L' extincion d'una especia es sa dispareguda sus un territori, dins un abitat , un bioma . En biologia e en ecologia , l'extinction es l'avaliment total d'una especia o d'un grop de taxons , que demesis la biodiversitat .

Los ecologs destrian aquela extinction numerica de l' extinction fonctionala qu'es la reducion de talha de la populacion d'una especia tala que mena a la rarefacion o a l'extincion d'autras especias dins la comunautat, co qu'altera la foncionalitat e l'estabilitat de l' ecosistema ^[1] .

A travers l' evolucion , d'especias novelas apareisson per lo processus de l' especiacion ? ont de novelas varietats d'organismes emergisson e se desvolopan quora son capables de trobar e d'expleitar un rodol ecologic ? e d'autras especias desapareisson quora son pas pus capables de subreviure dins de condicions cambiadissas o facia a una concurrencia que podon pas afrontar. Tipicament, una especia s'atuda en 5 a 10 milions d'annada (fora periode de crisa bio geologica) ^[2] , e mai que d'unas especias, ditas fossils vivents , subrevivon praticament incambiadas pendent des centenas de milions d'annadas, coma la familha dels Ginkgoaceae , que data d'aperaqui 270 000 000 ans . Sonque 1/1000 de las especias qu'an existidas son encara viventas uei ^{[2] , [3]} .

Las donnadas de l' arqueopaleontologia mostran que los taus d'extincion, abans la propagacion de l'ome sus tota la planeta , eran invariablament feblas, e que las extincions de massa eran d'eveniments relativament escasses. Comencant aproximadament i a 100 000 ans e coincidissent amb la creissenca del nombre e de la reparticion dels omes , l'extinction de las especias a aumentat a un taus sens precedent ^[4] dempuei la granda extincion del Cretaceu , atenhent un taus d'extincion de 1.0?2,2 % de las especias dins los darriers decennis del segle XXen (una especia sus 1 000 totes los 1 000 ans segon l' Evaluacion dels ecosistelmas per lo milleni ) ^[5] . Aquel fenomen es conegut coma extincion de l'Olocen e representa la sesena ^{[6] , [7] , [8]} extincion massisa.

Al comencament de las annadas 2000, los experts estimavan que mai de la mitat de las especias viventas se podian atudar abans 2100 ^{[9] , [10]} . Aquela prevision foguet contestada per Bjorn Lomborg ^{[11] , [12]} , mas fin 2014 una novela evaluacion publicada dins la revista Nature ^{[13] , [14]} conclutz qu'es impossible de quantifiar precisament tota la biodiversitat, mas per las especias conegudas la situacion s'agrava : les amfibians son pus menacats (41 % d'especias en dangier), dabant los aucels (26 %) e los mamifers. 60 % des coralhs poirian morir abans quitament 2050. Se om considera la forqueta d'una evaluacion prospectiva (36 000 especias desapareisson per an vers 2010-2014) la 6ena extincion (75 % des especias aurian alara desaparegudas) poiria advenir vers 2200 (se res es pas fait per l'evitar).

A las causas ancianas e naturalas d'extincion (caca, surexpleitacion...) se son apondudas de causas antropicas recentas talas que les efiets de las pollucions , de la subreexpleitacion de las ressorsas naturalas , de la destruccion dels abitats o de l' insularizacion ^[15] induita per la fragmentacion ecologica creissanta dels paistages. Aquels efeits que poirian dins un avenir proche esser exacerbats per los efeits del rescalfament climatic . Dempuei 1900, las desparicions d’especias son estadas multiplicadas per 100, sia un ritme sens equivalent dempuei l’extincion dels dinosauras ^[16] .

Segon lo raport d'evaluacion mondial sus la biodiversitat e los servicis ecosistemicas]] de 2019 , publicat per l' IPBES , la biomassa de mamifers salvatges a demesida de 82 %, los ecosistemas naturals an perdut aperaqui la mitat de sa superficia e un milion d'especias son menacadas d'extincion, tot aquo en granda part a la seguida d'accions umanas. 25 % de las especias vegetalas e animalas son menacadas d'extincion ^{[17] , [18] , [19]} .

Vejatz tanben [ modificar | Modificar lo codi ]

Especia en perilh d'extincion

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑  {{{titol}}}.   .
2. ↑ ^2,0 et ^2,1 (en) . .
3. ↑ (en)  {{{titol}}}. ISBN 978-0-393-30927-0 .   .
4. ↑ (en) . .
5. ↑ Nigel E. Stork, ≪  Re-assessing current extinction rates  ≫, Biodiversity and Conservation , vol.  19, n ^o  2,‎ decembre 2009 , p.  357-371 ( DOI   10.1007/s10531-009-9761-9 ) .
6. ↑ extrait de la revue Entropia, http://www.entropia-la-revue.org/spip.php?breve140 .
7. ↑ De Wever P.(dir.), museum d'histoire naturelle de geologie, https://web.archive.org/web/20191224041600/http://geologie.mnhn.fr/biodiversite-crises/page7.htm .
8. ↑ detail des cinq autres crises majeures: https://web.archive.org/web/20191204144535/http://geologie.mnhn.fr/biodiversite-crises/page4.htm .
9. ↑ (en)  {{{titol}}}. ISBN 0-679-76811-4 .   . Voir aussi (en)  {{{titol}}}. ISBN 0-385-46809-1 .   .
10. ↑ Agence Science-Presse, La Model:6e , Model:Date- et La Model:6e ( Model:4e ) : quelles consequences?, Model:Date- .
11. ↑ Bjorn Lomborg , L'ecologiste sceptique , p.  365 et suivantes, mais cet ouvrage est tres largement conteste par les pairs de l'auteur.
12. ↑ Paul Colinvaux   (en) 1989 “The past and future Amazon.” Scientific American, May 1989:102-8.
13. ↑ Richard Monastersky, ≪  Biodiversity: Life ? a status report  ≫, Nature , vol.  516,‎ decembre 2014 , p.  158?161 ( legir en linha ) .
14. ↑ voir aussi ≪  Species in the red  ≫ (audio), associe a l'article de Nature cite ci-dessus.
15. ↑ , ≪  Rarity, fragmentation, and extinction risk in desert fishes  ≫, Ecology , vol.  83, n ^o  12,‎ decembre 2002 , p.  3250-3256 ( DOI   10.1890/0012-9658(2002)083[3250:RFAERI]2.0.CO;2 , legir en linha ) .
16. ↑ ≪  La sixieme extinction de masse des animaux s’accelere  ≫, Le Monde.fr ,‎ julhet 2017 ( ISSN   1950-6244 ) i
17. ↑ . the Guardian . .
18. ↑ .
19. ↑ . www.ipbes.net . .