Zhang Qian
(en
xines tradicional
: 張騫; en
xines simplificat
: ??; en
pinyin
: Zh?ng Qi?n) fou un enviat imperial al
segle
ii
aC
, durant la
dinastia Han
. Fou el primer diplomatic oficial en portar informacio fiable sobre l'
Asia central
a la cort imperial xinesa a
Chang'an
, llavors sota l'emperador
Han Wudi
, considerat el pioner en la colonitzacio i conquesta xinesa de la zona que actualment correspon a la Regio Autonoma de
Xinjiang
i de l'obertura de la
ruta de la seda
. El relat de Zhang Qian sobre les seves exploracions a l'Asia Central es detallen a les primeres croniques historiques de Han ("
Shiji
", o "Memories historiques"), compilades per
Sima Qian
al segle
i
aC.
[1]
La primera missio de Zhang Qian cap a l'oest
[
modifica
]
La missio comencava el
138 aC
amb l'objectiu estrategic d'aconseguir aliances militars amb els caps de les tribus enemigues dels
xiongnu
per fer un front comu per aturar el seu poder i agressivitat. Una confederacio de tribus
nomades
xiongnu amenacava de forma constant la seguretat de la Xina, malgrat la
Gran Muralla
, fent-hi incursions per saquejar les riqueses dels seus veins, sobretot pagesos. Els xiongnu vulneraven aixi el sistema d'aliances que havien establert amb els xinesos, a traves del qual a canvi de l'enviament per part de la Xina de princeses xineses per als caps xiongnu i l'entrega anual de presents, cap de les dues parts podia traspassar la Gran Muralla. Les guerres contra aquestes tribus havien costat moltes morts fins que l'emperador
Wudi
dels
Han
va intentar portar a terme una operacio diplomatica enviant un emissari fins al territori
yuezhi
, els quals havien estat derrotats pels xiongnu i obligats a fugir de la regio on vivien, entorn de
Gansu
, i emigrar milers de quilometres cap a l'oest fins a
Daxia
, l'antiga
Bactriana
, a l'actual
Tadjikistan
. Aprofitant la missio, Qian hauria de recollir informacio dels paisos pels quals havia de passar i establir-hi si era possible aliances.
Zhang Qian era un jove oficial de la guardia de palau, que tenia prop de 30 anys, i que era originari de l'est de l'actual ciutat de
Hanzhong
, a la provincia de
Shaanxi
. Es diu que era un home honest, amb una gran forca fisica, tenac i decidit, especialment dotat per a la conduccio dels 98 homes que l'acompanyaven. Entre aquest homes hi havia un arquer xiongnu anomenat Ganfu. Aquest havia estat fet presoner pels xinesos han i destinat com a criat en una familia aristocratica de Shandong. Quan se l'allibera, accedi a l'exercit xines. Era molt habil i estava ressentit amb el seu pais despres de ser-ne expulsat i espoliat, fet que el condui a participar en la missio i fer-li de guia a Zhang Qian.
Primera etapa: arrenca l'expedicio. Capturats
[
modifica
]
Partint de la capital imperial Chang’an, Zhang Qian i els seus homes es dirigiren cap al nord-oest passant pel sud de
Gansu
i travessant el
riu Groc
pel
corredor de l'Hexi
al peu de les muntanyes de
Qilian
. Pero poc despres de deixar la Gran Muralla, s'equivocaren de cami i foren interceptats per un ampli destacament de genets
xiongnu
que els feren presoners. Foren portats a la residencia del cap xiongnu i, despres de ser maltractat, Zhang Qian fou destinat com a esclau d'una familia aristocratica xiongnu. Es va passar onze anys fent de pastor d'un immens ramat d'ovelles i es va casar amb una esclava xiongnu amb qui va tenir un fill.
