Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1640  : en Japon , execucion d'una delegacion de marchands portugues venguts negociar una represa dau comerci.
1640-1641  : en Asia dau Sud-Est, presa de Malacca , port principau dei Portugues dins la region, per la VOC .
1641-1642  : famina dins certanei regions de Japon . En parallel, leis Olandes aproficheron sei privilegis laissats per l'edicte Sakoku per renforcar sa presencia a Nagasaki .

1643  : mort dau rei Lois XIII (14 de mai). Son fiu Lois XIV li succediguet sota la regencia de sa maire Ana d'Austria . Capitet d'annular lei disposicions dau rei defunt qu'avia assaiat d'organizar un conseu de regencia. S'installet dins lo Palais Reiau amb sei fius e nomet lo cardenau Jules Mazarin coma ministre principau de son govern . Decidiguet tanben de contuniar la guerra contra Espanha , encoratjada per la victoria de Rocroi (19 de mai). Aquelei decisions causeron de decepcions importantas au sen de l' aristocracia auta. Dins lo corrent dau mes d'aost, un complot dich Cabala deis Importants foguet organizat per unei Grands dau Reiaume per assassinar Mazarin . La temptativa mau capitet e lo duc de Beaufort foguet arrestat e estremat fins a 1648 . Plusors senhors importants fogueron tanben exilats en provincia.
1644  : perseguida de la Guerra de Trenta Ans amb de succes frances e suedes en Alemanha a Friborg (3-5 d'aost) e a Juterbog (23 de novembre). En revenge, en Catalonha , leis Espanhous capiteron de tornar conquistar Lleida (→ 1645 ).
1644-1645  : en Franca , trebols dins la capitala e diversei provincias en causa d'aumentacions d' imposts e de pretz. Aquelei fons eran necessaris per financar la perseguida de la guerra. De liechs de justicia permeteron d'impausar lei decisions reialas mai quauquai projectes de taxa fogueron abandonats.
1645  : avancada francosuedesa vers Viena que foguet brevament menacada (→ 1646 ).
1646  : dins la Guerra de Trenta Ans , signatura d'una treva entre lei Provincias Unidas e Espanha apres diversei victorias francosuedesas en Alemanha e Suecia . D'efiech, leis Olandes volian pas d'una frontiera comuna amb Franca . Aqueu retirament permetet d'iniciar la fin de la guerra (→ 1648 ).

1648  : apres plusors desfachas grevas en Flandra e en Alemanha , leis Espanhous e leis Imperiaus demanderon de negociar la fin de la Guerra de Trenta Ans . Lei Tractats de Vestfalia marqueron un succes important per leis adversaris dei Habsborg amb lo mantenement d'una estructura que permetia pas a l'ostau austrian de prendre lo contrarotle dau Sant Emperi Roman Germanic . En parallel, l' independencia dei Provincias Unidas foguet reconeguda e Franca e Suecia obtengueron diversei territoris. En revenge, lei negociacions mau capiteron entre Franca e Espanha que contunieron de se batre.
1648  : en Polonha - Lituania , comencament d'una importanta dei Cosacs Zaporoges que vivian sus lo territori de l' Ucraina actuala. Aquo marquet lo comencament dau long declin de la poissanca polonesa.

1648-1653  : en Franca , maugrat lo succes representat per lei Tractats de Vestfalia , lei tensions deis ans precedents a prepaus dei questions fiscalas e dau partiment dau poder politic entraineron d'insureccions popularas que se transformeron en guerra civila. Complex, lo conflicte opauset lei partisans dau poder reiau ( Ana d'Austria , Mazarin ...) a una coalicion de maucontents favorables a una limitacion d'aqueu poder (aristocracia auta, borgesia...).
1649  : en Asia Centrala , conquista de Kandahar per Persia .
1649-1650  : sota la direccion de la dinastia iarubita, insureccion contra la presencia portuguesa a Mascate . Permetet ai sobeirans omanes d'ocupar lo port e de comencar una guerra contra lei posicions portuguesas dins l' Ocean Indian .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1648  : acabament de la construccion dau Fort Roge de Delhi , un important complex fortificat de 656 × 328 m que permetia de protegir de palais e de mosquetas utilizats per leis emperaires mogols . L'endrech venguet forca famos en causa de sa talha e de la color caracteristica dau gres roge utilizat per construrre lei muralhas exterioras.

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1641  : aparicion dau premier termometre d'alcol en Italia .
1643  : premiera mesura de la pression atmosferica realizada per Evangelista Torricelli ( 1608 - 1647 ).
1644  : a partir dau principi ja enonciat en 1450 per l' Italian Leon Battista Alberti ( 1404 - 1472 ), invencion dau premier anemometre per lo matematician angles Robert Hooke ( 1635 - 1703 ).

1644  : realizacion de la premiera carta de la costa occidentala d' Australia per lo fisician frances Melchisedech Thevenot (vers 1620 - 1692 ).
1644  : mesa en evidencia de la pression atmosferica per lo fisician e matematician Evangelista Torricelli ( 1608 - 1647 ).
1645  : anoncia de la descuberta d'un satellit naturau de Venus per l'astronom italian Francesco Fontana . Observat mai d'un cop per diverseis astronoms dei segles XVII e XVIII, aquela luna era en realitat una illusion optica que foguet identificada au segle XIX.

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Guerra de Trenta Ans .
• Tractats de Vestfalia .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]