../..
|
segle V apC
|
segle VI
|
segle VII
|
segle VIII
|
segle IX
|
../..
599-602
: ataca forca violenta dei
Romans
contra lo territori avar. Menacats d'exterminacion, leis Avars fogueron sauvats per l'assassinat de l'emperaire
Maurici
e de sei fius per un
oficier
dich
Focas
. Aqueu darrier venguet emperaire mai deguet faciar una insureccion militara. Pus greu, lo rei sassanida
Cosrau II
? que devia son trone a
Maurici
(→
591
) ? li declaret la guerra (→
604
).
604-607
: conquista d'
Edessa
e de
Dara
per lei
Sassanidas
gracias ai divisions internas de l'
Emperi Roman d'Orient
. Puei, lei tropas de
Cosrau II
expulseron lei tropas fidelas a l'emperaire
Focas
de la riba orientala d'
Eufrates
.
605
: en
Republica Populara de China
, l'emperaire
Sui Yangdi
decidet de transferir la capitala de
Chang'an
a
Luoyang
e de comencar lo cavament d'un canau entre
Pequin
e
Hangzhou
.
608-610
: revouta d'
Heraclius l'Ancian
, cap de l'
Exarcat de Cartage
. Mandet son fiu
Heraclius lo Jove
atacar lei posicions de
Focas
en
Mediterranea
Orientala. Lei rebels capiteron de conquistar
Egipte
e lei Sassanidas
Siria
e
Palestina
. Puei,
Heraclius lo Jove
prenguet lo contrarotle de
Constantinoble
e reverset
Focas
.
611
: premier rei de
Wessex
,
Cynegils
, que son reine es clarament atestat per d'elements istorics.
611
: en
Mesoamerica
, invasion de
Palenque
per
Calakmul
que mantenguet ansin son primat sus lei regions
maias
.
613-619
: perseguida de la guerra entre
Romans
e
Emperi Sassanidas
amb una tiera de victorias persas (conquista de
Siria
, de
Jerusalem
, d'
Egipte
e de la mager part d'
Anatolia
).
614
: dins lei
Balcans
, incursion deis
Avars
que pilheron plusors vilas importantas.
615
: menacats per diversei faccions de
La Meca
, lo profeta
Maomet
e de sei companhons degueron s'enfugir en
Aksum
.
620
: per simplificar l'administracion de l'Emperi, l'emperaire
Heraclius
decidet de remplacar lo
latin
per lo
grec
. Aquela decision es sovent considerat coma l'etapa decisiu de la transformacion de l'
Emperi Roman d'Orient
en
Emperi Bizantin
.
Article detalhat:
Egira
.
622
: tornarmai menacat en causa de sei tesis religiosas,
Maomet
decidet de s'exiliar dins la vila de
Medina
(→
623
). Aquel eveniment marca lo comencament de sa presa dau poder dins la
Peninsula Arabia
. Es tanben utilizat coma comencament dau
calendier musulman
.
623-628
: a l'iniciativa de
Maomet
, adopcion de la ≪ constitucion de Medina ≫. Aqueu texte es lo premier codi que definiguet lei drechs e lei deures de la comunautat
musulmana
. Apres aqueu succes,
Maomet
ataquet
La Meca
(→
630
).
626-627
:
setge de Constantinoble
per lei
Sassanidas
e leis
Avars
. Leis asalhidors subigueron de perdas grevas e degueron se retirar. En parallel, l'emperaire
Heraclius
menet una ataca directa en
Persia
. En
627
, lei Bizantins, aliats amb lei
Cazars
, i anienteron lei tropas sassanidas (→
630
).
628-632
: guerra civila en
Persia
apres la mort dau rei
Cosrau II
. Afebliguet grevament l'
Emperi Sassanida
que deguet faciar una invasion araba.
629
: premiera incursion araba contra lo territori
bizantin
.
629
: en
Mesoamerica
, fondacion de la vila de
Dos Pilas
a l'iniciativa de
Tikal
. Permetent de protegir de rotas comercialas importantas, favorizet lo redreicament de
Tikal
(→
650
).
630
: negociacions entre
Maomet
e
La Meca
. En cambi dau mantenement dau romavatge anuau dins la
vila
? font de revenguts importanta dei marchands locaus ? leis abitants accepteron de se sometre e d'adoptar l'
islam
coma
religion
.
