Carlo Martel

De Wikipedia

Chest articol a l'e scricc in Lumbart, ortografea oriental unificada .


Monument de Carlo Martel endel Palas de Versailles a Parigi.

Carlo Martel , Carolus Martellus en lati (* Herstal , Belgio , 23 de ost del 686 ? † 22 de utuer del 741 ) l'e stat Magiurdom de palas del regn de Austrasia del an 715 enfina a che l'e mort. L'ia fiol ilgitim de Pipino de Herstal (ciamat el Zuen o Pipino II) e de la so concubina Alpaide de Bruyeres. L'ia el nono de Carlo Magn .

A la mort de so pader ( 714 ), Carlo, che 'l gh'ia zamo 29 agn, el g'ha ciapat el post de magiurdom de palas. Ma dato che l'ia ilegitim, Plectrude , spuza de Pipino, la g'ha tramat per sbotal zo, per fa che 'l so post el fodes ciapat del so fiol Teodebaldo (cunusit apo coi nom Teodoaldo, o Thibaud, o Thieud), che alura el gh'ia de iga 6 agn e l'ia l'erede legitim, e ise Carlo l'e stat mitit en prizu.

Pero, diverse pruince del regn le g'ha mia acetat che la fodes 'na fomna a goerna, e g'ha cuminciat a manifestas dele ribeliu, prima en Neustria endel 715 , quan che Ragenfrido ?magiurdom del palas de Neustria? el g'ha batit el Teodoaldo endel bosch de Cuise e 'l g'ha guidat le so trupe enfina a le sponde de la Mosa . L'Italia setentriunala la s'e soleada e la s'e unida a la Neustria; Sasonia e Austrasia le g'ha fat estes a lure.

En chel moment le Carlo l'e riat a scapa de prizu ( 715 ) e 'l s'e mitit a la guida de le ribeliu en Austrasia. Prim de tot el s'e scuntrat coi neustria de Chilperico II e Ragenfrido e 'l i ha baticc en do bataie: Ambleve ( 716 ) e Vichy ( 21 de mars del 717 ). Po dopo el s'e dirigit envers Colonia , endoche staa Plectrude col so fiol, ai quai ghe resta mia oter de fa che aceta la scunfita e lasaga el potere 'n ma a Carlo.

Endel 732 dopo del Signur, Carlo Martel el batara i arabi endela famuza Bataia de Poitiers (o de Tours) che l'e cunsiderada deciziva endela guera cutra i arabi che de alura i g'ha cuminciat a perder puzisiu e a ceder i tere cunquistacc endel Europa ucidentala.