한국   대만   중국   일본 
WikiLeaks - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

WikiLeaks

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
WikiLeaks no es un projecte de la Fundacio Wikimedia.
Infotaula de lloc webWikiLeaks
URL www.wikileaks.org www.mirrorleaks.org http://wikileaks.mirrorleaks.org
Eponim wiki Modifica el valor a Wikidata
Tipus Whistleblower
Registre Privada
Llengua angles Modifica el valor a Wikidata
Motor de programari MediaWiki Modifica el valor a Wikidata
Propietari The Sunshine Press [1]
Creador Julian Assange Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador web Julian Assange Modifica el valor a Wikidata
Llancament Desembre del 2006
Estat Australia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Ranquing Alexa 16.899 (20 novembre 2017) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0452589 Facebook: wikileaks Twitter (X): wikileaks Modifica el valor a Wikidata

WikiLeaks es una organitzacio sense afany de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anonimes. El seu lloc web , llancat el 2006 , es gestionat per Sunshine Press. [1] Articles de premsa i de la revista The New Yorker ( 7 de juny del 2010 ) descriuen Julian Assange , un periodista australia i activista d'Internet, com el seu director. [2] Malgrat el seu nom, no es un wiki en el sentit comu d'aquesta paraula, perque els simples lectors no poden modificar-ne el contingut, sino que els posseidors d'informacions confidencials poden posar-les a disposicio dels responsables de l'organitzacio, i aquests decideixen si les han de publicar o no.

L'organitzacio ha declarat que va ser fundada per dissidents xinesos, aixi com periodistes, matematics i tecnolegs de noves empreses dels EUA , Taiwan , Europa , Australia i Sud-africa . [1] D'enca un any del seu llancament, el lloc va dir que la seva base de dades havia crescut en mes d'1,2 milions de documents; [3] el video de la matanca col·lateral es un dels seus llancaments mes notables. [4] S'ha guanyat una serie de premis a nous mitjans de comunicacio pels seus informes.

El 2 de desembre de 2010, el registrador de dominis EveryDNS va tallar l'acces a la pagina inutilitzant l'adreca wikileaks.org ; immediatament es va oferir un nou domini, wikileaks.ch , pero tambe va ser neutralitzat. A partir d'aquest moment, l'organitzacio va decidir demanar allotjament a col·laboradors privats, i van apareixer centenars de persones que oferien altruistament un subdomini a l'organitzacio, per exemple wl.opsec.eu o wl.creative-guerillas.com . Tambe es possible accedir directament per l' adreca IP de l'organitzacio.

Historia [ modifica ]

Julian Assange , el portaveu mes conegut de WikiLeaks

Wikileaks va comencar el gener del 2007, quan va apareixer per primera vegada a la web . [5] El lloc afirma que va ser ≪fundat per dissidents xinesos, periodistes, matematics i tecnics d'empresa, dels Estats Units, Taiwan, Europa, Australia i Sud-africa". [1] Els creadors de Wikileaks van ser identificats a data de gener del 2007, [6] encara que es representat en public des de gener de 2007 per persones que no son anonimes, com ara Julian Assange , que s'havia descrit com a membre de la junta assessora de Wikileaks [7] i va ser referit mes tard com el ≪fundador de Wikileaks≫. [8] El seu consell assessor consistia en 2016 en: Assange, Phillip Adams , Wang Dan , C. J. Hinke , Ben Laurie , Tashi Namgyal Khamsitsang, Xiao Qiang , Chico Whitaker , i Wang Youcai . [9] D'acord amb la revista Mother Jones , el 2010, Khamsitsang va dir que mai havia acceptat ser-ne assessor. [10]

Wikileaks afirma que el seu "principal interes esta en la denuncia dels regims opressius de l'Asia, l'antic bloc sovietic, l'Africa subsahariana i l'Orient Mitja, pero tambe esperem que doni assistencia a persones de totes les regions que volen revelar el comportament poc etic dels seus governs i empreses." [1] [11]

El gener del 2007 , el lloc web va indicar que hi havia mes d'1,2 milions de documents filtrats que estaven sent disposats per publicar-se. [12] Els documents foren obtinguts executant un node d'eixida TOR i espiant el trafic d'usuaris, principalment el dels pirates xinesos. El grup va publicar posteriorment una serie d'altres documents importants que s'han convertit en noticia de primera plana, que van des de la documentacio de les despeses dels equipaments i les explotacions de la Guerra de l'Afganistan fins a la corrupcio a Kenya . [13]