630
: afeblits per sa desfacha contra lei Bizantins en
626
, leis
Avars
degueron faciar la revouta de diversei pobles eslaus vassalizats (→
632
e
658
).
631
: en
Aksum
,
mort
dau rei
Armah
. Aquo marquet lo comencament dau declin dau reiaume que poguet plus batre de monedas d'
aur
. Lo proces de sa disparicion es mau conegut e s'acabet au segle X.
632-633
: en
Arabia
, acabament de la premiera definicion dei rites
musulmans
per
Maomet
que moriguet dins lo corrent de l'annada. Foguet remplacat per lo
califa
Abu Bakr
que deguet reprimir una revouta generala dei tribus arabas desirosas de tornar establir son
independencia
. Lo califa noveu iniciet lo trabalh de fixacion escricha dau dogma ? encara relativament fluctuant ? fixat per
Maomet
.
632
: premiera ataca araba contra l'
Emperi Sassanida
.
632
: apres dos ans de guerra contra leis
Avars
, independencia dau
Khanat Bulgar
situat au nord de la
Mar Roja
(→
668
).
634
: premiera predicacion
crestiana
en
Wessex
. Entrainet la conversion rapida de l'
aristocracia
.
634
: acabament de la redaccion de la premiera version de l'
Alcoran
e mort dau califa d'
Abu Bakr
. Foguet remplacat per
Umar
que decidet de se concentrar sus l'expansion militara de la religion novela.
634-637
: invasion araba de l'
Emperi Sassanida
e de l'
Emperi Bizantin
. Afeblida per sa longa guerra contra
Constantinoble
,
Persia
subiguet plusors desfachas qu'entraineron la perda e lo pilhatge de
Ctesifont
(→
642
). De son caire, lei Bizantins fogueron durament batuts a la
batalha de Yarmok
. L'avancada araba foguet pasmens blocada per una epidemia de
pesta
dins la
Peninsula Arabia
e en
Siria
que tuet au mens 25 000 combatents.
635-638
: guerra entre
Tibet
e
China
. S'acabet per una victoria tibetana e un maridatge entre lo rei
Songtsen Gampo
e una princessa segondaria de l'ostau imperiau. Aquo permetet de difusar la cultura chinesa en
Tibet
.
640
: conquista d'una partida de
Nepal
per
Tibet
.
640-642
: conquista de l'
Egipte
Bizantina per leis armadas arabas (→
645
). Avanceron vers l'
oest
en direccion de
Libia
. En revenge, vers lo sud, leis envaisseires fogueron batuts per lei reiaumes nubians e per lo
reiaume d'Aksum
.
641
: mort de l'emperaire bizantin
Heraclius
. Foguet remplacat per son fiu
Constantin III
rapidament assassinat au profiech d'una regencia.
642-651
: conquista dau plan
iranian
per leis armadas arabas. Aquo entrainet la disparicion de l'
Emperi Sassanida
.
644
: assassinat dau califa
Umar
per un esclau desiros de venjar la conquista de
Persia
. Foguet remplacat per
Uthman
.
645-646
: revirada d'una temptativa
bizantina
de reconquistar
Egipte
, region agricola majora de l'Emperi.
v. 650
: illustracion dau lent declin de
Teotihuacan
, la populacion de la vila deguet venir inferiora a 100 000 abitants (contra 250 000 a son apogeu). Per de rasons desconegudas, aquela crisi s'agravet durant lo segle seguent (→
750
).
v. 650
: formacion de l'Emperi Cazar, un emperi nomada, entre
Caucas
,
Volga
e la
Mar Caspiana
. Aliat amb lei
Bizantins
, lei
Cazars
vengueron una poissanca majora de la region.
650
: en
Mesoamerica
, guerra novela entre
Tikal
e
Calakmul
. La segonda capitet de mantenir sa dominacion amb la conquista de
Dos Pilas
(→
657
).
650
: mort dau rei
tibetan
Songtsen Gampo
. Durant son reine, avia transformat
Tibet
qu'era vengut una poissanca importanta en
Asia Centrala
.
651
: apres plusors desfachas en
Anatolia
Orientala, lei
Bizantins
obtengueron una
treva
. Aquo permetet a l'armada imperiala de se reorganizar.
652
:
segonda batalha de Dongola
entre una armada araba e lei forcas dei reiaumes nubians. S'acabet per una victoria nubiana que bloquet l'expansion
musulmana
vers lo sud de la vau de
Nil
durant plusors segles.
