Cazacstan
(
/
kazaks?ta(n)
/
; en
cazac
: ?аза?стан,
Qazaqstan
[q?z?qs?t?n]
; en
rus
: Казахстан,
Kazakhstan
[k?z?x?stan]
), oficialament la
Republica de Cazacstan
(en cazac: ?аза?стан Республикасы,
Qazaqstan Respublikasy
; Республика Казахстан,
Respublika Kazakhstan
), es un
pais
d'
Asia
Centrala
mai que toca tanben lei confinhas orientalas d'
Europa
. Forma un Estat independent ont lo poble cazac e la lenga
cazaca
son preeminents (amb la presencia d'una forta minoritat d'origina
russa
).
Faguet partida de l'
Union Sovietica
fins en
1991
. Confronta
Russia
,
China
,
Quirguizstan
,
Ozbequistan
e
Turcmenistan
e ten una costa subre la
mar Caspiana
. A una populacion de 15 185 844 abitants (
2005
) e una
superficia
de
2 717 300 km
2
.
La capitala n'es
Norsoltan
e lo gentilici es
cazac -a
.
Leis originas ancianas dau poblament uman dau Cazacstan actuau son mau conegudas. Au millenari V av. JC, era poblat per de pobles nomadas que prefiguravan lei futurs
nomadas de l'estepa
. En particular, la
cultura de Botai
(millenari IV av. JC), installada dins lo
nord
dau territori, fogueron probablament leis iniciators de la
domesticacion
dau
cavau
per l'ome. Dins lo corrent dei segles seguents, Cazacstan passet sota lo contrarotle d'una succession d'
emperis nomadas
coma lei scitas (segles VIII-III av. JC) o leis uns (segles I-VI ap. JC).
Au segle VII, passet sota la dominacion dei Tujue e la region integret lo mond turc. Se lo nomadisme demoret la norma dins l'
estepa
, una
civilizacion
urbana se desvolopet dins leis
oasis
situadas long de la
Rota de la Seda
. Au segle XIII, aquelei
vilas
subigueron leis invasions
mongolas
e fogueron integradas dins l'
Emperi Mongol
. Pasmens, aquel emperi se fragmentet tre la fin dau segle e son territori passet sota lo contrarotle de khanats pus pichons.
Lo poble cazac se formet a partir dau segle XV a partir de l'union de plusors tribus turcas dins la region dau
Lac Balqash
. Dins lo corrent dau segle XVI, formeron tres ordas dirigidas per un khan : la Granda Orda era installada dins la region de
Semirechye
(sud-est), la ≪ Mejana ≫ entre lo
Lac Balqash
e la
Mar d'Aral
e la ≪ Pichona ≫ entre la
Mar d'Aral
e lo
riu
Oral
.
Expansion russa en Asia entre 1725 e 1914.
Au comencament dau segle XVIII, lei Cazacs fogueron atacats per lei
Jungars
e certanei caps demanderon una ajuda militara ai
Rus
. En
1731
, la Pichona Orda passet sota
protectorat
rus
en
1731
. La Mejana e una partida de la Granda Orda l'imiteron au comencament dau decenni seguent. Pasmens, aquela proteccion venguet rapidament una tutela pesanta.
D'efect, a la fin dau segle XVIII, lo poder
rus
acomencet de favorizar la
colonizacion
de l'
estepa
cazaca per de populacions russas e tataras (de
Volga
). Lei Tatars, principalament de marchands, prengueron rapidament una placa importanta dins l'economia dau pais e favorizeron la conversion de la populacion a l'
islam
. Sa
lenga
venguet tanben la
lingua franca
de l'
Asia Centrala
. Lei Rus se concentreron sus lo contrarotle politic amb lo reversament dau khan de l'Orda Mejana en
1822
, d'aqueu de la Pichona en
1824
e d'aqueu de la Granda en
1848
. Aquo entrainet de revoutas que fogueron reprimidas.
En despiech de la
politica
russa de somission deis autoritats localas, lei relacions entre Rus e Cazacs se melhoreron apres la darriera insureccion cazaca importanta en
1868
. D'efect, l'
aristocracia
cazaca era forca ostila a l'influencia dei Tatars e se acceptet aisament la
cultura
russa a partir de la fin dau segle XIX. Aquo permetet de restablir l'ordre e la
patz
dins la region.
En revenge, empachet pas la
colonizacion
massiva dei terras
agricolas
per de populacions
russas
o
ucrainianas
. La creacion d'una agencia dedicada a l'installacion de
colons
rus
en
1896
acceleret lo movement. Ansin, en
1912
, lei
Rus
e leis
Ucrainians
representavan 40% de la populacion e lei Cazacs eran sovent obligats de viure dins lei regions
aridas
dau
sud
e de l'
oest
. Degueron tanben abandonar lo nomdisme, co qu'entrainet la disparicion deis institucions tradicionalas.