Segona etapa: Fugida. Arribada al regne dels dayuan
[
modifica
]
Pero es va presentar una ocasio per fugir que Qian i un grup dels seus homes van aprofitar. Es desconeix quants homes van poder escapar, pero el cert es que nomes van poder seguir avancant Zhang Qian i Ganfu. Decidiren continuar la missio i es dirigiren cap a l'oest, viatjant durant uns quants dies sofrint fam i sed. Despres d'un llarg trajecte amb l'orientacio del sol, la lluna i les estrelles, van arribar a un immens llac salat, el llac
Lob Nor
. Per tant, havien entrat a l'antic regne de
Loulan
, ocupat en aquella epoca per soldats xiongnu. Al llarg de la
conca del Tarim
arribaren a creuar fins a vuit ciutats-oasi diferents, com per exemple el regne de
Weili
,
Qiuci
i
Shule
, fins que finalment arribaren al
regne dels dayuan
. Dels habitants d'aquest regne se'n diu que conformaven un poble sedentari dedicat a l'agricultura i que es trobava a la
vall de Fergana
. Cultivava arros, blat i vi i tenien molt bons cavalls, dels quals es diu que "suaven sang". Era un regne prosper format per diverses ciutats i cases fortificades.
Zhang Qian i Ganfu foren molt ben rebuts pels dayuan, el cap dels quals els hi proporcionaren un grup de traductors i de guies per tal que els conduissin cap al territori dels yuezhi. Abans d'entrar en contacte amb aquest ultim poble, Zhang Qian encara va visitar una altra area, el
regne dels kangju
, un estat nomada al nord-oest dels dayuan.
Tercera etapa: els yuezhi. Cami de tornada
[
modifica
]
Finalment, l'expedicio arriba a la zona que ocupaven els yuezhi en aquell moment, a la zona de
Daxia
, a l'antiga
Bactriana
. Els yuezhi limitaven a l'est amb els dayuan, a l'oest amb
Ansi
(Partia) i al nord tenien els kangju.
Eren un poble nomada de costums semblants als dels xiongnu. Zhang Qian no els va poder convencer per a unir-se contra els xiongnu. No obstant aixo, Zhang Qian va romandre en aquesta regio durant aproximadament un any, probablement amb l'esperanca d'acabar convencent el rei yuezhi. Es alli on el diplomatic han observa que es comercialitzaven productes xinesos per aquelles contrades, fet que el va dur a reflexionar sobre les rutes comercials existents desconegudes per la cort imperial han que podien haver-hi pel sud de la Xina, cap a l'India (Shendu) fins als regnes de l'Asia central.
Zhang Qian decidi a la fi emprendre el cami de tornada cap a Chang’an, rodejant pel sud la depressio del
riu Tarim
i travessant l'actual provincia de
Qinghai
. Tornaren a tenir mala sort, ja que foren de nou capturats per genets xiongnu, dels qui van poder escapar al cap d'un any, aprofitant la confusio i el caos que es produiren al voltant de l'any 126 aC amb la mort del rei xiongnu d'aquell moment.
Quan Zhang Qian arriba de nou a la cort imperial xinesa, encara sota el regnat de l'emperador Wudi, es produi una gran commocio, ja que havien transcorregut 13 anys des de la seva partida i se li concedi un rang d'alt dignatari.
La segona missio de Zhang Qian. A la recerca d'una ruta pel sud-oest
[
modifica
]
Zhang Qian reuni al seu informe presentat a Wudi molta informacio sobre aquelles regions centreasiatiques que havia visitat i, entre altres detalls, recollia l'existencia de dues rutes comercials alternatives que hi podien haver entre la Xina han i els regnes de l'oest. La primera, la del nord, a traves del
corredor de l'Hexi
, el desert de
Takla Makan
i les muntanyes del
Pamir
; la del sud, a traves de la qual productes com bambus i sedes de l'actual provincia de Sichuan circulaven a traves de Yunnan cap a Birmania, el nord de l'India (Shendu) fins a arribar a la zona de l'Afganistan actual. Veient les dificultats que encara presentava la ruta del nord, que els xiongnu amenacaven constantment, Zhang Qian va proposar buscar una ruta alternativa que no estigues bloquejada pels xiongnu, enviar alguna expedicio precisament cap al sud-oest, per trobar aquesta via comercial pel sud que forcosament havia d'existir.
