Una civilizacion es l'ensemble dei trachs que caracterizan la vida intellectuala, artistica , morala , sociala e materiala d'una societat. Aparegut au segle XVIII, aqueu terme a conegut forca evolucions en causa dei progres de l' istoria , de l' antropologia e de l' etnologia durant lei segles XIX e XX. Uei, lo terme ≪ cultura ≫ li es generalament preferit per descriure un ensemble uman present sus un airau geografic donat e presentant de trachs demografics, sociaus e culturaus comuns. Pasmens, lo mot ≪ civilizacion ≫ demora d'usatge frequent dins la vida politica de mai d'un pais.

Istoria dau concepte [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo terme ≪ civilizacion ≫ dins son sens moderne es aparegut en 1756 dins un texte de Victor Riqueti de Mirabeu (1715-1789) intitulat L'Amic deis Omes o Tractat de la populacion ^[1] . Dins l'encastre dau movement dei Lutz , venguet l'incarnacion d'un ideau de progres que cada poble devia assaiar d'agantar. Pasmens, lo terme evolucionet encara amb l'exploracion deis autrei continents per leis Europeus durant l'expansion coloniala dau segle XIX. D'efiech, plusors societats avancadas ancianas i fogueron descubertas. Per leis estudiar, foguet necessari de definir un quadre d'estudi que demandet d'acceptar l'existencia de diferencias culturalas e socialas importantas.

A partir dau segle XIX, l'estudi dei ≪ civilizacions ≫ ^[2] venguet un objecte de recerca important per leis istorians , leis antropologs o lei filosofs . Dins lei teorias dau periode, la civilizacion demoret l'estadi ultim de l'evolucion dei societats segon lo triptic sauvatjaria, barbaria, civilizacion ^[3] . Lo racialisme foguet tanben aplicat au concepte per assaiar de determinar lei civilizacions ≪ superioras ≫, generalament per trobar de justificacions a la colonizacion europea. Amb lo progres dei conoissencas en biologia , apareguet egalament un model ≪ evolucionistas ≫ dei civilizacions explicant sa creissenca, son apogeu, sa decadencia e son remplacament per una civilizacion pus agressiva o pus dinamica.

Aquelei concepcions fogueron donc criticadas durant lo segle XX amb lo desvolopament de la sociologia e de l' etnologia . En particular, apres la Segonda Guerra Mondiala , l'obra dau Frances Claude Levi-Strauss (1908-2009) menet a la disparicion progressiva dei jutjaments de valor entre civilizacions. Lo terme eu meteis es mens utilizat dins leis esferas scientificas que li preferisson desenant lo terme ≪ cultura ≫. Pasmens, au niveu politic , la nocion es encara d'usatge frequent, especialament per lei pensaires conservators . La figura principau d'aquela utilizacion es Samuel Huntington (1927-2008) que definiguet uech o nou civilizacions contemporaneas segon de criteris principalament religios e prepauset d'explicar lei conflictes actuaus e futurs per l'existencia de conflictes mai o mens actius entre lei civilizacions.

Definicion e trachs caracteristics d'una civilizacion [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo terme ≪ civilizacion ≫ a mai d'una definicion en causa de l'evolucion de son usatge dempuei lo segle XVIII. Uei, lei doas definicions principalas mesclan d'aprochis istorics e comparatius. La pus anciana es, per exemple, exprimida per l' antropolog britanic Edward Burnett Tylor (1832-1917) dins La Civilizacion primitiva (1871) coma ≪ lei conoissencas , lei creires, l' art , la morala , lo drech , lei costumas e totei leis autrei aptituds proprias a l' Ome coma membre de la societat ≫ . La pus recenta pou se trobar dins de textes de l'istorian Fernand Braudel (1902-1985) e ≪ designa lei valors moralas e lei valors materialas ≫ d'una societat.

A partir d'aquelei definicions, es possible de definir una lista de trachs caracteristicas d'una civilizacion (o d'una cultura) :