653
: crisi religiosa dins l'
Emperi Bizantin
a prepaus dau
monotelisme
. Condamnat per lo
concili de Latran de 649
, era estat adoptat per l'emperaire
Constant II
qu'arrestet plusors figuras de l'
ortodoxia
crestiana.
656-657
:
assassinat
dau califa
Uthman
per de rebels
egipcians
. Sa succession entrainet una guerra civila dins lo Califat car son successor,
Ali
, foguet pas acceptat per certanei senhors
musulmans
. Lei rebels capiteron de se gropar a l'entorn de
Muawiyah
, governador de
Damasc
(→
658
).
657
: ocupacion de
Tikal
per
Calakmul
. Pasmens, lo sobeiran de la vila capitet de s'enfugir.
658
: restabliment de la dominacion deis
Avars
sus una partida dei territoris en revouta dempuei
630
. Pasmens, apres aquela guerra, leis Avars se contenteron de nomadizar en
Panonia
e arresteron leis
incursions
contra sei vesins sedentaris.
658-659
: dins lo Califat, de temptativas d'arbitratge entraineron la destitucion d'
Ali
e l'exclusion de
Muawiyah
de la succession d'
Uthman
. Aquel arbritratge mau contentet totei lei camps, especialament lei partisans d'
Ali
qu'eran maucontentats de sa decision de sometre a un arbitratge uman la volontat divina de lo nomar
califa
. De combats agueron luoc entre lei fideus d'Ali e aquelei dissidents que fogueron batuts e obligats de se retirar vers lo sud de
Mesopotamia
e
Oman
. I fonderon un ensems de corrents rigoristas, formant una branca de l'
islam
qu'es dicha
kharijisme
, e vengueron d'adversaris acarnats deis autrei
musulmans
durant plusors segles.
659
: treva entre
Bizantins
e
Omeias
(→
664
). Permetet ai dos camps de reglar sei problemas internes.
661
: assassinat dau
califa
Ali
per un partisan dau
kharijisme
. Son fiu li succediguet brevament avans de laissar lo poder a
Muawiyah
. Aqueu darrier fondet lo
Califat Omeia
. Una partida dei partisans d'
Ali
refuset de reconoisser son poder, co que foguet a l'origina de l'emergencia dau
chiisme
, autra branca importanta de l'
islam
.
664
: represa de la guerra entre
Bizantins
e
Omeias
. Pasmens, leis
Omeias
degueron mandar de forcas per reprimir de trebols en
Persia
. D'efiech, en causa de son releu malaisat, la region venguet una basa persistenta de trebols.
665
: arribada d'una expedicion arabia en
Bactriana
.
668
: somesa a una pression militara importanta de part d'autrei
pobles nomadas
, la ≪ Granda Bulgaria ≫ se fragmentet. Una partida dei subrevivents migret vers
Danubi
onte fogueron a l'origina de la
Bulgaria
actuala. Lo resta s'installet long de
Volga
e i fonderon lo
Khanat Bulgar de Volga
.
670
: en
Panonia
, leis
Avars
aculhigueron diversei pobles nomadas en fugida vers l'
oest
apres l'avancada dei
Cazars
dins l'
estepa
. Aqueleis arribadas permeteron ais
Avars
de mantenir sa poissanca dins lo bacin occidentau de
Danubi
.
671
: en
Insulindia
, formacion d'una dinastia poderosa dins la vila de
Srivijaya
. Eissida d'una alianca entre de pobles nomadas maritims e d'abitants de l'illa de
Sumatra
, venguet una
talassocracia
importanta dins lo Sud-Est Asiatic.
680
: mort dau califa omeia
Muawiya
(
661
-
680
) que foguet remplacat per son fiu
Yazid
(
680
-
683
). Aquo illustra la capitada de la politica de construccion d'un Estat moderne per lo poder omeia per remplacar la
teocracia
eissida dau periode de
Maomet
[1]
. Aquela succession foguet unicament contestada per lei partisans de la
familha
d'
Ali
. Dins aquo, pogueron pas recampar una armada importanta. Fogueron chaplats a la
batalha de Kerbala
que s'acabet per la mort d'
Al-Hussayn ibn Ali
, fiu d'
Ali
. Aquo marquet una etapa importanta dins la formacion dau
chiisme
e renforcet tanben mai lo poder omeia amb l'eliminacion de l'eiretier principau d'
Ali
.