El seu objectiu declarat es aconseguir que els denunciants i els periodistes no siguen empresonats per enviar correu electronic amb documents sensibles o classificats, com va passar amb el periodista xines Shi Tao , que va ser sentenciat a 10 anys de preso el 2005 despres de publicar un correu electronic de les autoritats xineses sobre l'aniversari de la massacre de la placa de Tiananmen . [14]

El projecte ha estat comparat a la filtracio dels Papers del Pentagon de Daniel Ellsberg el 1971. [15] Als Estats Units, la filtracio d'alguns documents pot estar legalment protegida. El Tribunal Suprem de Justicia dels EUA ha declarat que la Constitucio garanteix l'anonimat, almenys en l'ambit del discurs politic . [15] L'escriptor i periodista Whitley Strieber ha parlat sobre els beneficis del projecte Wikileaks, assenyalant que "filtrar un document del govern pot significar la preso, pero penes de preso per aixo poden quedar-se bastant curtes. Aixo no obstant, hi ha molts llocs on suposen un llarg empresonament i fins i tot la mort, com a la Xina i en algunes parts de l'Africa i Orient Mitja." [16]

El lloc ha guanyat diversos premis, incloent-hi el del 2008 Economist magazine New Media Award , [17] i en el juny de 2009, Wikileaks i Julian Assange van guanyar el Premi 2009 de Mitjans d' Amnistia Internacional del Regne Unit (en la categoria de "Nous Mitjans") per la publicacio el 2008 de "Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances", [18] un informe de la Comissio Nacional de Kenya de Drets Humans sobre els assassinats de la policia a Kenya . [19] El maig del 2010, va ser qualificada la primera "de les pagines web que podrien canviar totalment les noticies". [4]

Suspensio d'activitat, recaptacio de fons [ modifica ]

El 24 de desembre del 2009 , Wikileaks va anunciar que estava experimentant una escassetat de fons [20] i va suspendre tots els accessos al seu lloc web a excepcio d'un formulari per a presentar nou material. [21] El material que havia publicat anteriorment ja no estava disponible, encara que alguns documents encara es podien llegir en els llocs no oficials. [22] [23] Wikileaks va manifestar en el seu lloc web podria funcionar de nou una vegada els costos operatius foren coberts. [21] [24] Wikileaks va veure aixo com una mena de colp "per garantir que, encara que s'hi aturi el treball normal i la participacio, es passen de fet el temps intentant augmentar els ingressos". [25]

Mentre que s'esperava inicialment que els fons podrien ser garantits per al 6 de gener del 2010 , [26] fou nomes el 3 de febrer del 2010 que WikiLeaks va anunciar que el seu objectiu de recaptacio minim s'havia aconseguit. [27]

El 22 de gener del 2010 , PayPal va suspendre el compte de donacions de Wikileaks i en congela els actius. Wikileaks va dir que aixo havia passat abans, i s'havia fet sense "cap rao obvia". [28] El compte va ser restaurat el 25 de gener del 2010 . [29]

El 18 de maig del 2010 , WikiLeaks va anunciar que el seu lloc web i arxius tornaven a estar en linia. [30]

En de juny de 2010 , Wikileaks es finalista per a una donacio de mes de mig milio de dolars de la Fundacio John S. and James L. Knight . [31]

Equip i financament [ modifica ]

Segons una entrevista el gener de 2010, l'equip de Wikileaks esta format per cinc persones a temps complet i al voltant de 800 col·laboradors ocasionals, els quals no reben cap compensacio economica. [25] Wikileaks no disposa d'una seu oficial. Les despeses de manteniment anuals voregen els 200.000 €, principalment per a servidors i burocracia, encara que les despeses haguessin ascendit fins als 600.000 € si la feina realitzada per voluntaris hagues estat remunerada. [25] Wikileaks no ha pagat advocats, sino que els centenars de dolars en suport legal han estat donats per mitjans de comunicacio com Associated Press , The Los Angeles Times , i la National Newspaper Publishers Association . El seu financament es basa unicament en donacions, malgrat que Wikileaks te planejat afegir-hi un model de subhastes. [25]

