한국   대만   중국   일본 
Zagros - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Zagros

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaZagros
Imatge
Tipus Serralada Modifica el valor a Wikidata
Part de Cinturo Alpidic Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
  33° 40′ N, 47° 00′ E  /  33.67°N , 47°E  / 33.67; 47
Dades i xifres
Altitud 4.409 m Modifica el valor a Wikidata
Mida 300 ( amplada) × 1.500 ( longitud) km
Punt mes alt Zard Kuh Modifica el valor a Wikidata  (4.221 m Modifica el valor a Wikidata)
Material roca sedimentaria Modifica el valor a Wikidata
Superficie 533.512 km² Modifica el valor a Wikidata

La serralada del Zagros ( persa : ???? ??? ????? ; kurd : Ciyayen Zagrose ) es una cadena muntanyosa de l' Iran que s'esten de nord a sud amb una lleugera inclinacio a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan irania i Kurdistan iraquia . [1] Te uns 1.500 km de longitud. El seu nom llati fou Zagrus Mons . Els punts mes alts de la serralada de Zagros son els cims de Zard Kuh i el Dena . [2]

Geologia [ modifica ]

Anaglif en relleu ombrejat SRTM de les muntanyes de Zagros
Les muntanyes Zagros des de l'espai, setembre de 1992 [3]

Els Zagros son d' orogenesi alpina i es divideixen en subcadenes paral·leles. La seva major altura es el Mont Dena, de 4.409 metres. Els contraforts de la provincia de Fars, al sud, presenten altituds mes baixes, de fins a 4.000 metres.

Doms salins (turons) i glaceres salins (zones fosques) a les Muntanyes Zagros al sud de l'Iran.

El cinturo de plec i corriment de Zagros es va formar per la col·lisio de dues plaques tectoniques: la placa euroasiatica i la placa arabiga. [4] Recents mesures de GPS a Iran [5] mostren que aquesta col·lisio esta encara en actiu i la deformacio no es distribueix de manera uniforme al pais, principalment a les cadenes muntanyenques mes importants com Elburz i Zagros. Una xarxa de GPS relativament densa, que cobreix la part iraniana dels Zagros, [6] tambe revela una alta taxa de deformacio dins d'aquests. Els resultats mostren que la taxa actual d'escurcament al sud-est de Zagros es d'aproximadament 10 mm[a], descendint a prop de 5 mm al nord-oest de Zagros. La falla de Kazerun divideix de nord a sud els Zagros en dues zones diferents de deformacio. Els resultats mostren aixi mateix diferents direccions d'escurcament al llarg de la serralada, es a dir, escurcament normal al sud-est i oblic al nord-oest.

La coberta sedimentaria del sud-est dels Zagros esta formada sobre una capa de roca de sal (que actua com un ductil despreniment subcutani basal de baixa friccio ), mentre que al nord-oest la capa de sal no existeix o es molt fina. Aquesta friccio basal diferent es responsable en part de les diferents topografies a banda i banda de la falla de Kazerun. S'observa una zona topografia elevada i estreta de deformacio al nord-oest, mentre que al sud-est la deformacio es va estendre formant-se una deformacio mes amplia amb una topografia mes baixa. [7] Les tensions provinents de l'escorca terrestre per la col·lisio van causar un plec extens de les capes de roques sedimentaries preexistents. L' erosio subseguent va eliminar les roques mes toves, com lutita (roca formada pel fang consolidat) i limolita (similar a la lutita pero amb un gra una mica mes bast), deixant roques mes dures, com la roca calcaria (rica en calci , formada per les restes d'organismes marins) i dolomita (roques similars a la pedra calcaria que contenen calci i magnesi ). Aquesta erosio diferencial va formar les vores lineals de la serralada de Zagros.

Els doms de sal i glaceres salines son una caracteristica comuna de la serralada de Zagros. Els doms de sal son un estadi dels diapirs salins. Els diapirs son una estructura important per a l'exploracio de petroli, ja que la sal impermeable atrapa sovint el petroli sota les capes de roques.

El ambient de diposit i la historia tectonica de les roques son propicies per a la formacio i la captura de petroli , i la regio de Zagros es una part important de la produccio de petroli del golf Persic .

