Lo sagel de la Cambra dels Representants dels Estats Units d'America.
La
Cambra dels Representants dels Estats Units d'America
(en
angles
:
United States House of Representatives
) es una de las doas cambras del
Congres dels Estats Units
(
legislatiu
bicameral
), amb lo
Senat
.
La composicion e poders de la Cambra son establits dins l'Article Un de la Constitucion. Lo poder mager de la Cambra es d'adoptar la legislacion federala que toca l'ensemble del pais, pasmens se los projectes los podon adoptar lo Senat e mai tard agradat pel President del EUA abans de venir lei levat se amndos Senat e Cambra tornan sus la legislacion amb una majoritat dels dos terces de cada cambra. La Cambra a de poders exclusius: l'iniciativa suls projectes de financas publicas,
[1]
de metre en accusacion d'oficials (los oficials son alara jutjat facia al Senat),
[2]
e elire lo President des EUA en cas ont i a pas de majoritat al sen del Collegi Electoral
[3]
Cada Estat es representat a la Cambra en proporcion de sa poplacion proportion mesurat pel cens, mas cada Estat a drech a al mens un Representant. L'Estat mai poblat, California, actualament a 53 representatants. A l'aute terme, los set Estats amb sonque un represetant cadun son (Alaska, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Delaware, Montana, Vermont, e Wyoming). Lo nombre total dels represetants es fixat per la lei a 435.
[4]
E mai i a sieis Representants non votants qu'an votz al taulat e votan dins los comitats mas pas al taulat.
Lo president de la Cambra (Speaker of the House) es elegit pels membres, e es alara tradicionalament lo cap democrata (eissit de l' House Democratic Caucus) o lo cap republican (eissit de l' House Republican Conference), segon lo partit qu'a mai de votes. La Cambra se reunis dins l'alea sud del Capitoli.
Representacion de totes los partits politics en percentatge a la Cambra dels Representants dins lo temps.
Segon los Articles de la Confederacion, lo Congres del Confederacion era un organ unicameral ont cada Estat era representat egalament, e ont cada Estat avia lo drech veto sus forca actionx. Apres ueit ans del forca limitat govern confederal, forca lider politics, coma James Madison e Alexander Hamilton, inicieron la Convecion constiticionala en 1787, que recebet lo mandat del Congres de la Confederacion per "amendar los Articles de Confederacion". Totes los Estats levat Rhode Island s'acorderon per enviar de delegats.
Lo subjecte de l'estructura dels Congres era un punt decisiue dels convencioals. Edmund Randolph crida per in conges
bicameral
: la cambra bassa essent aquela "del poble", elegir en directe pe poble dels EUA e representant l'opinion publica, e una cambra nauta deliberatritz representant cadun dels Estats, e essent mens sensibla a las variacion dels sentiments de las massas, e que seria elegida per la cambra bassa.
Fin finala, la Convention s'acordet sul Compremes del Connecticut, ont una Cambra del Congres (La Cambra dels represetants) donaria un representacion proportionala de la populacion de cada Estat, alara que l'autra (lo Senat) donaria una representacion de cadun dels Estats.
Pendent la primiera mitat del segle XIX, la Cambra era sovent en conflicte amb lo Senat per de subjectes regionals, coma l'esclavatge. Lo Nord era forca mai poblat que lo Sud, a alara dominava la Cambra dels Representants. Pasmens, lo Nord tenia pas un tal avantatge al Senat, ont la representation egala dels Estats l'emportava.
Grafic istoric del contrarotle des Senat e dela Cambra segon los partits amb la presidenciala
[5]
La fin del segle XIX e lo XX vei l'aument del poder dels President de la Cambra. L'influencia creissenta de President de la Cambra comenca dins los 1890, jol Republican Thomas Brackett Reed. Chafrat "
tzar
Reed". L'estructura del cap de la Cambra se desvolopava al la meteissa epoca, amb las posicions del lider de la Majoritat e del lider de la Minoritat creat en 1899. Los poders del president de la Cambra inclusis l'influential sul reglament Rules Committee e la capcitat de nomenar los membres dels comitats de la Cambra. Aqueles poders, pasmens, fogueron limitat per la "Revolucion de 1910" amb los eforces dels Democratas e los Republicans de morats insatisfachs.
Lo President Republican de la Cambra, Thomas Brackett Reed.
