한국   대만   중국   일본 
Ernesto Che Guevara - Wikipedia Vai al contenuto

Ernesto Che Guevara

Da Wikipedia.

C'l articul che 'l e scrit in Arzan Emiliàn


¡Hasta la victoria, siempre!≫
(Fin a la vitoria, seimper!) (Che Guevara)


Ernesto Guevara, "Che Guevara".
Che Guevara in sema a la muneida ed tri pesos cuban.

Al so nom l’era: Ernesto Guevara , pio cgnusu cme Che Guevara , l’era ne a Rosario in Arginteina al 14 zogn dal 1928 l’e mort a La Higuera in Bolevia al 9 utober 1967

Al scutmaj "Che", o tot inter "Che Guevara", al gh’e ste de da i so cumpagn ed lota cuban in Mesic , e al de?vin dal fat che Guevara, cme t?t j argintein, al ‘d giva despes la parola "che". La parola la de?vin da la lengua ‘’Mapuche’’ a la vol dir ‘’om’’, ‘’ persouna’’, e l’e druveda anca ind al spagnol parle in Arginteina e in Uruguay, per arciamer un ch’et ghe bi?ogn, o pio in generel, cme un vers cumpagn a "Oh!". Curio?ameint la parola spagnola "che" (ch’ as prunucia "ce") la gh’a al ‘stes significhe ed la parola italiana "cio", ch’as drova cme un mod ed dir e seimper col sia in Venet che in Rumagna .

Guevara l’e ste un cumpuneint dal Muvimeint da 26 ed loj e, dop la riu?ida ed la rivolusioun cubana , l’a 'vu un post ind al n?v gveren, second per impurtansa s?l a Fidel Castro . Ind la prema mete dal 1959 (fra zner e zogn), l’e ste al responsabil, al procurad?r generel ed la furtesa militera ed La Habana dove a s’e fat i proces a di militer dal regem inculpe ed cremin ed guera, meinter al gh’iva sta carica l’a deci? la cundana a mort cun la fu?ilazioun ed circa 55 per?uner. Second Orlando Borrego [1] Guevara al feva rispeter toti al regoli procesueli e l’e ste acu?e da soquant ed ralenter i proces per "esigere eccesso di elementi probatori".

Second Tony Saunois [2] in ste cundane qui che s’eren rei? responsabil ed torturi e masameint quand a gh’era la ditatura ed Batista . Dop al 1965, l’e ande via da Cuba per purter fora la rivolusioun, prema ind al vec Congo Belga (adesa Repoblica Democratica dal Congo ), po in Bolevia . L’ 8 utober 1967 l’e ste fri e ciape da un repert anti-partigian ed l’e?ercit bolivian asisti da Forsi speceli ed l’e?ercit american oseja agint specel ed la CIA a La Higuera , ind la pruvincia ed Vallegrande dipartimeint ed Vera Cruz. Al de dop (9 utober) l’e ste mase ind la sc?la dal vilag.

Al so cadaver, dop esser ste fat veder a la gint a Vallegrande, l’e ste supli in un post segret e po arcate da un grop de studi?s dal corp uman dal tribunel argintein e cuban, autori?e dal gveren bolivian ed Sanchez de Lozada , int al 1977. Da al?ra i so rest a’s caten int al Mau?oleo ed Santa Clara de Cuba .

Veta

I fat in ?rdin ed teimp

  • 1928-1930 ? Al nas a Rosario al 14 zogn [1] , prem ed sinch fi?, da Cecilia de la Serna e Ernesto Guevara Lynch. L’a pase i prem du an ed veta int al Nord ed l’ Arginteina, ind la zona abanduneda e salvadga ed Misiones.

Al pates ed ‘na f?rma cronica d’asma e la fameja la se sposta insema a la ‘’Sierra di Alta Gracia’’ atach a Cordoba.

  • 1945-1950 ? Al se sposta a Buenos Aires insem a la fameja e al lav?ra cme impieghe municipel sibein che al frequeinta la Facolte ed Medzeina . Al fa al prem via? ed 4.500 km in motocicleta cun al so mi?r amigh Alberto Granado.
  • 1951-1952 ? Al via?a atravers al Cile e l’America meridionela fin a la Florida .
  • 1953 ? Al to? la lavrea e al partes per un ters via? atravers l’America meridionela, sta volta in cumpagnia ed ‘n’eter amigh Carlos Calica Ferrer. Al cumincia a intereseres ed la poletica e al s’ a?veina al cumuni?em .
  • 1954 -1956 ? Al cgnos la zovna peruviana Hilda Gadea ch’ al la spusera int al 1956. Da le al gh’a ‘na fi?la, Hildita. Al se sposta a Site dal Mesico. Al cgnos Fidel Castro e al vin areste insem a di eter cuban. L’e libere dop circa du mei? ed per?oun.
  • 1957-1958 ? Cme “dut?r partigian” al to? perta a fianch ed Castro a l’inva?ioun ed la Sierra Maestra a Avana e a la Batalia ed Santa Clara
  • 1959-1960 ? Al dveinta sitadein cuban e al fa pert dal gveren cme minester ed l’Indostria e presideint ed la Banca Nasionela. Al spo?a Aleida March ch’ l’ agh da quater fi? (Aleidita, Camilo, Celia, Ernesto). Al fa dimondi via? diplomatich a l’ester
  • 1961-1964 ? Al to? perta a la cunfereinsa di stet american a Punta del Este . Al vin mes al cmand ed la Difei?a ind al teimp ed la cri?i ed la Baia dei Porci . L’incuntra ad Algeri Ben Bella , al to? perta a Mosca ai festegiameint pr’al 47.em aniversari ed la Rivolusioun d’Utober l’intervin a New York a l’asembleia ed l’ ONU . In ste uca?ioun al prununcia a la televi?ioun americana un duresim disc?rs in dove al di? la so pu?isioun cuntra al capitali?em. Al partes per un via? in Africa
  • 1965 - A mers al torna a Cuba e al s' ved per l'ultma volta in poblich. Al 1 avil, in 'na letra a Castro, al da al dimisioun da ogni carica e da sitadein cuban. Al mei? dop al va segretameint in Congo per ajuter militarmeint i rivulusionari ind la cri?i dal Congo. Al gh'ermagn fin a november quand, etertant de sfru?, al torna incora a Cuba. Insem a un grop ed fedel, tra qui Tania, e al prepera un pian ed guera per purter la rivulusioun in Bolevia.
  • 1966 - A november al va, sota fels nom, in Bolevia e al cumincia a screver al "Diario".
  • 1967 - A ca?va ed soquanti spei a vin segnale da la stampa la so pre?einsa in Bolevia.