El proces de col·lisio continua fins al present, i a mesura que la placa arabiga empeny contra la placa euroasiatica, les muntanyes de Zagros i l’ Altipla Irania son cada cop mes alts. Mesuraments recents de GPS a l'Iran [8] han demostrat que aquesta col·lisio encara esta activa i la deformacio resultant es distribueix de manera no uniforme al pais, principalment ocupada als principals cinturons muntanyosos com Elburz i Zagros. Una xarxa GPS relativament densa que cobria els Zagros iranians [9] tambe demostra una alta taxa de deformacio dins dels Zagros. Els resultats del GPS mostren que la taxa actual d'escurcament al sud-est de Zagros es de ~ 10 mm/any, baixant a ~ 5 mm/any al nord-oest de Zagros. La falla nord-sud de Kazerun divideix els Zagros en dues zones de deformacio diferents. Els resultats del GPS tambe mostren diferents direccions d'escurcament al llarg del cinturo, escurcament normal al sud-est i escurcament oblic al nord-oest de Zagros. Les muntanyes Zagros es van crear al voltant de l'epoca de la segona edat de gel, que va provocar la col·lisio tectonica, donant lloc a la seva singularitat.

La coberta sedimentaria al SE de Zagros s'esta deformant per sobre d'una capa de sal de roca (actuant com un descol·liment ductil amb una baixa friccio basal), mentre que al NW de Zagros la capa de sal falta o es molt prima. [10] Aquesta friccio basal diferent es en part responsable de les diferents topografies a banda i banda de la falla de Kazerun. S'observa una topografia mes alta i una zona de deformacio mes estreta al NW de Zagros, mentre que al SE, la deformacio es va estendre mes i es va formar una zona de deformacio mes amplia amb una topografia mes baixa. [11] Les tensions induides a l'escorca terrestre per la col·lisio van provocar un plegament extens de les roques sedimentaries en capes preexistents. L'erosio posterior va eliminar roques mes toves, com ara fangolita (roca formada per fang consolidat) i limolita (un fang de gra una mica mes gruixut), mentre que va deixar roques mes dures, com ara la pedra calcaria (roca rica en calci formada per restes d'organismes marins) i la dolomita (roques semblants a la pedra calcaria que contenen calci i magnesi ). Aquesta erosio diferencial va formar les carenes lineals de les muntanyes de Zagros.

L’ entorn de deposicio i la historia tectonica de les roques van ser propicis per a la formacio i atrapament de petroli, i la regio de Zagros es una area important per a la produccio de petroli. Les cupules de sal i les glaceres de sal son una caracteristica comuna de les muntanyes de Zagros. Les cupules de sal son un objectiu important per a l'exploracio del petroli, ja que la sal impermeable sovint atrapa el petroli sota altres capes de roca. Tambe hi ha molt guix soluble en aigua a la regio. [12]

Tipus i edat de la roca [ modifica ]

Glaceres a Dena

Les muntanyes son completament d'origen sedimentari i estan fetes principalment de pedra calcaria . Als Zagros superiors, les roques paleozoiques es poden trobar principalment a les seccions superiors i mes altes dels cims de les muntanyes, al llarg de la falla principal de Zagros. A banda i banda d'aquesta falla, hi ha roques mesozoiques , una combinacio de roques triasiques (252?201 milions d'anys) i jurassiques (201?145 milions d'anys) que estan envoltades per roques del Cretaci a banda i banda. Els Zagros plegats (les muntanyes al sud dels Zagros elevats i gairebe paral·leles a la falla principal de Zagros) estan formats principalment per roques terciaries , amb les roques del Paleogen (66?23 milions d'anys) al sud de les roques del Cretaci i despres roques al sud de les roques del Paleogen (23?2,6 milions d'anys). Les muntanyes es divideixen en moltes subcategories paral·leles (fins a 10?250 km d'ample), i orogenicament tenen la mateixa edat que els Alps . [13]

Els principals jaciments petroliers de l'Iran es troben als contraforts centrals occidentals de la serralada de Zagros. Les serres del sud de la provincia de Fars tenen cims una mica mes baixos, arribant 4000 m. Contenen algunes roques calcaries que mostren abundants fossils marins. [11]

Cims mes alts [ modifica ]

Els cims que tenen com a minim 3800 metres d'alcada i tinguin una prominencia topografica d'almenys 300 metres:

Nom Subinterval Alcada (m) Prominencia (m)
1 Qash-Mastan Dena 4409 2604
2 Kale Qodveis Dena 4341 424
3 Pazane Pir Dena 4250 1080
4 Kuh-e Dama Dena 4216 504
5 Kolonchin Zard-Kuh 4221 2095
6 Chegaleh Zard-Kuh 4134 594
7 Haft Tanan Zard-Kuh 4104 653
8 San-Boran Oshtorankuh 4150 1928
9 Qalikuh 4078 1420
10 Shahankuh 4038 1427
11 Qanbarkosh 3982 316
12 Haft Cheshmeh 3975 1545
13 Cheshmeh Kuhrang 3969 360
14 Karpush 3961 915
15 Bel 3943 1563
16 Khurbeh 3902 915
17 Darab Shah 3900 1495
18 Piaro Kamandan 3891 370
19 Hezar Darreh 3890 1628
20 Kuh-e Hashtad 3869 1248
21 Chahardah Pahlu 3845 949
22 Cupula Qalikuh 3839 602
23 Kule Jonou 3823 422

Historia [ modifica ]

Ancient Cobblestoned Pathway in Zagros, Behbahan
Antic cami empedrat a Zagros, Behbahan
Una ceramica excavada a Zagros, Dalma Tepe

Les muntanyes de Zagros tenen una historia antiga important. Van ser ocupats pels primers humans des del Paleolitic inferior . Els primers fossils humans descoberts a Zagros pertanyen als neandertals i provenen de la cova de Shanidar , la cova de Bisitun i la cova de Wezmeh . Les restes de deu neandertals , que daten de fa uns 65.000-35.000 anys, s'han trobat a la cova de Shanidar. [14] La cova tambe conte dos cementiris protoneolitics posteriors, un dels quals data d'uns 10.600 anys i conte 35 individus. [15] Les evidencies d'ocupacions posteriors del Paleolitic superior i l'Epipaleolitic provenen de la cova de Yafteh, la cova de Kaldar prop de Khoramabad i Warwasi, Malaverd prop de Kermanshah, la cova Kenacheh al Kurdistan, la cova Boof a Fars i una serie d'altres coves i refugis rocosos. [16] Els primers signes d'agricultura es remunten al 9000 aC als contraforts de les muntanyes. [17] Alguns assentaments es van convertir mes tard en ciutats, anomenades finalment Anxan i Susa ; Jarmo es un jaciment arqueologic d'aquesta zona. Algunes de les primeres evidencies de la produccio de vi s'han descobert a les muntanyes; tant els assentaments de Hajji Firuz Tepe com Godin Tepe han donat proves d'emmagatzematge de vi que es data entre el 3500 i el 5400 aC. [18]

Durant els primers temps antics, els Zagros van ser la llar de pobles com els cassites , els guti , els elamites i els mitannis , que periodicament envaien les ciutats sumeries i/o acadies de Mesopotamia . Les muntanyes creen una barrera geografica entre la plana mesopotamica , que es troba a l'Iraq , i l’ altipla irania . S'ha trobat a Tell Shemshara al llarg del Zab Inferior un petit arxiu de tauletes d'argila que detallen les complexes interaccions d'aquests grups a principis del segon mil·lenni aC. [19] Tell Bazmusian , prop de Shemshara, va ser ocupada entre el 5000 aC i el 800 dC, encara que no de manera continua. [20]

Els vessants occidentals de la serralada Zagros van ser escenari d'un dels mes antics exemples de desenvolupament agrari : la cultura de Jarmo (est de Kirkuk , Iraq). Les cabres es van domesticar per primera vegada a l' Orient Proxim procedents de la Capra aegagrus , coneguda a Persia com a padang. Es molt probable que la domesticacio fos possible en arees properes a les muntanyes Zagros. [21] Se sap aquest detall per les excavacions realitzades a l'area i per l'abundancia relativa d'ossos que es determina va ser en periodes propers al neolitic .

Poblacio [ modifica ]

Les muntanyes de Zagros han estat habitades per diferents grups de ramaders i pagesos durant milers d'anys. Grups de pastors com els bakhtiyaris , els kurds o els qaixqais es desplacen dels seus ramats des dels vessants est a l'estiu ( Yeyl?gh ) als vessants oest a l'hivern ( Gheshl?gh ). Algunes ciutats importants es troben als peus de les muntanyes de Zagros, com Silemani , Kermanxah , Khurramabad i Xiraz .