Lo Parit Democratica dominet la Cambra dels Representants jos l'administracion del President
Franklin D. Roosevelt
(1933?1945), atenhent los dos terces dels setis. Lo Partit Democratica mantenguet lo contrarotle de la Cambra de 1955 a 1995. Al la mitat dels 1970, se faguet de reformas a la Cambra, mermant lo poder dels soscomitats, aumentant aquel dels presidents de commitats, postes donats als liders dels partits. Mesuras presas per ajornar lo sistema d'ancianetat e maermar la capacitat d'un pichon nombre de membres d'edat favorizant pas lo progres de la legislacion. Se faguet un cambi dins los ans 1990 per aumentat lo contrarotle del programa legislatiu per la majoritat; lo poder dels liders dels partits (subretot del President) aumentet forca.
Lo Republicans prengueron lo contrarotle de la Cambra en1995, amb per president se faguet de reformas mager, per exemple mermant lo mandat dels presidents dels comitats a tres de dos ans. Los Republicans domineron la Cambra fins a que, en los Democratas ne torneron al contrarotle amb Nancy Pelosi coma primiera presidenta femna. E los Republicans torneron prene la Cambra en 2011.
[6]
Segon l'Article I, Seccion 2 de la Constitucion, los setis de la Cambra dels Representatants son repartits entre los Estatas segon la populacion, determinat per un cens cada detz ans. Cada Estat, pasmens, a drech a un minim d'un Representatant.
La sola regla constitutionala concernis la talha de la Cambra: "Lo numbre dels Representants deura pas passar un per trenta mila, mas cada Estat aura al mens un Representatant."
[7]
Lo Congres regularament la talha de la Cambra amb l'aument de la populacion, ean 435 membres en 1911,
[4]
passet a 437 en 1959 (admission d'
Alaska
e
Hawaii
) e torned a 435 quatre ans mai tard, apres un novel repartiment seguent lo cens de 1960.
La Constitution prevei pas de representacion pel
Districte de Columbia
o los territoris (
Puerto Rico
,
Samoa Americana
,
Guam
,
Illas Mariana del Nord,
e
illas Verges Americanas
) que son cadun representats per un delegat sens drech de vote. Puerto Rico elegis lo
Resident Commissioner
(Comissari resident) son rotle es identic als delegats dels autres territories. Los cinq Delegats e lo Comissari resident podon participar als debats; dempuei 2011,
[8]
an drech de vote als comitats committees e al Plen de Comitat quand lors votes son pas decisius.
[9]
Los Etats qu'an drech a mai d'un Representants son divisats en circonscripcions. Es una exigencia estatutaria federala demuei 1967.
[10]
Abans aquela lei unes Estat eran representats al vote de lista majoritari.
Cada Estat determina las limitas de las sieunas circonscripcions, o per via legislativa o pel biais de grops non partisans. Cada circonscripcion deu aver gaireben una populacion egala. Mai, es enebit lo talh en circonscripcions qu'an per efiech de descrinar las minoritats racialas e linguisticas.
[11]
[12]
[13]
L'Article I, Seccion 2 de la Constitucion establisson set condicions per esser representatants. Cadun: (1) aver al mens vint-e-cinq ans; (2) esser ciutadan dels EUA dempuei set ans; e (3) esser (al moment de l'eleccion) un abitant de l'Estat que representa. Los members necessariament viure dins las circonscripcion que representan, mai o fan mai sovent.
[14]
L'edat necessari per esser Representant en mendre que pels senators. Las condicions de l'Article I, Seccion 2 per l'eleccion al Congres son aquelas maxim que se pot impausar a un candidat.
[15]
Pasmens se, l'Article I, Seccion 5, permet a cada Cambra de fixar la sieunas condicions per esser membre permet pas a cada Cambra de condicions suplementarias.
Las eleccions dels Representants se debana cada annada para, lo Jorn de l'Eleccion lo primier Dimarc apre lo primier Diluns de novembre. Segon la lei, los Representatants son elegits al vote uninominal.
Dins forca Estats, los partits mager per cada circonscripcion es nomenat per una primaria partisana o alara par una convecion.
Loisiana
es lo sol Estat que ten una eleccion primaria per totes los partits lo Jorn de l'Eleccion amb un segond torn entre los dos primiers. Los Estats de
Washington
e
California
utilisan un sistema similar (pas pas identica) qu'n Loisiana. Pels setis vacants pendent lo terme se tenon d'eleccions especialas.