Sibei sti avertimeint, l'e?ercit bolivian, l'e ste ciape ed surprei?a meinter eren a dre fer 'n' ispesioun ind la zona dal Re Nancaguazu, ch' al va a der int al Re Grand. Dimondi in ste i mort ind l'e?ercit tant che, in pre?einsa ed cusilier militer nordamerican, a vinen arnuve i cmand. Sibein sti prem suces, la guera partigiana l' an cata mia l'apog spere.

Al cuntrast ed soquant cumpuneint dal parti cumunesta bolivian, che reclameven la diresioun dal j operasioun, al poch sustegn dal popol cuntadein bolivian, martle da 'na prupaganda nasionalesta, cunter l'invasioun furastera, da pert dal gveren dal generel Barrientos , al regioun selvadeghi, quacedi da buscaj pini ed boch e de?ert, e l'arest e dop la spieda, anca sota tortura, ed soquant elemeint ed la guera partigiana, indeblesen l'asioun dal Che. L'e?ercit ind al frateimp l'irubustes al pu?isioun e l’aumeinta al nomer di sulde e di mez.

Tra agost e setember, bele brache da forsi in sustansa pio grosi, la so pre?einsa la vin segnaleda da soquant cuntadein ind al valedi tr’al re Grand e Pucara. L’ 8 utober in ‘na batalia al vin fri al gambi e ciape ind la "quebrada del Yuro". Al de dop al vin mase a sangov fred ind la sc?la dal vilag ed La Higuera per ?rden ed Barrientos. Felix Rodriguez, agint ed la CIA d’uregin cubana, cunsilier militer ed l’e?ercit bolivian, al fa al j ultmi foto in veta dal Che.

I prem an e la giovento

La ca in d?ve l'e ne Ernesto "Che" Guevara a Rosario

Ernesto Guevara de la Serna l'e nasu a Rosario , in Arginteina , da 'na fameja d'uregini spagnoli, baschi e irlandei?i. I genit?r eren Ernesto Guevara Lynch e Celia de la Serna. Per col che riguerda la data ed nasita a's gh'an nutesi diversi: ind la storia ed la so veta pio cumpleta e ducumenteda, cola screta da Jon Lee Anderson, a vin cite la dichiarasioun ed la medra, ch 'la di? che la data giosta l'e al 14 mag. L'era al prem ed sinch fi? (tri mas'c e d? femni). (Mo al peder l'avra, da un secon matrimoni cun la pitri? arginteina Ana Maria Erra, eter tri fi?, Ramon, Maria Victoria e Ramiro)

In sta fameja, benestan e poleticameint ed sinestra, bele da cech al futur Che a's feva cgnoser pr'al sperit e al simpatei radicheli. Sibein che al pates d'a?ma (mel ch'al custrensra i Guevara a spusteres a Cordoba e l'al turmintra tota la veta), al s'e de al sport, specialmeint al "rugby", cun di boun ri?ulte.

Etra pasioun da zoven in ste i scach, zogh ch'al gh'a insgne al peder. Da l'ete ed 12 an l'a partecipe e divers tornei de scach lochel. Ind l'ete ed la chersmonia, al s'e pasiune a la poe?eia, specialmeint cola ed Pablo Neruda . Cme dimondi sudmaerican ed la so rasa socela e culturela, ind al c?rs di an Guevara l'a scret diversi poe?ei. L' era, dal rest, un ch' egh pia?iva dimondi lezer, cun interesi che andeven da i clasich ed l'avintura ed Jack London e Jules Verne a i sag ed Sigmund Freud e a i tratet filo?ofich ed Bertrand Russell .

Un po pio grand al s'e pasiune al la fotografeia, pasand dimondi ?ri a fotografer persouni e post. An dop, l' are fotografe i sit dal j antichite visite ind i so via?. L'a studie dal 1941 int al "Colegio Nacional Dean Funes"e, int al 1948, al s'e iscret al ' Universite ed Buenos Aires per studier mezdeina. Dop diversi interusioun, l'a tot la lavrea int al mers 1953, mo, probabilmeint, an n'a mia cunclu? la pratica necesaria per fer la profesioun.

Al Sudamerica in motocicleta

Quan l'era incora studeint, Guevara l'a pase dimondi teimp a via?er in America Lateina. Int al 1951 un so vec amigh Alberto Granado , un chemic, al gh'a prupost ed tor un'an ed pav?a da i stodi ed medzeina per fer un via? atravers al Sudamerica l'era un via? che per an iven pinse ed fer. Guevara e al so amigh Alberto in parti da la site Alta Gracia a caval ed 'na motocicleta Norton ed 500 cc dal 1939. Al mez al se s'ciameva La Poderosa II ("La Potente II"). La l?r ideia l'era ed paser soquanti stmani int al lebro?ari ed San Pablo, in Peru, insema al rivi dal "Rio delle Amazzoni", a fer ativite ed volontarie. Guevara l'arcunta ste via? ind al diario "Latinoamericana" ( Notas de viaje ) da dove, int al 2004, an trat al felm I diari della motocicletta .

Dop aveir vest la poverte ed masa, a gh'an 'vu dal pei? al leturi insema al teorei ed Marx, l'iva cunclu? che s?l la rivulusioun l'are pru cateregh la reva ind al diversite soceli e conomichi ed l'America Lateina. I so via? agh'an de anca l'ideia d'an veder al Sudamerica cme 'na soma ed diversi nasioun, mo cme un onich insem, che per la so liberasioun l'era necesari al stodi ed 'na guera in tota la zona. L'a cumince a imaginer la pusibilite ed 'na America Lateina unida e seinsa cunfin, ligheda da 'na 'stesa cultura ( mestizo ), un'ideia ch' la ciapara 'na grosa impurtansa ind al so ultmi ativite rivulusionari. Turne in Arginteina, l'a cumplete i stodi pio prest pusebil, deci? a cuntinver i so via? ind l'America meridionela e ind l'America centrela.

Al Guatemala

Dop la lavrea a la sc?la medica ed l’ Universite ed Buenos Aires int al 1953, Guevara l’a turne a via?er, l’e ande a veder la Bolevia, Peru, Ecuador, Panama, Costa Rica, Nicaragua, Honduras e El Salvador. L’e rive finalmeint in Guatemala dove al presideint Jacobo Arbenz Guzman al guideva un gveren populesta che al sercheva ed purter avanti ‘na rivulusioun socela cun diversi rif?rmi, prema ed tot ed la tera. Int?ren a ste pereiod a Guevara a gh’an tache al fam?? scutmaj "Che", perche al druveva despes al mod ed dir argintein "Che".