Bakhtiyaris [ modifica ]

Els bakhtiyaris son una tribu Luris de l'Iran , habitant principalment als Zagros central i sud. Les principals ciutats habitades per bakhtiyaris son Masjed Soleyman, Idhadj i Shahr-e Kord. Un nombre significatiu ddebBakhtyiars encara practiquen el pasturisme nomada.

Kurds [ modifica ]

Una noia kurda al poble oriental de Zagros de Palangan celebrant Newroz

Els kurds son un grup etnic irania originari del nord-oest de Zagros i de les serres orientals de Taure , que abasta el sud-est de Turquia, el nord-oest de l'Iran, el nord de l'Iraq i el nord de Siria. La gran altitud de les muntanyes de Zagros produeix una serie de punts d'asfixia i valls perfectes per a l'agricultura i el desenvolupament huma. [22] Tambe fa temps que defensa els kurds en temps de guerra actuant com a barrera natural. [23]

Qaxqai [ modifica ]

El poble Qaixqai es una confederacio tribal a l'Iran, majoritariament d'origen turc . Es poden trobar poblacions importants a Zagros central i sud, especialment al voltant de la ciutat de Xiraz a la provincia de Fars .

Clima [ modifica ]

Dades climatiques a Districte Amadiya, Iraq
Mes gen febr marc abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Maxima mitjana °C (°F) ?0.2
(31.6) 		1.4
(34.5) 		6.4
(43.5) 		12.2
(54) 		19.3
(66.7) 		24.8
(76.6) 		29.7
(85.5) 		29.6
(85.3) 		25.6
(78.1) 		17.7
(63.9) 		9.7
(49.5) 		2.7
(36.9) 		14.91
(58.84)
Minima mitjana °C (°F) ?8.0
(17.6) 		?6.8
(19.8) 		?2.0
(28.4) 		3.5
(38.3) 		8.8
(47.8) 		13.0
(55.4) 		17.3
(63.1) 		16.9
(62.4) 		13.0
(55.4) 		7.2
(45) 		2.1
(35.8) 		?4.3
(24.3) 		5.06
(41.11)
Font: [24]

Les muntanyes contenen uns quants ecosistemes . Entre ells destaquen els boscos i les zones d'estepa forestal amb un clima semiarid. Tal com la defineix el Fons Mundial per la Natura i s'utilitza al seu Wildfinder, l’ ecoregio terrestre particular de la zona de muntanya mitjana i alta es l'estepa forestal de les muntanyes de Zagros (PA0446). La precipitacio anual oscil·la entre 400 i 800 mm i cau principalment a l'hivern i la primavera. Els hiverns son severs, amb temperatures baixes sovint per sota -25 °C. La regio exemplifica la variacio continental del patro climatic mediterrani , amb un hivern nevat i una primavera suau i plujosa, seguida d'un estiu i una tardor secs. [25]

Glaciacio [ modifica ]

Les muntanyes de l'Est-Zagros, el Kuh-i-Jupar (4.135 m), Kuh-i-Lalezar (4.374 m) i Kuh-i-Hezar (4.469 m) actualment no tenen glaceres. Nomes a Zard Kuh i Dena encara sobreviuen algunes glaceres. No obstant aixo, abans de l'ultim periode glacial havien estat glaciats a una profunditat superior a 1.900 m i durant l'ultim periode glacial a una profunditat superior a 2.160 m.

Hi ha proves d'una glacera de 20 km d'amplada alimentada al llarg d'una vall de 17 km de llarg amb una caiguda d'aproximadament 1.600 m al costat nord de Kuh-i-Jupar amb un gruix de 350?550 m.

En condicions de precipitacio comparables a les actuals registres climatics, es podria esperar que aquesta mida de la glacera es formes on la temperatura mitjana anual estigues entre 10,5 i 11,2 °C , pero com que s'espera que les condicions hagin estat mes seques durant el periode en que es va formar aquesta glacera, la temperatura devia ser mes baixa. [26] [27] [28] [29]

Flora i fauna [ modifica ]

Muntanyes Oshtoran Kooh

Encara que actualment esta degradada per la sobreexpolacio a nivell de pastura, i per la important desforestacio, la regio de Zagros es la zona d'una rica i complexa flora. Les restes dels boscos de roures originalment dominaven els vessants muntanyosos i encara es poden trobar, igual que les estepes de festucs i ametlla. Els ancestres de molts aliments coneguts, com el blat, l'ordi, les llenties, les ametlles, la nou, el pistatxo, l'albercoc, la pruna ], la granada i la raim , es troben en estat salvatge al llarg de les muntanyes. El roure persa ( Quercus brantii ) (que cobreix mes del 50 % de la superficie forestal de la serralada) es l'especie d'arbre mes important de les muntanyes Zagros de l'Iran.

