Carlo Martel
,
Carolus Martellus
en
lati
(*
Herstal
,
Belgio
,
23 de ost
del
686
? †
22 de utuer
del
741
) l'e stat
Magiurdom de palas
del regn de
Austrasia
del an
715
enfina a che l'e mort. L'ia fiol ilgitim de
Pipino de Herstal
(ciamat el Zuen o Pipino II) e de la so concubina Alpaide de Bruyeres. L'ia el nono de
Carlo Magn
.
A la mort de so pader (
714
), Carlo, che 'l gh'ia zamo 29 agn, el g'ha ciapat el post de magiurdom de palas. Ma dato che l'ia ilegitim,
Plectrude
, spuza de Pipino, la g'ha tramat per sbotal zo, per fa che 'l so post el fodes ciapat del so fiol Teodebaldo (cunusit apo coi nom Teodoaldo, o Thibaud, o Thieud), che alura el gh'ia de iga 6 agn e l'ia l'erede legitim, e ise Carlo l'e stat mitit en prizu.
Pero, diverse pruince del regn le g'ha mia acetat che la fodes 'na fomna a goerna, e g'ha cuminciat a manifestas dele ribeliu, prima en
Neustria
endel
715
, quan che Ragenfrido ?magiurdom del palas de Neustria? el g'ha batit el Teodoaldo endel bosch de Cuise e 'l g'ha guidat le so trupe enfina a le sponde de la
Mosa
. L'Italia setentriunala la s'e soleada e la s'e unida a la Neustria; Sasonia e Austrasia le g'ha fat estes a lure.
En chel moment le Carlo l'e riat a scapa de prizu (
715
) e 'l s'e mitit a la guida de le ribeliu en Austrasia. Prim de tot el s'e scuntrat coi neustria de
Chilperico II
e
Ragenfrido
e 'l i ha baticc en do bataie: Ambleve (
716
) e
Vichy
(
21 de mars
del
717
). Po dopo el s'e dirigit envers
Colonia
, endoche staa Plectrude col so fiol, ai quai ghe resta mia oter de fa che aceta la scunfita e lasaga el potere 'n ma a Carlo.
Endel
732
dopo del Signur, Carlo Martel el batara i arabi endela famuza
Bataia de Poitiers
(o de Tours) che l'e cunsiderada deciziva endela guera cutra i arabi che de alura i g'ha cuminciat a perder puzisiu e a ceder i tere cunquistacc endel Europa ucidentala.