Walter Georg Kuhne

Biografia
Naixement	26 febrer 1911 Berlin (Alemanya)
Mort	16 marc 1991 (80 anys) Berlin (Alemanya)
Activitat
Camp de treball	Paleontologia
Ocupacio	paleontoleg , professor d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Berlin

Walter Georg Kuhne ( Berlin , 26 de febrer de 1911 - Berlin , 16 de marc de 1991 ) va ser un paleontoleg alemany , conegut com el ≪llegendari explorador de mamifers mesozoics ≫. ^{[1] [2]}

Trajectoria [ modifica ]

Va comencar els seus estudis superiors a1920 va estudiar paleontologia a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlin . L'any 1930 es va traslladar a la Universitat de Halle , indret on va adquirir la reputacio de simpatitzant comunista , motiu pel qual va ser expulsat i empresonat durant nou mesos. L'any 1938 va emigrar al Regne Unit i va comencar a vendre fossils com a mode de supervivencia, fet que el va portar a interessar-se en la recerca dels primers mamifers d' Anglaterra . L'any 1939, poc despres que el Regne Unit declares la guerra a l' Alemanya nazi , les autoritats britaniques el van detenir mentre realitzava treballs de camp, acusat d' espia alemany. Va ser empresonat a l' illa de Man fins a l'any 1944 i, despres de ser alliberat, va aconseguir una placa de lector a la Universitat de Londres . ^[1]

No obstant, el paleontoleg sud-africa Alfred W. Crompton va plantejar la historia d'un refugiat alemany, anomenat Walter Kuhne, que al comencament de la Segona Guerra Mundial va entrar a la Universitat de Cambridge amb les dents d'un mamifer antiquissim i va assegurar al paleontoleg angles Francis Rex Parrington : ≪Se on descobrir els primers mamifers≫. Parrington va quedar prou impressionat com per oferir-li 5 lliures (uns 35 dolars aleshores) per cada dent addicional que portes a la universitat. ^[3]

L'any 1952, en epoca de post-guerra, va decidir tornar al seu pais natal i va impartir llicons com a professor de paleontologia a la Universitat Lliure de Berlin . El 1953, despres del seu primer viatge als Pirineus , va posar-se en contacte amb l' Institut Lucas Mallada de Madrid per tal de sol·licitar futures prospeccions a la zona pirinenca i, alhora, oferir els seus coneixements d'arqueologia de fossils de mamifers del Cretaci . La peticio va ser autoritzada i, entre el 28 d'agost i el 9 d'octubre de 1954, va poder realitzar treballs de recerca a la Conca Della ( Pallars Jussa ), concretament a l'antic terme municipal d' Orcau . D'aquestes introspeccions va aconseguir trobar un jaciment ric en restes de dinosaures, ^[4] especialment en fossils d'un enorme titanosaure . ^[1]

El 1958 va fundar l'Institut de Paleontologia de Berlin de la Universitat Lliure de Berlin. Els seus estudis es van centrar especificament en la microfauna mesozoica per tal de treure a la llum la historia dels mamifers mes antics, que fins a la decada de 1960 va ser gairebe desconeguda. Abans d'ell, les troballes d'especies de petites dimensions als jaciments continentals del Mesozoic van ser majoritariament aleatories. Els seus esforcos es van concentrar mes en excavacions de mines de lignit , que va considerar com a els diposits preferits per a les restes de vertebrats terrestres. Gracies als seus esforcos es van poder descriure noves especies que van ser interpretades com els mamifers mes primitius, com ara el Morganucodon i el Kuehneotherium , aixi com el protomamifer Oligokyphus . Va ser el primer a descobrir l'immens patrimoni paleontologic de la mina de lignit de Guimarota , a Portugal , per iniciar excavacions metodologiques i precises a la zona. ^[5]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia addicional [ modifica ]

• Kohring , Rolf ≪Walter Georg Kuhne, 1911-1991≫ (en angles). News Bulletin of the Society of Vertebrate Paleontology , 153, 1991, pag. 46-47.
• Kielan-Jaworowska , Zofia . ≪Walter G. Kuhne≫. A: In Pursuit of Early Mammals (en angles). Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2013, p. 74?77 (Life of the Past). ISBN 978-0-253-00824-4 .