Mai,
Washington D.C.
e los cinc territoris dels EUA elegisson un delegat sens drech de vote. Amb una excepcion del Comissari Redident de Puerto Rico (
Resident Commissioner of Puerto Rico
), cada representatant e delegat servis per dos ans. An votz al taulat, mas i podon pas votar. An votz e drech de vote dins lors comissions.
Representatants e Delegats servisson pendent dos ans, alara que de lo Comissari Resident servis per quatre ans. La Constitucion permet a la Cambra de remandar un membre amb dos terces dels votes. La Cambra pot tanben censurar o reprimir sos membres amb majoritat simpla e lo dich membre es pas remandat de son ofici.
Per far contrapes a las politica regionala, populara, e cambiadissa de la Cambra, lo
Senat
a de poders diferents. Per example, los poders d'avis e consent (
advice and consent
) (coma lo poder d'aprovar los
tractats
) son un privilegi unic del Senat.
[16]
La Cambra, pasmens, a lo poder exclusiu d'iniciativa per intoduire los projectes d'aument del budjecte, metre en accusacions los oficials, e causir lo
President
en cas ont lo candidat manca a obtener una majoritat al Collegi Electoral.
[17]
Lo Senat e la Cambra House son tanben diferenciat per la longor del mandat e las circonscripcions representadas: lo Senat a un terme mai long (sieis ans), mensd e membres (ara cent, dos per cada Estat), e (levat per set delegacions) de circonscripcions mai grandas. Pel Senat se referis de biais informal a la Cambra nauta, e la Cambra dels Representatants es la Bassa.
En 2014, lo salari annal de cada Representant era de 174,000$.
[18]
Lo President ganha 223,500$ e los liders de la Majoritat e de la Minoritat 193,400$ cadun (coma los lidel del
Senate
).
[19]
Lo Congres fixa los salaris dels members. Los Representatiants podon beneficiar d'una pensio de retirada apres cinc ans de servicis.
[20]
La remuneracion exteriora es limitat a 15% de la remuneracion dels Congres, e de tipres de revenguts son enebits.
[19]
Los Representants fan precedir lors noms de L'Onorable (
The Honorable
). Un membre de la Cambra es un Represetant o Membre de Congres (
Representative
,
Congressman
, o
Congresswoman
). Pasmens se los Senators son membres del Congres, los terms
Congressman
e
Congresswoman
son generalament pas utilizats per eles.
Los Membres del Congres podon deduire fins a $3,000 per despensas de representacion cada an per an.
[21]
Los membre del Congres e los equipas an acces a l'essencial de la seguretat sociala coma foncionaris
[22]
The party with a majority of seats in the House is known as the majority party. The next-largest party is the minority party. The Speaker, committee chairs, and some other officials are generally from the majority party; they have counterparts (for instance, the "ranking members" of committees) in the minority party.
Former House Speaker Nancy Pelosi, Former Majority Leader Steny Hoyer, and Former Education and Labor Committee Chairman George Miller confer with President
Barack Obama
at the Oval Office in 2009.
La Constitucion prevei que la Cambra se causisca lo sieu President.
[23]
Pasmens s'es pas explicit per la Constitucion, cada President era membre de la Cambra. La Constitucion especifica pas las obligacions e poders del President, que son alara regulats pel reglament e constumas de la Cambra. Los president an a l'encop lo rotle de lider de la Cambra e de lider de lor partit (qu'es pas necessariament lo parit majoritari; en teoria, un membre de la minoritat pot esser causit coma President amb l'ajuda d'un fraccion dels membres da la majoritat. Lo Presidential Succession Act (1947) fa venir lo President en segond dins la linha de succession presidenciala apres lo Vice President.
Lo President es l'oficial de la presidencia de la Cambra mas presidis pas totes lo debats. Pusleu, delega la responsibilitat de presidir als auters membres plan sovent. Lo president de session seta sus la cadiera en facia de la Cambra. Los poders del president de session son important; un d'aqueles es contrarotlar l'ordre de presa de paraula del membres de la Cambra. Pas cap de membre pot palcar un discors o un projecte sens que sia de per abans reconegut pel president de session. Mai, lo president de session far un rampel a reglament (l'objection d'un membre que lo reglament se violet); la decision es subjecte a apelacion del Plen de la Cambra.