La serralada de Zagros es la llar de molts organismes amenacats o en perill, incloent el hamster dels Zagros ( Calomyscus bailwardi ), el canyissar de Basora ( Acrocephalus griseldis ) i la hiena ratllada ( Hyaena hyaena ). La daina persa ( Dama mesopotamica ), un antic animal domestic que una vegada es va pensar estava extint, va ser redescobert al segle  xx a la provincia de Khuzestan al sud de Zagros.

Religio [ modifica ]

Es creia que l'entrada a l’ antic inframon de Mesopotamia es trobava a les muntanyes de Zagros, a l'extrem orient. [30] Una escala conduia a les portes de l'inframon. [30] L'inframon en si es troba generalment encara mes profund sota terra que l’ Apsu , el cos d'aigua dolca que els antics mesopotamics creien que es trobava sota terra. [30]


Galeria [ modifica ]

  • Foto per satèl·lit dels monts Zagros, NASA, 1992.[31]
    Foto per satel·lit dels monts Zagros, NASA , 1992. [31]
  • Una carretera per les muntanyes de Zagros a la regió del Kurdistan, Iraq
    Una carretera per les muntanyes de Zagros a la regio del Kurdistan, Iraq
  • Wild Goat Herd, Zagros, Behbahan
    Ramat de cabra salvatge, Zagros, Behbahan
  • Fritillaria Imperialis in Dena, Iranian Zagros
    Fritillaria imperialis a Dena , Zagros irania
  • Ancient Pathway in Zagros, Behbahan
    Antic cami a Zagros, Behbahan

