Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.
La
Guerra de la Liga d'Augsborg
foguet lo segond conflicte major dau reine de
Lois XIV
de
1688
a
1697
. Opauset
Franca
, aliada ai Jacobitistas e a l'Emperi Otoman, a una coalicion europea gropant lei
Provincias Unidas
,
Anglaterra
,
Espanha
, lo
Sant Emperi Roman Germanic
,
Suecia
,
Savoia
,
Portugal
e
Escocia
. Lei combats principaus agueron luoc sus lei frontieras francesas e dins lei mars europeas mai d'operacions se debaneron tanben en Irlandia e dins leis emperis coloniaus frances e angles.
La causa de la guerra foguet la volontat francesa de renforcar la frontiera dau nord-est dau reiaume per conquistar d'un biais definitiu lei territoris ocupats durant la
Guerra dei Reunions
. Pasmens, la temptativa de
Lois XIV
de passar la linha de Ren entrainet una reaccion dau resta d'Europa e la formacion d'una coalicion forca importanta contra
Paris
. Lei combats sus lo continent fogueron a l'avantatge de l'armada francesa que conquistet un nombre important de vilas en Flandra. En revenge, sus lo teatre britanic, Guilhem d'Aurenja capitet de prendre lo contrarotle d'Anglaterra e de replegar leis aliats de Franca.
En
1696
, una crisi economica greva en
Franca
, en
Anglaterra
e dins lei
Provincias Unidas
entraineron lo comencament de negociacions. La desfacha de
Savoia
que deguet signar una patz separada ambe Franca renforcet lo proces que s'acabet per la patz de Ryswick. Sei consequencias principalas eran l'annexion d'Alsacia per lei Frances e la reconoisser de Guilhem III coma rei d'Anglaterra. Pasmens, en causa de la mort de Carles II d'Espanha, aquela patz foguet solament provisoria e una guerra novela acomencet tre
1701
a prepaus de la succession dau reiaume espanhou.