Tecnologia [ modifica ]

En la pagina inicial "sobre" originariament posava: "A l'usuari, Wikileaks s'assemblara molt a la Viquipedia . Qualsevol pot escriure-hi, qualsevol pot editar. No es requereixen coneixements tecnics. Els filtradors poden publicar documents de manera anonima i sense seguiment. Els usuaris poden discutir publicament els documents i analitzar-ne la credibilitat i veracitat. Els usuaris poden discutir les interpretacions i el context i, en col·laboracio, formular publicacions col·lectives. Els usuaris poden llegir i escriure articles explicatius sobre les filtracions d'informacio, juntament amb els antecedents i el context. La rellevancia politica dels documents i la seva versemblanca es donara a coneixer a un elenc de milers de persones." [32]

Aixo no obstant, WikiLeaks va establir una politica editorial que acceptava nomes documents que foren "d'interes politic, diplomatic, historic o etic". [33] Aixo va coincidir amb la critica sobre que, en no existir una politica editorial, es confondria el bon material amb el correu brossa i promouria "publicacio automatitzada o indiscriminada dels registres confidencials". [34] Ja no es possible per a qualsevol persona enviar-hi o modificar-la, com el FAQ original prometia. En lloc d'aixo, les publicacions estan regulades per un proces de revisio interna i algunes se'n publiquen, mentre que els documents que no compleixen els criteris editorials son rebutjats pels revisors anonims de Wikileaks. En el 2008 , el FAQ revisat deia que "qualsevol hi pot publicar comentaris. [...] Els usuaris poden discutir publicament els documents i analitzar-ne la credibilitat i veracitat." [35] Despres del rellancament del 2010 , la publicacio de nous comentaris en filtracions ja no era possible. [36]