Los presidents servisson de president al comitat de pilotatge de lor partit, qu'es responsable per repartir los membres del partit als Comitats de la Cambra House committees.
Cada partit elegis un lider al taula, que se nomena lo lider de la Majoritat e lo lider de la Minoritat. Lo lider de la Minoritat es lo cap de son partit a la Cambra, e lo lider de Majoritat the Majority Leader es lo segon mai naut oficial de son partit, reire lo President. Los liders del parit decidisson de la legislacion que los membres de lor partit portar o s'oposar.
Cada partit tanben elegis un
whip
, que lo rotle es de s'assegurar que los membres del partit votan del meteis biais que lo lider.
Quand la Presidencia e lo Senat son contrarotlats per de partits diferent d'aquel que contrarotlan la Cambra, lo President de la Cambra ven
de facto
"lider de l'oposicion"..
Dins lo cas que la Presidencias e ambedoas Cambras del Congres son contrarotladas pel meteis partit, Lo president de la Cambra pren una posicion bassa e fa deferencia a President dels EUA. Amb aquela situacion lo lider de la Minoritat a la Cambra pot jogar lo rotle
de facto
de "lider de l'oposicion".
La Cambra es servida per diferents agents non membres. L'agent en cap es lo Grafier, que fa los dossier publics, prepara los documents, e vigila los agents novels. Lo Grafier tanben presidis la Cambra al comencament de cada novel Congres abans l'eleccion tdel President. Un autre es l'Agent Administratiu en cap responsable de l'ordinari adminitratiu de la Cambra dels Representatants.
Lo Caplan mena la Cambra dins la
pregaria
del jorn d'obertura. I a tanben un Sergent d'Armas, que coma agent mager de la Cambra manten l'order e la seguretet del domeni de la Cambra. Fin finala, la policia ordinaria trabalha amb la policia del Capitoliwho as the House's chief law enforcement officer.
Coma lo Senat, la Cambra dels Representatants s'amassa Capitoli a Washington, D.C. A un terme de la Cambra i a end of the chamber of the House is a un empont (
rostrum
) ont lo President, lo President Pro Tempore oficia.
[24]
Al gra bas de l'empont i a los grafiers e autres agents. Los setis dels Membres son renjats dins la Cambra en mieg cercle en facia de l'empont facing e son divisats per una larga alea centrala.
[25]
En tradicion, los Democratas seton a l'esquerra de l'alea, alara que los Republicans seton a drecha, en facia de la cadiera del President de session.
[26]
Las sessions se demanan mai sovent los jorns de setmanas; la reunion de dissabte e dimenge son rares. Las sessions de la Cambra son mai sovent obertas al public.
[27]
Las sessions son filmadas dempuei 1979.
[28]
Lo procediment de la Cambra depend en mai del reglament, de forca costumas, precedents e tradicions. Sovent, la Cambra renoncia a unas de sas reglas escrictas (coma de limita de temps dins lo debats) per concent unanim.
[29]
Un member pot blocar l'acordi de consent unanim; en practicas son raras las objeccions. Lo president de session, lo President de la Cambra fa aplicar las reglas de la Cambra, e pot avertir los membres que ne desvian. Lo President utilisa un martel per mantenir l'ordre.
[30]
La Constitucion prevei que laa majoritat de la Cambra constitue un quorum de trabalh.
[31]
Segon lo reglament e las costumas de la Cambra, lo quorum es sempre presumit present al mens qu'una crida al quorum o mostra.
[32]
Pendent los debates, un membre pot parlar pas que s'es cridat pel president de session. lo president de session decidis quines membres reconeis, e mai pot contrarotlar lo cors del debate.
[33]
Sonque lo president de session pot s'adrecar en directe als orators; los autres membres devon s'i referar a la tresena persona.
I a 448 setis permanent sul taulat e quatres taulas, doas decada costat. Aqueals taulas son ocupadas pels membres del comitat oque portan lo projecte e pel lideratge del partit respectius. los members parlan a la Cambra per de microfons a quina taula que sia o en facia de l'empont.
[34]
Segon la constitucion, la Cambra determina las reglas d'adopcion de la lei. Las reglas son en principi obertas al cambiament a cada Congres novel, mas en practica cada novela cession amenda la reglas ja existissentas.
