Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1718-1720  : guerra entre Espanha e una alianca formada per Franca , Anglaterra , lei Provincias Unidas , lo Sant Emperi Roman Germanic e Savoia . L'objectiu era d'empedir Felip V d'Espanha de tornar conquistar lei regions d' Italia qu'avian fachas partida dei possessions de la corona d' Espanha . Lo conflicte s'acabet per una victoria deis Aliats e l'abandon dei conquistas de Felip V en Italia .
1720  : en Japon , assopliment de la lei qu'enebiguet l'importacion de libres europeus . D'ara endavant, leis obratges sensa relacion amb lo cristianisme podian intrar sus lo territori japones .
1720  : en Franca , afondrament dau sistema de Law qu'entrainet una crisi financiera. Pasmens, permetet egalament d'eliminar l'ensemble dei deutes publics laissats per lo reine de Lois XIV .

1720-1722  : pesta de Marselha entrainada per un ensemble de negligencias grevas deis autoritats portuarias que laisseron lo naviri Grand-Saint-Antoine desbarcar de marchandisas de valor contaminadas per lo bacil Yersinia pestis . Entrainet la mort d'au mens 90 000 abitants de Provenca e una crisi economica greva que duret fins a 1724 . Au niveu regionau, marquet l'establiment definitiu de la dominacion dau port de Marselha amb lo declin definitiu d'aquelei dau Martegue e de La Ciutat .
1721  : en Etiopia , assassinat probable dau negus Dawit III ( 1716 - 1721 ) que foguet remplacat per son frairastre Bakaffa ( 1721 - 1730 ).
1721  : premier recensament oficiau de la populacion japonesa . Trobet aperaqui 26 milions de non nobles e 4 milions de nobles .
1722  : en China , mort de l'emperaire Khangxi que foguet remplacat per son quatren fiu Yongzheng ( 1722 - 1735 ). Au niveu politic, lo govern mantenguet sa politica en favor dei paisans.
1722  : en Persia , afondrament de la dinastia safavida apres una incursion afgana que capitet d'anientar l'armada reiala a la batalha de Golnabad . Lo pais se fragmentet entrainant lo comencament d'un periode de trebols.
1727-1728  : guerra civila en Tibet . Aprofichant la situacion, l'emperaire chines Yongzheng ordonet d'i mandar una importanta armada per estabilizar lo pais e i installar de garnisons e de foncionaris chines.
1728  : dins lo region dau Golf de Guinea , Oyo capitet d'impausar un tribut au reiaume de Dahomey .
1729  : en China , un ensemble de reformas permetet de limitar la corrupcion au sen de l'amdinistracion e d'aumentar lei revenguts dau govern . Aquo legitimet mai la dinastia Qing .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1720  : estudi de Reaumur ( 1683 - 1757 ) sus lei proces siderurgics dau periode. Afiermet per lo premier cop l'importancia de la concentracion dau carboni per definir la qualitat dei metaus obtenguts. Pasmens, aquela concepcion s'impauset pas avans la fin dau segle.
1727  : a l'iniciativa dau matematician Leonhard Euler ( 1707 - 1783 ), introduccion de la notacion e per notar la basa dau logaritme .
1727  : descuberta de la nocion de conductivitat electrica per Stephen Gray ( 1666 - 1736 ) gracias a l'observacion de l'electrizacion de conductors isolats ^[1] . Pasmens, sa descuberta aguet pauc d'impacte sus la comunautat scientifica de son periode, principalament en causa de l'ostilitat de Newton .
1729  : fondacion de la micologia moderna per lo botanista pisan Pier Antonio Micheli ( 1679 - 1737 ). D'efiech, dins son obra Nova plantarum genera , donet la descripcion de 900 bolets e liquens e depintet per lo premier cop l'existencia deis esporas . Se sei conclusions se turteron au scepticisme de sei contemporaneus, entraineron lo comencament d'un important trabalh a l'origina de la classificacion moderna dei Mycota .
1729  : acabament d'una tiera d' experiencias menadas per Stephen Gray ( 1670 - 1736 ) sus lei proprietats electricas de diversei materiaus. Descurbiguet lei proprietats de conductors, especialament aquelei dei metaus, e d'isolants (termes inventats per Jean Desaguliers ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (en) David H. Clark e Murdin, "The enigma of Stephen Gray astronomer and scientist (1666?1736)", Vistas in Astronomy , 1979, vol. 23, n°4, pp. 351?404.