Antropocen
es un terme creat e utilizat per de scientifics per designar una nova
epoca geologica
, qu'auria comencat a la fin del segle XVIII amb la
revolucion industriala
, periode dempuei que l'influencia de l'
Ome
sul
sistema terrestre
seria vengut predominanta. Lo terme formalizat e popularizat per
Paul Jozef Crutzen
,
Premi Nobel de Quimia
(1995), es ara utilizat per una partida de la comunautat scientifica.
Aquela epoca es pasmens pas oficialament reconeguda nimai aponduda a l'
Escala dels temps geologics
al 34
n
congres internacional de geologia que se reuniguet a
Brisbane
, en
Australia
, en agost de 2012, malgrat un primier ensag
[1]
. L'Antropocen succedaria atal a l'
Olocen
.
L'idea que l'influencia de l'
Ome
sul
sistema terrestra
seria vengut predominanta es pas novela. En
1778
,
Buffon
escrich dins
Las Epocas de la Natura
:
≪la facia entiera de la Terra porta ara l'emprenta del poder de l'ome≫
[2]
.
En
1864
, l'ecologista american
George Perkins Marsh
publica
Man and Nature, Physical Geography as Modified by Human Action
. En
1873
, l'abat Antonio Stoppani, professor al Museu de Milan, imagina dins sa leisson de geologia una era geologica novela, l'antropozoica
[3]
.
En 1922, a Paris,
Vladimir Vernadsky
,
Pierre Teilhard de Chardin
e
Edouard Le Roy
desvoloperon le concepte de
noosfera
, la ≪ esfera de l'esperit uman ≫ qu pren en compte l'influencia totjorn mager de l'ome e de son poder intellectual e tecnologic sus la
biosfera
[4]
.
L'Antropocen es un
neologisme
bastit a partir del
grec
ancian
?νθρωπο?
(anthropos, ≪
esser uman
≫) e que la primiera occurrencia ven d'un obratge en 1992 del journalista
Andrew Revkin
qu'el meteis utiliza lo terme inventat dins los ans 1980 pel biologista
Eugene F. Stoermer
[5]
. La definicion d'aquel terme induch que las activitats
antropicas
serian vengudas la constrencha dominanta dabans totas las autras forcas geologicas e naturalas que fins alara prevalian; l'accion de l'especia umana seria una vertadiera forca geofisica agissent sus la planeta.
Las activitats umanas avent la capacitat de provocar de modificacions importantas del mitan terrestre, coma
via
:
L'impacte d'aquelas modificacions, dels prelevaments e dels rebuts umans prevalerian suls factors e fluctuacions naturals, subretot al nivel del clima planetari e dels grands equilibris de la biosfera. Per exemple, lo
plastiglomerat
pot esser vist, coma l'escrich l'equipa que l'identifiquet, coma una mostra de l'intrada de la planeta dins aquela novela
edat geologica
, l'Antropocen
[6]
.
Los scientifics partisans d'aquela definicion, coma lo
premi Nobel de Quimia
Paul Jozef Crutzen
, fan comencar aquel epoca en 1784, data del
brevet
de la
maquina de vapor
par
James Watt
, premicis de la
revolucion industriala
.
Per d'autres, lo caracter recent dels fenomens invocats foguet mes en dobte per l'
arqueologia
e l'
istoria
, que tracan las modificacions de granda escala del paisatge e del
biotop
per l'activitat umana a partir del
Paleolitic
, a la mesteja del
fuoc
e la practica repetida del
brutladis
per cacar que fagueron recular los mitan
forestiers
(e las especias qu'i vivon) al benefici dels mitans oberts (
savana
,
prada
) e del umans qu'i evolueron.
De son costat, Felisa Smith (de l'
universitat del Nou Mexic
a
Albuquerque
) placa lo comencament de l'Antropocen fa
14 000 ans
, pendent la colonizacion de l'
America del Nord
pels primiers
cacaires-culheires
, aquela colonizacion avent provocat la desapareisson de forca especias d'
erbivors
de granda talha. Aqueles animals produsian de grandas quantitas de
metan
liberat dins l'
Atmosfera
, contribuissent atal al
rescalfament climatic
natural; la diminucion del metan atmosferic auria alara menat al
Dryas recent
.
Segon lo
paleoclimatolog
William Ruddiman
, l'antropocen comencaria 5 000 AbC., periode qui vei un aument del taus de metan amb lo desvelopament de la
risicultura
e l'eissartatge
[7]
.
Lo quimista
Paul Josef Crutzen
, l'especialista del mitan Will Steffen e l'istorian John McNeill consideron que l'ome intret dempuei
1945
dins la fasa II (1945 - 2015) de l'antropocen o ≪ granda acceleracion ≫ que vei l'acceleracion de l'aument de la concentracion atmosferica en dioxid de carboni e ≪ atenh un estadi critic que 60 % dels servicis provesits pels ecosistemas terrestres son ja degradats ≫
[8]
.
Lo concepte d'Antropocen tanben foguet abordat per las umanitats coma la filosofia, la literatura e las arts. Dins lo mond scientific, es un subjecte d'atencion de contunh subretot mejans de publicacion,
[9]
de conferencias,
[10]
[11]
e raports disciplinaris.