[35]
Abans que las legislacions vengan al taulat de la Cambra, lo Comitat del reglament passa la regla al govern.
[36]
Quand lo debat se conclutz, la mocion en question es mesa al vote. Mai sovent, tla Cambra vota a la votz; lo president de session pausa la question, e los membres respondon o "
yea
"/"
aye
" (en favor de la motion) o "
nay
" / "
no
" (contra la mocion). Lo president de session anoncia lo resultat del vote a la votz. Un membre pot pasmens desfsiar lo president de session. La requeta es garantida s'es piejada per un cinquen dels membres present. unes votes son sempre registrats coma aquel del budget annal.
[37]
Un vote registrat se pren de tres biais diferents. Un es electronic. los Members utilisan una carta d'identificacion personala per registrar lor vote dins 46 estacions dins la Cambra. Se debana mai sovent d'aquel biais. Un segond biais per registrar un vote per escrutador. los Members omstran de cartas coloradas per indicar lor vote: verd per "
yea
" (oc), roge per "
nay
" (non), e irange per "present" (i.e. s'abstenir). oLo vte par escrutador son normalament utilizats quand lo vote electronic fonciona pas. Fin finala, la Cambra realiza lo vote per rotle. Lo grafier crida la lista dels membres de la Cambra, cadun a l'anoncia de son nom vota. Aquel procediment s'utiliza pas que rarament (coma per l'eleccion del President) a causa del temps que pren a cridar mai quater cent noms.
[37]
La Cambra utiliza de comitats e soscomitats amb una varietat de subjectes, including the review of bills and the oversight of the executive branch. La nominacion dels membres dels comitat se realiza formalament pel Plen de la Cambra, mas la causida del membres se fa en realitat pels partits politics. Mai sovent, cada partit respecta la preferencias individualas dels membres, amb prioritat a l'ancianetat.
Lo comitat de la Cambra mai grand es lo Comitat del Plen, que, coma lo nom o suggeris, consistis de l'ensembles dels members de la Cambra. Lo comitat s'amassa al site de la Cambra; opt examinar e modificar de projecte de leis, mas pot pas li balhar l'adopcion. Mai sovent, la regles son mai flexiblas que dins la quita Cambra. Un avantatge del Comitat del Plen es la possibilitat d'inclure los membres sens drech de vote del Conges.
Gaireben totes los comitats de trabalh se realiza per un vintenat de comitats permanent, que cadun a competencia un nombre especific de subjectes, coma l'Agriculture o los Afars Estrangiers. Cada comitat permanent examina, modifica e porta los projectes de lei que son de lor competencias. Los comitats an de poders largs als subjectes dels projectes; podon empachar la legislacion d'atenher lo taulat de la Cambra. Los comitats permanents vigilan tanben los ministeris e organismes de poder executiu. Dins l'exercici de lors foncions, los comitats permanents an lo poder de tener d'audiencia e de far citar de testimonis e provas.
La Cambra a un comitat permanent especial, lo comitat permanent sul Comitat Permanent del Rensenhament, e a vegadas pot establir de comitats temporaris e de conselh en natura. The House also appoints members to serve on joint committees, which include members of the Senate and House. De comitats mixtes (Senat e Cambra) vigilan de d'organs de governs independents mas lo poder dels comitats mixtes es forca mai bas qu'aquel dels comitats permanants.
Cada comitat de la Cambra e soscomitat a un president (totjorn un member de la majoritat).
Gaireben totas las proposicions se podon introduire que sia per la Cambra o lo Congres. Pasmens la Constitucion establis: "Totas la proposicions sus l'aument de las financas publicas an per origina la Cambra dels Representatants". Lo Senat pot pas alara iniciar los projectes impausant de taxas. Aquela prescripcions venon del
Parlament britanic
, ont sola la
Cambra de las Comunas
pot iniciar de talas measuras.
Pasmens l'origina d'aquelas proposicions, lo Senat garda lo poder de las amendar o rebutar.
L'aprobacion del Senat e de la Cambra dels Representatants es obligada per que la proposicion venga una lei. Ambedoas devon adoptar la meteissa version de la proposicion; se son diferentas, se deu resolvre per una comitat de conferencia, qu'inclutz de membres d'ambedos organs.