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Li Irane 66 Kes di Ketina Firokeka Bazirgani de Tene Ku?tin ≫ (en kurd), 18-02-2018. Arxivat de l' original el 2021-09-28. [Consulta: 27 agost 2023].
  2. ↑ ≪ Kuh-e Dinar, Iran ≫ (en angles). Peakbagger. Arxivat de l' original el 5 de juliol 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  3. ↑ ≪ Salt Dome in the Zagros Mountains, Iran ≫. NASA Earth Observatory . Arxivat de l' original el 1 octubre 2006. [Consulta: 27 abril 2006].
  4. ↑ Scheffel. Natural Wonders of the World . United States of America: Reader's Digest Association, Inc, 1980, p.  422 ?423. ISBN 0-89577-087-3 .  
  5. ↑ Nilforoushan F., Masson F., Vernant P., Vigny C., Martinod J., Abbassi M., Nankali H., Hatzfeld D., Bayer R., Tavakoli F., Ashtiani A., Doerflinger E., Daignieres M., Collard P., Chery J. (2003). GPS network monitors the Arabia-Eurasia collision deformation in Iran, Journal of Geodesy, 77, 411?422.
  6. ↑ Hessami K., Nilforoushan F., Talbot CJ. (2006). Active deformation with the Zagros Mountains deduit from GPS measurements, Journal of the Geological Society, London, 163, 143?148.
  7. ↑ Nilforoushan F, Koyi HA., Swantesson J.O.H., Talbot CJ. (2008). Effect of basal friction on surface and volumetric strain in models of convergent settings measured by laser scanner, Journal of Structural Geology, 30, 366?379.
  8. ↑ Nilforoushan F., Masson F., Vernant P., Vigny C., Martinod J., Abbassi M., Nankali H., Hatzfeld D., Bayer R., Tavakoli F., Ashtiani A., Doerflinger E., Daignieres M., Collard P., Chery J. (2003).
  9. ↑ Hessami K., Nilforoushan F., Talbot CJ., 2006, "Active deformation within the Zagros Mountains deduced from GPS measurements".
  10. ↑ Jamalreyhani , Mohammadreza; Pousse?Beltran , Lea; Buyukakpınar , Pınar; Cesca , Simone; Nissen , Edwin (en angles) Journal of Geophysical Research: Solid Earth , 126, 12, Desembre 2021, pag. e2021JB022797. DOI : 10.1029/2021JB022797 . ISSN : 2169-9313 . PMC : 9285018 . PMID : 35846502 .
  11. ↑ 11,0 11,1 Nilforoushan F, Koyi HA., Swantesson J.O.H., Talbot CJ., 2008, "Effect of basal friction on the surface and volumetric strain in models of convergent settings measured by laser scanner", Journal of Structural Geology , 30, 366?379.
  12. ↑ ≪ Multimedia Gallery ? Gypsum from land to sea: Iran's Zagros Mountains contain much water-soluble gypsum ≫. NSF ? National Science Foundation. Arxivat de l' original el 2020-11-28. [Consulta: 26 agost 2023].
  13. ↑ Forti , Luca; Perego , Alessandro; Brandolini , Filippo; Mariani , Guido S.; Zebari , Mjahid Journal of Maps , 17, 2, 01-12-2021, pag. 225?236. DOI : 10.1080/17445647.2021.1906339 [Consulta: free].
  14. ↑ Murray , Tim. Milestones in Archaeology: A Chronological Encyclopedia (en angles). ABC-CLIO , 2007, p. 454. ISBN 9781576071861 .   Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine .
  15. ↑ Ralph S. Solecki . The Proto-Neolithic Cemetery in Shanidar Cave . Texas A&M University Press , 2004, p. 3?5. ISBN 9781585442720 .   Arxivat 2024-05-30 a Wayback Machine .
  16. ↑ Shidrang S, (2018) The Middle to Upper Paleolithic Transition in the Zagros: The Appearance and Evolution of the Baradostian, In The Middle and Upper Paleolithic Archeology of the Levant and Beyond, Y. Nishiaki, T. Akazawa (eds.), pagines 133?156, Replacement of Neanderthals by Modern Humans Series, Tokyo.
  17. ↑ La Mediterranee, Braudel, Fernand, 1985, Flammarion, Paris
  18. ↑ Phillips, Rod.
  19. ↑ The Shemsh?ra archives. 1: The letters / by Jesper Eidem and Jørgen Laessøe - 2001 . Copenhagen: Munksgaard, 2001. ISBN 978-87-7876-245-0 .  
  20. ↑ Al-Soof , Behnam Abu Sumer , 26, 1970, pag. 65?104. ISSN : 0081-9271 .
  21. ↑ Kiple , Kenneth F; Kriemhild Conee Ornelas. Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils . Cambridge University Press , 2000, p. 532-536.  
  22. ↑ Wright, H. E. ≪ Copia arxivada ≫. Iran , 18, 1980, pag. 145?148. Arxivat de l' original el 2023-08-14. DOI : 10.2307/4299696 . JSTOR : 4299696 [Consulta: 28 agost 2023].
  23. ↑ ≪ Settlement continuity in Kurdistan Yaghoub Mohammadifar & Abbass Motarjem, Antiquity Vol 82 Issue 317 setembre 2008 ≫. Arxivat de l' original el 16 de gener 2024. [Consulta: 28 d’agost 2023].
  24. ↑ ≪ Climate statistics for Amadiya ≫. Meteovista. Arxivat de l' original el 17 de febrer 2020. [Consulta: 6 setembre 2014].
  25. ↑ Frey , W.; W. Probst Contributions to the Vegetation of Southwest Asia [Wiesbaden, Germany], 1986, pag. 9?43.
  26. ↑ Kuhle, M. (1974): Vorlaufige Ausfuhrungen morphologischer Feldarbeitsergebnisse aus den SE-Iranischen Hochgebirgen am Beispiel des Kuh-i-Jupar.
  27. ↑ Kuhle, M. (1976): Beitrage zur Quartargeomorphologie SE-Iranischer Hochgebirge.
  28. ↑ Kuhle, M. (2007): The Pleistocene Glaciation (LGP and pre-LGP, pre-LGM) of SE-Iranian Mountains exemplified by the Kuh-i-Jupar, Kuh-i-Lalezar and Kuh-i-Hezar Massifs in the Zagros.
  29. ↑ Elsevier: Ehlers . ≪ Quaternary Glaciations ? Extent and Chronology Volume 15: A closer look Welcome ≫. booksite.elsevier.com . Arxivat de l' original el 2013-06-06. [Consulta: 29 agost 2023].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 University of Texas Press. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary . University of Texas Press. ISBN 0714117056 .  
  31. ↑ ≪ Salt Dome in the Zagros Mountains, Iran ≫. NASA Earth Observatory . Arxivat de l' original el 2006-10-01. [Consulta: 17 maig 2022].

Bibliografia addicional [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Zagros
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zagros&oldid=33568260 ≫