[12]
L'Antropocen, dins l'escala del temps, e las implicacions ecologicas pausan de questions sus la mort e la fin de la civilizacion,
[13]
de memoris e d'archius,
[14]
la portada e los metodes de recerca,
[15]
e de reponsas emocionala sus la "fin de natura".
[16]
- ↑
[1]
(
fr
)
Environnement - L'Anthropocene, l'ere des desequilibres; Louis-Gilles Francœur, ed:
Le Devoir
}}
- ↑
Michel Lussault.
(
fr
)
L'Avenement du Monde. Essai sur l’habitation humaine de la Terre. Seuil.
- ↑
C.N. Waters, J.A. Zalasiewicz, M. Williams, M.A. Ellis, A.M. Snelling.
(
fr
)
A Stratigraphical Basis for the Anthropocene. Geological Society of London, 2014.
- ↑
Claude Lorius, Laurent Carpentier.
(
fr
)
Voyage dans l'anthropocene. Cette nouvelle ere dont nous sommes les heros. Editions Actes Sud, 2010.
- ↑
Andrew Revkin.
(en)
Global Warming : Understanding the Forecast. American Museum of Natural History, Environmental Defense Fund, New York, Abbeville Press.
- ↑
Model:PDF
Patricia L.
Corcoran
, Charles J.
Moore
e Kelly
Jazvac
, ≪
(en)
An anthropogenic marker horizon in the future rock record
≫,
GSA Today
,
vol.
24,
,
p.
4-8
(
legir en linha
)
.
- ↑
W. F. Ruddiman, ≪
(en)
The anthropogenic greenhouse era began thousands of years ago
≫,
Climatic Change
,
vol.
61,
,
p.
261-293
- ↑
(en)
P. J. Crutzen, Will Stephen, John Mc Neill, ≪
The Anthropocene : Are Humans now Overwhelming the Great Forces of Nature?
≫,
Ambio
, ,
p.
614-621
- ↑
Model:Jornal
- ↑
(en)
Humanities Research Centre, Australian National University; Anthropocene Humanities: The 2012 Annual Meeting of the Consortium of Humanities Centers and Institutes; Canberra, Australia 2012-06-13
[2]
- ↑
Rachel Carson Center for Environment and Society at LMU-Munich; Alexander von Humboldt Transatlantic Network in the Environmental Humanities; Culture and the Anthropocene; Munich, Alemanha; 2013-06-14|
[3]
- ↑
≪Climate Change≫. A:
(en)
State of the Discipline Report: Ideas of the Decade
. American Comparative Literature Association, 2014-03-14.
- ↑
Roy Scranton; Learning How to Die in the Anthropocene in New York Times: Opinionator; 2013-11-10;
[4]
- ↑
Claire Colebrook; The Anthropocene and the Archive; The Memory Network: Exchanges; 2014-01-27;
[5]
- ↑
Bethany Nowviskie; digital humanities in the anthropocene in nowviskie.org; 2014-07-10
[6]
- ↑
Margaret Ronda; Mourning and Melancholia in the Anthropocene; Post45;
[7]
- (
fr
)
Claude Lorius
e Laurent Carpentier, ≪ Voyage dans l'Anthropocene, cette nouvelle ere dont nous sommes les heros ≫. Actes-Sud, 2011, 200 p.
ISBN 2742795340
Error d'escript : lo modul ≪ check isxn ≫ existis pas.
.
- (en)
Andrew Revkin,
Global Warming : Understanding the Forecast
, American Museum of Natural History, Environmental Defense Fund, New York, Abbeville Press, 1992, 180 p.
- (en)
Paul J. Crutzen
e Eugene F. Stoermer, ≪ The “Anthropocene” ≫,
Global Change
,
NewsLetter
, n° 41
, p.17-18. International Geosphere?Biosphere Programme, 2000.
- (en)
Paul Crutzen, ≪ Geology of Mankind ≫, Nature , 3 de genier de 2002, p.23
- (
fr
)
Jacques Grinevald,
La Biosphere de l'Anthropocene ? Petrole et climat, la double menace
. Repere transdisciplinaire 1824-2007. Editions Medecine & Hygiene, Geneve, 2007, 292 p., ill. Collection ≪ Strategies energetiques, Biosphere et Societe ≫.
- (
fr
)
Jacques Grinevald, ≪ Le concept d’Anthropocene, son contexte historique et scientifique ≫, in
Entropia
, n° 12, prima de 2012, p.22-38.
- (
fr
)
Catherine Larrere e Raphael Larrere,
Peut-on echapper au catastrophisme ?
In Dominique Bourg, Pierre-Benoit Joly et Alain Kaufmann (dir
Model:Quoi
),
Du risque a la menace ? Penser la catastrophe
, Paris,
PUF
, 2013.
- (
fr
)
Christophe Bonneuil
, Jean-Baptiste Fressoz,
L’Evenement Anthropocene ? La Terre, l'Histoire et nous
, Seuil, 2013.
- (
fr
)
Alain Gras
, ≪ Qu'est-ce que l'anthropocene ? ≫,
L'Ecologiste
n°43, abril-junh de 2014, p. 45-48
- (en)
A Global Perspective on the Anthropocene in Science, 7 d'octobre de 2011, vol:334 n°6052 pagina 34-35 doi:10.1126/science.334.6052.34}}