El
persian
(nomm nativ
?????
f?rs?
[f?ː??siː]
) a l'e ona
lengua indoeuropea
del scepp
iranegh
. A l'e parlaa in de l'
Asia centrala
, soratutt in
Iran
,
Afghanistan
(indova l'e offizialment recognossuu coma
Dari
a parti del 1958), in del
Tagikistan
(recognossuu coma
Tagich
a parti de l'era
sovietega
), e in alter region visin che storegament a eren part del
Grand Iran
e hann avuu tant di influenz de la cultura persiana. Al di d'incoeu, a gh'hinn al mond pressapoch 110 million de parlant persian.
El persian iranian e quell afghan a hinn scrivuu cont el
abecee persian
, che l'e ona variant mudifegada de quell
arab
, ma la so variant tagica l'e scrivuda cont el
abecee cirillegh
.
El persian del di d'incoeu a l'e la continuazion storega del
Persian medi
, la lengua offiziala, religiosa, e litteraria de l'
Imper sasanid
(224-651), e che l'era a so volta la continuazion del
Persian antigh
, lengua de l'
Imper achemenid
de l'antichitaa classega; el ciappa el so nomm de l'antiga capital achemenida,
Persis
(incoeu in la provincia de
Fars
, Iran); el nomm a l'era
P?rs?g
in del persian medi (indova
-?g
, incoeu
-?
, el gh'ha l'istessa origen de l'"-egh" lombard), ma in del passa al persian modern la /g/ finala l'e borlada gio, menter la /p/ l'e devegnuda /f/ per influenza de la
lengua araba
, che la gh'ha minga el son /p/ e donca la dopera /f/. El mond cultural de la lengua persiana l'e ciamaa
Persofonia
, e ona persona che la parla persian a l'e on
persofon
. La grammatega del persian modern a l'e compagna de quell di tant olter lengov europej.
La lengua persiana l'ha influenzaa (soratutt in del lessegh) tucc i lengov visin, soratutt i
lengov turch
de l'
Asia centrala
, del
Caucas
e de l'
Anatolia
, i olter lengov iranegh, l'
armen
, el
georgian
, e i
lengov indoarian
, soratutt l'
urdu
(ona variant de la
lengua hindustani
). El persian el gh'ha anca avuu influenza sora la
lengua araba
, soratutt quella parlada in del
Bahrain
, ma lu stess l'e staa influenzaa de l'arab a parti de la conquista musulmana de la
Persia
del secol quell de sett.
Cont ona longa storia litteraria giamo denanz de l'
Islam
, el persian a l'e staa la primma lengua minga araba del mond islamegh a vess doperada per scriv litteradura, e soratutt la poesia persiana l'e devegnuda ona tradizion de pressapoch tucc i cort nobiliar de l'
Asia central
e de l'
India
finn a l'
etaa moderna
. La
litteradura persiana
a l'e vuna di pussee important del mond, e la conta oper coma el
Shahnameh
del
Ferdowsi
, el
Rubaiyat
de l'
Omar Khayyam
, i poesij del
Rumi
, el
Panj Ganj
del
Nizami Ganjavi
, el
Div?n
de l'
Hafez
, e do oper de poesia e prosa del
Saadi Shirazi
, el
Gulistan
e 'l
Bustan
.
El persian a l'e ona lengua pluricentrica, perche el gh'ha trii standard different:
- El
Farsi
(
?????
f?rs?
), anca ciamaa
Persian Occidental
o
Persian Iranian
, a l'e la variant pussee parlada e la pussee spantegada. A l'e la lengua maggioritaria de l'
Iran
e l'e anca parlaa de minoranz lenguistegh in l'
Iraq
e in di staa arab del
Golf Persegh
.
- El
Dari
(
???
dar?
), o
Persian Oriental
o
Persian Afghan
, a l'e la variant persiana parlada in l'
Afghanistan
, dova l'e vuna di do lengov offiziaj (insema al
Pashto
) e l'e parlaa de pressapoch la metaa de la popolazion.
- El
Tagich
(
то?ик?
tojik?
) o
Persian Tagich
a l'e la variant parlada in del
Tagikistan
e anca da minoranz in
Uzbekistan
(el dialett de la cittaa de
Samarcanda
a l'e la bas del tagich standard),
Kazakistan
, e
Kirghizistan
; a parti de l'etaa sovietega, a l'e despess consideraa ona lengua in de per lee, ma l'e anmo comprensibil per i parlant de olter variant persian, soratutt del Dari, anca se el gh'ha pussee arcaismi e paroll ciappaa del
russ
e di lengov turch visin.
Tucc i region de la Persofonia a gh'hann anca i lor dialett locaj specifegh, e, soratutt in
Iran
, gh'hinn di lengov locaj coma el
Luri
, el
Lari
o el
Mazanderani
ch'hinn in part comprensibil per i persofon.
El primm articol de la
Deciarazion Universala di Diritt Uman
:
Persian occidental
|
???? ????? ??? ???? ?? ???? ?????? ? ????? ? ???? ??? ?? ?? ????? ???? ??? ?????? ? ????? ????? ? ???? ?? ????? ?????? ?? ??? ?????? ????? ????.
|
Persian occidental
traslitteraa
|
Hamaye afrad ba?ar azad be donya miayand o heysiyat o ho?u?e ?an ba ham barabar ast hame ?an andi?e o vejdan darand o bajad dar barabare yekdigar ba ruhe baradari raftar konand.
|
Persian occidental
(
trascrizion fonetega
)
|
[hæmeje æfr?de bæ?ær ?z?d be donj? mi?jænd o hejsijæt o ho?u?e ??n b? hæm bær?bær æst hæme ??n ændi?e o ved?d?n d?rænd o b?jæd dær bær?bære jekdi?ær b? ruhe bær?dæri ræft?r konænd]
|
Tagich
|
?амаи афроди башар озод ба дунё меоянд ва ?айсияту ?у?у?ашон бо ?ам баробар аст, ?амаашон андешаву ви?дон доранд ва бояд дар баробари якдигар бо р??и бародар? рафтор кунанд.
|
Tagich
traslitteraa
|
?amai afrodi ba?ar ozod ba dunyo meoyand va ?aysiyatu ?uquqa?on bo ?am barobar ast, ?amaa?on ande?avu vijdon dorand va boyad dar barobari yakdigar bo r??i barodar? raftor kunand.
|
Traduzion
|
Tucc i vess uman nassen liber e uguaj in dignitaa e diritt. A hinn dotaa de reson e coscienza e gh'hann de comportass vun cont l'olter cont on spirit de fratellanza.
|