Peintura de William Hogarth.
La
folia
es una nocion forca polisemica. Designa mai sovent de comportaments jutjats e qualificats d'
anormals
.
Segon lo contexte, las epocas e los mitans, la folia pot designar la perda de la
rason
[1]
o del
sens comun
, lo contrari de la
saviesa
, la violacion de la
norma sociala
, una postura marginala, desvianta o anticonformista, una impulsion subte, una forma
necitge
, una passion
[2]
, un caprici, una obsession, una despensa financiera demasiada.
La folia pot esser passatgiera o cronica, latenta o folzejanta, ereditaria o provocada. Pot esser l'expression d'una desmesura coma ≪ la folia de las grandors ≫, o un simple penjal, coma ≪ la folia doca ≫. Pot esser ≪ guerriera ≫ o qualificar un sentiment tant fort coma ≪ l'amor fol ≫. Pot tanben far referencia quitament a un patiment extrema, coma a un estat esperital particular; venir d'una situacion d'exclusion o esser viscuda de biais collectiu.
Que que sia pel biais dels contes, dels recits mitologics e istorics, de la pintura o d'unas expressions del lengatge corrent, la folia foguet de contunh questionada dins l'umanitat quinas que sian la seunas edats. La folia estaliva pas degun: reis
[3]
, filosofs
[4]
, militars, escrivans
[5]
, pintors
[6]
e desconeguts de totas las epocas contribugueron, a vegada volontariament, a far la folia sempre mai malaisida de comprene per la rason.
Lo terme folia es pas mai utilizat per pausar un diagnostic
psiquiatric
. S'utiliza las expressions trebles psiquics o
malautas mentalas
(coma:
esquisofrenia
,
treble bipolar
,
paranoia
,
catatonia
, etc), que son l'objecte d'estudi de la
psicopatologia
e son objecte de classificacions
[7]
.
La folia es un concepte ancian. Las culturas tradicionalas an per garissors de metges e
chamans
, d'erbas, o de medecinas tradicionalas al subjecte dels esperits malefics e dels comportaments estranhs, per exemple
[8]
. D'arqueologs escaveron d'esqueletas (d'al mens 7000 ans) trepanats. Los sieus contemporaneus pensavan benleu los subjectes possedits per de demonis
[9]
.
La percepcion de la folia evoluet amb las societats. Que sia fatalitat causada per la naissenca, o don, malediccion divina, e avagada malautia.
Una granda partida de las societats umanas volent far un tractament especific a aqueles que designan coma fols. La motivadion es d'ordre multiple
:
- Aparar lo quita individu d'el meteis
: automutilacion,
suicidis
, destruccion dels sieus bens
- Aparar los individus destinataris dels actes del fol: ofensas, agressions, atacas
- Aparar la societat e son ordre (exemple, lutar contra los actes de l'individu coma: exibicion, tarabast, destruccion dels bens publics, dichs jutjats antisocials).
Ne resulta qu'existis una folia sociala, qu'es pas reconeguda pel cors medical. Las linhas de termes entre folia e non folia dependon de las reglas governar una societat, a un instant donat. Atal, benleu es considerat coma fol quaqu'un que dilapida los sieus bens, o un oposant politic virulent. Exemples
: los internamants psiquiatrics jol regime comunista romanes
[10]
, en
URSS
e d'autres cases. Mai, forca societats acceptan l'idea d'una folia temporaria, quinas que sian lors causas. S'agis de folia murtriera, de cop de folia, quart d'ora de folia, folia amorosa. Se pausan alara doas questions
: la possibilitat per l'individu de tornar a la rason de biais durable, e sa responsabilitat en cas d'actes reprensibles pendent l'estat de folia.
Dins la mesura que la folia es decretada per un ordre social establit, lo opausants a aquel ordre revendican de la folia, o fon l'elogi de la folia, coma font de saviesa veraia. Des referencias notablas son per exemple
Elogi de la Folia
(libre d'
Erasme
) fin a
Mad
, jornal satiric dels EUA, (
mad
= fol). D'autres, al contrari, lutan contra lo concepte de folia, veire consideran aquel concepte coma essent un fruch de la
propaganda
per exclure melhor aquelas que respectan pas un cert
conformisme
.
- Orlando Furioso
, poema epic de Ludovico Ariosto (1532)
- Don Quichote
de
Miguel de Cervantes
(doas partisas, 1605 e 1615)
-
King Lear
de
William Shakespeare
(1606)
- Der Sandmann
(L'Ome del sabre) de Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (1817)
- La Fiancee de Lammermoor
The Bride of Lammermoor
(La promesa Lammermoor) de Walter Scott(1819), adaptat en opera jol titol
Lucia di Lammermoor
de Gaetano Donizetti (1835)
- Записки сумасшедшего
(jornal d'un fol) de Nicolas Gogol (1834)
- Aurelia
de Gerard de Nerval (1855)
- Alice's Adventures in Wonderland
(la aventuras d'Alicia al Pais de la Meravilhas) de
Lewis Carroll
(1865)
- Идиот
(Lo Neci) de
Fiodor Dostoievski
(1869)
- Le Horla
de
Guy de Maupassant
(1886-1887) e d'autra novelas:
Un fou
,
Lettre d'un fou
,
Le Docteur Heraclius Gloss
,
Reves
,
La Chevelure
,
Madame Hermet
,
Lui ?
,
L’Auberge
,
L’Endormeuse
,
La folle
)
- Палата № 6
(la sala n°6) d'
Anton Tchekhov
, 1892.