Filh d’un metge, Hellmuth Fassbinder, e d’una traductritz, Liselotte Eder, nascuda Pempeit (dicha tanben Lilo Pempeit) (1922?1993), era un enfant unic, al desesper dels seus parents, qui divorieron en 1951 quand avia sieis ans. La maire se tronet maridar en 1959 amb lo jornalista Wolff Eder.
De jove s’interesset al cinema, arrestant pas de regardar de filmes. Pasmens realizet pas lo seu desir de far una escole de cinema (foguet pas admes a l'escola de cinema de Berlin), e acabet l'
escola Steiner
sens obtenir lo bachelierat. Faguet forca mestiers. Foguet per exemple
jornalista
al
Suddeutsche Zeitung
.
Realizet en 1965, un primier cort metratge (
This Night
) que seria perdut. En 1966, realizet
Der Stadtstreicher
(lo clocavestit), un omenatge al film d’
Eric Rohmer
,
Le Signe du lion
; puei acabet per collaborar amb de tropas de teatre experimental. Aprep una experienca mancada, fondet la seuna tropa: l’Antiteater, per que escriguet la majoritat de las pecas de
1968
a
1971
.
Hanna Schygulla
, trabalhava ja amb el. Joguet dins
Der Brautigam, die Komodiantin und der Zuhalter
, (Lo Promes, la Comediana e lo Macarel) de
Jean-Marie Straub e Daniele Huillet
en 1968, que faguet omenatge dins son primier long metratge en 1969.
Influenciat per les melodramas de
Douglas Sirk
? autor qu’encontret en 1971 ?, en pauca mesura per
Jean-Luc Godard
, e tanben pels filmes policiers dels grands realizators hollywoodians coma
John Huston
,
Raoul Walsh
o
Howard Hawks
, comencet lo seu primier projecte cinematografic amb la seuna tropa.
Atal, sortigueron en
1969
,
Liebe ist kalter als der Tod
(L'amor es mai freg que la mort) e
Katzelmacher
(Lo boc). Distria pas las tecnicas teatralas d'aquelas del seten art; de fach, entre 1969 e 1971, faguet forca pecas de teatre tot en produsent leu fach de filmes alternatius. La vida e lo trabalh de la tropa se mesclavan, co qu'explica en partida la feconditat de Fassbinder que, en tretze ans, realizet quarante films.
Escriquet e metet en scena des pecas de teatre (
Preparadise Sorry Now
, eca.) fins a 1976 que la seuna peca
Las Bordilhas, la Vila e la Mort
, injustament acusada d’antisemitisme, es adaptada al cinema per
Daniel Schmid
dans
Schatten der Engel
(L’Ombra dels angels)
.
Alara que maridat amb
Ingrid Caven
de
1970
a
1972
per qu'aguet mai d'una cancon:
Alles aus Leder
,
Freitag im Hotel
,
Nietzsche
,
Die Straßen stinken
, era
bisexual
. Faguet jogar los seus amants successius, Gunther Kauffmann, El Hedi ben Salem e
Armin Meier
, dins forca filmes. Faguet un omenatge a aquel darrier ? que s'era suicidat ? dins
In einem Jahr mit 13 Monden
(L'annada de las 13 lunas) e a El Hedi ben Salem ? que s'era suicidat en prison qualques semanas avant la seuna mort ? dins
Soog
(Querela). De 1978 a 1982, visquet amb Juliane Lorenz, vengueda dempuei presidenta de la fondacion Fassbinder. Fassbinder faguet tanben participar la maire, Liselotte Eder (Lilo Pempeit) a detz e set dels seus films, li confisent de pichons rotles.
A partir de 1972 los seus filmrs evolueron: vengueron mai professionals e enriquits. Foguet ara acclamat per la critica als
festenals de Berlin
successius mas ignorat pels jurats d’alara. Foguet sonque en
1982
amb son avant darrier filme,
Die Sehnsucht der Veronika Voss
(Le Secret de Veronika Voss) que foguet primat per l’
Ors d'aur
.
Dins los anadas 1970, creet de personatges feminins d'importanca del cinema de la postguerra e que los filmes eponimes son passats a la posteritat:
Maria Braun
e
Lili Marleen
, incarnadas per Hanna Schygulla, mas tanben
Lola
, jogada per
Barbara Sukowa
.
En
1980
, escriguet per la television la seria d'importanca
Berlin Alexanderplatz
segon
Alfred Doblin
, copada dins une introduccion, dotze episodis e un epilog. La seria foguet mai tard projetada dins de cinema per una durada mai de quinze oras.
Fassbinder trabalhet de contunh dins un ritme descabestrats. Moriguet a Munic lo 10 de junh de 1982 d’una rompadura d’aneurisme (se dich que la suna mort seria la consequencia d'una mescla de
cocaina
e de
benzodiazepina
e que se seria suicidat) a solament trente e set ans, alara que trabalhava al montatge del seu darrier filmz
Querela
adaptat d’un roman de
Jean Genet
(1946), e que preparava un filme sur
Rosa Luxembourg
, fin finala realizat en 1987 per
Margarethe von Trotta
.
Es enterrat au cimenteri de
Bogenhausen
, a
Munic
.