Second Jon Lee Anderson, al principel cuntat ed Guevara in Guatemala l’e steda la socialesta peruviana Hila Gadea, ch’ al l’a fat ander deinter in abi?nt a?vein al gveren Arbenz, Hilda la feva perta ed l’ American Popular Revolutionary Alliance (APRA), un muvimeint poletich guide da Victor Raul Haya de la Torre .

Guevara al to? anca cuntat cun divers profugh poletich cuban, lighe a Fidel Castro, tra quische Antonio "Nico" Lopez, ch’ l’iva tot pert a l’ aselt ed la ca?erma "Carlos Manuel de Cespedes" a Bayamo , ind la pruvincia cubana ed “Oriente”, e ch’al sare mort al punt” Ojo del Toro” poch dop al ?berch a Cuba dal Granma . Guevara al s’e uni a sti "moncadistas” ind la vendita ed bagaj religi?? lighe a la religioun dal Crest Nigher a l’a anca ajute du dut?r venesuelan spacialesta ed la malaria Vega e Penalver. La so situasioun conomica l’era cretica e l’e ste custret a der in pegn soquat giuie d’ Hilda.

Al 15 ed mag 1954, cun la n?va ?vedei?a Alfhem , l’e rive un caregh d’ermi d’ elta qualite per la fantereia e per l’artiliereia alzera ed merca Skoda , invie da la Ceco?lovachia cumunesta al gveren Arbanez. Al caregh l’e ste stime in 2.000 toneledi da la CIA [2] e, abastansa stranameint, in apeina d? toneledi da Jon Lee Anderson [3] (a’s peinsa pero che la stema d’ Anderson la sia un eror de stampa).

Guevara l’era ande per poch teimp ind al Salvador per procureres un nov vest e in segvit l’era turne in Guatemala. Ind al meinter l’iva avu inesi al colp de stet ed Carlos Castillo Armas , mes in at cun al sustegn ed la CIA. . [4] Al forsi cuntrari a Arbanez eren mia stedi bouni ed fermer al trasport dal j ermi ceco?lovachi per feroveia. In segvit pero, a s’in urgani?edi ed mej e cun l’ajot ed l’aviasioun an cumince a vinser. Guevara al s’e uni a ‘na milesia armeda urgani?eda da zoven cumunesta, mo bein prest l’era turne a i so impegn medich. Dop al colp de stet, Guevara al s’era pre?ente vuluntari, m? Arbenz l’a cunsilie a i sustgnid?r cun la citadinansa furastera d’ ander via dal paei?. Dop che Hilda l’e steda aresteda, Guevara per un po ed teimp al s’e rifuge ind al console argintein e po al s’e spuste in Mesic .

Al colp de set cuntra Arbens, sustgnu da la CIA, l’a cunvint incora di pio Guevara che i Stet Uni fosen ‘na poteinsa imperialesta, ch’ la sre seimper steda cuntra a i Gveren ch’ a gh’iven l’intensioun d’ardu?er al difereinsi conomichi, caraterestichi in America Lateina e ind i eter paei? adre sviluperes. Cost l’a rinfurse incora di pio la so cunvinsioun che s?l al sociali?em, avu cun la lota armeda e difei? dal popol cun al jermi, l’are ctate la reva al problema di paei? pover.

La Rivolusioun cubana

Cherta da 3 pesos cuban (frunt)

Poch dop l’ ariv in Mesico, l’iva arnuve la so amicesia cun Nico Lopez e cun chi eter profugh cuban ch’ l’ iva incuntre in Guatemala. Lopez al l’a mes in cuntach cun Raul Castro .

Dop esser ste mule, Fidel Castro l’e arive a Site dal Mesico e Raul al gh’a pre?ente Guevara. Dop ‘na calur??a cunversasioun dureda tota la not, Guevara al s’e cunvint che Castro l’era al cap rivolusionari che lo al sercheva e al s’inscrev Al Muvimeint dal 26 ed loj ch’al gh’iva in programa ed buter zo al ditad?r cuban Fulgencio Batista .

Anca se i pian eren che al sre ste s?l al dut?r dal grop, Guevara l’a tot perta a l’adestrameint militer imsem a chi eter elemeint dal muvimeint e, a la findal c?rs, l’e ste segnale da l’istrut?r, al colonel Alberto Bayo , cme al mili?r d’j ali?v. Ind al meinter, anca Hilda Gadea l’era riveda dal Guatemala e l’ e turneda insem a Guevara. Ind l’iste dal 1955 la gh’a de ch’ l’era incinta e lo al gh’a prupost de spu?eres. Al matrimoni l’ e ste fat al 18 agost 1955 e la fi?la, che ciamaran Hilda Beatriz, l’e neda al 15 ferver 1956.

Quand, al 25 novomber 1956, la n?va Granma l’e partida da Tuxpan , in Mesico (ind la pruvincia ed Veracruz, per ander a Cuba, Guevara l’era l’ onich mia cuban imbarche. Al 2 dicember e ste fat al sberch a La Playa de las Coloradas , ‘na zona pantan??a atach a Niquero (Cuba sudorientela). Poch dop in ste atache da i sulde ed Batista e la mete ed l?r in mort in cubatimeint o in ste mase dop esser ste ciape. I scampe, circa ‘na vinteina, a s’in turne a urgani?er e in scape insema al muntagni ed la Sierra Maestra , per purter avanti la guera partigiana cuntra al regem.

Guevara l’era dvinte un cap tra i rivulusionari, un Comandante (magi?r), rispete da i cumpagn pr’ al so curag e temu per esser seinsa piete e per i so scat ed rabia che ‘na volta a gh’an fat, second ‘na fam??a sturiela, curtler al mol ch’ l‘ al traspurteva. L’e ste responsabil dal masameint ed divers di?ert?r, infurmad?r e spei.

Na figura ed la batalia ed Santa Clara, dr? dal biliet ed tri pesos cuban fort.

Dal so premi speri?nsi ed guera partigiana al 'gh n'a ‘na forta impresioun, l’impera d’esser sever e d’esser spiete ind l’afrunter al situasioun, prema ed tot ind al j asioun militeri, al screv: "L'odio come un elemento di lotta; odio incrollabile per il nemico che spinge un essere umano oltre le sue naturali limitazioni rendendolo una macchina mortale ed efficace, violenta, selettiva, ed a sangue freddo" .

Ind j ultem de dal dicember 1958, l'a diret l'atach fat da la so "squedra vuteda a la mort" (un repert ch' la feva al misioun pio ris'ci??i ed l'e?ercit rivulusionari) [5] so Santa Clara.

L'e steda ona dal batali deci?ivi ed la rivulusioun, anca se la seria d' imbuschedi cun mort e fri, prema ind la ofensiva insema a la "Sierra Madre" po insema a la "Guisa" e l'intera capagna dal pianuri ed "Cauto" prubabilmeint an avu 'n' impurtansa militera pio grosa. Dop ch' al s'e acort che i so elt uficel, cme Cantillo ch'iva incuntre Castro a la fabrica dal socher bandune "Central America", eren dre fer 'na p?? separeda cun Castro, Batista, al 1 zner 1959, l'e scape ind la Repoblica Domenicana.

