jean Bourgoint e de
Maurice Sachs
. Se frequenteron fins a 1929, data de sicidi Jeanne, daissant lo fraire destimborlat. S'inspiret de la vida de Jeanne e de Jean Bourgoint per esciure l'istoria dels
Les Enfants terribles
.
Jean Marais
en 1949
Dins los ans 1930, Cocteau seria estat en relacion amb la princessa
Nathalie Paley
, (ostal dels Romanov), modista, actritz o modela e anciana femna del coturier
Lucien Lelong
. Natalie s'afolet, aquo provoquet una granda confusion entre Cocteau e Paley. Cocteau evoca l'avortament dins
Le passe defini
, coma consequencia d'una escena violenta amb Marie-Laure de Noailles, mas benleu seria degut a l'opium.
Vers 1933, Cocteau coneguet
Marcel Khill
que venguet son companhon e creet lo rotle del messatgier de Corinta dins
La Machine Infernale
. Fagueron ensems, en 1936, un torn del monde en 80 jorns contat dins
Mon Premier Voyage
.
Aprep Cocteau aguet de relasions de longa durada amb dos actors franceses,
Jean Marais
e
Edouard Dermit
, aquel darrier oficialament adoptat par Cocteau.
Seria estat en relation amb
Panama Al Brown
, un boxaire que prenguet en carga la carriera.
En
1940
,
Le Bel Indifferent
, una pieca de Cocteau escricha per
Edith Piaf
, foguet un grand succes. Tanben trabalhet amb
Pablo Picasso
e
Coco Chanel
. Lutava de contunh contra son intoxicacion a l'
opi
pendent sa vida d'adulta. Alara qu'era dubertament omosexual, aguet d'aventuras brevas e complicadas amb de femnas. Dins son trabalh se troba forca criticas contra l'omofobia.
Jean Cocteau joguet un rotle ambigu pendent la
Segonda Guerra Mondiala
, los resistents l'accusan de collaboracion amb los Alemands, une partida de son passat (
1939
-
1944
) demora misteriosa
[4]
.
L'ostal de Jean Cocteau a Milly-la-Foret
Chapelle Sainte-Blaise des Simples de Milly-la-Foret, ont es enterrat Jean Cocteau
Fichier:Akos Biro et Cocteau.jpg
Akos Biro
e Jean Cocteau.
Alara una referencia cinematografica, presidiguet lo
Festenal de Canas
en 1953 e 1954.
En
1960
, l'artista filma
Le Testament d'Orphee
amb lo sosten financier de
Francois Truffaut
.
En octobre 1963, a la novela de la mort de son amiga
Edith Piaf
, Cocteau moriguet qualques oras mai tard d’una crisi cardiaca dins son ostal de Milly-la-Foret l'
11 d'octobre
de
1963
a 74 ans
[5]
.
- 1909
La Lampe d'Aladin
- 1910
Le Prince frivole
- 1912
La Danse de Sophocle
- 1919
Ode a Picasso
-
Le Cap de Bonne-Esperance
- 1920
Escale
.
Poesies
(
1917
-
1920
)
- 1922
Vocabulaire
- 1923
La Rose de Francois
-
Plain-Chant
- 1925
Cri ecrit
- 1926
L'Ange Heurtebise
- 1927
Opera
- 1934
Mythologie
- 1939
Enigmes
- 1941
Allegories
- 1945
Leone
- 1946
La Crucifixion
- 1948
Poemes
- 1952
Le Chiffre sept
-
La Nappe du Catalan
(en collaboration avec
Georges Hugnet
)
- 1953
Dentelles d'eternite
-
Appogiatures
- 1954
Clair-obscur
- 1958
Paraprosodies
- 1961
Ceremonial espagnol du Phenix
-
La Partie d'echecs
- 1962
Le Requiem
- 1968
Faire-Part
(publicat postumament)
- 1918
Le Coq et l'Arlequin
- 1920
Carte blanche
- 1922
Le Secret professionnel
- 1926
Le Rappel a l'ordre
-
Lettre a Jacques Maritain
- 1930
Opium
- 1932
Essai de critique indirecte
- 1935
Portraits-Souvenir
- 1937
Mon Premier voyage
(Tour du monde en 80 jours)
- 1943
Le Greco
- 1947
Le Foyer des artistes
-
La Difficulte d'etre
- 1949
Lettres aux Americains
-
Reines de la France
- 1951
Jean Marais
- Entrevista a l'entorn del cinematografa (amb Andre Fraigneau)
- 1952
Gide
vivant
- 1953
Journal d'un inconnu
.
Demarche d'un poete
- 1955
Colette
.
- 1956
Discours d'Oxford
- 1957
Entretiens sur le musee de Dresde
(amb
Louis Aragon
) -
La Corrida du 1
er
mai
- 1959
Poesie critique I
- 1960
Poesie critique II
- 1962
Le Cordon ombilical
- 1963
La Comtesse de Noailles, oui et non
- 1964
Portrait souvenir
(publicacion postuma; entrevista amb
Roger Stephane
)
- 1965
Entretiens
amb Andre Fraigneau (postum)
- 1973
Jean Cocteau par Jean Cocteau
(publicacion postuma; entrevistas amb
William Fielfield
)
- 1973
Du cinematographe
(publicion postuma).
Entretiens sur le cinematographe
(publicacion postuma)
- 1935
-
1938
(obras de publicacion postuma)
- 1924
Dibuixos
- 1925
Le Mystere de Jean l'oiseleur
- 1926
Maison de sante
- 1929
25 dessins d'un dormeur
- 1935
Seixanta dissenys per l'obra
[Les Enfants terribles]
- 1941
Dibuixos al marge de text de l'obra
Chevaliers de la Table ronde
- 1948
Drole de menage
- 1957
La Chapelle Saint-Pierre
,
Vilafranca de Mar
- 1958
La Salle des mariages
, ostal de vila de
Menton
-
La Chapelle Saint-Pierre
(litografias)
- 1959
Gondol des morts
- 1960
Saint-Blaise-des-Simples
- 1946
La Belle et la Bete
(jornal de filmatge)
- 1949
Maalesh
- 1983
Le Passe defini
(publicacion postuma)
- 1989
Journal, 1942-1945
- Claude Arnaud
, Jean Cocteau
- Monique Lange
,
Cocteau Prince sans royaume
- Andre Fraigneau
,
Cocteau
- Jean Marais
,
Histoires de ma vie
- Jean Marais
,
l'Inconcevable Jean Cocteau
- Nicole Vaillant Dubus
,
A toi, Jean Cocteau : poete de l'Europe
.
Colomars
: Melis editeur, coll. ≪ Lettre a... ≫,
2003
. 32 p., 21 cm. ?
ISBN 2-914333-51-X
- ↑
Biographie de Jean Cocteau (1889-1963)
- ↑
Sa presencia se vei dins
Le Livre Blanc
e
Les Enfants Terribles
.
- ↑
les Grandes Amities
[1]
- ↑
Emmanuelle Retaillaud-Bajac, ≪ Les demons de Jean Cocteau ≫, Revista
L'Histoire
, n° 279, Septembre de
2003
.
- ↑
Jean Cocteau (1889-1963)