En
1905
, aqueleis evolucions nefastas e la penetracion deis ideas modernas fogueron a l'origina de la fondacion dau movement
nacionalista
Alach Orda
, inspirat per lo poeta modernizator
Abai Qunanbaiuli
(
1845
-
1904
). Opausat au
colonialisme
e a la russificacion de la societat, era en favor d'un programa de reformas socialas. En
1916
, la decision de mobilizar 240 000
musulmans
d'
Asia
? normalament excluchs dau
servici militar
? au sen de ≪ batalhons de trabalh ≫ foguet forca mau acceptada e entrainet una revouta importanta. La repression foguet
saunosa
e causet de desenaus de miliers de victimas. Plusors miliers de Cazacs s'enfugigueron tanben en
China
ont una minoritat cazaca importanta existis totjorn dins lei provincias dau nord-oest.
Asia Centrala Sovietica en 1936.
L'afondrament de l'
Emperi Rus
foguet aprofichat per lei
nacionalistas
cazacs de l’
Alach Orda
per proclamar la formacion d'una region autonoma lo 13 de decembre de
1917
. Pasmens, troberon ges d'aliat e fogueron atacats tant per lei Roges que per lei Blancs. En
1920
, fogueron definitivament vencuts per lei Bolchevics e Cazacstan foguet alora integrat au sen de la Republica Socialista Sovietica Autonoma Quirguiza ? lei Cazacs eran alora dichs ≪ Quirguizs ≫ per lei Rus ? creada lo 26 d'aost de
1924
. Fins a
1936
, la Republica subiguet diversei cambiaments territorias e transferiments de
capitala
que li doneron pauc a pauc son aspect actuau. Son estatut evolucionet tanben mai d'un cop per li donar mai d'autonomia e, en
1936
, venguet una republica constitutiva de l'
URSS
.
La
colonizacion
foguet enebida dins lo corrent deis annadas 1920 avans de tornar prendre durant lo decenni seguent. L'
agricultura
foguet collectivizada a partir de
1928
en despiech de l'oposicion dei paisans. Coma en
Ucraina
, aquo entrainet una repression d'amplor amb de miliers de desportacions e una desorganizacion de la produccion que causet de
faminas
grevas. De desenaus de miliers d'abitants quiteron tornarmai lo pais per s'installar en
China
. Ansin, avans la
Segonda Guerra Mondiala
, lei Cazacs representavan solament 30% de la populacion de la Republica e l'arribada de ≪ pobles punits ≫ (Alemands de
Volga
... etc.) agravet lo desequilibri.
Aquo contuniet fins ais annadas 1950 amb la decision de
Nikita Khrushchov
de desvolopar lei ≪ terras verges ≫ de Cazacstan. De mai, lo
govern
centrau decidet de desvolopar l'
industria
, co que renforcet l'integracion dei regions septentrionalas amb lei territoris rus de
Siberia
. L'alunchament de Cazacstan a respect dei frontieras sovieticas foguet tanben utilizat per i installar de basas estrategicas e de centres scientifics coma lo
cosmodrome de Baikonur
. Ansin, la russificacion agantet un niveu forca important dins lei regions dau nord e, en
1960
, un noveu decopatge dau territori cazac foguet estudiat. En revenge, lo sud dau pais gardet una cultura pus procha deis autrei republicas sovieticas d'
Asia Centrala
.
Dins lo corrent deis annadas 1980, Cazacstan foguet un centre important dau
nacionalisme
dei pobles d'
Asia Centrala
mai assaiet en parallel de mantenir l'
URSS
en causa de sa dependencia economica. En
1986
,
Almaty
foguet ansin tocada per de manifestacions forca violentas que s'opausavan a la nominacion d'un Rus a la testa dau PC Cazac. Pasmens, en
1991
, Cazacstan foguet un dei darrierei republicas que proclamet son
independencia
(lo 16 de decembre de
1991
).
Dempuei son
independencia
, Cazacstan es dirigit per
Nursultan Nazarbayev
. D'efect, nomat cap dau PC Cazac en
1989
, foguet elegit president en decembre de
1991
. Modifiquet mai d'un cop la
constitucion
per poder contuniar de se presentar e es regularament tornat elegir gracias a d'eleccions trucadas (95,5% dei votz en
2011
, 97% en
2015
... etc.) e a un regime forca autoritari qu'empacha l'emergencia d'una oposicion politica vertadiera.
Pasmens, en despiech de la natura dictatiorala de son regime,
Nazarbayev
capitet d'amaisar lei tensions internas entre comunautats cazaca e russa. D'un caire, lei trachs culturaus dei Cazacs (
lenga
,
istoria
... etc.) son ansin venguts leis atributs oficiaus de l'Estat mai d'autre caire, leis interes dei populacions russas son respectats. En particular, lo
rus
es reconegut coma lenga cooficiala e la
capitala
foguet transferida en
1997
a
Astana
dins una region russofona. Gracias a aquela estabilitat, Cazacstan assaia donc de s'afirmar coma poissanca regionala tot en gardant de relacions privilegiadas amb
Russia
. Son esforc es donc subretot
diplomatic
amb l'afirmacion de l'identitat ≪
europea
≫ dau pais e lo desvolopament dei relacions amb l'
Union Europea
, leis
Estats Units d'America
e
China
.
Almaty
, la vila pus granda de Cazacstan, a l'est