Int al gveren cuban

Al palas dal Ministeri ed l'Interen int la Piasa ed la Rivolusioun a Cuba , cun la ghegna dal Che e al det Hasta la victoria siempre.

Al 7 ferver 1959, al n?v gveren l’a numine Guevara “Sitadein per diret ed nasita”. Poch dop, Guevara l’a cumince al pratichi per divursier, anca per der un taj cer al so matrimoni cun Hilda Gadea, ch’al s’era separe, ind i fat, belo prema ed partir pr’ al Mesico cun al Granma .

Al 2 zogn 1959, l’a spu?e Aleida March, ‘na cubana ch’ la feva pert dal Muvimeint dal 26 ed loj , e ch’eren insem da la fin dal 1958. L’e ste numine cmandant ed la per?oun ed La Cabana , e per i se mei? ch’ al gh’a ‘vu l’incaregh (dal 2 zner al 12 zogn 1959), [6] l’a diret i proces a l’ j esecusioun ed dimondi persouni, cumprei? ex uficel dal regem Batista, elemeint dal BRAC ( Buro de Represion de Actividades Comunistas , "Ufesi represioun ativite comunesti", ‘na pulisia segreta), acuse ed delet ed guera, e di poletich cuntrari.

In segvit, Guevara, l’e dvinte dirigint ed l’Istitut Nasionel per la Rif?rma agraria e po presideint ed la Banca Nasionela ed Cuba (in un cert seins, un schers dal destin, lo l’iva despes cundane i sold. L’a fat veder al so imbaras firmand i biliet ed banca cun al scutmaj “Che”).

In ste pereiod, l’e turneda fora la so pasioun per i scach e la tot perta a dimondi tornei nazionel e internasionel ch’a’s tgniven a Cuba. [7] . Al vriva dimondi incurager i zoven cuban a ?vineres a i scach e l’a urnani?e dimondi ativite per spen?er al lor interesi vers al zogh. Bele dal 1959, Guevara l’a jute a urgani?er di tentativ rivulusionari, a Panama e po ind la Repoblica Dominicana. In sti tentativ a mor Ramon Lopez (Nene), ajutant dal Cmandant Camilo Cienfuegos . Soquant a di?en che ste operazioun sien stedi 'na "purga" per i fedel ed "Camilo".

Int al 1960 Guevara l'a tot perta a i suc?rs al vetmi ed l'esplo?ioun ed la n?va La Coubre . Meinter l'operasioun ed salvatag l'era in c?rs, agh'e ste 'n'etra esplo?ioun. I mort in ste pio ed seint. [8] L'e ste in cl'ucasioun che che Alberto Korda l'a scate la so fotografeia pio fam??a. An n'e mia cer se la neva l'e steda saboteda o s' l'e scupieda per un incideint. Qui che a sustinen la teoreia dal sabotag a di?en che sia ste la CIA ( Central Intelligence Agency ) [9] e despes a dan la colpa a William Alexander Morgan [10] un rivel ed Guevara int al forsi cuntra Batista dal pruvinci centreli, che pio terdi al sre ande int la CIA.

Soquant profugh cuban a porten avanti la teoreia che l'atente al sre ste fat da soquant amigh ed l'unioun sovietica, nemigh ed Che Guevara [11] .

Dop i falimeint cme diret?r ed l'Isitut Nasionel per la Rif?rma agraria e 'd la Banca Nasionela ed Cuba, Guevara al vin numine minester ed l'indostria. In costa pu?isioun, l'a de al so ajot a mudler al sociali?em cuban, dvintand ona dal figuri pio impurtant ed l'i?ola. Ind al so leber Sulla guerriglia , Guevara l'a sostgnu al mudel cuban ed rivulusioun, cumince da grop cech ed partigian, seinsa la necesite de dmander ajot a grosi urgani?asioun a sustgnir la rivulusioun armeda. Sta tatica la sre falida in Bolevia . Ind al leber El socialismo y el hombre en Cuba (1965) l'a sustgnu la necesite ed fer un "om n?v" ( hombre nuevo ) insem al stet socialesta. Ind l'invasioun ed la Baia dei Porci (1961), Guevara an n'a mia tot perta a i cumbatimeint principel, perche Castro al gh'iva de al cmand ed la pruvincia pio a sira ed Cuba, Pinar del Rio , dove l'a respint un tentativ d'invasioun (l'era un diversiv, pinsed per spuster l'atensioun di cuban dal post dal fetiv sberch). Ind al svolgimeint de ste incaregh, l'a pati 'na frida a la ghegna, ca?ve, l'a det, da un colp che gh'e parti seinsa vreir da la so rivultela.

Guevara al gh'a 'vu 'na perta impurtanta ind al meter, a Cuba, i mesil balestich sovietich arme cun al testedi nucleeri, ca?va ed la cri?i ed l'utober 1962.

Al ?luntanameint da Cuba

Int al dicember 1964 Guevara l'e ande a New York in qualite ed cap ed la delegasioun cubna e l'a tgnu un disc?rs a l'asmbleia generela ed l' ONU ( ascolta , A 'gh vol RealPlayer ; opor lez ). In cl'ucasioun, a l'an fat veder int al prugrama d'infurmasioun ed la dumenica Face the Nation insem a la CBS l'a anch incuntre diversi personalite e rapre?entant ed grop poletich.

Tra 'd l?r, al senat?r statunitens Eugene McCarthy , elemeint dal grop guide da Malcolm X e da la radichela canadei?a Michelle Duclos [12] [13] . Al 17 dicember l'e ande in aparec a Parigi, d'ed che la cumince un via? ed tri mei?, dove l'a vi?ite la Repoblica Popolera Cinei?a , l' Eget , l' Algereia , al Ghana , la Guineia , al Mali , al Dahomey , la Repoblica da Congo e la Tansania , al s'e ferme in Irlanda , a Parigi, e a Praga .

A 'd Algeri, al 24 ferver 1965, al s'e vest per l'ultma volta in poblich, a l'ester, parland al "Second seminari conomich insema a la solidariete afro-asiatica". Ind al so disc?rs l'a dichiare: "In questa lotta fino alla morte non ci sono frontiere. Non possiamo rimanere indifferenti di fronte a quanto accade in ogni parte del mondo. Una vittoria di qualsiasi nazione contro l'imperialismo e una nostra vittoria, come una sconfitta di qualsiasi nazione e una nostra sconfitta" [14] [15] .

