../..
|
Ans 1540
|
Ans 1550
|
Ans 1560
|
Ans 1570
|
Ans 1580
|
Ans 1590
|
Ans 1600
|
../..
1595
: descuberta deis
Illas Marquesas
per l'explorator espanhou
Alvaro de Mendana
.
1596
: en
Polonha
-
Lituania
, transferiment de la
capitala
a
Varsovia
.
1596
: arribada de la premiera mission
olandesa
en
Indonesia
(
Java
) qu'era alora sota l'influencia de
Portugau
e d'una tiera de pichons sultanats
musulmans
. L'objectiu era de participar au comerci d'
especias
.
1596-1597
: capitada d'un ivernatge dins la region de l'illa de
Nova Zembla
per una expedicion menada per l'explorator
Willem Barentsz
. Pasmens, se la mager part de l'equipatge subrevisquet, Barentsz moriguet en junh de 1597, co qu'entrainet lo retorn de sei
naviris
en
Europa
.
1597
: campanha de l'armada dau negus
Sarsa Dengel
(
1563
-1597) dins lo nord
etiopian
contra la region de
D'mt
. Pasmens, lo negus moriguet de
malautia
dins lo corrent de l'expedicion. Apres d'annadas de campanhas militaras dins tota la region, laisset a son fiu
Yaqob I
er
(1597-
1603
puei
1604
-
1607
) un reiaume pacificat e unificat. Coma lo negus noveu era un enfant, un conseu de
regencia
foguet creat e dirigit per Ras Atnasios, governador de
Begamder
e de
Godjam
. Dins aquo, aquela succession se debanet dins un contexte malaisat e dos pretendents au trone fogueron exiliats. En particular, foguet lo cas
Za Dengel
que foguet finalament acceptat dins lo conseu de regencia e de
Susenyos
trobet refugi au sen d'una tribu oromo.
1598
: en
Franca
, acabament de la pacificacion e de la somission dau reiaume au rei
Enric IV
. Per aquo, lo rei promulguet l'
Edicte de Nantas
(30 d'abriu) que donet una libertat religiosa importanta ai
protestants
dins certaneis endrechs e plusors placas fortificadas per s'aparar contra una represa de la guerra. En parallel, lo
catolicisme
foguet reconeguda coma religion oficiala sus tot lo territori frances e lo rei prenguet diversei mesuras suplementarias en favor dei catolics coma la creacion d'una caissa dei conversions e un sosten ai jesuitas. Aquel edicte foguet mau acceptat per lei radicaus dei dos camps que lo consideravan coma una treva novela. Certanei vilas coma
Paris
refuseron de lo ratificar avans 10 ans. Pasmens, en causa dau lassitge generau, lei combats s'arresteron e l'edicte permetet finalament de restablir la
patz
interiora.
1598
: autre succes important d'
Enric IV
, la patz foguet restablida entre
Espanha
e
Franca
. Aquela revirada espanhola marquet la fin de la supremacia d'
Espanha
sus lo
continent
. En revenge, lei negociacions entre
Franca
e
Savoia
mau capiteron (→
1600
).
1598-1600
: en
Japon
, mort de
Toyotomi Hideyoshi
. Son successor essent un enfant, una guerra civila comencet per lo contrarotle de l'archipela (→
1600
).
1599
: illustracion de l'importancia dei
colonias
, lo rei de
Franca
ordonet la presa de diversei mesuras destinadas a favorizar lo desvolopament dei comptadors d'otramar.
1597
: premiera publicacion de
Romeo e Julieta
de l'
Angles
William Shakespeare
(
1564
-
1616
). Inspirat d'un raconte
italian
e d'un ensemble d'istorias d'
amor
tragicas eissidas de l'
Antiquitat
, sa tematica centrala (un amor impossible que s'acaba per lo
suicidi
dau pareu) era ja ben coneguda. Pasmens, a respecte de sei predecessors,
Shakespeare
desvolopet largament lei personatges segondaris, introduguet d'intrigas annexas e alternet abilament scenas comicas e tragicas per aumentar la tension. La peca conoguet un succes forca important e venguet un classic de la literatura occidentala qu'es totjorn forca popular a l'ora d'ara.