Lo President pot pausar son
veto
a una proposicion adoptada per la Cambra e lo Senat. Co fa, la proposicion pot venir una lei pas que se cada Cambra, per una majoritat de dos terces, vota per remandar lo veto.
La Constitucion prevei que l'avis e consent del Senat es necessari per las nominacions del President las ratificacion dels tractats. Alara, aquela possibilitat pot contrariar la nominacions presidencialas, fa que lo Senate a mai de poder que la Cambra.
La Constitucion dona lo poder a la Cambra dels Representatants de metre en accusacion
impeach
d'oficials federals federal per "
Traison
,
Corrupcion
, o autres
Crimes
e
delictes
" e dona al Senat d'esser lo tribunal dels
impeachments
. La Cambra pot aprovar los "articles de l'
impeachment
" per majoritat simpla; pasmens, los un vote dels terces deu portat la conviccion al Senat. Un oficial condamnat es automaticament remandat de l'ofici e se pot exclure de pretendre a un futur ofici al sen dels EUA. Pas d'autre castig es autorizat pendenlo proces d'
impeachment
; pasmens, la partida pot far facia a esser de castigs penals dins una cort ordinaria.
Segon lo vinten amendament de la Constitution, la Cambra a lo poder d'elegir lo President se pas cap de candidat presidencial recep una majoritat dels votes al
Collegi electoral
. Lo vinten Amendament obliga la Cambra de causir d'entre los tres candidats amb lo mai naut nombre de votes al collegi. Es forca rare que pas cap de candidat presidencial candidate obtenga pas la majoritat del vote electoral. Dins l'istoria dels EUA, la Cambra deguet far la causida del President per dos cops. En 1800, e abans l'adopcion del vinten Amendament, foguet elegit
Thomas Jefferson
contra
Aaron Burr
. En 1824, foguet elegit
John Quincy Adams
contra
Andrew Jackson
e
William H. Crawford
. Se pas cap de candidat presidencial recep una majoritat a vote electoral, lo Senat elegis lo Vice President entre los dos candidats avent lo mai nombre de vote electoral.
- ↑
Seccion 7 de l'Article 1 de la Constitucion
- ↑
Seccion 2 de l'Article 1
- ↑
Article 1, Seccion 2, e dins lo 12n Amendament
- ↑
4,0
et
4,1
Vejatz Lei 62-5 de 1911, pasmens se lo Congres a l'autoritat per cambiar lo nombre.
- ↑
uspolitics.about.com
.
- ↑
www.npr.org
.
- ↑
Article I, Section 2.
- ↑
www.npr.org
.
- ↑
See
H.Res. 78
, passed January 24, 2007.
- ↑
2 U.S.C.
§ 2c
"no district to elect more than one Representative"
- ↑
www.justice.gov
.
- ↑
www.slate.com
.
- ↑
lawreview.richmond.edu
.
}
- ↑
o fan mai sovent law.onecle.com
.
- ↑
See Powell v.
- ↑
Senate Legislative Process
, U.S. Senate .
- ↑
The Legislative Branch
, The White House .
- ↑
usgovinfo.about.com
.
- ↑
19,0
et
19,1
library.clerk.house.gov
.
- ↑
www.senate.gov
.
- ↑
library.clerk.house.gov
.
- ↑
Annie L. Mach & Ada S. Cornell,
Health Benefits for Members of Congress and Certain Congressional Staff
, Congressional Research Service, February 18, 2014.
- ↑
Article I
, Legal Information Institute, Cornell University Law School .
- ↑
history.house.gov
.
- ↑
www.aoc.gov
.
- ↑
The Congress of the United States: A Student Companion
.
ISBN 9780195309249
.
- ↑
www.dmlp.org
.
- ↑
www.dmlp.org
.
- ↑
rules-republicans.house.gov
.
- ↑
www.npr.org
.
- ↑
www.law.cornell.edu
.
- ↑
House Practice: A Guide to the Rules, Precedents and Procedures of the House, Chapter 43: Quorums, p. 733.
- ↑
clerk.house.gov
.
- ↑
clerk.house.gov
.
- ↑
www.house.gov
.
- ↑
rules.house.gov
.
- ↑
37,0
et
37,1
[1]
.
Error de citacion : Etiqueta
<ref>
no valida; el nom ≪gpovote≫ esta definit diverses vegades amb contingut diferent.