L'a fat meraveja dounca i so scultad?r dichiarand:"I paesi socialisti hanno il dovere morale di liquidare la loro tacita complicita con i paesi sfruttatori del mondo occidentale".L'a bute zo anca 'na seria de mzuri che, second lo, i paei? dal bloch cumunesta avren duvu tor per utgnir ste prupo?it. [16] [17] .

L'e turne a Cuba al 14 mers, ricevu a la granda a l'aeroport ed L'Avana da Fidel e Raul Castro, Osvaldo Dorticos e Carlos Rafael Rodriguez. D? stmni dop al 's ritira da la veta poblica e al spares. Dove al fos l'e arme? un grand mist?r cuban per to t al 1965 anca se l'era seimper cundidere in mod spreci? al nomer du” dal regem dop Castro.

La colpa dal so ster lughe a l’an deda a divers argumeint cme al relativ fiasch dal pian d’industriali?asioun ch l’ iva purte avanti da minester ed l’indostria, al presioun fat insema a Castro da i Sovietich, alarme dal piga vers i cinei? ed Guevara, in un brot mumeint dove la divi?ioun tra Mosca e Pechino la se ?largheva, opor a grosi quistioun tra Guevara e al rest di dirigint cuban insema al ?vilop ed l’i?ola e insema a la so lenia poletica. L’e anca pusebil che Castro al fos ste rei? difideint da la popolarite ed Guevara, ch’la priva ferel dvinter ‘na minacia. I cretich ed Fidel a di?en che al so spiegasioun so la scumpersa ed Guevara in seimper stedi suspeti e dimondi a’s meravejen che Guevara an n’a mai dichiare in poblich al so intensioun, mo s?l cun ‘na letra seinsa data a Castro La piga vers i cinei? ed Guevara la deva seimper pio problema a Cuba, man di man che la conumeia dal paei? la dvinteva seimper di pio dipendeinta da l’ Unioun Sovietica .

Da i prem de ed la rivulusioun cubana, Guevara l’era ste cunsidre un sustgnid?r ed la tatica maoesta ind l’ America Lateina . Al so pian per ‘n ?velta industriali?asioun ed Cuba per tant l’era da paraguner a la campagna cinei?a dal “grand selt in avanti”. Second divers oservad?r ocidentel ed la situasioun cubana, l’opusisioun ed Guevara l’ arcmandasioun e al cundisioun sovietichi, che Castro l’iva duvu aceter, pre esser la ragioun dal so ?luntanameint da la veta poblica. A d’ogni mod, sia Guevara che Castro sustgniven l’ ideia ‘d un frunt onich tra Unioun Sovietica e Cina, pruvand anca, seinsa suces, ed meter d’acordi al d? magi?ri puteinsi cumunesti. Ind la cri?i ed l’otober 1962, Guevara la sinti cme un tradimeint sovietich la dici?ioun, tota da Nikita Khru??ev seinsa sintir Castro, ed ritirer i mesil da Cuba.

L’e dvinte pio suspet?? ind i cunfrunt ed l’Unioun Sovietica URSS . Cme e gnu fora dal so ultem disc?rs a ‘d Algeri, la cumince a veder la perta in elta dal mond, guide a sira da i Stet Uni e a mateina da l’Unioun Sovietica, cme qui che duviven sfuter la perta in bas dal mond.

Ed frunt i pio diversi pinser insema al destin dal rivulusionari argintein, Castro, al 16 zogn 1965, l’a det che l’opinioun poblica la sre steda infurmeda so Guevara quand al ‘stes Guevara l’are ritgnu cuveni?nt ferel. Intant al v?? a se ?parpagneven sia a Cuba che a l’ester. Al 3 utober dal ‘stes an, Castro la fat cgnoser ‘n letra seinsa data [18] prubabilmeint a gh’l’ iva screta Guevara mei? prema, dove cost a turneva a dir la so amicesia cun Cuba, mo al dichareva anc la so intensioun ed banduner l’i?ola e ‘d ander da n’etra pert a cumbaterper la Rivulusioun.

Al spiegheva: "Altri paesi nel mondo necessitano dei miei modesti sforzi". Ind la ‘stesa letra Guevara al feva saveir ed dimetres da toti al carghi ch’al tgniva, int al gveren, int al parti, e int l’e?ercit. L’a rinunce anch a la citadinansa ed Cuba, ch’ la gh’era steda deda int al 1959 per i somerit ind la rivulusioun.

In ‘n’ intervesta cun quater giurnalesta furaster al 12 novomber, Castro la det ch ‘ al saiva indo l’era Guevara e al gh’a zunte, per via dal v?? so ‘na pusebil mort dal vec cumpagn d’ermi, che cost, al cuntrari, al gudiva bouna salot. In do al fos Guevara l’e arme?, in toti al man?ri, un mister per i du dop e per tot col teimp i so spustameint in arme? segret.

In Congo

In un incunter, dure tota la not tr'al 14 mers e al 15 mers 1965, Guevara e Castro a’s caten d’acordi sul fat che al “Che” l’are guide personalmeint la prema asioun militera cubana in Africa. Da soquanti v?s, ed solit sicuri, a di?en che Guevara l’a cunvint Casrto a deregh ste impreisa, meinter dal j etri v??, etertant sicuri, sustinen ch’ l’ e ste Castro a cunvinser Guevara a fer la misioun, ragiunand che al cundisioun soceli di divers paei? latin american tot in cunsiderasioun cme pusebil “fog “ ed guera partigiana an n’eran mia incora favurevol.

Al ‘stes Castro l’a det che l’era veira la seconda situasioun. L’operasioun cubana ind al vec Congo Belga (pio terdi Zaire e ades Repoblica Democratica dal Congo ) l’era mireda al sustegn dal muvimeint marchsesta di Simba favurevol a Patrice Lumumba . Ind la misioun africana, per un cert pereiod ed teimp Guevara l’e ste ajute dal cap partigian Laurent-Desire Kabila , ch’ l ‘ ajuteva i sustenid?r ed Lumumba a perter avanti ‘na rivolta, fermeda da l’e?ercit congolei? ind al november ind al ‘stes 1965.

Guevara l’a cunsidere Kabila da poch, cun al scrivend ed lo: "Niente mi fa credere che sia l'uomo adatto al momento". [19]

Guevara al gh’iva 37 an an gh’iva mia ‘n’ istrusioun militera sicura. La so a?ma la gh’iva difati fat schiv?er al servesi militer in Arginteina, un fat, cost, in dove l’era cunteint, vest al so upinioun poletichi cuntrari al gveren. Al gh’iva, pero, al so ativ al speri?nsi ed la rivulusioun cubana, in particuler la vituri??a mercia so Santa Clara, ch’ l’ e steda la principela ind la vitoria finela dal forsi castresti.