• un airau geografic donat caracterizat per un clima , una idrografia e de ressorsas naturalas que determinan lei condicions d'existencia generalas dei populacions umanas localas. Per exemple, lo clima umid dei regions litoralas chinesas e japonesas permet la mesa en placa de culturas forca productivas ( ris ), causa impossibla dins lei regions pus aridas de la Grecia Antica .
• la demografia , especialament son abondancia e sa concentracion dins l'espaci. Un cas caracteristic es l'influencia dei fluvis mesopotamian o de Nil sus l'organizacion dei civilizacions anticas de Mesopotamia e d' Egipte .
• l' organizacion de la produccion , lei tecnicas e leis otis utilizats. Lo liame entre la recerca scientifica e lo trabalh productiu es tanben un element important. Per exemple, leis elements intellectuaus e tecnics necessaris a la Revolucion Industriala eran presents en China tre la fin de l' Edat Mejana mai la transicion aguet pas luoc en causa de la lentor de la difusion dau saber teoric au sen de la societat chinesa.
• l'estructura deis Estats , especialament lei relacions entre individus ( esclavatge , existencia de castas ...) e l'aparicion d'un govern ( monarquias , feudalitat ...), de centres urbans , d' administracions o de codis juridics .
• l'airau culturau que designa una region amb d'abitants partejant una vision comuna dau mond ( religions , arts, ideologias politicas, lengas ...). Ben sovent, leis individus d'una meteissa civilizacion an una meteissa lenga qu'evoluis lentament per formar d'autrei lengas. Per exemple, es lo cas de la civilizacion europea.

Lei definicions eissidas d'aquelei caracters son pas totjorn claras car despendon forca de l'escala utilizada per l'observator. Per exemple, en Mesomamerica , se pou definir l'existencia d'una civilizacion unica eissida dei civilizacions olmeca e maia que son aparegudas dins la region vers 2500 avC. Pasmens, lei tradicions istoricas an tendancia de diferenciar un nombre pus important d'ensembles coma lei civilizacions tarasca , zapoteca o asteca que son leis eiretieras d'aquelei doas civilizacions. De mai, aquelei trachs son egalament pauc adaptats a la descripcion dei culturas situadas dins de zonas de cambis entre dos airaus civilizacionaus majors.

Civilizacions actualas [ modificar | Modificar lo codi ]

La lista dei civilizacions actualas varia forca segon lo ponch de vista de l'autor. Es tanben un enjoc politic dins mai d'un pais, especialament per lei movements conservators o nacionalistas que podon utilizar lo concepte per definir l'identitat d'un poble . Pasmens, dins la mager part dei classificacions, son presentas :

• una civilizacion occidentala eissida de l' Antiquitat Grecoromana, dau cristianisme ^[4] e de l'expansion coloniala europea.
• una civilizacion orientala, centrada sus China , qu'es eissida de l'eiretatge politic, culturau e sociau de l'Emperi de China. A una influencia mai o mens importanta sus lei regions vesinas ( Indochina , Japon ...).
• una civilizacion indiana, centrada sus la Peninsula Indiana , qu'es eissida de l'istoria comuna dei diferents pobles de la region.
• una civilizacion islamica que correspond ai zonas influenciadas per la lei islamica e per la zona d'influencia dei Califats Omeia e Abbassida .
• una civilizacion africa que correspond a la mitat sud dau continent african , principalament a la zona de migracion dei pobles bantos .

Leis autrei civilizacions qu'apareisson dins un nombre important de classificacions son la civilizacion iraniana (eiretiera de Persia ), la civilizacion dau Sud-Est Asiatic (eissida de l'influencia chinesa e indiana), la civilizacion etiopiana (eissida d' Etiopia ) e la civilizacion turca (eissida de la cultura comuna dei pobles turcs ). De destriaments complexs son tanben de cops realizats per devesir la civilizacion occidentala en sosensembles (Europa, America dau Nord, Occident, America Latina, espaci rus...).

• 
  Division dau monde segon lei Nacions Unidas .
• 
  Carta dei civilizacions establidas segon de criteris linguistics a partir de donadas iranianas.
• 
  Carta dei civilizacions establidas segon de criteris religios per lo conservator estatsunidenc Samuel Huntington .

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

• (fr) Jean-Paul Demoule, Dominique Garcia e Alain Schnapp, Une histoire des civilisations. Comment l’archeologie bouleverse nos connaissances , La Decouverte, 2018.
• (fr) Louis-Henri Fournet, Tableau synoptique de l'histoire du monde , Edition Sides, 1990.
• (fr) Alain Testart, Elements de classification des societes ,,Errance, 2005.

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Pasmens, son usatge era vengut frequent dempuei la fin dau segle XVII en Franca e en Anglaterra per evocar la diferencia entre leis abitants dei vilas e dei campanhas.
2. ↑ Durant lo segle XIX, lo terme era generalament utilizat au plurau.
3. ↑ Per exemple, aqueu model foguet sostengut per Lewis Henry Morgan (1818-1881), un dei fondators de l'antropologia moderna.
4. ↑ Lo judaisme es egalament integrat coma una basa de la civilizacion occidentala, generalament dins lei classificacions conservatritz que separan la civilizacion occidentala en Occident (America dau Nord e Europa Occidentala), en civilizacion ortodoxa (Russia) e civilizacion latinoamericana (America Centrala e dau Sud).