El
regn
Fungi
el costetoes en
taxon
che 'l reones i organismi ciamacc popolarment
fons
. Chesto organismi i e stacc clasificacc del
Lineo
'ndel
1753
, e aen prensepe i ia ensericc endel regn
Plantae
e po dopo i e stacc portacc al ranch de regn de
Nees
endel 1817. Coi criteri atoai del
Whittaker
, prezentacc endel
1968
, el regn dei fons el tol det de pio de 100.000
speci
de organismi che g'ha cheste carateristiche:
- Alimentasiu
eterotrofa
- I manca de tot de tesuti diferensiacc e de elemencc cundutur
- Sistema de reprudusiu per mes de elemencc ciamacc
spore
(e mia per mes de 'n stadio embriunal come che socet per i
anemai
e le
piante
)
Oter organismi che 'na olta i ia clasificacc come fons i e amo 'n faze de clasificasiu: serte autur i a metares endel regn
Protista
o Protoctista, che 'l contegnares organismi unicelular de le clas
Plasmodiophoromycetes
e
Myxomycetes
.
Thomas Cavalier-Smith
el g'ha prupunit apo a 'n sest regn (
Chromista
), che 'l tolares det le clas
Hyphochytridiomycetes
e
Oomycetes
.
La clasificasiu dei fons la g'ha patit diversi cambiamencc endei oltem agn, come conseguensa de l'intensificasiu dei stude. La 'ntrudusiu dei stude molecolar la g'ha cuntrubuit mia poch, endei oltem 10-15 anni a concepeser en urdinament sistematich pio obietif, bazat so la
filogenezi
, e che 'l promet en leel de stabilita pio marcada.
Al regn dei fons aparte en senso stret dei organismi che pol veser apo sempe sempe, unicelular ma apo a organismi pio comples, pluricelular co struture vegetative organizade en celule filamentuze ciamade
ife
o
micelio
primare. A diferensa de le celule vegetai, che g'ha la paret custituida suratot de
celuloza
, la pret de le celule dei fons l'e custituida de 'n oter polisacaride, la
chitina
,
polimer
de la N-acetil-glucosamina, prezenta apo 'ndel esoscheletro dei
Artropodi
(insecc, ragn, crostacei). La chitina, respet a la celuloza l'e 'n toch pio rezistenta a la degradasiu provocade dei microbi, al calt, al fret e a la sota.
Le celule che costetoes le ife le pol veser mono o polinucleade e le pol veser dividide de
seti
.
La prezensa o meno dei
seti
l'e 'na carateristica distintiva de serte grupi de fons respet a dei oter. Endei
Zigomiceti
, difati, le ife i e mia setade, come 'nvece socet endei
Ascomiceti
, endei
Basidiomiceti
e 'ndei
Deuteromiceti
.
Segont la definisiu scentifica, ve cunsideracc part del regn
Fungi
tocc i organismi che sudisfa le cundisiu elencade che sota:
- I e
eucarioti
(organismi che g'ha dele celule col cromozoma encorporat enden nucleo).
- I e eterotrofi respet al
carbonio
, e chesto 'l comporta che i e costrecc a troal endel ambient imediatament enturen. I e mia bu de dopra l'energia del
sul
, i sorbes nomeruze molecole carbonade fabricade de 'n quach oter organismo vivent.
- I e absorbotrofi, i se notres per asurbiment (decumpuzisiu) e mia per ingestiu (carater anemal). I manca de rais, gamp (propiament dit) e foie, el so aparato vegetatif, ciamat
mycelium
, l'e difuzo, ramificat e tubolar, costituit de filamencc fi, entresacc so, i
ifi
, a crescita apicala, che permet la nutrisiu per asurbiment. En natura, i pio tacc dei fons superiur i dopra la
mycorhiza
, che l'e 'na simbiozi 'ntra le rais de 'na pianta e i
miceli
. Le rais de la pianta le bota fo el
glucozio
(en tipo de
socher
) per el fons che lu l'e mia bu de pruducil (el g'ha mia la
clorofila
). El micelio en cambe el fornes de l'
aiva
e dei sai minerai che le rais de la pianta la podares mia procuras en maniera diferenta.
- I se reproduce per mes de
spore
mia
flagelade
o al masim conden flagel apena (carateristica che la comporta che le mofe, che g'ha du flagei, al de 'enco i e mia pio cunsiderade dei fons).
- i fabrica dele sostanse che i fa so apena lur (
trealosio
,
manitolo
, ecc.), la paret de le so celule la conte
calosio
,
emiceluloza
e
chitina
(poch diferenta de la chitina dei insecc, carater anemal, endoche 'nvece le piante i g'ha 'na paret che conte celuloza). El so prim
polimer
glucidich l'e 'l
glicogeno
.
- I elabora dele struture, dele furme variabii fes, i
carpofor
, bu de fabrica 'n gran nomer de spore haploide dopo 'na
dicaryofase
pio o meno longa;
- I g'ha mia diferensiasiu sesuala (
peritogamia
) e i prezenta une dicaryofase bastansa svelopada 'ntra la
plasmogamia
e la
caryogamia
.