Sulde ed mister sudafrican e inglei? cme Mike Hoare e profugh cuban an lavure cun l’e?ercit congolei? per impidir i pian ed Guevara. In ste boun de sculter al cumunicasioun di repert a ordin dal rivulusionari argintein, ed fere dal j imbuschedi a i rivulusionari e al tropi cubani toti al volti che sercheven ed fer un atach, ed tajer al leni ed rifurnimeint ed Guevara. . [20] [21] Al prupo?it ed Guevara l’era col ed purter a l’ester la rivulusioun cubana indutrinand i Simba a la dutreina cumunesta e insgnand a l?r al stodi ed la guera partigiana. L’icumpeteinsa, al fanati?em al loti interni dal diversi perti congolei?i eren stedi sgnedi da Guevara cme al principeli ragioun dal falimeint ed la rivulusioun.

Dop set mei?, male, melmes per l’a?ma e avili da la sfuruna, Guevara al bandouna al Congo cun i cuban scampe ( se elemeint ed la so clouna eren mort). A un cert punt, Guevara l’iva pinse ed fer turner a Cuba s?l i fri, e armagner le a cumbater da per lo fin a la fin, per der un e?eimpi a i rivulusionari. I so cumpagn d’ermi e du mes ed Fidel Castro a l’an cunvint a ander via. Dal mumeint che Castro l’iva fat cgnoser ‘na letra che Guevara al gh’iva invie, dove al rivulusionari argintein al scriviva ed la so intensioun ed tajer tot i ligam cun Cuba per deres dal tot a la rivulusioun in etri perti dal mond, al “Che” an s’ l’e mia sintida muralmeint a turner insema a l’i?ola e l’a pase i se mei? dop a viver de sfru? a Dar-es-Salaam , Praga e int la Repoblica Democratica Tedesca .

In ste pereiod, l’a scret al so memori insema a la speri?nsa in Congo e l’a cumince a fer eter du leber, un ed filo?ofeia ( Apuntes Filosoficos ) e un ed cunumeia ( Notas Economicas ).
In tot sti mei?, Castro l’a cuntinve a cucerel intant che al turnes a Cuba, mo Guevara l’a acete s?l quand l’a capi ch’al sre arme? insema a l’i?ola per i poch mei? necesari a preparer ‘na n?va imprei?a rivulusionaria in America Lateina e che la so pre?einsa la sre arme?a a toti al man?ri riserveda.

In Bolevia

La guera partigiana

Al j idej so dove Guevara al priva esser in gnudi fora ona a dre cletra per tot al 1966 e i prem mei? dal 1967. Rapre?entant dal muvimeint indipendentesta mun?ambican FRELIMO arcunten d’incunter cun lo a la fin dal 1966 o a l’inesi dal 1967 a Dar es Salaam, dop ed cost an rifiute la so uferta d’ajot al l?r pruget rivulusionari.

In un disc?rs tgnu ind la manifestasioun dal Prem ed Mag 1967 a L’Avana , al sositut dal minester dal forsi armedi, magi?r Juan Almeida , l’a det che Guevara l’era dre servir la rivulusioun da ‘na quelch p?rta ind l’Ameria Lateina. Al nutesi, seimper pio susgnudi, che a dgiven che l’era dre direger la guera partigiana in Bolevia i eren dvintedi sicuri. So dmanda ed Fidel Castro, un pcoun ed tera ind ‘na zona dmondi luntan l’era ste cumpre da i cumunsta bolivian perche Guevara al li druves cme post e camp d’adestrameint.

Prubabilmeint, per Guevara e i cuban ch'al cumpagneven, la si?lta ed cumincer mia a cumbater subet, mo prepareres in ste camp ind la regioun ed Nancahuazu l'a purte dimondi res'c. Poch l'era ste fat per preparer un e?ercit partigian. La cherduda speia ed la Stasi (qualite negheda dal j avtorite ed la DDR, inco dop al crol ed la DDR a gh'in mia infurmasioun che posen fer pinser cla fes perta ed la STASI) Haydee Tamara Bunke Biderpio cgnusuda cun al nom ed batalia ed Tania, ch' l'era andeda a La Paz cme principel agint ed Guevara, a s'e parle insema a 'na so colaborasioun cun al KGB e s'e despes pinse ch' l' abia, seinsa vreir, interesi sovietich, purtand al avtorite boliviani insema a i pas di partigian. Tania l'e morta in Bolevia poch teimp prema ed Guevara. Al diari cate ados al so cadaver, l'are ajute i bolivian a squacer i muvimeint di cuban.

Al tanti foto ed Guevara e di jeter elemeint dal grop, lassedi ind l ‘acampameint dop che cost l’e ste bandune dop i prem scunter cun l’e?ercit bolivian int al mers 1967, an de al preisideint Rene Barrientos Ortuno la prova ed la pre?einsa dal rivulusionari argintein int al paei?.

A’s di? che, dop aveirli vesti, Barrientos al vriva veder la testa ed Guevara pinteda isema a’na peca e fata veder int al ceinter ed La Paz. L’a urdne a l’e?ercit ed der la casa al grop cuban. Al repert ed Guevara, fat da circa 50 cumbateint e ciame ( Ejercito de Liberacion Nacional de Bolivia ), l’era bein equipage e inisialmeint l’a fat un cert nomer ed suces cuntra al forsi boliviani, ind al trein difecil e muntagno? ed la regioun ed amiri. In setember, pero, l’e?ercit a gh’ l’ a caveda a eliminer du grop ed partigian, masand un di cmandant. Sibei la natura viuleinta ed la guera, Guevara l’a cure tot i militer bolivian che i partigian a feve per?uner, dop, a i muleva.

A dop l’ultma batalia, dove l’e ste fri e ciape, quand l’e ste purte in un ceinter ed per?unia pruvi?oria e l’a vest che l’e a’s cateven divers sulde bolivian arme? fri int al cumbatimeint, al s’e ofert ed cureri (oferta rifiuteda da l’uficel bolivian in cmand) ) [22]

Al pian ed Guevara per pijer la rivulusioun in Bolevia a’s pugeva so soquant pinser sbalie:

  • Al se speteva ed duveir afrunter s?l al gveren lochel e al so e?ercit, mel arme e poch equipage. Al cuntrari, apeina al gveren american al gh’ a ‘vu cunfermeda al so pre?einsa in Bolevia, l’a invie personel ed la CIA e d’etri agensei per ajuter a urgani?er la guera cuntra i partigian. L’e?ercit bolivian l’e ste adestre da cunsilier dal Forsi speceli ed l’ US Army , cun deinter un n?v batalioun di “Rangers” espert ed cumbatimeint ind la foresta. I repert specel statuniteins prubabilmeint an tot perta anch a cert cumbatimeint.
  • Al se speteva ed ricever asisteinsa e coperasioun da la ginta ch’l’ era cuntra al gveren. Ste speransa in stedi mandedi a l’aria e al Parti cumunesta bolivian, amigh di sovietich e mia di cuban, an l’a mia ajute, amca se soquant elemeint cme Rodolfo Saldana , Serapio Aquino Tudela e Antonio Jimenez Tardiolo a l’an fat a tetol personel o s’in fat sulde in di so repert, cuntra la volonte ed la testa dal parti.
  • Al se speteva d’armagner in cuntat cun l’aradio cun l’ Avana. Al cuntrari, al d? trasmiteint a ondi curti ch’ a gh’eren stedi dedi eren difet??i, a gh’an impidi al cumunicasioun cun Cuba. Dop quelch mei?, al registrad?r a naster che druveven per registrer e dzifrer i mesag che de?gniven da Cuba l’e ste pers meinter traverseven un fiom. In pio, la so piga al cunfrunt pio che al cumprumes a l’a jute a ‘n esser mia boun de ?viluper un boun raport ed lav?r cun i dirigint bolivian, cme l’era suces anch in Congo [23] . Ste mod ed fer l’era gnu fora anch int al teimp ed la guera partigiana a Cuba, mo l’era steda tgnuda sota control da Fidel Castro. . [24]

In realte al pinser che Guevara al fos a dre a preparer la rivulusioun in Bolevia l’a sembreva esser sbalieda. L’e pio prubabil, cme cunfermen anch al ricerchi dal giurnalesta bolivian Jose Luis Alcazar, che al fos dre preparer ‘na sc?la d’adestrameint per partigian, per purter in un second teimp ste forsi deinter al so paei?, l’Arginteina. [25]

L' arest e l' e?ecusioun

Bele da pio ‘d un mei?, dal 31 agost, la vanguardia ed Guevara l’era erme?a da per le dop la sfrantumasioun da pert ed l’e?ercit ed la retroguardia cmandeda da Joaquin, a Puerto Muricio, insema al Rio Grande. L’imbuscheda l’a cunte insema a’na spieda ‘d un cuntadein Honorato Rojas che, sota la minacia ed l’e?ercit (la mujera la s’e lamernteda pr’al boti dedi al mari), l’a det in dove l’era al post do l’era pusebil che i partigian pasesen al fiom.

Guevara ind i prem d’utobert, bele cun pochi infurmasioun, seinsa magner e cun pochi vei de scamp, a’s loga in un canaloun ( quebrada ) dove l’e circunde da forsi militeri pio grosi ed lo. Che Guevara l’e ciape da l’e?ercit bolivian, insem a di eter partigian, l’8 utober dal 1967 ind la “quebrada del Yuro”, apoch chilometer dal vilag ed La Hguera. Al s’e arei? dop esser ste fri al gambi e dop che al so s’ciop l’e ste rot da un c?lp. Barrientos, apeina infurme ed l’arest, l’a de ordin ed maserel, mo l’a mande fora un cumunichet dove al dgiva che Che Guevara l’era mort in cumbatimeint. Guevara l’e ste tgnu per?uner ind la ceca sc?la dal paei?, in dove l’a durmi. L’e ste mase ind al dop mezde dal de dop. A maserel l’e ste Mario Teran, un sergint ed l’e?ercit tire a sort tra soquant volontari.

So col ch’ l’e suces dop. Quelchidun a di? che Teran l’era trop nerv??, al punt che l’e ande fora dal lochel e che a l’an duvu turner a purter deinter cun la forsa. Per di eter, an n’a mia vru guarder in facia a Guevara, acse da spareregh int la gola, frida ch’ la sre steea murtela. Per di eter incora, al sergint l’are ‘vu bisogn d’ imberiagheres, per fer col che al gh’iva da fer.

La versioun pio ed valor l’arcunta che a Guevara gh’an spare divers c?lp al gambi, sia per vanser ed ruvineregh la ghegna acse da argcnoser chi l’era, sia per fer finta che fosen fridi avudi in cumbatimeint, cun cost lugher al masameint in mod spec dal per?uner. Cme c?lp ed grasia, agh’an spare al stomegh: frida ch’ la gh’a impi i polmoun ed sangov. E ste det che l’are ricevu acse al so asasin: "So che sei qui per uccidermi. Spara dunque, codardo, stai solo uccidendo un uomo". [26]

Al so corp l’e ste lighe a i patin ed ‘n’ elicoter e purte a Vallegrande, dove l’e ste puge insema a un pian ed lavag ed l’uspedel e fat veder a la stampa. "So che sei qui per uccidermi. Spara dunque, codardo, stai solo uccidendo un uomo". [27] Al foto toti al?ra an fat naser foli cme coli ed San Ernesto de La Higuera e El Cristo de Vallegrande . [28] . Dop che un dut?r militer l’a taje al man al cadaver, l’e?ercit bolivian l’a fat sparir al corp, rifiutandes ed riveler se i rest fosen ste supli o creme.

La casa a Guevara in Bolevia l’e steda guideda Felix Rodrighez, un agint ed la CIA ch’ l’era ste infiltre a Cuba per tor cuntat cun i cuntrari di Munt Escambray e cun ambi?nt cuntrari a Castro ed l’ Avana prema ed l’invasioun ed la ≪ Baia dei Porci ≫ e ch l’ era ste, cun suces, fat gnir fora da l’i?ola dop al falimeint dal sberch. . [29] [30] Rodrighez l’a de la nutesia ed l’arest al quarter generel ed la CIA a Langley in Virgigna , druvand diversi stasioun ed l’Agenseia ind l’America Meridionela.

Dop l’e?ecusioun, Rodrighez l’a tot per lo al co?i personeli ed Guevara, tra qui al so Rolex. Ind ‘j an dop, l’are fat veder cun argoj a i giurnalesta sti ricord. Un eter fat, ed val?r pio cech, coleghe a l ‘arest e a la mort ed Guevara l’e ste l’arest ed Langley. Ind l’avril 1967 al forsi gvernativi boliviani an ciape Debray, un zoven francei?, profes?r ed filo?ofeia a l’Universite ed l’Avana, che l’iva studie a l’ Ecole Normale Superieure cun al filo?of marcsesta Luis Althusser, [31] acusandel ‘d ajuter i partigian. Debray l’a dichiare cun forsa ed lavurer s?l cme giurnalesta e l’a rivele che Guevara, spari da teimp, al guideva la guera partigiana. Al pruces a Debray (ch’l’era dvinte un ches internasionel) l’era peina cumince quand al j avtorite boliviani, l’ 11 utober, an cunte che Guevara ind di de prema l’era ste mase ind al scunter cun al forsi gvernativi.