Cap a l'any 135 aC un oficial,
Tang Meng
, havia aconseguit persuadir el govern per a fer-hi una expedicio d'exploracio, ja que es tenien informes sobre la important activitat comercial d'aquelles zones. Els xinesos hi establiren el seu control i una serie de rutes comercials des de la capital. Tanmateix, l'activitat comercial es va veure suspesa per la dissidencia local i per la concentracio dels esforcos han contra els xiongnu al nord.
L'interes per la zona va tornar a ressorgir a partir del 126 aEC gracies als informes de Zhang Qian. Es van enviar diverses expedicions des de l'actual
Sichuan
cap al sud. S'arribara amb certa facilitat fins a
Yibin
(actual
Yunnan
), pero a partir d'aquell punt tindrien problemes per a continuar, ja que no van trobar el cami. Despres d'alguns intents frustrats i de les altes despeses dels viatges, desistiren, pero l'interes per aquella zona no va desapareixer, i anys mes tard els han hi ampliarien el seu control.
Tercera missio. La possible alianca amb els wusun
[
modifica
]
Zhang Qian havia descrit al seu informe la historia interna dels
wusun
, un poble nomada que habitava una zona de la vall del
riu Ili
. Va proposar buscar un acord amistos amb els wusun del mateix tipus que s'havia volgut aconseguir amb els yuezhi per tal de combatre els xiongnu.
En una campanya militar l'any 121 aEC s'havia derrotat els xiongnu, que momentaniament havien estat empesos cap al nord, fet que feia que el cami cap a l'oest estigues lliure d'aquesta amenaca i fos mes segur. La cort de Chang’an accepta la seva proposta i de nou Zhang Qian fou enviat aproximadament al voltant del 115 aC en una expedicio diplomatica cap a l'oest amb 300 homes i ben carregada de presents de valor, com or i seda, que s'entregaren als caps dels regnes que van creuar i amb qui volien tambe establir-hi relacions diplomatiques.
De la mateixa manera que ocorregue amb els yuezhi, els wusun no van voler participar militarment contra els xiongnu aliant-se amb els xinesos, pero si que hi establiren relacions amistoses. Zhang Qian va entregar presents xinesos al cap dels wusun i de tornada cap a Chang’an, Zhang Qian va endur-se guies i interprets wusun, ambaixadors, a mes de valuosos cavalls a fi d'enfortir l'alianca. Dels 300 homes que l'acompanyaven en va enviar alguns als diferents regnes centreasiatics que havia visitat anteriorment, com els dels dayuan, kangju, yuezhi, Daxia. Mes tard arribarien delegacions d'aquestes regions a la cort xinesa i aixi s'iniciaria un anar i venir de missions oficials entre aquests estats.
Finalment, Zhang Qian mori el
113 aEC
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Luce Boulnois.
La ruta de la seda
ISBN 84-8307-609-8
- AA.DD. (1987) The Cambridge History of China. The Ch’in and Han Empires, 221B.C-A.D. 220, Cambridge: Cambridge University Press, vol. I, pp. 152?170, 377-580
- CHUN-SHU CHANG (2006) The rise of the Chinese Empire: Frontier, Immigration and Empire in Han China, 130 B.C.- A.D. 157, Ann Arbor: University of Michigan Press
- FOLCH, D. (2001) La construccio de la Xina, Barcelona: Editorial Empuries, pp. 177?220
- GOSCH, S.- STEARNS, P. (2008) Premodern Travel in World History, UK: Routledge, pp. 50?64
- LOEWE, M. (2000) A Biographical dictionary of the Qin, former Han and Xin periods, 221BC-AD 24, Leiden: Brill pp. 273?280, 687-689
- WATSON, B. (1961) Records of the Grand Historian of China II (traduccio de Shiji de Sima Qian). Nova York: Columbia University Press
- ↑
Boulnois
, Luce.
La ruta de la seda. Dioses, guerreros y mercaderes.
(en castella). Barcelona: Peninsula, 2007, p. 66.
ISBN 9788483076095
.
Enllacos externs
[
modifica
]
- Silk Road Seattle
[1]
- Silk Road, North China, C. Michael Hogan, The Megalithic Portal
[2]
- The Art and Images of China, Atlas and Historical Maps
[3]