1590
: fabricacion d'un
microscopi
optic per l'optician
neerlandes
Zacharias Janssen
(vers
1585
- vers
1632
).
1591
: publicacion de l'obra principala dau matematician
frances
Francois Viete
,
In Artem Analycitem Isagoge
, considerada coma la fondacion de l'
algebra
moderna, especialament regardant lei notacions que Viete generalizet l'utilizacion de letras per designar lei termes desconeguts.
1592
: per lo premier cop, s'emetet l'ipotesi d'una reproduccion gracias a de semencas per lei bolets. Dins aquo, aquela supausicion de l'
Italian
Giambattista della Porta
(
1535
-
1615
) obtenguet gaire de succes e lei cresencas tradicionalas fogueron encara largament e longtemps perpetuadas au sen de la comunautat scientifica (→
1729
).
1592
: fabricacion d'un dei premiers
termoscopis
per lo sabent
italian
Galileo Galilei
(
1564
-
1642
). Otis precursor dau
termometre
, permetia de mesurar de diferencias de
temperatura
.
1596
: publicacion de
Mysterium Cosmographicum
(≪ Lo Misteri cosmografic ≫), obra de l'
astronom
alemand
Johannes Kepler
(
1571
-
1630
). I defendiguet la teoria
eliocentrica
de
Nicolau Copernic
e assaiet de descriure l'estructura de l'
Univers
a partir de seis observacions (nombre de
planetas
, distancia, velocitat... etc.).
1596
: dins la
constellacion
de la
Balena
, un maximom de luminositat de
Mira
foguet confondut amb una
nova
. En despiech de l'error, aquo permetet de perseguir la refutacion dau model dau ceu immudable defenduda dempuei l'
Antiquitat
(→
1604
).
1596
: a partir d'observacions dei
litoraus
dei
continents
, lo
cartograf
neerlandes
Abraham Ortelius
(
1527
-
1598
) formulet una ipotesi a prepaus d'un restacament ancian de certanei continents. Ne'n expliquet la separacion per un cataclisme major. Pasmens, aquela idea aguet ges de succes e foguet abandonada fins au segle XX.
1596
: publicacion postuma dei taulas
trigonometricas
dau
matematician
austrian
Georg Joachim Rheticus
(
1514
-
1574
).
1597
: publicacion d’
Alquimia
dau
quimista
e
metge
alemand
Andreas Libavius
(
1555
-
1616
). En despiech de son titol, aquel obratge es lo premier libre de quimia sistematica. D'efiech, alunchat dei concepcions misticas caracteristicas de l'
alquimia
, prepauset subretot de proces per fabricar diversei substancias.
1598
: publicacion de
Astronomiae Instauratae Mechanica
per l'
astronom
danes
Tycho Brahe
(
1546
-
1601
). Era un catalog amb la posicion de 1 004
estelas
.
1598
: en
Corea
, l'
amirau
Yi Sun-sin
(
1545
-1598) acabet lo melhorament d'un ≪ naviri-tartuga ≫ que recebet una proteccion de metau que prefiguret lo
cuirassat
.
- Ashikaga Yoshiaki
,
shogun
de
Japon
.
- Willem Barentsz
, navegaire e explorator
olandes
.
- Giovanni Battista Benedetti
,
matematician
e
fisician
italian
.
- Francis Drake
, navegaire, explorator e
corsari
angles
.
- Roland de Lassus
,
musician
flamenc
.
- Alvaro de Mendana
, navegaire
espanhou
.
- Gerardus Mercator
,
geograf
e
matematician
flamenc
.
- Miquel Eiquem de Montanha
,
filosof
occitan
.
- Abraham Ortelius
,
cartograf
olandes
.
- Ambroise Pare
,
metge
frances
.
- Sarsa Dengel
,
negus
d'
Etiopia
.
- Torquato Tasso
, poeta
italian
.
- Tayyib
, sultan de
Sennar
.
- Toyotomi Hideyoshi
,
daimio
japones
.
- Urban VII
,
papa
de la
Gleisa Catolica
.
- Yi Sun-sin
,
amirau
corean
.