Al 15 utober Castro l’a arcusun poblicameint la mort ed Guevara e l’a dichiare tri de e loto nazionel. La mort dal he l’e steda vesta cme un gros falimeint per i muvimeint rivulusionari ed segn socialesta che eren in America lateina e ind al rest dal ters mond.

La tomba monumentela ed Che Guevara

Int al 1997 i rest dal cadaver ed Guevara in ste cave atach a la pesta ed v?l a Vallegrande e purte a Cuba. Al 17 utober 1997 i so rest, insem a qui ed se eter cumbateint cuban mort ind la campagna in Bolevia, in ste supli cun tot j un?r militer in ‘na tomba monumentela fata fer aposta ind la site ed Santa Clara, dove treiten?v an l’iva vint cola ch’ l’ era steda cunsidereda la batalia deci?iva ed la rivulusioun cubana.

Al monumeint l’e corede da ‘na grand statva cun la screta: "Hasta la victoria siempre" e da ’na lapida cun scret al prema pert dal test dal famo? orden ed servesi firme da Fidel Castro al 21 agost 1958, dove a gniven cumunichedi al j istrusioun operativi per la clouna nomer 8, cmandeda da Guevara: "Se asigna al comandante Ernesto Guevara la mision de conducir desde la Sierra Maestra hasta la provincias de Las Villas una Columna rebelde y operar en dicho teritorio de acuerdo con el plan estrategico del Ejercito rebelde" .

Materiel pr'anderegh in fonda

(manca) Lesta di leber e documeint impurtant Lesta di lebber e documeint impurtant Bibliografia ed opere di riferimento :

Leber ed Che Guevara

(manca) Noti de spiegasioun ed la pagina Noti in fond a la pagina Note a pie di pagina :

  1. La data ed nasita registreda insema al so certifichet ed nascita l’e al 14 zogn 1928, sibein che ‘na tersa v?? (Julia Constenla, citeda da Jon Lee Anderson ) la di? che in realte l’era ne al 14 mag dal ‘stes an. (Constenla la di? che sta nutesia la gh’e steda deda da ‘na persouna, ch’ a s’a mia chi l’era, e che so medra, Cecilia de la Serna, l’era belo incinta quand le e Ernesto Guevara Lynch a s’in spuse e per quendi la data ed la nasita ed so fi?l la sia steda spusteda un mei? pio terdi per schiv?er un scandel). Funt: Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life , New York: 1997, Grove Press, pp. 3 and 769.
  2. U.S. Department of State, "Foreign Relations, Guatemala, 1952-1954". Online , vest al 4 mers 2006
  3. Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life , New York: 1997, Grove Press, p. 144
  4. U.S. Department of State, "Foreign Relations, Guatemala, 1952-1954". Online , vest al 4 mers 2006
  5. Ernesto Che Guevara, "Suicide Squad: Example Of Revolutionary Morale (pes trat da Episodes of the Cuban Revolutionary War - 1956-58 ). The Militant Online , vest al 27 mers 2006.
  6. Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life , New York: 1997, Grove Press, p. 372 and p. 425
  7. chessgames.com, Miguel Najdorf vs Ernesto Che Guevara". Online at chessgames.com , vest al 5 zner 2006.
  8. Cuban Information Archives, "La Coubre explodes in Havana 1960". Online , vest al 26 ferver 2006. A'S p?len veder al fotografei al sit cuban fotospl.com .
  9. Defensa Nacional, "SABOTAJE AL BUQUE LA COUBRE" Online ,vest al 26 ferver 2006
  10. The Miami Herald, "Dockworker set ship blast in Havana, American claims". Online , vest al 26 ferver 2006
  11. Guaracabuya.org, "Recuento Historico:El porque el PCC ordeno volar el barco "La Coubre". Online , vest al 26 ferver 2006
  12. Montreal Gazette, "Liberals picked the wrong issue". Online , vesta al 26 ferver 2006
  13. Guaracabuya.org, "TERRORISTS CONNECTED TO CUBAN COMMUNIST GOVERNMENT". Online , vest al 26 ferver 2006
  14. Ernesto Che Guevara (curatori Rolando E. Bonachea e Nelson P. Valdes), Che: Selected Works of Ernesto Guevara , Cambridge, MA: 1969, p. 350.
  15. Ernesto Che Guevara, "English Translation of Complete Text of Algiers Speech", Online su Sozialistische Klassiker , vest al 4 zner 2006
  16. Ernesto Che Guevara, (curad?r Rolando E. Bonachea e Nelson P. Valdes), Che: Selected Works of Ernesto Guevara , supra , pp. 352-59.
  17. Ernesto Che Guevara, "English Translation of Complete Text of Algiers Speech", Online su Sozialistische Klassiker , vest al 4 zner 2006
  18. Ernesto Che Guevara, "Che Guevara's Farewell Letter", 1965. Tradusioun inglei?a: Su Wikisource .
  19. BBC News,"Profile: Laurent Kabila", 26 May 2001. Online at BBC News , vest al 7 agost 2006.
  20. African History Blog, "Che Guevara's Exploits in the Congo", Che Guevara's Exploits in the Congo Online at African History , vest al 5 zner 2006.
  21. Sit ed "Mad" Mike Hoare, "Mad Mike". Online at Geocities.com , vest al 5 zner 2006.
  22. Taibo, Paco Ignacio II. Ernesto Guevara, tambien conocido como el Che , Barcelona, 1999: Editorial Planeta, p 726.
  23. Ernesto Che Guevara, "Excerpt from Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo ", Online at Cold War International History Project , vest al 26 avril 2006.
  24. Castaneda, Jorge G. Che Guevara: Companero , New York: 1998, Random House, pp 107-112; 131-132.
  25. Jose Luis Alcazar. Nacahuasu, la Guerrilla del Che en Bolivia .
  26. Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life . New York: Grove Press, 1997.
  27. Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life . New York: Grove Press, 1997.
  28. El Nuevo Cojo Ilustrado, "Galeria Che Guevara". Online , vest al 27 avril 2006
  29. Rodriguez, Felix I. and John Weisman. Shadow Warrior/the CIA Hero of a Hundred Unknown Battles (Hardcover) , New York: 1989, Publisher: Simon & Schuster
  30. MaxNews, "Felix Rodriguez:Kerry No Foe of Castro". Online , vest al 27 ferver 2006
  31. marxists.org website, "Louis Althusser" Online , vest l' 11 mers 2006.
( (manca) Nota: sta pagina che l'e steda invieda cun 'na tradusioun da :it:Che_Guevara Nota: sta pagina che l'e steda tradota da :it:Che_Guevara Nota: pagina inizialmente tradotta a partire da :it:Che_Guevara )

Colegameint esteren