한국   대만   중국   일본 
Fungi - Wikipedia Va al contegnud

Fungi

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia

Chest articol a l'e scricc in Lumbart, ortografea oriental unificada .


Fungi
Amanita muscaria (basidiomiceto), Sarcoscypha coccinea (ascomiceto), Rhizopus stolonifer (zigomiceto), Chytridiomycota, Penicillium.
Classifigazion sientifiga
Domini: Eukarya
Regn: Fungi
L. , 1753
diviziu

El regn Fungi el costetoes en taxon che 'l reones i organismi ciamacc popolarment fons . Chesto organismi i e stacc clasificacc del Lineo 'ndel 1753 , e aen prensepe i ia ensericc endel regn Plantae e po dopo i e stacc portacc al ranch de regn de Nees endel 1817. Coi criteri atoai del Whittaker , prezentacc endel 1968 , el regn dei fons el tol det de pio de 100.000 speci de organismi che g'ha cheste carateristiche:

  • Alimentasiu eterotrofa
  • I manca de tot de tesuti diferensiacc e de elemencc cundutur
  • Sistema de reprudusiu per mes de elemencc ciamacc spore (e mia per mes de 'n stadio embriunal come che socet per i anemai e le piante )

Oter organismi che 'na olta i ia clasificacc come fons i e amo 'n faze de clasificasiu: serte autur i a metares endel regn Protista o Protoctista, che 'l contegnares organismi unicelular de le clas Plasmodiophoromycetes e Myxomycetes . Thomas Cavalier-Smith el g'ha prupunit apo a 'n sest regn ( Chromista ), che 'l tolares det le clas Hyphochytridiomycetes e Oomycetes .

La clasificasiu dei fons la g'ha patit diversi cambiamencc endei oltem agn, come conseguensa de l'intensificasiu dei stude. La 'ntrudusiu dei stude molecolar la g'ha cuntrubuit mia poch, endei oltem 10-15 anni a concepeser en urdinament sistematich pio obietif, bazat so la filogenezi , e che 'l promet en leel de stabilita pio marcada.

Definisiu del regn Fungi [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Al regn dei fons aparte en senso stret dei organismi che pol veser apo sempe sempe, unicelular ma apo a organismi pio comples, pluricelular co struture vegetative organizade en celule filamentuze ciamade ife o micelio primare. A diferensa de le celule vegetai, che g'ha la paret custituida suratot de celuloza , la pret de le celule dei fons l'e custituida de 'n oter polisacaride, la chitina , polimer de la N-acetil-glucosamina, prezenta apo 'ndel esoscheletro dei Artropodi (insecc, ragn, crostacei). La chitina, respet a la celuloza l'e 'n toch pio rezistenta a la degradasiu provocade dei microbi, al calt, al fret e a la sota. Le celule che costetoes le ife le pol veser mono o polinucleade e le pol veser dividide de seti . La prezensa o meno dei seti l'e 'na carateristica distintiva de serte grupi de fons respet a dei oter. Endei Zigomiceti , difati, le ife i e mia setade, come 'nvece socet endei Ascomiceti , endei Basidiomiceti e 'ndei Deuteromiceti .


Segont la definisiu scentifica, ve cunsideracc part del regn Fungi tocc i organismi che sudisfa le cundisiu elencade che sota:

  • I e eucarioti (organismi che g'ha dele celule col cromozoma encorporat enden nucleo).
  • I e eterotrofi respet al carbonio , e chesto 'l comporta che i e costrecc a troal endel ambient imediatament enturen. I e mia bu de dopra l'energia del sul , i sorbes nomeruze molecole carbonade fabricade de 'n quach oter organismo vivent.
  • I e absorbotrofi, i se notres per asurbiment (decumpuzisiu) e mia per ingestiu (carater anemal). I manca de rais, gamp (propiament dit) e foie, el so aparato vegetatif, ciamat mycelium , l'e difuzo, ramificat e tubolar, costituit de filamencc fi, entresacc so, i ifi , a crescita apicala, che permet la nutrisiu per asurbiment. En natura, i pio tacc dei fons superiur i dopra la mycorhiza , che l'e 'na simbiozi 'ntra le rais de 'na pianta e i miceli . Le rais de la pianta le bota fo el glucozio (en tipo de socher ) per el fons che lu l'e mia bu de pruducil (el g'ha mia la clorofila ). El micelio en cambe el fornes de l' aiva e dei sai minerai che le rais de la pianta la podares mia procuras en maniera diferenta.
  • I se reproduce per mes de spore mia flagelade o al masim conden flagel apena (carateristica che la comporta che le mofe, che g'ha du flagei, al de 'enco i e mia pio cunsiderade dei fons).
Gymnopilus spectabilis.


Colegamencc esterni [ Modifega | modifica 'l sorgent ]