683-685
: importanta
guerra civila
dins lo
Califat Omeia
amb la proclamacion d'un califa rivau,
Abd Allah ibn az-Zubayr
, a
La Meca
. L'armada omeia prenguet l'avantatge a la
batalha de Marj Rahit
en
684
mai deguet faciar d'atacas importantas fins a
685
[2]
. En mai d'aquo,
Ibn az-Zubayr
gardet lo contrarotle de
La Meca
fins a
692
.
685-687
: combats importants entre
Wessex
e
Kent
. S'acaberon per de negociacions que permeteron de compilar leis
leis
en vigor e de publicar lo premier codi juridic anglosaxon en
694
.
695
: importanta victoria de
Tikal
contra
Calakmul
. S'acabet per la mort probabla dau rei de
Calakmul
que perdiguet sa posicion dominanta dins lei regions maias
[3]
.
695-698
: presa de
Cartage
per leis Arabes. Lei
Bizantins
la reconquisteron en
697
mai mau capiteron de la gardar. Lei venceires chausigueron de desmantelar la vila au profiech de
Tunis
. Aquela desfacha entrainet de trebols greus dins l'Emperi amb lo reversament de l'emperaire
Leonci II
per
Tiberi III
.
700
: importanta ataca araba en
Anatolia
Orientala onte lei defensas bizantinas fogueron submergidas (→
701
).
700
: arribada d'una armada araba en
Marroc
.
684
: en
Mesopotamia
, acomencament de la bastida dau
Sanctuari d'Al-Hussayn ibn Ali
quatre ans apres sa
mort
a la
batalha de Kerbala (680)
.
685-692
: bastida de la
mosqueta
dau
Dome dau Rocas
[4]
. Illustracion de l'obra de construccion d'un
Estat
secular per lo poder
omeia
, foguet principalament bastida per d'arquitectes e d'artesans
bizantins
. Per aquela rason, repren lo plan octogonau, lo dome e lei
mosaicas
caracteristicas de l'
arquitectura bizantina
dau periode
[5]
. Uei, l'endrech es considerat coma lo tresen luoc sant de l'
islam
sunita
.
605
: premiera utilizacion d'un timpan dins l'arquitectura d'un pont en
China
. Dins lo meteis pais, acabament de la premiera partida dau
Grand Canau
.
628
: publicacion de l'obra principala, intitulada
Brahmasphutasiddhanta
, dau sabent
indian
Brahmagupta
(
598
-
668
). I presentet de resultats que fogueron d'avancadas importantas regardant la comprenenca de la cifra
zero
, lei reglas per manipular de
nombres
negatius e positius, un metode de calcul dei racinas carradas, un metode permetent de resouvre d'
equacions
linearas e quadraticas e dei reglas regardant lei serias. I demostret tanben l'
Identitat
e lo
Teorema de Brahmagupta
.
644
: en
Persia
, mencion pus anciana coneguda a l'ora d'ara d'un molin de vent verticau.
v. 695
: concepcion dau
fuoc grec
per lei
Bizantins
.
v. 700
: premiera mencion ? en
China
? de l'utilizacion de derivas lateralas e centralas per estabilizar lei
naviris
. Pasmens, l'invencion sembla ja ben difusada e l'invencion es donc probablament anteriora.
- ↑
(en)
Hugh Nigel Kennedy,
The Prophet and the Age of the Caliphates : The Islamic Near East from the Sixth to the Eleventh Century
, Routledge, 2004, p. 82.
- ↑
(en)
Hugh Nigel Kennedy,
The Prophet and the Age of the Caliphates : The Islamic Near East from the Sixth to the Eleventh Century
, Routledge, 2004, p. 91.
- ↑
(en)
Simon Martin e Nikolai Grube,
Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya
, Thames & Hudson,? 2008, p. 111.
- ↑
(en)
Joseph van Ess, ≪ ‘Abd al-Malik and the Dome of the Rock ≫, dins Julian Raby e Jeremy Johns (dir.),
Bayt al-Maqdis: `Abd al-Malik's Jerusalem
, vol. 1, Oxford University Press, 1992.
- ↑
(fr)
Michel Ecochard,
Filiation des monuments grecs, byzantins et islamiques : une question de geometrie
, Geuthner, 1977.