Assad-ad-Din Xirkuh ibn Xadi
(
kurd
:
????????? ?????
, ‘Lleo de les Muntanyes’;
arab
:
??? ????? ?????? ?? ????
,
Asad ad-D?n X?rk?h b. X???
) fou un general del
zengita
Nur-ad-Din Mahmud
, i home d'estat a
Egipte
, a l'origen de la
dinastia aiubita
.
D'origen
kurd
del clan Rawandiyya, originari de
Dvin
a
Armenia
(el seu pare Xadi havia servit a la dinastia
xaddadida
) va entrar al servei dels
seljucides
, despres que el seu germa gran
Ayyub
fou nomenat governador seljucida de
Takrit
; els dos germans van haver de fugir a
Mossul
on van rebre petits feus de
Zengi
a la zona de
Mesopotamia
.
[1]
Xirkuh va combatre llavors per Zengi a
Siria
. A la mort d'aquest el
1146
va entrar al servei del seu fill i successor Nur-ad-Din Mahmud, del que va esdevenir cap de l'exercit i va rebre
Homs
i
Rahba
en feu. Va tenir diverses actuacions a Siria per compte del seu senyor, testimoniades entre 1154 i 1159. El 1161 va fer la peregrinacio a
la Meca
.
L'octubre de 1163 l” ex visir fatimita
Xawar
va arribar a Siria per demanar ajut a Nur-ad-Din per recuperar el carrec, i va prometre un terc dels recursos d'Egipte per ajudar a la
gihad
a Siria. Nur-ad-Din va acceptar i va enviar un exercit manat per Xirkuh que va sortir l'abril del 1164. El
24 d'abril
de
1164
va ocupar
Bilbeis
, arribant al
Caire
l'
1 de maig
, on va enderrocar al visir
Dirgham
i on va restaurar Xawar, que fou confirmat pel califa; pero una vegada en el poder el nou visir va rebutjar obeir a Nur-ad-Din i va intentar forcar el retorn de Xirkuh cap a Siria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amauri o
Amalric I de Jerusalem
. Xirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distraccio va organitzar un atac d'emirs a l'altra flanc, a Harim, prop d'
Antioquia
on l'
11 d'agost
deu mil francs van morir a una batalla. Un compromis entre Amalric i Xirkuh concertat a Bilbeis va establir que els dos exercits es retirarien (
3 de novembre
de
1164
).
Pero el pacte de Xawar amb Amalric va incitar a Nur-ad-Din Mahmud, esperonat per Xirkuh, a autoritzar una nova expedicio del general que va arribar a Egipte el gener del 1167 i va creuar el
Nil
a Atfih, arribant a
Guiza
on va restar uns 50 dies prop de les forces enemigues; la batalla contra Xawar i els seus aliats croats es va lliurar a prop de les
piramides
, a al-Babein (al-Babayn), el
18 de marc
i la victoria fou per Xirkuh; Amalric, que combatia al costat de Xawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces, mentre Xirkuh va entrar a
Alexandria
on va deixar al seu nebot Saladi amb una part de l'exercit. Xirkuh va fer llavors una incursio que va arribar fins a l'
Alt Egipte
; pel seu costat Saladi va aguantar a Alexandria un setge de quatre mesos. Finalment un acord va establir altre cop que Amalric i Xirkuh es retirarien d'Egipte (agost de
1167
). El setembre Xirkuh estava de retorn a
Damasc
.
Xawar havia de pagar cinquanta mil dinars a les forces sirianes i 100.000 dinars cada any a Amalric, pero aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amalric, aprofitant que Nur-ad-Din estava absent al nord de Siria, va envair Egipte i va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de Tots Sants (
1 de novembre
) i va fer una matanca indiscriminada dels seus habitants musulmans; aixo els va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors els havien donat suport. Al mateix temps Xawar va fer cremar els barris vells del Caire (novembre del
1168
); l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa, amb els croats a les portes del Caire, qui va demanar ajut a Nur-ad-Din contra el seu visir i els croats.
El desembre de 1168 una forca de cinc mil homes estava preparada a Siria, prop de
Damasc
. Nur-ad-Din hi va afegir dos mil homes de la seva propia guardia. El gener de 1169 Xirkuh i el seu nebot Saladi van entrar al Caire. Els croats s'havien retirat abans de la seva arribada i no van presentar batalla. Es diu que Xirkuh i Xawar tenien bones relacions, pero que hi va haver converses secretes entre el califa fatimita i els amirs sirians per eliminar-lo, i que Xirkuh va arribar fins a alertar a Xawar del perill; Izz-ad-Din Jurdik, un mameluc de Nur-ad-Din, era el cap dels partidaris d'eliminar a Xawar.
[2]
Fos com fos, Xawar va caure en una emboscada i fou assassinat el
18 de gener
de
1169
. El califa va rebre el seu cap segons el costum i va signar un document nomenant Xirkuh com a nou visir amb el titol d'
al-Malik al-Mansur amir al-djuyush
.
Sembla que va deixar la direccio dels afers corrents en mans del seu nebot
Saladi
, encara que existeix un decret signat per ell datat el marc de 1169. Va morir sobtadament el
23 de marc
de
1169
i fou enterrat al Caire.
[3]
Els seus mamelucs foren coneguts com els
Asadiyya
. El seu fill
Nassir-ad-Din Muhammad
va fundar la linia de princeps
aiubides d'Homs
.
Va deixar construccions religioses a
Alep
,
Rahba
i
Damasc
(a mes del ribat a Medina on fou enterrat i algun altre edifici).
- ↑
la causa de la fugida es diu que fou el suport donat a Zengi; un altre versio diu que Xirkuh va matar a un cristia al servei de Bihruz, el
shihna
del sulta a l'
Iraq
- ↑
algunes informacions diuen que el cap principal era Saladi
- ↑
uns anys despres el cos fou traslladat a Medina al ribat que havia construit pel seu amic el visir de Mossul al-Djawad al-Isfahani
- Baha ad-Din ibn Shaddad,
The Rare and Excellent History of Saladin
, ed. D. S. Richards, Ashgate Publishing, 2002.
- Guillem de Tir
,
A History of Deeds Done Beyond the Sea
, traduccio de E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
- Steven Runciman,
A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem
.
Cambridge University Press
, 1952.
- Vladimir Minorsky, "The Prehistory of Saladin", a
Studies in Caucasian History
,
Cambridge University Press
, 1957, pags. 124-132. (
en linia
)
- M. C. Lyons i D. E. P. Jackson,
Saladin: the Politics of the Holy War
,
Cambridge University Press
, 1982.