Wikileaks es basa en diversos paquets de programari, incloent-hi MediaWiki , Freenet , Tor , i PGP . [37] Wikileaks recomana enviaments mitjancant Tor , a causa de les fortes necessitats de privacitat dels seus usuaris. [38]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 ≪ Wikileaks:About ≫. Wikileaks. Arxivat de l' original el 2008-02-16. [Consulta: 3 juny 2009].
  2. ↑ McGreal, Chris. Wikileaks reveals video showing US air crew shooting down Iraqi civilians , The Guardian , 5 d'abril del 2010 .
  3. ↑ ≪ Wikileaks has 1.2 million documents? ≫. Wikileaks . Arxivat de l' original el 2008-02-16. [Consulta: 28 febrer 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 Reso , Paulina ≪ 5 pioneering Web sites that could totally change the news ≫. Daily News , 20-05-2010 [Consulta: 8 juny 2010]. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2011-10-27. [Consulta: 16 juny 2010].
  5. ↑ Aftergood , Steven. ≪ Wikileaks and Untraceable Document Disclosure ≫ (en angles). Secrecy News . Federation of American Scientists, 1r marc 2007. [Consulta: 7 desembre 2023].
  6. ↑ Paul Marks ≪ How to leak a secret and not get caught ≫. New Scientist , 13-01-2007 [Consulta: 28 febrer 2008].
  7. ↑ Agence France Press ≪ Chinese cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers ≫. The Age , 11-01-2007 [Consulta: 28 febrer 2008].
  8. ↑ Richard Guilliat: "Rudd Government blacklist hacker monitors police" , The Australian (30 de maig del 2009) [lead-in to a longer article in that day's The Weekeend Australian Magazine ]
  9. ↑ ≪ WikiLeaks:Advisory Board ≫. Wikileaks. [Consulta: 16 juny 2010].
  10. ↑ ≪ Inside WikiLeaks' Leak Factory ≫. Mother Jones. [Consulta: 30 abril 2010].
  11. ↑ ≪ Cyber-dissidents launch WikiLeaks, a site for whistleblowers ≫. South China Morning Post , 11-01-2007 [Consulta: 28 febrer 2008]. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2007-02-21. [Consulta: 16 juny 2010].
  12. ↑ Kearny. ≪ Wikileaks and Untraceable Document Disclosure ≫. Now Public News , 11-01-2007. Arxivat de l' original el 2007-09-27. [Consulta: 28 febrer 2008]. , Wikileaks
  13. ↑ ≪ Wikileaks Releases Secret Report on Military Equipment ≫. The New York Sun , 09-09-2007 [Consulta: 28 febrer 2008]. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2007-11-17. [Consulta: 16 juny 2010].
  14. ↑ ≪ Leak secrets trouble free ≫. Scenta , 15-01-2007 [Consulta: 28 febrer 2008]. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2007-11-27. [Consulta: 16 juny 2010].
  15. ↑ 15,0 15,1 Bradner , Scott. ≪ Wikileaks: a site for exposure ≫ (en angles). Linuxworld , 18-01-2007. Arxivat de l' original el 2008-12-20. [Consulta: 18 gener 2007].
  16. ↑ Staff Reports ≪ Whistleblower Website Coming ≫. Free-Market News Network , 18-01-2007 [Consulta: 28 febrer 2008].
  17. ↑ Winners of Index on Censorship Freedom of Expression Award Announced 22 Apr 2008
  18. ↑ Kenya: The Cry of Blood - Extra Judicial Killings and Disappearances, Sep 2008 Arxivat 2010-12-22 a Wayback Machine . Wikileaks
  19. ↑ Amnesty announces Media Awards 2009 winners Amnesty.org.uk, 2 de juny del 2009
  20. ↑ ≪ twitter.com/wikiLeaks at 1.24am 24 Dec 2009 ≫. Twitter.com, 24-12-2009. [Consulta: 30 abril 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 ≪ Wikileaks is overloaded. ≫. Wikileaks . [Consulta: 31 desembre 2009]. ≪Per concentrar-se en recaptar els fons necessaris per mantenir-se vius en el 2010, tenim a contracor que suspendre totes les altres operacions, pero el lloc estara de retorn aviat.≫
  22. ↑ ≪ Wikileaks Mirror. ≫. Wikileaks . Arxivat de l' original el 2010-02-18. [Consulta: 13 febrer 2010].
  23. ↑ ≪ Another Wikileaks Mirror. ≫. Wikileaks . Arxivat de l' original el 2010-08-09. [Consulta: 13 febrer 2010].
  24. ↑ Butselaar , Emily ≪ Dig deep for Wikileaks ≫. The Guardian [Londres], 29-01-2010 [Consulta: 30 gener 2010].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Interview with Julian Assange, spokesperson of Wikileaks: Leak-o-nomy: The Economy of Wikileaks Arxivat 2010-12-13 a Wayback Machine .
  26. ↑ wikileaks. ≪ at 7:42am 5 de gener del 2010 ≫. Twitter.com. [Consulta: 30 abril 2010].
  27. ↑ ≪ www.twitter.com/wikileaks at 3 febrer 5.51pm ≫. Twitter.com. [Consulta: 30 abril 2010].
  28. ↑ ≪ Paypal has again locked our... ≫. Wikileaks . Twitter . [Consulta: 26 gener 2010].
  29. ↑ ≪ Paypal has freed up our... ≫. Wikileaks . Twitter . [Consulta: 26 gener 2010].
  30. ↑ [1]
  31. ↑ No Secrets , by Raffi Khatchadourian, New Yorker, 7 de juny del 2010
  32. ↑ ≪ What is Wikileaks? How does Wikileaks operate? ≫. Wikileaks , 2008. Arxivat de l' original el 2008-02-16. [Consulta: 28 febrer 2008].
  33. ↑ WikiLeaks' submissions page
  34. ↑ ≪ Wikileaks and untracable document disclosure ≫. Secrecy News . Federation of American Scientists, 03-01-2007 [Consulta: 21 agost 2008]. Arxivat 2013-03-11 a Wayback Machine .
  35. ↑ Arxivat 2008-05-04 a Wayback Machine .Arxivat a Internet Archive el 4 de maig del 2008 del original
  36. ↑ [2]
  37. ↑ ≪ Is Wikileaks accessible across the globe or do oppressive regimes in certain countries block the site? ≫. Wikileaks , 2008. Arxivat de l' original el 2008-02-16. [Consulta: 28 febrer 2008].
  38. ↑ ≪ Freehaven ≫.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: WikiLeaks


Premis i fites
Precedit per:
Daniel Anido i Rodolfo Irago 		Premi Jose Couso de llibertat de premsa
2011 		Succeit per:
Consell d'informatius de TVE
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=WikiLeaks&oldid=32757583 ≫