한국   대만   중국   일본 
Lengua persiana - Wikipedia Va al contegnud

Lengua persiana

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chi l'e scrivuu in lombard , grafia milanesa .


F?rs? scrivuu in persian.

El persian (nomm nativ ????? f?rs? [f?ː??siː] ) a l'e ona lengua indoeuropea del scepp iranegh . A l'e parlaa in de l' Asia centrala , soratutt in Iran , Afghanistan (indova l'e offizialment recognossuu coma Dari a parti del 1958), in del Tagikistan (recognossuu coma Tagich a parti de l'era sovietega ), e in alter region visin che storegament a eren part del Grand Iran e hann avuu tant di influenz de la cultura persiana. Al di d'incoeu, a gh'hinn al mond pressapoch 110 million de parlant persian.

El persian iranian e quell afghan a hinn scrivuu cont el abecee persian , che l'e ona variant mudifegada de quell arab , ma la so variant tagica l'e scrivuda cont el abecee cirillegh .

El persian del di d'incoeu a l'e la continuazion storega del Persian medi , la lengua offiziala, religiosa, e litteraria de l' Imper sasanid (224-651), e che l'era a so volta la continuazion del Persian antigh , lengua de l' Imper achemenid de l'antichitaa classega; el ciappa el so nomm de l'antiga capital achemenida, Persis (incoeu in la provincia de Fars , Iran); el nomm a l'era P?rs?g in del persian medi (indova -?g , incoeu -? , el gh'ha l'istessa origen de l'"-egh" lombard), ma in del passa al persian modern la /g/ finala l'e borlada gio, menter la /p/ l'e devegnuda /f/ per influenza de la lengua araba , che la gh'ha minga el son /p/ e donca la dopera /f/. El mond cultural de la lengua persiana l'e ciamaa Persofonia , e ona persona che la parla persian a l'e on persofon . La grammatega del persian modern a l'e compagna de quell di tant olter lengov europej.

La lengua persiana l'ha influenzaa (soratutt in del lessegh) tucc i lengov visin, soratutt i lengov turch de l' Asia centrala , del Caucas e de l' Anatolia , i olter lengov iranegh, l' armen , el georgian , e i lengov indoarian , soratutt l' urdu (ona variant de la lengua hindustani ). El persian el gh'ha anca avuu influenza sora la lengua araba , soratutt quella parlada in del Bahrain , ma lu stess l'e staa influenzaa de l'arab a parti de la conquista musulmana de la Persia del secol quell de sett.

Cont ona longa storia litteraria giamo denanz de l' Islam , el persian a l'e staa la primma lengua minga araba del mond islamegh a vess doperada per scriv litteradura, e soratutt la poesia persiana l'e devegnuda ona tradizion de pressapoch tucc i cort nobiliar de l' Asia central e de l' India finn a l' etaa moderna . La litteradura persiana a l'e vuna di pussee important del mond, e la conta oper coma el Shahnameh del Ferdowsi , el Rubaiyat de l' Omar Khayyam , i poesij del Rumi , el Panj Ganj del Nizami Ganjavi , el Div?n de l' Hafez , e do oper de poesia e prosa del Saadi Shirazi , el Gulistan e 'l Bustan .

Variant [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El persian a l'e ona lengua pluricentrica, perche el gh'ha trii standard different:

  • El Farsi ( ????? f?rs? ), anca ciamaa Persian Occidental o Persian Iranian , a l'e la variant pussee parlada e la pussee spantegada. A l'e la lengua maggioritaria de l' Iran e l'e anca parlaa de minoranz lenguistegh in l' Iraq e in di staa arab del Golf Persegh .
  • El Dari ( ??? dar? ), o Persian Oriental o Persian Afghan , a l'e la variant persiana parlada in l' Afghanistan , dova l'e vuna di do lengov offiziaj (insema al Pashto ) e l'e parlaa de pressapoch la metaa de la popolazion.
  • El Tagich ( то?ик? tojik? ) o Persian Tagich a l'e la variant parlada in del Tagikistan e anca da minoranz in Uzbekistan (el dialett de la cittaa de Samarcanda a l'e la bas del tagich standard), Kazakistan , e Kirghizistan ; a parti de l'etaa sovietega, a l'e despess consideraa ona lengua in de per lee, ma l'e anmo comprensibil per i parlant de olter variant persian, soratutt del Dari, anca se el gh'ha pussee arcaismi e paroll ciappaa del russ e di lengov turch visin.

Tucc i region de la Persofonia a gh'hann anca i lor dialett locaj specifegh, e, soratutt in Iran , gh'hinn di lengov locaj coma el Luri , el Lari o el Mazanderani ch'hinn in part comprensibil per i persofon.

Esempi [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El primm articol de la Deciarazion Universala di Diritt Uman :

Persian occidental ???? ????? ??? ???? ?? ???? ??‌???? ? ????? ? ???? ??? ?? ?? ????? ???? ??? ?????? ? ????? ????? ? ???? ?? ????? ?????? ?? ??? ?????? ????? ????.
Persian occidental
traslitteraa
Hamaye afrad ba?ar azad be donya miayand o heysiyat o ho?u?e ?an ba ham barabar ast hame ?an andi?e o vejdan darand o bajad dar barabare yekdigar ba ruhe baradari raftar konand.
Persian occidental
( trascrizion fonetega )
[hæmeje æfr?de bæ?ær ?z?d be donj? mi?jænd o hejsijæt o ho?u?e ??n b? hæm bær?bær æst hæme ??n ændi?e o ved?d?n d?rænd o b?jæd dær bær?bære jekdi?ær b? ruhe bær?dæri ræft?r konænd]
Tagich ?амаи афроди башар озод ба дунё меоянд ва ?айсияту ?у?у?ашон бо ?ам баробар аст, ?амаашон андешаву ви?дон доранд ва бояд дар баробари якдигар бо р??и бародар? рафтор кунанд.
Tagich
traslitteraa
?amai afrodi ba?ar ozod ba dunyo meoyand va ?aysiyatu ?uquqa?on bo ?am barobar ast, ?amaa?on ande?avu vijdon dorand va boyad dar barobari yakdigar bo r??i barodar? raftor kunand.
Traduzion Tucc i vess uman nassen liber e uguaj in dignitaa e diritt. A hinn dotaa de reson e coscienza e gh'hann de comportass vun cont l'olter cont on spirit de fratellanza.