Zoil de Cordova
(
Cordova
,
segle
iii
-
ca.
304
) va ser un dels martirs morts a
Cordova
durant la
persecucio de Dioclecia
. Es venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
La noticia mes antiga sobre el martir la dona
Prudenci
al segle
iv
, a l'himne IV del
Peristephanon
, quan cita trenta martirs hispanics; diu "
Corduba Acisclum dabit, et Zoellum
" ("Cordova dona Iscle, i Zoel"). El
Martyrologium Hieronymianum
l'inclou amb els seus companys martirs el dia
27 de juny
. Probablement, que sigui destacat entre el grup de mes de vint martirs deu voler dir que n'era el principal, pero no se sap per que, o perque nomes hi ha una acta de martiri d'ell, i no de la resta.
Segons l'acta, possiblement tardana, Zoil era un jove de bona familia, cristia. Denunciat, el jutge, en veure'n la distincio, volgue que abjures perque pensava que aixi la resta de cristians el seguirien. Zoil refusa de fer-ho i confirma la seva fe, per la qual cosa fou torturat i, finalment, decapitat. A continuacio, foren degollats els altres companys seus, uns 20. Els noms que en dona
Enrique Florez
a l'
Espana sagrada
son: Crescenci, Julia, Nemesi, Fratria, Primitiu, Justi, EStateu, Novacia, Climent, Marcel·li, Zedi, Felix, Venust, Marcel, Italica, Lell, Capito, Tinnus, Timarc o Tusc i Silva.
L'any
613
, el bisbe de Cordova Agapit II va tenir la revelacio del lloc on era sebollit el martir i, acompanyat de clergues i fidels, va desenterrar-ne les restes i les porta a l'esglesia de Sant Just, que, ampliada, canvia el seu nom pel de Sant Zoil.
Eulogi de Cordova
hi fou clergue i comenta que l'esglesia era al centre de la ciutat. Probablement data de llavors l'acta del martiri, per la qual cosa es poc versemblant.
Al segle
xi
, el comte de Carrion,
Gomez Diaz
, trasllada les restes del martir de Cordova al monestir
benedicti
de San Juan Bautista de
Carrion de los Condes
, que passa a dir-se de San Zoilo. La devocio se n'estengue per Castella i Zoil esdevingue
sant patro
de Carrion, on les festes se celebren, pero, l'
agost
, el penultim dilluns del mes.
Bibliografia
[
modifica
]
- Z. Garcia Villada.
Historia eclesiastica de Espana, I
. Madrid, 1937.
- Juan Fernando Roig.
Iconografia de los Santos
. Barcelona: Omega, 1950.